{"id":92034,"date":"2025-10-07T09:46:51","date_gmt":"2025-10-07T07:46:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&#038;p=92034"},"modified":"2026-08-12T11:43:22","modified_gmt":"2026-08-12T09:43:22","slug":"des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\/","title":{"rendered":"Des de dins: l&#8217;inconscient i la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Al surrealisme, el moviment art\u00edstic m\u00e9s relacionat amb l\u2019inconscient, s\u2019hi van vincular algunes dones artistes. Al costat de Leonora Carrington, Frida Kahlo o Maruja Mallo, hi trobem catalanes com Remei Varo Uranga, \u00c1ngeles Santos Torroella i Josefa Tolr\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<!--more-->\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Si hi ha un moviment art\u00edstic de l\u2019avantguarda que s\u2019ha relacionat amb l\u2019inconscient \u00e9s, sense cap mena de dubte, el surrealisme. En aquest corrent, hi trobem la creaci\u00f3 com a autoconeixement; la cerca de la llibertat i la \u00abvisi\u00f3\u00bb com a aquell moment d\u2019epifania que succeeix rares vegades, a manera d\u2019esclat de llum i plenitud. El summe sacerdot del moviment a Par\u00eds, Andr\u00e9 Breton, nega que els somnis s\u2019hagin d\u2019estudiar des del punt de vista del trastorn perqu\u00e8 els concep com un misteri fascinant per viure i explorar.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Malgrat les desavinences que va acabar tenint amb Andr\u00e9 Breton, si avui parlem de surrealisme, pensem de manera autom\u00e0tica en Salvador Dal\u00ed \u2014deia que havia apr\u00e8s el \u00abm\u00e8tode paranoicocr\u00edtic\u00bb de la L\u00eddia de Cadaqu\u00e9s\u2014 i en els seus rellotges tous com formatge fos. El Teatre-Museu, a Figueres \u2014on, fins a finals de febrer del 2026, podeu veure de manera excepcional la gran <em>Madonna de Portlligat<\/em>\u2014, i els habitatges de Portlligat i P\u00fabol conformen l\u2019anomenat \u00abtriangle dalini\u00e0\u00bb, devotament resseguit per milers de turistes.&nbsp;&nbsp;&nbsp;<span class=\"EOP SCXW39374439 BCX0\" data-ccp-props=\"{&quot;335551550&quot;:6,&quot;335551620&quot;:6}\"> <\/span><\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><span class=\"TextRun SCXW103034986 BCX0\" lang=\"CA\" xml:lang=\"CA\" data-contrast=\"auto\"><span class=\"NormalTextRun SCXW103034986 BCX0\">Despr\u00e9s de conviure amb la p\u00e8rdua o amb la proximitat de la pr\u00f2pia mort, les pintores van guarir-se a partir de la introspecci\u00f3 creativa.&nbsp; Obrint-se a una altra dimensi\u00f3, van crear una alternativa al c\u00e0non oficial art\u00edstic<\/span><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Encara que Salvador Dal\u00ed i Joan Mir\u00f3 (amb un xic m\u00e9s de dist\u00e0ncia) siguin considerats els nostres grans surrealistes, cal reivindicar tamb\u00e9 la figura del pintor lleidat\u00e0 Antoni Garcia Lamolla (1910-1981), infinitament menys conegut, per\u00f2 de qui podeu visitar, al Museu Morera de Lleida, obres tan evocadores com <em>L\u2019espectre de les tres gr\u00e0cies dins l\u2019aura subtil<\/em> o <em>Diari d\u2019un psicoanalista<\/em> (ambdues datades cap al 1935).&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Moltes dones van interessar-se per la psicoan\u00e0lisi des dels seus inicis, potser perqu\u00e8 Freud considerava la psique femenina com un \u00abcontinent negre\u00bb. Lou Andreas-Salom\u00e9 entenia la psicoan\u00e0lisi com una forma d\u2019autoconeixement profund, important per comprendre el paper de l\u2019inconscient, la sexualitat i el desig en la construcci\u00f3 del subjecte. Tamb\u00e9 la psiquiatra Karen Horney va ser-ne una gran defensora, si b\u00e9 va plantar cara a Freud i la seva famosa teoria de \u00abl\u2019enveja del penis\u00bb. En tant que moviment art\u00edstic amatent a la complexitat de l\u2019univers ps\u00edquic, al surrealisme s\u2019hi van vincular algunes dones artistes, com Leonora Carrington, Frida Kahlo o Maruja Mallo. Al costat de les seves obres, trobem la de Remei \u2014Remedios\u2014 Varo Uranga (1908-1963), nascuda a la poblaci\u00f3 selvatana d\u2019Angl\u00e8s, que a Barcelona va relacionar-se amb moviments d\u2019avantguarda com el grup ADLAN (Amics de l\u2019Art Nou) i va participar en l&#8217;Exposici\u00f3 Logicofobista de 1936 abans d\u2019exiliar-se a M\u00e8xic, on va establir-se de manera definitiva i va gaudir d\u2019un notable reconeixement. El seu univers est\u00e0 constitu\u00eft per una s\u00e8rie d\u2019elements figuratius de car\u00e0cter simb\u00f2lic i metaf\u00f2ric que resulten extraordin\u00e0riament evocadors (\u00f2libes, gats, torres, escales, raigs lluminosos\u2026) i que potser s\u00f3n fruit de l\u2019inter\u00e8s que Varo tenia per l\u2019alqu\u00edmia, el tarot i altres sabers esot\u00e8rics. Sovint els seus personatges semblen no tenir g\u00e8nere, per b\u00e9 que el predomini \u00e9s ben femen\u00ed. L\u2019obra <em>Mimetisme<\/em> (1960) mostra una dona asseguda en una cadira que es mimetitza amb el seu entorn i els objectes que l\u2019envolten.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large is-style-default\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"576\" src=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Remedios-Varo-1-1024x576.jpg\" alt=\"\u00abDona sortint del psicoanalista\u00bb (1960), de Remedios Varo. L'obra d'aquesta artista catalana exiliada a M\u00e8xic es caracteritza per la figuraci\u00f3 de car\u00e0cter simb\u00f2lic i metaf\u00f2ric.\" class=\"wp-image-92039\" srcset=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Remedios-Varo-1-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Remedios-Varo-1-300x169.jpg 300w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Remedios-Varo-1-768x432.jpg 768w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Remedios-Varo-1-200x112.jpg 200w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Remedios-Varo-1-600x337.jpg 600w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Remedios-Varo-1.jpg 1366w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\"><em>\u00abDona sortint del psicoanalista\u00bb (1960), de Remedios Varo. L&#8217;obra d&#8217;aquesta artista catalana exiliada a M\u00e8xic es caracteritza per la figuraci\u00f3 de car\u00e0cter simb\u00f2lic i metaf\u00f2ric<\/em>. | \u00a9 Imatge cedida per Maria Gargant\u00e9<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Una altra pintora excepcional i sensible als misteris de l\u2019inconscient va ser l\u2019empordanesa \u00c1ngeles Santos Torroella (1911-2013). Amb nom\u00e9s divuit anys, quan vivia a Valladolid, va irrompre de manera espectacular en l\u2019escena art\u00edstica espanyola amb l\u2019obra <em>Un m\u00f3n<\/em> (1929), on representa la terra quadrada, amb una escala i uns personatges femenins inquietants. Del mateix any \u00e9s <em>La Terra<\/em>, que es troba al Museu de l\u2019Empord\u00e0 i que constitueix un particular homenatge a <em>El<\/em> <em>jard\u00ed de les del\u00edcies<\/em> de Hieronymus Bosch. De manera similar al que veiem a la pintura <em>Et in Arcadia Ego <\/em>de Nicolas Poussin, rere una primera impressi\u00f3 de bucolisme b\u00edblic, en l\u2019obra de Santos hi ha alguna cosa inquietant \u2014es revela, per exemple, en la uniformitat de les indument\u00e0ries (verd fosc els homes, vermell les dones) o en l\u2019actitud d\u2019algunes figures, com la dona que jeu com si fos morta.&nbsp; Aix\u00ed i tot, una parella es besa, una altra passeja i altres es recolzen en l\u2019esfera met\u00e0l\u00b7lica que recorda els amants del <em>Jard\u00ed<\/em> del Bosch, asseguts en una bombolla o cris\u00e0lide. \u00c1ngeles Santos era germana del cr\u00edtic d\u2019art Rafael Santos Torroella. De jove, va ser reclosa per la seva fam\u00edlia en un psiqui\u00e0tric de Madrid, i quan va sortir-ne no va ser mai m\u00e9s la mateixa. Va casar-se amb el pintor Emili Grau Sala i va continuar pintant, per\u00f2 de manera ben oposada a la seva joventut, entre retrats i paisatges ingenus.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Moltes dones van interessar-se per la psicoan\u00e0lisi des dels seus inicis, potser perqu\u00e8 Freud considerava la psique femenina com un \u00abcontinent negre\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Fa pocs anys s\u2019ha recuperat la figura de Josefa Tolr\u00e0 (1880-1959), que va n\u00e9ixer i morir a Cabrils (el Maresme). Era una dona senzilla que va perdre dos dels seus tres fills: un de malaltia i un altre en un camp de concentraci\u00f3 durant la Guerra Civil, fet que va dur-la a una forta depressi\u00f3. Un parent amb vincles espiritistes li va recomanar que agaf\u00e9s un bloc o una llibreta i escriv\u00eds el que unes suposades \u00abveus\u00bb li deien. \u00c9s aix\u00ed com va comen\u00e7ar a escriure, dibuixar i fins i tot brodar aquestes \u00abinspiracions\u00bb medi\u00famiques, utilitzant diversos tipus de suports. I, encara que mai no va rebre cap mena de formaci\u00f3 art\u00edstica, les seves obres van cridar l\u2019atenci\u00f3 d\u2019Antoni T\u00e0pies, Modest Cuixart i sobretot Joan Brossa. Malgrat que l\u2019any 1956 se li va fer una exposici\u00f3 a la Sala Gaspar de Barcelona (que nom\u00e9s va durar una sola nit, la del 18 de setembre), el seu nom va caure en l\u2019oblit fins que el 2013 se li va dedicar una exposici\u00f3 a Can Palauet de Matar\u00f3, a cura de Pilar Bonet. \u00abJosefa Tolr\u00e0. M\u00e8dium i artista\u00bb va viatjar despr\u00e9s a Lleida i Tarragona. L\u2019any 2020 se\u2019n va fer una altra a la Fundaci\u00f3 Brossa, que va donar lloc a la publicaci\u00f3 de <em>La m\u00e8dium i el poeta: una conversa astral entre Josefa Tolr\u00e0 i Joan Brossa<\/em>. Tot plegat va ser el preludi del seu pas per la Biennal de Ven\u00e8cia, seleccionada per la comiss\u00e0ria Cecilia Alemani, i de la gran exposici\u00f3 que, amb el t\u00edtol de \u00abLa m\u00e0 guiada\u00bb i novament amb el comissariat de Pilar Bonet, se li va dedicar al Museu Nacional d\u2019Art de Catalunya. All\u00e0 va estar acompanyada de Madge Gill, una altra artista i m\u00e8dium brit\u00e0nica, amb qui no es van con\u00e8ixer mai, ni tan sols van saber l\u2019una de l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019altra. Amb tot, potser el dolor de la p\u00e8rdua (a totes dues se\u2019ls van morir dos fills) va trenar el fil o la for\u00e7a per guarir-se a partir de la introspecci\u00f3 creativa, de manera que ambdues van arribar a plasmar, mitjan\u00e7ant el dibuix o el t\u00e8xtil, un tipus d\u2019iconografia semblant, unida per un tra\u00e7 com\u00fa, amb personatges eteris d\u2019ulls intensos i il\u00b7luminats.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Abra\u00e7ar la \u00abmediumnitat\u00bb o la capacitat de canalitzar \u00e9s el que va fer l\u2019artista Eul\u00e0lia Valldosera fa uns anys. Despr\u00e9s d\u2019una experi\u00e8ncia propera a la mort, l\u2019obertura a aquesta nova dimensi\u00f3 va reorientar la seva carrera art\u00edstica. Un cas similar \u00e9s el d\u2019Amor Estadella, tamb\u00e9 artista i m\u00e8dium, que l\u2019any passat va publicar <em>I llavors em va dir<\/em>, amb l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un \u00abtarot catal\u00e0\u00bb il\u00b7lustrat per ella mateixa i maridat amb la poesia d\u2019Oriol Sauleda.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Artistes i vision\u00e0ries que fa anys motiven la recerca del grup d\u2019investigadores en espiritualitat i feminisme anomenat <em>Visionary Woman Art<\/em>. Una altra manera d\u2019aproximar-se a la creaci\u00f3 art\u00edstica desmuntant el c\u00e0non. Pouar en les profunditats de l\u2019inconscient per construir-se una cambra pr\u00f2pia, fort\u00ed de llibertat, tal com evoca un paisatge on\u00edric de la pintora Esther Boix (1927-2014) titulat <em>Recel de foscors<\/em>, de la s\u00e8rie <em>Suite de la llum que vela<\/em>. De quan l\u2019art \u00e9s una finestra, no tan sols cap a fora, sin\u00f3 tamb\u00e9 cap a dins.&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">____________<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Foto de portada<\/strong>: \u00abLa Terra\u00bb (1929), d&#8217;\u00c1ngeles Santos. Durant la seva primera etapa art\u00edstica, l&#8217;obra de la pintora empordanesa adopta un estil avantguardista, m\u00edstic i cr\u00edtic.<br>\u00a9 Imatge cedida per Maria Gargant\u00e9<\/p>\n","protected":false},"featured_media":92035,"template":"","tags":[317,295],"seccio":[302],"class_list":["post-92034","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-317","tag-finestra-dart","seccio-finestra-dart"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v27.5 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>Des de dins: l&#039;inconscient i la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"La historiadora de l&#039;art Maria Gargant\u00e9 desgrana la petjada de l&#039;inconscient en la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Des de dins: l&#039;inconscient i la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La historiadora de l&#039;art Maria Gargant\u00e9 desgrana la petjada de l&#039;inconscient en la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-08-12T09:43:22+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Angeles-Santos_Museu-Emporda-1024x853.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"853\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"8 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\\\/\",\"name\":\"Des de dins: l'inconscient i la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/10\\\/Angeles-Santos_Museu-Emporda.jpg\",\"datePublished\":\"2025-10-07T07:46:51+00:00\",\"dateModified\":\"2026-08-12T09:43:22+00:00\",\"description\":\"La historiadora de l'art Maria Gargant\u00e9 desgrana la petjada de l'inconscient en la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/10\\\/Angeles-Santos_Museu-Emporda.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/10\\\/Angeles-Santos_Museu-Emporda.jpg\",\"width\":5338,\"height\":4449,\"caption\":\"\u00abLa Terra\u00bb (1929), d'\u00c1ngeles Santos. Durant la seva primera etapa art\u00edstica, l'obra de la pintora empordanesa adopta un estil avantguardista, m\u00edstic i cr\u00edtic\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Des de dins: l&#8217;inconscient i la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Des de dins: l'inconscient i la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones - Fragmenta Editorial","description":"La historiadora de l'art Maria Gargant\u00e9 desgrana la petjada de l'inconscient en la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Des de dins: l'inconscient i la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones - Fragmenta Editorial","og_description":"La historiadora de l'art Maria Gargant\u00e9 desgrana la petjada de l'inconscient en la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-08-12T09:43:22+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":853,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Angeles-Santos_Museu-Emporda-1024x853.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"8 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\/","name":"Des de dins: l'inconscient i la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Angeles-Santos_Museu-Emporda.jpg","datePublished":"2025-10-07T07:46:51+00:00","dateModified":"2026-08-12T09:43:22+00:00","description":"La historiadora de l'art Maria Gargant\u00e9 desgrana la petjada de l'inconscient en la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Angeles-Santos_Museu-Emporda.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Angeles-Santos_Museu-Emporda.jpg","width":5338,"height":4449,"caption":"\u00abLa Terra\u00bb (1929), d'\u00c1ngeles Santos. Durant la seva primera etapa art\u00edstica, l'obra de la pintora empordanesa adopta un estil avantguardista, m\u00edstic i cr\u00edtic"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/des-de-dins-linconscient-i-la-creacio-artistica-de-les-dones\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Des de dins: l&#8217;inconscient i la creaci\u00f3 art\u00edstica de les dones"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/92034","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/92035"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=92034"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=92034"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=92034"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}