Joan Casellas<\/strong>: artista pl\u00e0stic, fot\u00f2graf documentalista i especialista en art performatiu, Joan Casellas (nom art\u00edstic de Joan Hern\u00e1ndez Casellas) es va formar a l\u2019Escola Massana i va cr\u00e9ixer com a artista a Nova York. Defensa que l\u2019inconscient \u00e9s la font d\u2019inspiraci\u00f3 de la majoria d\u2019artistes d\u2019en\u00e7\u00e0 que la fotografia va revolucionar el m\u00f3n de l\u2019art donant m\u00e9s import\u00e0ncia a la ment que al treball manual. <\/p>\n\n\n\n ***<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n \u00bfQuin vincle hi ha entre l\u2019inconscient com a teoria psicol\u00f2gica i l\u2019inconscient des de l\u2019art?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Elena Padrell (EP)<\/b>: Cal aclarir que, en medicina, l\u2019inconscient \u00e9s el contrari a la consci\u00e8ncia, \u00e9s la mort. Per\u00f2 col\u00b7loquialment, i des de la perspectiva freudiana, l\u2019inconscient \u00e9s aquell \u00e0mbit on hi ha uns continguts, siguin pors, records, desitjos, anhels, etc. als quals no es pot accedir f\u00e0cilment. Freud va idear unes estrat\u00e8gies per arribar-hi, perqu\u00e8 entenia que l\u2019inconscient dicta conductes que fem sense adonar-nos-en. L\u2019important de la psicoter\u00e0pia \u00e9s arribar a aquest coneixement de l\u2019inconscient per tal d\u2019entendre ben b\u00e9 qui som, tenir m\u00e9s control sobre les nostres conductes. En relaci\u00f3 amb l\u2019art, els artistes, quan s\u2019expressen, sigui amb el mitj\u00e0 que sigui, exposen continguts d\u2019aquest \u00e0mbit amagat, i fins i tot ells mateixos se sorprenen. Despr\u00e9s faran o no el treball d\u2019interpretar-lo.<\/p>\n\n\n\n Joan Casellas (JC)<\/strong>: L\u2019artista modern, que comen\u00e7a al segle XVIII, \u00e9s molt diferent dels anteriors. Abans del segle XVIII era un artes\u00e0 a qui se li negava la categoria d\u2019artista liberal malgrat tenir molts coneixements. M\u00e9s tard, va esdevenir aut\u00f2nom, i la seva obligaci\u00f3 ja no era reproduir el c\u00e0non, sin\u00f3 ser original. S\u2019entra aix\u00ed de ple en el camp de l\u2019inconscient i de la poesia, perqu\u00e8 els poetes sempre s\u2019han ent\u00e8s com a m\u00e8diums, \u00e9s a dir, transmeten idees que van m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019ells mateixos. A partir del segle XX, amb el dadaisme i el surrealisme, aquesta idea s\u2019accentua. Joan Mir\u00f3 tot sovint deia que el primer sorpr\u00e8s de la seva obra era ell mateix, perqu\u00e8 li venia una energia d\u2019un no-s\u00e9-on que realment era l\u2019inconscient. Un cop feta l\u2019obra, pots interpretar d\u2019on ve. De vegades creus que expressaves una cosa, per\u00f2 acabes veient que n\u2019hi ha d\u2019altres que tenies amagades. . <\/p>\n\n\n\n EP<\/b>: M\u2019agrada la refer\u00e8ncia a la poesia. La paraula ars<\/em> prov\u00e9 de dos conceptes grecs: tekne<\/em>, l\u2019artesania com a reproducci\u00f3 continuada d\u2019una cosa, i poiesis<\/em>, que \u00e9s la creaci\u00f3. Tot va comen\u00e7ar amb l\u2019artesania, fins que els artistes es van atrevir a crear alguna singularitat i llavors a signar, a recon\u00e8ixer-se com a individus creadors d\u2019una obra.<\/p>\n\n\n\n \u00bfL\u2019art \u00e9s, per tant, una de les formes d\u2019arribar a l\u2019inconscient?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n EP<\/strong>: S\u00ed, d\u2019aqu\u00ed el fonament de l\u2019artter\u00e0pia: ajudar\u00e0 a entendre qui soc, qu\u00e8 faig, quins s\u00f3n els meus anhels, quines s\u00f3n les meves pors\u2026 L\u2019art esdev\u00e9 una eina per con\u00e8ixer l\u2019inconscient. El psiquiatre Francesc Tosquelles (1912-1994) n\u2019\u00e9s un paradigma. Ell, precisament tamb\u00e9 de Reus, es va haver d\u2019exiliar despr\u00e9s de la Guerra Civil, d\u2019Argelers a Saint-Alban, i es va trobar que volia continuar fent de psiquiatre gaireb\u00e9 sense recursos, com si ara alg\u00fa se n\u2019an\u00e9s a Gaza i intent\u00e9s gestionar un manicomi. Llavors, com a eina de tractament va utilitzar l\u2019artter\u00e0pia. Afavoria que els pacients creessin com fos, per ajudar-los a sublimar i resoldre conflictes interns d\u2019alguna manera en no tenir medicaments ni recursos.<\/p>\n\n\n\n JC<\/strong>: De fet, molts dels que han reivindicat la seva mem\u00f2ria s\u00f3n artistes. Quan l\u2019eix de la producci\u00f3 art\u00edstica deixa de ser la m\u00e0 per passar a ser la ment, es produeix un fenomen que ho altera tot: el readymade<\/em> [all\u00f2 ja fet] de Marcel Duchamp. Es tracta d\u2019agafar un objecte que ja existeix, canviar-lo de context i dir que \u00e9s una creaci\u00f3 nova. \u00c9s una intervenci\u00f3 sense acci\u00f3 manual. Va generar pol\u00e8mica perqu\u00e8 es considerava una provocaci\u00f3 d\u2019un artista dadaista. Per mi, no \u00e9s una provocaci\u00f3, sin\u00f3 la conclusi\u00f3 d\u2019un proc\u00e9s hist\u00f2ric de setanta anys des de l\u2019aparici\u00f3 de la fotografia.<\/p>\n\n\n\n \u00abels artistes, quan s’expressen, exposen continguts d’aquest \u00e0mbit amagat que \u00e9s l’inconscient, i fins i tot ells mateixos se sorprenen\u00bb [ep]<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n Quan va apar\u00e8ixer la fotografia es va generar un conflicte perqu\u00e8 llavors s\u2019havia aconseguit crear imatges de forma r\u00e0pida i perfecta. Aix\u00f2 va provocar una lluita de gremis per la qual els retratistes deien que la fotografia no era art perqu\u00e8 no era manual. A la llarga, van haver d\u2019acceptar que la fotografia tamb\u00e9 \u00e9s art perqu\u00e8 no totes les fotos s\u00f3n iguals per l\u2019elecci\u00f3 de l\u2019enquadrament, de la persona, la llum\u2026 S\u00f3n decisions mentals i, per tant, quan s\u2019accepta que la fotografia \u00e9s art tamb\u00e9 s\u2019accepta que es pot fer art sense la intervenci\u00f3 de la m\u00e0. El readymade<\/em> \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia directa d\u2019aquesta idea despr\u00e9s de setanta anys d\u2019evoluci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019inconscient als objectes. La consci\u00e8ncia ens diu que aix\u00f2 [agafa un got] \u00e9s un got i que serveix per contenir l\u00edquids, per\u00f2, si el giro i dic que \u00e9s una muntanya, ja no \u00e9s nom\u00e9s un got, tamb\u00e9 \u00e9s una muntanya. A partir d\u2019aqu\u00ed, Dal\u00ed va crear el m\u00e8tode paranoicocr\u00edtic: quan una cosa \u00e9s diverses coses al mateix temps. <\/p>\n\n\n\n La fotografia transforma l\u2019art i es transforma a ella mateixa. Es pot fer una fotografia abstracta que connecta m\u00e9s amb l\u2019inconscient que un quadre d\u2019un pintor hiperrealista.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n JC<\/strong>: Aix\u00f2 mateix. La fotografia t\u00e9 l\u2019estigma de la perfecci\u00f3 i, llavors, apareixen els defectes: fotos mal revelades, massa mogudes\u2026 Aquests defectes generen una nova creativitat. Algunes de les fotografies mogudes de Henri Cartier-Bresson tenien encant precisament per aix\u00f2. Encara que una foto mai transporta tot el que capta, sempre diu alguna cosa. La pitjor foto del m\u00f3n tamb\u00e9 cont\u00e9 alguna informaci\u00f3. Hi ha imatges emocionants precisament perqu\u00e8 aporten poca informaci\u00f3 i, per tant, obren la porta al misteri, a l\u2019inconscient. <\/span><\/p>\n\n\n\n EP<\/strong>: L\u2019inconscient \u00e9s fonamental en la vida humana perqu\u00e8, si hi entrem, podem ser m\u00e9s conscients de nosaltres mateixos. Obrim aix\u00ed la porta a la transcend\u00e8ncia: \u00bfper poder plantejar qui som?, \u00bfqu\u00e8 hi fem, aqu\u00ed?\u2026 Hi ha gent que pot pensar o sentir que la vida no t\u00e9 sentit i su\u00efcidar-se. Aix\u00f2 nom\u00e9s passa en els humans. Ara b\u00e9, cient\u00edficament encara no sabem quines connexions, quines regions cerebrals corresponen a aquesta tasca de l\u2019inconscient.<\/p>\n\n\n\n JC<\/strong>: Quan som conscients de ser, d\u2019estar vius, s\u2019obre un abisme sobre qu\u00e8 \u00e9s l\u2019exist\u00e8ncia, fins quan i per qu\u00e8. Es relaciona directament amb l\u2019espiritualitat i la fe a trav\u00e9s de la idea de l\u2019\u00e0nima. Tenim dubtes irresolubles, com ara l\u2019espai final: aquest got \u00e9s sobre una taula, la taula \u00e9s a Barcelona i Barcelona \u00e9s al cosmos. \u00bfPer\u00f2 on \u00e9s el cosmos? \u00bfOn acaba? Des de la nostra consci\u00e8ncia no podem imaginar un espai final perqu\u00e8 tamb\u00e9 hauria de ser en un altre espai final.<\/p>\n\n\n\n EP<\/strong>: Sembla que estiguem obligats a acceptar el misteri. Tamb\u00e9 s\u2019ha descobert que quan hi ha persones molt entrenades en la meditaci\u00f3, si moren mentre mediten, queden suspeses en una mena de fil invisible que les mant\u00e9 en aquell estat, que evita que el cos es corrompi fins al cap de sis o set dies. Finalment, es desploma i ja comen\u00e7a a fer olor. \u00c9s com un estat de suspensi\u00f3. A l\u2019Orient Lluny\u00e0 en diuen Tukdam, i tot just s\u2019estudia per intentar esbrinar on rau aquest fil de lat\u00e8ncia. Potser ens aportaria informaci\u00f3 sobre aquest altre \u00e0mbit dit inconscient.<\/p>\n\n\n\n \u00bfUn cert control sobre la mort? A Catalunya, el sacerdot, fil\u00f2sof i pol\u00edtic Llu\u00eds Maria Xirinacs va pujar a la muntanya per morir d\u2019inanici\u00f3 i sense sofriment, segons l\u2019aut\u00f2psia.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n JC<\/b>:\u00a0Sabem que tot \u00e9s molt m\u00e9s que mat\u00e8ria, per\u00f2 l\u2019\u00fanic que coneixem \u00e9s la mat\u00e8ria. Jo, com a artista conceptual, no renuncio a la mat\u00e8ria.<\/p>\n\n\n\n Quan Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s diu \u00abla consci\u00e8ncia de no ser res si no s\u2019\u00e9s poble\u00bb, no parla d\u2019una consci\u00e8ncia individual. Llavors ens preguntem: \u00bfqu\u00e8 \u00e9s ser poble?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n EP<\/strong>: Necessitem la sensaci\u00f3 de pert\u00e0nyer a un poble, una comunitat, un col\u00b7lectiu\u2026 Aix\u00f2 tampoc \u00e9s mat\u00e8ria.<\/p>\n\n\n\n Encara tenim un art del poder. Una de les m\u00e0ximes expressions \u00e9s quan el govern encarrega el retrat del president anterior.<\/strong><\/p>\n\n\n\n JC<\/strong>: \u00c9s una r\u00e8mora del passat.<\/p>\n\n\n\n EP<\/strong>: Els que s\u2019hi dediquen segur que hi posen el seu gra de sorra. No fan una fotografia. Una altra cosa \u00e9s si el resultat \u00e9s bo o no.<\/p>\n\n\n\n JC<\/strong>: Mir\u00f3 era un dibuixant p\u00e8ssim, per\u00f2, en canvi, va ser un dels grans artistes del segle XX.<\/p>\n\n\n\n EP<\/strong>: Quan era a Par\u00eds, Mir\u00f3 va aprofitar per anar a Viena en tren i con\u00e8ixer Freud. De petit havia tingut una relaci\u00f3 conflictiva amb el seu pare. Va n\u00e9ixer en una fam\u00edlia burgesa que no tolerava que ell volgu\u00e9s ser pintor. Va caure en una depressi\u00f3 melanc\u00f2lica i va pensar que el contacte amb la natura, passar un temps al mas de Mont-roig, l\u2019ajudaria, i aix\u00ed va ser. D\u2019aqu\u00ed, el quadre La masia<\/em>. El cas \u00e9s que amb Freud va tenir una conversa breu per\u00f2 directa i molt productiva. \u00abVost\u00e8 ha de matar el seu pare\u00bb, li va dir. Ho va entendre perfectament.<\/p>\n\n\n\n JC<\/strong>: A mi em va passar una cosa semblant, per\u00f2 venint d\u2019una fam\u00edlia pagesa. Sempre vaig tenir clar que era artista. Vaig tenir la sort de ser el primer de la fam\u00edlia que podia no ser pag\u00e8s perqu\u00e8 eren els anys seixanta i es parlava molt de la llibertat de l\u2019individu. Quan vaig dir al meu pare que volia ser artista, es va enfadar molt i jo vaig marxar de casa. Era menor, per\u00f2 no em va impedir venir a estudiar a la Massana. Tot i aix\u00f2, no recordo cap moment en qu\u00e8 decid\u00eds ser artista perqu\u00e8 jo ja m\u2019hi considerava. Recordo que a l\u2019escola era un esportista p\u00e8ssim i, per tant, no era popular, fins que vaig comen\u00e7ar a fer caricatures dels profes. Descobrir que crear et dona un tipus de relaci\u00f3 social \u00e9s molt potent.<\/p>\n\n\n\n \u00aba partir del segle xviii, l’artista ja no tindr\u00e0 l’obligaci\u00f3 de reproduir el c\u00e0non, sin\u00f3 de ser original. \u00e9s aix\u00ed com s’entra en el camp de l’inconscient\u00bb [jc]<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n La psicoan\u00e0lisi est\u00e0 q\u00fcestionada per algunes veus com ara la microbi\u00f2loga Natalia Pasternak. \u00bfQu\u00e8 t\u00e9 de pseudoci\u00e8ncia?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n EP<\/b>: \u00bfI qu\u00e8 entenem per ci\u00e8ncia? Si \u00e9s observar la causa i l\u2019efecte per comprovar que sempre t\u00e9 el mateix resultat, potser la psicoan\u00e0lisi no ho \u00e9s. En la psicoan\u00e0lisi, els resultats no s\u00f3n sempre els mateixos perqu\u00e8 s\u00f3n ter\u00e0pies molt individualitzades. Tot i que la ter\u00e0pia sigui la mateixa, per exemple la cognitiva-conductual, l\u2019efecte \u00e9s diferent perqu\u00e8 els pacients i els terapeutes s\u00f3n diferents. Ara b\u00e9, tamb\u00e9 est\u00e0 demostrat que, si la psicoter\u00e0pia es mant\u00e9 regularment, s\u2019aconsegueixen canvis estructurals i de funcionament del cervell permanents. \u00bfAix\u00f2 \u00e9s una pseudoci\u00e8ncia? En tot cas, s\u00ed que demostra que \u00e9s efectiva i molt \u00fatil. <\/p>\n\n\n\n JC<\/strong>: Si la idea de la ci\u00e8ncia \u00e9s que \u00e9s infal\u00b7lible, poques coses s\u00f3n ci\u00e8ncia. Dos i dos no sempre s\u00f3n quatre. Els enginyers, per exemple, treballen molt per aproximaci\u00f3, per tempteig emp\u00edric.<\/p>\n\n\n\n EP<\/strong>: Actualment, la psiquiatria competeix amb la neurologia. Al final tractem un \u00f2rgan en com\u00fa, el cervell. Si alg\u00fa t\u00e9 un ictus, es pot saber si \u00e9s una hemorr\u00e0gia o una emb\u00f2lia, i hi ha un protocol clar d’actuaci\u00f3. En canvi, si alg\u00fa t\u00e9 una depressi\u00f3 \u00e9s m\u00e9s complex saber per qu\u00e8 i com actuar. El mateix passa amb el Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), que \u00e9s molt limitant i resulta que amb un bon psicoanalista que ajudi a trobar l\u2019origen de les obsessions es pot anar millorant. Vist aix\u00ed, la psiquiatria no \u00e9s tan ci\u00e8ncia com la neurologia, per\u00f2, a mesura que avancem en la recerca i en coneixements, cada cop ser\u00e0 m\u00e9s una ci\u00e8ncia que un art.<\/p>\n\n\n\n JC<\/strong>: De vegades ens creiem molt racionals perqu\u00e8 som capa\u00e7os de construir moltes coses, per\u00f2, en realitat, en la nostra acci\u00f3 quotidiana la racionalitat nom\u00e9s ocupa una part petita.<\/p>\n\n\n\n Precisament perqu\u00e8 no tot \u00e9s racional, l\u2019art es relaciona amb l\u2019espiritualitat.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n JC<\/strong>: L\u2019espiritualitat \u00e9s a tot arreu. De l\u2019espiritualitat a la religi\u00f3 hi ha un pas perill\u00f3s, i de la religi\u00f3 a l\u2019Esgl\u00e9sia un altre pas encara m\u00e9s perill\u00f3s. Jo puc recon\u00e8ixer l\u2019espiritualitat de les coses, entenc la religiositat de les persones i m\u2019enfado amb totes les esgl\u00e9sies pel poder i l\u2019ordre social. <\/p>\n\n\n\n EP<\/strong>: En tot cas, creure que pertanys a alguna cosa m\u00e9s gran que tu fa que t\u2019encomanis a aquesta de\u00eftat. Necessitem aquesta espiritualitat per potser poder gestionar la fragilitat de la vida. Per\u00f2 tamb\u00e9 ho aconsegueixen els existencialistes nom\u00e9s creient en ells mateixos i la seva transcend\u00e8ncia\u2026<\/p>\n\n\n\n JC<\/strong>: En el meu cas, aix\u00f2 no em fa creure en D\u00e9u. Jo reconec que hi ha una mat\u00e8ria que es transforma i una consci\u00e8ncia superior. La nostra individualitat \u00e9s una aparen\u00e7a moment\u00e0nia que \u00e9s la nostra vida. Som un instant en comparaci\u00f3 amb una roca de granit que es va degradant i despr\u00e9s ser\u00e0 sorra per tornar a ser un compost. Alhora, els meus referents i mestres morts estan vius en mi. En aquest sentit, s\u00ed que crec en el m\u00e9s-enll\u00e0.<\/p>\n\n\n\n ____________<\/p>\n\n\n\n Foto de portada<\/strong>: Elena Padrell, Jordi Pascual i Jordi Casellas a l’avinguda Miramar, al costat de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 de Barcelona | \u00a9 Wayra Ficapal<\/p>\n","protected":false},"featured_media":92028,"template":"","tags":[317,95],"seccio":[57],"class_list":["post-92027","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-317","tag-dialeg","seccio-dialeg"],"acf":[],"yoast_head":"\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/27_WF_Elena-Padrell-i-Joan-H-Casellas-1024x684.jpg\")
\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/24_WF_Elena-Padrell-i-Joan-H-Casellas-1024x684.jpg\")