{"id":92088,"date":"2025-10-13T16:22:16","date_gmt":"2025-10-13T14:22:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=92088"},"modified":"2026-07-09T17:26:26","modified_gmt":"2026-07-09T15:26:26","slug":"antoni-llena-font-lartista-caputxi","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\/","title":{"rendered":"Antoni Llena Font. L’artista caputx\u00ed"},"content":{"rendered":"\n

Antoni Llena Font<\/strong> (Barcelona, 1942) \u00e9s un home discret i un dels artistes pl\u00e0stics catalans m\u00e9s importants de l\u2019\u00faltim segle natural. N\u2019\u00e9s tant, de reservat, que quan li vaig escriure per entrevistar-lo em va enviar aquest missatge:<\/p>\n\n\n\n

\u00abBONA TARDA, GR\u00c0CIES PER PENSAR EN MI, PERO JO SOC UN NO NING\u00da, NO CREC QUE PUGUI FER-VOS CAP SERVEI. EN TOT CAS, DEIXEU QUE M’HO PENSI.\u00bb

<\/h6>\n\n\n\n\n\n\n\n

No seria cap mal epitafi. Haig de dir que no li vaig trucar directament, per no posar-lo en un comprom\u00eds. Crec que l\u2019entrevista pot ser una variant de l\u2019atracament. I hi ha la possibilitat \u2014vaig pensar\u2014 que quan alg\u00fa es tracta a si mateix de no ning\u00fa, una de dues: o \u00e9s que es fa pregar, o \u00e9s que realment se\u2019n considera un. Abans de posar-m\u2019hi en contacte, per\u00f2, jo m\u2019havia documentat. A m\u00e9s de buscar l\u2019obra, havia llegit i vist entrevistes. Fr\u00e0gil, ef\u00edmer, delicat, en veu baixa, subsol, marges, tot de leitmotivs s\u2019hi repeteixen, tant li fa si Llena parla d\u2019ell o de la seva feina, i tot plegat confegia, si m\u00e9s no, per mi, la imatge d\u2019un home que viu de puntetes i considera la petjada com una conseq\u00fc\u00e8ncia de la vanitat. <\/p>\n\n\n\n

El cr\u00edtic Alexandre Cirici descobreix l\u2019artista a mitjans dels anys seixanta. Llena era un jove caputx\u00ed, aspecte que concorda amb la seva voluntat de no ser res ni dir res, entre poruc i contemplatiu, en tot cas travessat per una sensibilitat acusada i una certa prevenci\u00f3 contra el soroll. La prova \u00e9s que, despr\u00e9s d\u2019una entrada fulgurant al regne de l\u2019avantguarda \u2014al costat de Jordi Gal\u00ed, de S\u00edlvia Gubern, d\u2019\u00c0ngel Jov\u00e9 i del desdoblat Albert Porta\u2014, despr\u00e9s d\u2019unes quantes accions i obres que ja s\u00f3n a la hist\u00f2ria de l\u2019art d\u2019aquest pa\u00eds, l\u2019any 1969 Llena renuncia a la pr\u00e0ctica art\u00edstica i no hi torna fins passada una d\u00e8cada \u2014se\u2019n va a viure la vida que fins llavors no havia tingut.<\/p>\n\n\n\n

Tot i comen\u00e7ar de pintor \u2014de dibuixant, m\u00e9s aviat\u2014, de seguida va tombar cap a l\u2019art m\u00e9s escult\u00f2ric i conceptual, i quasi sempre passatger, delicat i primitiu, com els castells de sorra a la llongada. En aquest sentit, se\u2019l considera un pioner de l\u2019art povera <\/em>a Catalunya. Cosina germana de l\u2019art brut<\/em>, perqu\u00e8 treballa amb materials \u00abmediocres\u00bb que tot d\u2019una queden ennoblits \u2014restitu\u00efts per una disposici\u00f3, un respecte i un sentit nous\u2014, l\u2019art povera <\/em>tamb\u00e9 reclama que l\u2019obra no sigui, i prou, un objecte de veneraci\u00f3: demana manipulaci\u00f3, pensament cr\u00edtic, la participaci\u00f3 de l\u2019altre. \u00c9s una circumstancial, al\u00b7l\u00e8rgica a la posteritat, trencadissa. Per aix\u00f2, una part de la feina art\u00edstica d\u2019Antoni Llena no es troba enlloc, ha desaparegut. Amb tot, ha rom\u00e0s en col\u00b7leccions importants com ara l\u2019Artium de Vit\u00f2ria, la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies, \u200b\u200bel Museu Reina Sofia i el MACBA. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Fascinat per la hist\u00f2ria de l’art i coneixedor de la tradici\u00f3 del pa\u00eds, Antoni Llena considera que per fer art cal situar-se en un espai neutre.<\/em> | \u00a9 Wayra Ficapal<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Mentre pensava en aquest home, dit d\u2019alguna manera, repatani a segregar m\u00e9s paraules del compte, em va venir al cap la seva autobiografia, Mem\u00f2ries de fum<\/em> (L\u2019Aven\u00e7, 2025). Llibre prim, modest, escrit a correcuita, s\u2019hi fa palesa una manera d\u2019habitar el m\u00f3n, \u00e7o \u00e9s, a un pam de terra i a una certa dist\u00e0ncia, com si visqu\u00e9s dins d\u2019un convent port\u00e0til, sovint desorientat i assetjat per un neguit, amb la sospita que el terrenal truca tothora a la porta i amena\u00e7a amb una caputxinada, \u00e9s a dir, amb l\u2019entrada de la terrible mundanitat, a raig, al convent. \u00c9s curi\u00f3s \u2014em vaig dir\u2014, perqu\u00e8 llavors entendria que Llena fos de la mena d\u2019artista que calla, ans enraona a trav\u00e9s de l\u2019obra, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s veritat. A la vista d\u2019alguns dels seus llibres, T\u00e0pies vist per Llena. L\u2019ansietat de les influ\u00e8ncies<\/em> (1991), La gana de l\u2019artista<\/em> (1999) i Per l\u2019ull de l\u2019art<\/em> (2008), i sabent que ha estat professor de Literatura Art\u00edstica a la Universitat de Girona, professor a l\u2019escola EINA de Barcelona i director de tallers d\u2019art a la School of Visual Arts de Nova York, a mi aix\u00f2 de \u00abno tinc res a dir\u00bb em va semblar, en resum, d\u2019una sincera coqueteria. Pensant-hi m\u00e9s, per\u00f2, crec que l\u2019he anat entenent: Llena \u00e9s un outsider<\/em>, <\/em>i tota la vida s\u2019ha esfor\u00e7at per despullar l\u2019art de la parauleria que hi van afegir els t\u00f2tems de les avantguardes. Ho diu l\u2019acudit: als museus d\u2019art contemporani sovint hi ha m\u00e9s cartel\u00b7les explicatives que no pas obres. L\u2019endem\u00e0 vaig rebre un altre missatge. <\/p>\n\n\n\n

\u00abBON DIA, SI VOLEU I NO US IMPORTA, EM PODEU ENVIAR LES PREGUNTES PER ESCRIT I MIRO DE RESPONDRE. ARA B\u00c9, JO NO TINC RES INTERESSANT A DIR.\u00bb

<\/h6>\n\n\n\n

Aquest cop em va venir al cap Bartleby, l\u2019escrivent<\/em>, un relat de Herman Melville en qu\u00e8, tot d\u2019una, el protagonista decideix no fer mai m\u00e9s res: l\u2019amo de l\u2019oficina li encomana tasques i Bartleby contesta, reiteradament, \u00abm\u2019estimaria m\u00e9s no fer-ho\u00bb. Sense tenir-les totes, vaig enviar una bateria de preguntes a Antoni Llena. Em va contestar al cap d\u2019uns dies, ara s\u00ed, amb coses a dir. La primera pregunta fa refer\u00e8ncia a la frase estel\u00b7lar del subaltern melvilli\u00e0. <\/p>\n\n\n\n

\u2014Tenint en compte que no heu parat de \u00abfer\u00bb, i m\u00e9s enll\u00e0 de ser el t\u00edtol d\u2019una obra vostra, \u00bfel lema de l\u2019escrivent us defineix com a artista?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

\u2014L\u2019art \u00e9s una expressi\u00f3 que emana d\u2019alg\u00fa que t\u00e9 sentit po\u00e8tic, d\u2019alg\u00fa que disposa de naturalesa art\u00edstica i que, pel fet de ser persona, \u00e9s tamb\u00e9 un sac de contradiccions que mira de fer quallar en bellesa. Quant a mi, si d\u2019una banda no s\u00e9 dir que no a res, de l\u2019altra, el terme melvilli\u00e0 tamb\u00e9 m\u2019\u00e9s af\u00ed. Al final de la narraci\u00f3 es revela per qu\u00e8 el protagonista diu a cada moment \u00abpreferia no fer-ho\u00bb. Descobrim que, abans de fer d\u2019escrivent, havia treballat al departament de correus que tenia cura de les cartes que es retornaven perqu\u00e8 ja ning\u00fa no les rebia. \u00c9s a dir que, davant la realitat de la mort, tot esfor\u00e7 esdev\u00e9 in\u00fatil. Igual que ell, jo sempre tinc la realitat de la mort davant els ulls. <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 hi t\u00e9 la realitat dels grans enc\u00e0rrecs pecuniaris. L\u2019any 1992 fa la seva primera escultura p\u00fablica, el monumental David i Goliat <\/em>de la Vila Ol\u00edmpica, una mena de m\u00e0scara a\u00e8ria de vuit tones de pes. L\u2019any 2002 fa una altra obra voluminosa \u2014sembla un estenedor\u2014 al pati interior de l\u2019edifici nou de l\u2019Ajuntament de Barcelona, titulada Preferiria no fer-ho<\/em>. En aquest apartat, val a dir, poc ef\u00edmer, per mi, la intervenci\u00f3 m\u00e9s coneguda de Llena \u00e9s l\u2019escultura Homenatge als castellers<\/em>, del 2012, a la pla\u00e7a de Sant Miquel de Barcelona: un prodigi de trenta metres d\u2019al\u00e7\u00e0ria que recorda les figuretes que es fan amb el filferro que protegeix els taps de cava. <\/p>\n\n\n\n

\u2014El primer que em vau dir \u00e9s que \u00e9reu un ning\u00fa (un nituniv\u00f3s, diem a l\u2019Empord\u00e0) i que no ten\u00edeu res interessant a dir. \u00bfPer qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014No em sento identificat amb el terme empordan\u00e8s. El meu \u00abmenys que no ning\u00fa\u00bb vol dir que em percebo menys que els altres. Potser sigui per exc\u00e9s d\u2019ambici\u00f3. Tinc una gran fascinaci\u00f3 per la hist\u00f2ria de l\u2019art i, si em comparo amb algun dels artistes que admiro, em sento que no soc res.<\/p>\n\n\n\n

Les entrevistes per escrit tenen un avantatge per a l\u2019entrevistat: ha d\u2019elaborar la resposta i s\u2019assegura qu\u00e8 vol dir realment i, per tant, es protegeix del caprici o de la malaptesa de l\u2019entrevistador a l\u2019hora de seleccionar i transcriure. L\u2019entrevistador, en canvi, perd l\u2019ocasi\u00f3 de la r\u00e8plica, no pot encarrilar la conversa sobre la marxa i s\u2019exposa a fer preguntes espantoses: <\/p>\n\n\n\n

\u2014Potser \u00e9s una paradoxa: el no ning\u00fa, \u00bfho \u00e9s o el fa l\u2019entorn?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014Totes dues coses. Per\u00f2, en el meu cas, cal afegir que la meva sensibilitat no \u00e9s prop\u00edcia a cap euf\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abSI EM PERCEBO MENYS QUE ELS ALTRES POTSER \u00c9S PER EXC\u00c9S D’AMBICI\u00d3. TINC UNA GRAN FASCINACI\u00d3 PER LA HIST\u00d2RIA DE L’ART I, SI EM COMPARO AMB ALGUN DELS ARTISTES QUE ADMIRO, SENTO QUE NO SOC RES\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Vet-ho aqu\u00ed. En aquest punt, jo hauria burxat l\u2019Antoni i hauria estirat el fil d\u2019aquesta carta de presentaci\u00f3, tan seva, segons la qual ell \u00e9s m\u00e9s aviat sec i ombr\u00f3s. Li hauria tret, per exemple, una entrevista espl\u00e8ndida que li va fer Josep Maria Mu\u00f1oz a L\u2019Aven\u00e7 <\/em>el 2015, una bateria de declaracions en qu\u00e8 es veu un home impressionable i espiritual, esquiu, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 sorneguer i entremaliat.<\/p>\n\n\n\n

\u2014De la realitat (el pacte que en diem realitat), sovint n\u2019heu dit que l\u2019aspecte que m\u00e9s us interpel\u00b7la \u00e9s la fragilitat de les coses. \u00bfCreieu que aquesta fragilitat \u00e9s consubstancial a tot? \u00bfA la mem\u00f2ria, a l\u2019amistat, a l\u2019art, a les ideologies?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

\u2014S\u00ed, tot penja d\u2019un fil, fins i tot els estels.<\/p>\n\n\n\n

Aqu\u00ed vaig veure que havia com\u00e8s l\u2019error de fer una pregunta \u00e0mplia i prenyada de la seva pr\u00f2pia resposta, que \u00e9s una altra servitud de les entrevistes per escrit: obres tant el comp\u00e0s que l\u2019entrevistat es limita a donar-te la ra\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u2014\u00bfQuin paper juga la fragilitat, en la vostra vida?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014Viure \u00e9s viure a merc\u00e8 de tot. Gr\u00e0cies a tot. Pura fragilitat!<\/p>\n\n\n\n

Haig d\u2019admetre que aqu\u00ed vaig aturar-me. Era a mig llegir les respostes i tot em feia pensar que m\u2019havia equivocat de preguntes. \u00c9s clar, el buidat que havia fet d\u2019altres entrevistes m\u2019havia portat a mirar d\u2019encertar els temes, les l\u00ednies de for\u00e7a i els n\u00favols que passen pel cap d\u2019Antoni Llena. Per tel\u00e8fon tamb\u00e9 li havia dit \u2014una nota de veu\u2014 que voldria parlar d\u2019espiritualitat, de l\u2019\u00e0nima, de la transcend\u00e8ncia, i que per for\u00e7a no ho hav\u00edem de relacionar amb l\u2019art, per\u00f2:<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Antoni Llena al seu estudi de Vallvidrera, Barcelona.<\/em> | \u00a9 Wayra Ficapal<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u2014Al marge d\u2019un diguem-ne cat\u00e0leg o c\u00e0non central (un arxiu, vaja), la vostra obra t\u00e9 una part dispersa, una altra part de desapareguda i una part, suposem, de mat\u00e8ria no nada, com si el dubte hagu\u00e9s guiat la vostra carrera, com si la volatilitat i l\u2019infraordinari haguessin dirigit la vostra sensibilitat art\u00edstica.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014El fet de percebre\u2019m un no ning\u00fa ha fet que des de sempre m\u2019hagi sentit atret per tot all\u00f2 que la majoria de la gent considera \u00abun quasi res\u00bb. \u00c9s possible que aquesta fascinaci\u00f3 sigui una autodefensa que em permet esquivar el pes feixuc de la realitat.<\/p>\n\n\n\n

M\u2019encurioseix aquest punt de vista at\u00f2mic, cel\u00b7lular, de la vida, de l\u2019Univers, amb l\u2019excusa que la realitat \u00e9s un monstre amena\u00e7ador, perqu\u00e8 \u00e9s una mirada que fa trampa. Fixar-se, precisament, en la bastida de la realitat \u2014el microsc\u00f2pic, les bambolines, els \u00abquasi res\u00bb que diu Llena\u2014 \u00e9s anar al pinyol, qui sap si a la valenta i, en tot cas, \u00e9s qualsevol cosa tret d\u2019esquivar. <\/p>\n\n\n\n

\u2014De vegades heu dit que la clau d\u2019entrada a una obra d\u2019art \u00e9s l\u2019emoci\u00f3, perqu\u00e8 l\u2019art neix al cor, no al cap. \u00bfA l\u2019hora de crear, com us ho feu, doncs, per mantenir el cap aturat i el cor en marxa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014Cap i cor es donen corda. Si hi ha massa cap, el cor se\u2019n ressent; si hi ha massa cor, el cap tamb\u00e9 se\u2019n ressent. A l\u2019hora de fer art, l\u2019artista s\u2019ha de situar en un espai neutre. Ha de fer el sord als cants de sirena que li envien el cap i el cor.<\/p>\n\n\n\n

Ara s\u00ed, aqu\u00ed veig Antoni Llena, el relleu que me n\u2019havia fet. Un artista que coneix a fons la tradici\u00f3 del pa\u00eds i t\u00e9 assumida la hist\u00f2ria universal de l\u2019art, i per tant les pot engreixar, passar per alt o trabucar, en benefici, doncs, de l\u2019art. Un artista que sap quins perills assetgen la creativitat genu\u00efna \u2014el mercat, les amistats perilloses, l\u2019elitisme\u2014 i, no obstant aix\u00f2, ha sabut anar-hi i tornar-ne sense espatllar-se. Un home, en suma, fidel a aquell jove espantad\u00eds que va con\u00e8ixer Antoni T\u00e0pies durant la Caputxinada i es va sentir tocat per alguna cosa superior. <\/p>\n\n\n\n

\u2014\u00bfCreieu que avui dia es pot ser religi\u00f3s (en el sentit, com deia Cicer\u00f3, de l\u2019home que \u00abrelliga\u00bb) sense haver de casar-se, precisament, amb cap doctrina o conjunt de creences?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014T\u00e9 sentit religi\u00f3s tot aquell que mira de trobar sentit, de percebre\u2019n, en tot all\u00f2 que aparentment no encaixa.  <\/p>\n\n\n\n

____________<\/p>\n\n\n\n

Foto de portada<\/strong>: \u00a9 Wayra Ficapal<\/p>\n","protected":false},"featured_media":92093,"template":"","tags":[317,307,294],"seccio":[290],"class_list":["post-92088","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-317","tag-adria-pujol","tag-inspirats","seccio-inspirats"],"acf":[],"yoast_head":"\nAntoni Llena Font. L'artista caputx\u00ed - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Coneixedor a fons de la tradici\u00f3 del pa\u00eds, Antoni Llena considera que per fer art cal situar-se en un espai neutre. Un retrat d'Adri\u00e0 Pujol.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Antoni Llena Font. L'artista caputx\u00ed - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Coneixedor a fons de la tradici\u00f3 del pa\u00eds, Antoni Llena considera que per fer art cal situar-se en un espai neutre. Un retrat d'Adri\u00e0 Pujol.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-07-09T15:26:26+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/23_WF_Antoni-Llena-1024x684.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"684\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"1 minuto\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\\\/\",\"name\":\"Antoni Llena Font. L'artista caputx\u00ed - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/10\\\/23_WF_Antoni-Llena.jpg\",\"datePublished\":\"2025-10-13T14:22:16+00:00\",\"dateModified\":\"2026-07-09T15:26:26+00:00\",\"description\":\"Coneixedor a fons de la tradici\u00f3 del pa\u00eds, Antoni Llena considera que per fer art cal situar-se en un espai neutre. Un retrat d'Adri\u00e0 Pujol.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/10\\\/23_WF_Antoni-Llena.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/10\\\/23_WF_Antoni-Llena.jpg\",\"width\":5779,\"height\":3858},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Antoni Llena Font. L’artista caputx\u00ed\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Antoni Llena Font. L'artista caputx\u00ed - Fragmenta Editorial","description":"Coneixedor a fons de la tradici\u00f3 del pa\u00eds, Antoni Llena considera que per fer art cal situar-se en un espai neutre. Un retrat d'Adri\u00e0 Pujol.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Antoni Llena Font. L'artista caputx\u00ed - Fragmenta Editorial","og_description":"Coneixedor a fons de la tradici\u00f3 del pa\u00eds, Antoni Llena considera que per fer art cal situar-se en un espai neutre. Un retrat d'Adri\u00e0 Pujol.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-07-09T15:26:26+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":684,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/23_WF_Antoni-Llena-1024x684.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"1 minuto"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\/","name":"Antoni Llena Font. L'artista caputx\u00ed - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/23_WF_Antoni-Llena.jpg","datePublished":"2025-10-13T14:22:16+00:00","dateModified":"2026-07-09T15:26:26+00:00","description":"Coneixedor a fons de la tradici\u00f3 del pa\u00eds, Antoni Llena considera que per fer art cal situar-se en un espai neutre. Un retrat d'Adri\u00e0 Pujol.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/23_WF_Antoni-Llena.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/23_WF_Antoni-Llena.jpg","width":5779,"height":3858},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/antoni-llena-font-lartista-caputxi\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Antoni Llena Font. L’artista caputx\u00ed"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/92088","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/92093"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=92088"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=92088"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=92088"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}