<\/strong>Una situaci\u00f3 que marca un abans i un despr\u00e9s, i que fa que aquella persona ja no sigui mai m\u00e9s la mateixa.
\u00bfPodem tenir traumes tant als dos anys com als quaranta?<\/strong>
<\/strong>S\u00ed, per\u00f2 els traumes infantils s\u00f3n molt m\u00e9s greus, perqu\u00e8 els nens estan en un per\u00edode de neurodesenvolupament en qu\u00e8 se\u2019ls configura des del sistema nervi\u00f3s fins a l\u2019estructura de la personalitat.
\u00bfQu\u00e8 cal perqu\u00e8 una situaci\u00f3 dolorosa no es converteixi en un trauma?<\/strong>
Cal que l\u2019experi\u00e8ncia comenci i acabi. Que diguis: \u00abEl que he viscut ha estat horror\u00f3s, per\u00f2, uf, ja est\u00e0.\u00bb<\/p>\n\n\n\n
En canvi, quan et persegueix en la mem\u00f2ria\u2026 <\/strong> Aquests factors s\u00f3n el tap de cava.<\/strong> \u00bfEls traumes provoquen patrons?<\/strong> \u00abSI LA PERSONA T\u00c9 TRAUMES D’INF\u00c0NCIA QUE NO S\u00d3N GAIRE PROFUNDS, LA RECUPERACI\u00d3 \u00c9S R\u00c0PIDA, GAIREB\u00c9 SEMBLA M\u00c0GIA. ARA B\u00c9, SI HA TINGUT UNA INF\u00c0NCIA NEFASTA, LA TER\u00c0PIA \u00c9S DE DOS ANYS I CAL TREBALLAR AMB MOLTA CURA\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n \u00bfEs poden desfer del tot?<\/strong> \u00bfCom ho notes, que est\u00e0 en hiperalerta?<\/strong> \u00bfAmb quins s\u00edmptomes venen, els teus pacients, a la consulta? \u00bfFer-se mal pot ser un mecanisme per autoregular-se? <\/strong> <\/strong> \u00bfQuines s\u00f3n?<\/strong> \u00bf\u00c9s com si en el m\u00f3n del trauma el temps no exist\u00eds? <\/strong> \u00absom el resultat de les nostres experi\u00e8ncies, especialment de les no resoltes. per aix\u00f2 actuem segons patrons autom\u00e0tics. L’emoci\u00f3 decideix i la ra\u00f3 justifica\u00bb <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n \u00bfQu\u00e8 provoca aquest moviment d\u2019ulls? <\/strong> \u00bfAfrontar el trauma t\u00e9 un efecte directe en el present? \u00bfTallem din\u00e0miques negatives? <\/strong> \u00bfLa incomunicaci\u00f3 solidifica els traumes?<\/strong> \u00bfEl cos participa del trauma?<\/strong> <\/strong> El que fas en aquesta consulta est\u00e0 connectat amb el gran misteri: l\u2019inconscient.<\/strong> \u00bfI com comen\u00e7a?<\/strong> ____________<\/p>\n\n\n\n Foto de portada<\/strong>: \u00a9 Noa Morales<\/p>\n\n\n\n
Quan alg\u00fa es va separar fa deu anys, i encara plora i plora, \u00e9s que ha quedat traumatitzat.
\u00bfPot ser que el trauma no hagu\u00e9s comen\u00e7at en aquesta relaci\u00f3 sin\u00f3 en una altra? <\/strong>
Pot ser que el trauma sigui acumulatiu. Perqu\u00e8 hi ha persones que tenen inf\u00e0ncies dur\u00edssimes, que m\u00e9s o menys van fent, per\u00f2 hi ha un moment en qu\u00e8 se\u2019ls trenca la salut mental. I dius: \u00ab\u00bfPer qu\u00e8 ara?\u00bb El trauma era latent i hi ha hagut un factor que l\u2019ha precipitat: per exemple, una ruptura amorosa o que et facin fora de la feina. <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>S\u00ed, s\u00f3n factors precipitadors, que no vol dir el factor base. \u00c9s quan alg\u00fa ve i diu: \u00abTinc atacs de p\u00e0nic.\u00bb \u00ab\u00bfDes de quan?\u00bb \u00abDes de fa un mes, quan vaig sortir d\u2019una relaci\u00f3.\u00bb I veus que hi ha una desproporci\u00f3 exagerada entre el que li ha passat i el seu estat actual. El trencament \u00e9s el factor precipitador, per\u00f2 hi ha moltes altres coses al darrere que s\u00f3n el factor base. <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
Si a mi m\u2019han tractat com si fos brossa, em buscar\u00e9 els homes que em facin sentir pitjor perqu\u00e8 els reconec com a part del meu m\u00f3n. L\u2019home que em tracta de meravella el veur\u00e9 com un bon\u00e0s mig beneit\u00f3. Has de reprogramar-te, s\u2019han d\u2019anar desfent els nusos que un dia vas aprendre. <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
Aix\u00f2 \u00e9s el que fem a EMDR, ter\u00e0pia de trauma. Ve alg\u00fa i et diu: \u00abDe petit vaig patir abusos sexuals.\u00bb Has de treballar a poc a poc, perqu\u00e8 el seu cervell est\u00e0 en hiperalerta. Un cervell que viu des del trauma est\u00e0 tota l\u2019estona funcionant des del subconscient.<\/p>\n\n\n\n
Estan pendents de tot: van al cinema i miren quin \u00e9s el seient que queda m\u00e9s a prop de la sortida. O no poden seure si tenen alg\u00fa al darrere. Un trauma no resolt t\u2019orienta cap a les defenses m\u00e9s b\u00e0siques. El trauma queda retingut a l\u2019am\u00edgdala, que \u00e9s el centre de totes les emocions: \u00e9s la part del cervell que ens diu si una situaci\u00f3 \u00e9s perillosa, neutra o positiva. Quan hi ha una situaci\u00f3 de col\u00b7lapse, al cervell se\u2019ns activen els mecanismes de superviv\u00e8ncia: les defenses de lluita o de fugida. El que \u00e9s problem\u00e0tic \u00e9s quan aquests mecanismes se t\u2019activen, per exemple, en un ascensor o en un avi\u00f3. La sensaci\u00f3 de no poder sortir \u00e9s un disparador del trauma de les pallisses o abusos que vas patir. <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
Depressius, amb estats d\u2019ansietat, f\u00f2bies, dolors f\u00edsics, dificultats per dormir, flashbacks. V\u00edctimes de la DANA senten el so de l\u2019aigua i entren en p\u00e0nic: \u00abAra vindran m\u00e9s desgr\u00e0cies!\u00bb La hipervigil\u00e0ncia \u00e9s incompatible amb descansar o amb tenir il\u00b7lusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/rebeca_dialogal008-1024x683.jpg\")
<\/strong>
S\u00ed, i tant. Ho veus amb les persones que es tallen: aquell altre dolor que senten \u00e9s tan insuportable que prefereixen els talls. O els addictes a l\u2019alcohol, amb qui sempre fem una l\u00ednia de vida del s\u00edmptoma: \u00ab\u00bfLa primera vegada que vas comen\u00e7ar a beure, quan va ser?\u00bb \u00abAls setze anys.\u00bb De vegades el record no \u00e9s clar, per\u00f2 tenim t\u00e8cniques que venen de la hipnosi per trobar-lo. <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
Per connectar amb l\u2019emoci\u00f3 pertorbadora pregunto al pacient quina imatge li ve al cap. \u00abSoc a casa i veig la cara del meu pare\u00bb, respon, per exemple. \u00ab\u00bfI com \u00e9s aquesta cara?\u00bb \u00abUna mirada de menyspreu que em diu que soc rid\u00edcula.\u00bb \u00ab\u00bfQuina edat tens, aqu\u00ed?\u00bb \u00abSet anys.\u00bb Llavors, agafem aquell record, \u00e9s com si hagu\u00e9ssim trobat un nus. \u00abEm vaig sentir molt sola.\u00bb Anem a buscar aquella foto i, connectant-hi, canviem el patr\u00f3. \u00ab\u00bfI qu\u00e8 ve, ara?\u00bb \u00abEstic m\u00e9s calmada.\u00bb \u00ab\u00bfI qu\u00e8 ve, ara?\u00bb \u00abVeig la cara de ma mare. Ella tamb\u00e9 t\u00e9 por.\u00bb Les mem\u00f2ries solen tenir una imatge. \u00c9s un fotograma: amb quaranta-cinc anys sento exactament aquella angoixa antiga. Ara b\u00e9, hi ha pacients que no tenen imatges, perqu\u00e8 en les mem\u00f2ries preverbals el cervell encara no \u00e9s prou madur, i llavors tenen sensacions: una por que tens dins del cos que pot venir d\u2019haver patit un ab\u00fas, per exemple. <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
Exacte. En tot el que no est\u00e0 processat no hi ha passat, nom\u00e9s hi ha present, perqu\u00e8 no s\u2019ha acabat mai. Quan una cosa est\u00e0 tancada, passa al passat, per\u00f2, si no, \u00e9s com si la visquessis ara. Per aix\u00f2 la pregunta \u00e9s: \u00ab\u00bfQuan penses en all\u00f2 que et passava als deu anys, qu\u00e8 sents?\u00bb \u00abAngoixa a la panxa.\u00bb \u00ab\u00bfI quin pensament hi vincules?\u00bb \u00abNo soc ning\u00fa, no m\u2019estima ning\u00fa, no valc per a res, tot i que jo ja s\u00e9 que no \u00e9s veritat.\u00bb \u00abPer\u00f2 ara deixa estar la part racional, digue\u2019m: \u00bfAmb qu\u00e8 et connecta?\u00bb I apuntem a la imatge, al sentiment negatiu, al lloc exacte del cos on nota el malestar. I li pregunto el nivell de pertorbaci\u00f3: \u00abDel 0 al 10, \u00bfquant el notes?\u00bb \u00abUn 8.\u00bb Molt b\u00e9, mirem juntes la imatge. Pensa en aquest \u00absoc rid\u00edcula\u00bb, i segueix-me els dits [la Rebecca els mou d\u2019un cant\u00f3 a l\u2019altre]. Fas que vagi movent els ulls mentre pensa en la mem\u00f2ria emocional. <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
Estem activant la mem\u00f2ria i, simult\u00e0niament, estem fora d\u2019aquesta mem\u00f2ria. Aix\u00f2 ajuda a processar aquesta informaci\u00f3 emocional atrapada en la part profunda del cervell. Hi ha altres elements que hi ajuden, com les fases REM del son o el tapping<\/em>, que consisteix a donar copets, per exemple, als genolls, mentre parles d\u2019aquestes experi\u00e8ncies. Es tracta de trobar punts d\u2019activaci\u00f3: l\u2019am\u00edgdala, que est\u00e0 hiperalertada, \u00e9s com un gat enfurismat i has d\u2019aconseguir que s\u2019adormi. Fins que no ho aconsegueixis, la persona no tirar\u00e0 endavant. <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
S\u00ed. Hi ha una m\u00e0xima: si la persona t\u00e9 traumes d\u2019inf\u00e0ncia que no s\u00f3n gaire profunds, la recuperaci\u00f3 \u00e9s r\u00e0pida, gaireb\u00e9 sembla m\u00e0gia. Ara b\u00e9, si ha tingut una inf\u00e0ncia nefasta, la ter\u00e0pia \u00e9s de dos anys i, compte, perqu\u00e8 potser s\u2019obre una caixa que encara no tocava i t\u00e9 un record que el desregula i li venen idees su\u00efcides. Cal treballar a poc a poc i amb cura. \u00c9s molt important que estiguem disponibles els caps de setmana, per si tenen una crisi que ens puguin trucar. <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
Totalment. Hi ha dues vies de regulaci\u00f3 emocional: l\u2019autoregulaci\u00f3 i la coregulaci\u00f3. Els mecanismes d\u2019autoregulaci\u00f3 s\u00f3n patrons que aprenem des de molt petits. Si un nen plora, la mare l\u2019agafa a coll i li diu: \u00ab\u00bfQu\u00e8 et passa, amor? Explica-m\u2019ho.\u00bb Aqu\u00ed ja estem incorporant un patr\u00f3. Ens cuidem com ens han cuidat i ens regulem com ens han regulat. Despr\u00e9s hi ha la coregulaci\u00f3: pots estar en un per\u00edode cr\u00edtic amb possibilitat de traumatitzaci\u00f3, per\u00f2 que tinguis amics, en parlis, et regulis i el nus es desfaci.
<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/rebeca_dialogal005-1024x683.jpg\")
<\/strong>
I tant. El psiquiatra Bessel van der Kolk t\u00e9 un llibre que recomano molt, El cos porta el compte.<\/em> El t\u00edtol ja parla per si sol. <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
L\u2019emoci\u00f3 decideix i la ra\u00f3 justifica. Jo soc el resultat de les meves experi\u00e8ncies, especialment de les no resoltes. Per aix\u00f2 actuem segons patrons autom\u00e0tics. \u00bfPer qu\u00e8 m\u2019he sentit insegura o violentada, aqu\u00ed? Vas desfent nusos, i hi ha persones a qui allunyes tant de la persona que els han dit que han de ser, de les seves exig\u00e8ncies, de les seves matxucades mentals, que et diuen: \u00ab\u00c9s que jo no s\u00e9 qui soc.\u00bb No han tingut l\u2019oportunitat de poder ser lliures: eren la car\u00e8ncia del pare, de la mare, el que l\u2019avi no va poder ser. I quan s\u2019ho treuen tot de sobre, et diuen: \u00ab\u00bfQui soc jo?\u00bb B\u00e9, aqu\u00ed comen\u00e7a la segona part de la pel\u00b7l\u00edcula. <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
Preguntant qu\u00e8 els ve de gust o qu\u00e8 farien si no tinguessin por. Els faig fer una llista d\u2019anhels perqu\u00e8 s\u2019hi comprometin. De vegades no saben ni per on comen\u00e7ar. Els dic: \u00abDeixa aquell fals jo, aquella m\u00e0scara que portaves, i digues-me, a partir d\u2019ara, qu\u00e8 vols i qu\u00e8 no vols. Pensa que el funcionament hum\u00e0 t\u00e9 el motor de la por i el motor de l\u2019amor.\u00bb <\/p>\n\n\n\n