<\/p>\n\n\n\n
Quan Josep Rius-Camps va publicar Demostraci\u00f3 a Te\u00f2fil<\/em> (Editorial Fragmenta, 2009) va revolucionar els estudis b\u00edblics. Segons aquest doctor en patr\u00edstica que viu i diu missa a la parr\u00f2quia de Sant Pere de Reixac, a Montcada i Reixac, l\u2019Evangeli de Lluc no era un evangeli. Era la primera part d\u2019un llibre que Lluc va escriure per enc\u00e0rrec de Te\u00f2fil, summe sacerdot del temple de Jerusalem, que volia saber si Jes\u00fas era o no el Messies que el seu pare Ann\u00e0s havia fet condemnar a mort. I era un llibre que formava una unitat amb els Fets dels ap\u00f2stols<\/em>. Ara Josep Rius-Camps, en vistes a publicar els propers anys un nou estudi al voltant de l’Evangeli de Joan, aporta noves informacions sobre les lluites de poder al si de les primeres comunitats cristianes. Ho fa, com sempre, estudiant a fons el C\u00f2dex Beza.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n \u00bfAbans que res, qu\u00e8 \u00e9s el C\u00f2dex Beza?<\/strong><\/p>\n\n\n\n El C\u00f2dex Beza \u00e9s un c\u00f2dex del segle IV, com ho s\u00f3n la majoria de c\u00f2dexs importants dels evangelis. Per\u00f2 en aquest cas cont\u00e9 un text m\u00e9s primitiu, m\u00e9s rude, menys treballat que la majoria de c\u00f2dexs, un text que es feia servir a l\u2019esgl\u00e9sia de Li\u00f3 (a les G\u00e0l\u00b7lies interiors) i que per aix\u00f2 va quedar a\u00efllat de l\u2019intercanvi de textos de la Mediterr\u00e0nia, del qual s\u00ed que participen, per exemple, els grans c\u00f2dexs Sina\u00edtic, Vatic\u00e0 o Alexandr\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Sabem, per la carta dels m\u00e0rtirs de Li\u00f3 i de Viena que recull Eusebi a la seva Hist\u00f2ria Eclesi\u00e0stica<\/em>, que a Li\u00f3 hi va haver una persecuci\u00f3 de cristians a finals del segle II. Els m\u00e0rtirs eren missioners que havien vingut d\u2019\u00c0sia i de Fr\u00edgia, i quan arriben all\u00e0 es troben que aquella gent parlava llat\u00ed i no grec. Aleshores fan un c\u00f2dex biling\u00fce. Estava pensat per a comunitats petites i no per a la lectura p\u00fablica en grans bas\u00edliques. Aix\u00f2 fa que el to del text sigui diferent.<\/p>\n\n\n\n El c\u00f2dex es va anar llegint fins al segle VII, quan va quedar apartat. I no surt a la llum fins que al segle XVI, els hugonots, en la seva lluita contra els papistes, s\u2019apoderen de Li\u00f3. El capell\u00e0 responsable de l\u2019ex\u00e8rcit d\u2019ocupaci\u00f3 Teodor de B\u00e8ze s\u2019est\u00e0 refugiat a Ginebra (\u00e9s amic \u00edntim de Calv\u00ed) i sap que a la cripta de l\u2019esgl\u00e9sia de sant Ireneu hi ha un manuscrit antic. Hi envia uns delegats perqu\u00e8 li portin, l\u2019estudia durant quatre anys, s\u2019adona que aquest text \u00e9s lleugerament diferent als textos evang\u00e8lics que circulen i el regala a la Biblioteca de Cambridge perqu\u00e8 el tinguin sota pany i clau, ja que considera que podria fer mal als creients. Encara \u00e9s all\u00e0. \u00c9s accessible a tothom per internet, per\u00f2 se sol ignorar de forma sistem\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n \u00bfEn qu\u00e8 canvia el C\u00f2dex Beza la teologia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Li dona to. Al text hi ressona encara la m\u00fasica amb qu\u00e8 es va escriure. D\u2019una banda hi ha canvis d\u2019ordre de les paraules \u2014per donar import\u00e0ncia a certs mots o frases\u2014 que canvien el sentit de l\u2019oraci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha canvis m\u00e9s profunds.<\/p>\n\n\n\n \u00bfEm pot posar un exemple?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Hi ha un moment, al cap\u00edtol nov\u00e8 de l\u2019Evangeli de Marc, en qu\u00e8 els ap\u00f2stols van de cam\u00ed a Cafarna\u00fcm discutint entre ells qui \u00e9s el m\u00e9s important. Quan hi arriben, Jes\u00fas els pregunta sobre qu\u00e8 parlaven, per\u00f2 ells, avergonyits, no volen contestar. Aleshores entren en una casa, Jes\u00fas abra\u00e7a un infant i els diu: \u201cQui acull un d\u2019aquests infants en nom meu, m\u2019acull a mi\u201d (Mc 9, 36-37).<\/p>\n\n\n\n La paraula utilitzada per Jes\u00fas \u00e9s paidion<\/em>, que es pot traduir per \u2018infant\u2019. Per\u00f2 en aquest cas va precedida per l\u2019article, to paidion<\/em>, i seria per tant \u2018el criat\u2019. A m\u00e9s, un escriba posterior corregeix el c\u00f2dex posant uns puntets a sota d’algunes lletres de la forma verbal \u201canaklisamenos\u201d (fer seure) i els posa a sobre d’unes altres fent que en resulti un altre verb, \u201cenagkalisamenos\u201d, que vol dir ‘abra\u00e7ar’. El mateix procediment es repeteix en el cap\u00edtol des\u00e8 (10, 16), canviant \u201cproskalesamenos\u201d (convocar) per \u201cenagkalisamenos\u201d (abra\u00e7ar).<\/p>\n\n\n\n Fixa\u2019t en la difer\u00e8ncia: de \u201cfer seure o convocar un criat\u201d \u2014que diu l\u2019original\u2014 a \u201cabra\u00e7ar un infant\u201d \u2014que fan circular els textos evang\u00e8lics que llegim.<\/p>\n\n\n\n \u00bfHi ha una transmissi\u00f3 interessada del relat evang\u00e8lic?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Clar. Aix\u00f2 hi \u00e9s en l\u2019\u00fas d\u2019un c\u00f2dex o un altre, per\u00f2 tamb\u00e9 en les traduccions. Es veu de manera di\u00e0fana a l\u2019ap\u00e8ndix de l\u2019Evangeli de Joan, quan Jes\u00fas diu:<\/p>\n\n\n\n \u2014Sim\u00f3, fill de Joan, m’ames m\u00e9s que aquests? <\/p>\n\n\n\n \u2014S\u00ed, Senyor, tu saps que t\u2019estimo.<\/p>\n\n\n\n \u2014Sim\u00f3, fill de Joan, m\u2019ames?<\/p>\n\n\n\n \u2014Senyor, ja saps que t\u2019estimo.<\/p>\n\n\n\n \u2014Sim\u00f3, fill de Joan, m\u2019estimes?<\/p>\n\n\n\n Aleshores Sim\u00f3 queda callat i Jes\u00fas li diu: \u201cSegueix-me\u201d. Vol dir que fins aleshores no l\u2019havia seguit. Quan s\u2019escriu aquesta obra no hi ha const\u00e0ncia que Sim\u00f3 estimi Jes\u00fas. \u00c9s un l\u00edder incapa\u00e7 d\u2019amar i d\u2019estimar. I \u00e9s el cap de l\u2019esgl\u00e9sia. Per\u00f2 cap traducci\u00f3 catalana fa la distinci\u00f3 entre \u2018amar\u2019 i \u2018estimar\u2019 i, sense aquesta distinci\u00f3, no s\u2019ent\u00e9n en absolut el passatge. <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n \u00bfPer tant, l’autor de l’Evangeli de Joan est\u00e0 criticant Sim\u00f3 Pere, cap de l\u2019esgl\u00e9sia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Efectivament. De mica en mica vas descobrint que l\u2019autor de l\u2019Evangeli \u00e9s el \u2018deixeble amat\u2019, aquell que recolza el cap sobre el pit de Jes\u00fas a l\u2019\u00faltim sopar (el mateix que Maria Magdalena va a buscar quan es troba el sepulcre buit). I que el text no \u00e9s un evangeli sin\u00f3 un llibre escrit.<\/p>\n\n\n\n \u00bfCom vol dir?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Un evangeli \u00e9s un text predicat a una comunitat no creient. Per\u00f2 fixa\u2019t en una cosa. El C\u00f2dex Vatic\u00e0 ens diu (Jn 20, 30): \u201cMolts altres senyals Jes\u00fas va fer davant dels seus deixebles, els quals no han estat escrits en aquest llibre. Els que hi ha aqu\u00ed han estat escrits perqu\u00e8 cregueu que Jes\u00fas \u00e9s el Messies, el Fill de D\u00e9u. I, creient, tingueu vida en el seu nom\u201d.<\/p>\n\n\n\n En canvi el text del C\u00f2dex Beza diu: \u201c…a fi que cregueu que Jes\u00fas Messies Fill \u00e9s de D\u00e9u\u201d. Per tant, vol dir que els jueus d\u2019aquesta comunitat ja estaven conven\u00e7uts que Jes\u00fas era el Messies, per\u00f2 encara havien de fer un pas m\u00e9s: arribar a creure que Jes\u00fas \u00e9s \u201cel Fill de D\u00e9u\u201d.<\/p>\n\n\n\n \u00bfI la tensi\u00f3 entre el Deixeble amat i Sim\u00f3 Pere qu\u00e8 ens diu?<\/strong><\/p>\n\n\n\n D\u2019entrada la tensi\u00f3 entre aquests dos personatges s\u00f3n tensions que han sorgit a l\u2019interior de la comunitat cristiana. El Deixeble amat escriu aquesta obra per dir-nos quins s\u00f3n els aut\u00e8ntics seguidors de Jes\u00fas.<\/p>\n\n\n\n Fixa\u2019t que a l\u2019Evangeli de Lluc i als Fets dels Ap\u00f2stols se\u2019ns explica com Sim\u00f3 Pere, en sortir de la pres\u00f3, en assabentar-se que Jaume, el germ\u00e0 del Senyor, ha assumit la presid\u00e8ncia de l\u2019Esgl\u00e9sia de Jerusalem, no es digna d\u2019anar-li a comunicar el seu alliberament, sin\u00f3 que abdica i se\u2019n va \u201ca un altre lloc\u201d. En base a aix\u00f2 creiem que l\u2019Evangeli de Joan \u00e9s anterior al de Lluc. I creiem que \u00e9s molt probable que l\u2019autor de l\u2019Evangeli de Lluc conegui l\u2019Evangeli de Joan, com tamb\u00e9 coneixia els evangelis de Marc i de Mateu.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n A principis del segle II apareixen molts evangelis de car\u00e0cter gn\u00f2stic on el Jes\u00fas hist\u00f2ric interessa poc. Veient el caos que aix\u00f2 produ\u00efa entre les comunitats creients, les autoritats escullen quatre textos can\u00f2nics<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 canvia la idea que tenim del c\u00e0non evang\u00e8lic.<\/strong><\/p>\n\n\n\n En certa manera. A principis del segle II apareixen molts evangelis on el Jes\u00fas hist\u00f2ric interessa molt poc (els evangelis de Pere, de Maria Magdalena o l\u2019Evangeli de Tom\u00e0s). S\u00f3n uns textos gn\u00f2stics, on es parla d\u2019un \u00e9sser que ve de dalt i que ve a alliberar els que estaven retinguts per la mat\u00e8ria.<\/p>\n\n\n\n Aleshores, veient el caos que aix\u00f2 produ\u00efa entre les comunitats creients, escullen quatre textos, emulant les quatre dimensions de la realitat. Nom\u00e9s tenen dos evangelis, el de Marc i el de Mateu. Per\u00f2 coneixen l\u2019obra de Lluc, la primera part de la qual s\u2019assembla molt a aquests dos. Aleshores la desenquadernen (els Fets dels Ap\u00f2stols anir\u00e0 per lliure) i en fan els tres que avui anomenem Sin\u00f2ptics, perqu\u00e8 els podem abra\u00e7ar d\u2019un cop d\u2019ull si els disposem en paral\u00b7lel. L\u2019escrit de Joan l\u2019afegeixen al final per fer-ne una tetralogia.<\/p>\n\n\n\n \u00bfI qu\u00e8 m\u00e9s ens diu el c\u00f2dex Beza de l\u2019Evangeli de Joan?<\/strong><\/p>\n\n\n\n D\u2019entrada descobrim que hi ha dues edicions d\u2019aquest escrit. Hi ha una primera edici\u00f3 molt m\u00e9s breu, m\u00e9s o menys la meitat de l\u2019actual, i unes ampliacions que anys despr\u00e9s s\u2019hi insereixen \u2014mon\u00f2legs, excursos, explicacions, traduccions de noms hebreus, comentaris que fan les primeres comunitats\u2014 que enriqueixen considerablement el relat.<\/p>\n\n\n\n La segona edici\u00f3 insistir\u00e0 molt en aquestes tensions que sorgeixen en el si de la comunitat i posar\u00e0 l\u2019accent en la instrucci\u00f3 dels deixebles. Moltes coses que abans Jes\u00fas debatia amb els adversaris, les repetir\u00e0 ara en forma d\u2019ensenyan\u00e7a als deixebles perqu\u00e8 encara continuen sense creure.<\/p>\n\n\n\n \u00bfM’ho pot il\u00b7lustrar amb algun passatge? <\/strong><\/p>\n\n\n\n Mira, aix\u00f2 es veu molt b\u00e9 en el relat de la Samaritana. Quan Jes\u00fas arriba a Sicar, a Samaria, estava cansat i s\u2019asseu al costat d\u2019un brollador. Aleshores arriba una dona de Samaria a pouar aigua. Jes\u00fas li diu: \u201cD\u00f3na\u2019m aigua\u201d. I ella contesta: \u201cCom \u00e9s que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que s\u00f3c samaritana?\u201d<\/p>\n\n\n\n Entre mig d\u2019aquest di\u00e0leg hi ha una acotaci\u00f3 que fa: \u201cEls deixebles se n\u2019havien anat al poble a comprar menjar.\u201d Aquesta refer\u00e8ncia als deixebles trenca completament amb la l\u00f2gica del di\u00e0leg.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s Jes\u00fas es presenta a la Samaritana com el Messies, i aleshores tornen els deixebles i li diuen: \u201cRab\u00ed, menja\u201d. I ell els diu: \u201cJo, per menjar, tinc un aliment que vosaltres no coneixeu\u201d.<\/p>\n\n\n\n Es tracta d\u2019un excursus, un afegit pensat perqu\u00e8 la comunitat s\u2019adoni que els deixebles han estat en b\u00e0bia tot aquest temps. No han intervingut per a res en el di\u00e0leg ni s\u2019han interessat per la samaritana. Adona\u2019t que mentre Jes\u00fas parla d\u2019aigua viva, ells parlen de menjar.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n a trav\u00e9s de les ampliacions de l’evangeli de joan, l’autor del text vol fer una cr\u00edtica als falsos lideratges que s’allunyaven de jes\u00fas<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n \u00bfPer qu\u00e8 es fa, aquesta ampliaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Amb aquesta segona redacci\u00f3 que recull les intervencions dels deixebles l\u2019autor fa dir a Jes\u00fas: l\u2019ensenyan\u00e7a que vosaltres porteu (la que heu anat a comprar) no \u00e9s la que tinc jo. La meva no es compra en diners.<\/p>\n\n\n\n Es tracta d\u2019una ampliaci\u00f3 del mateix autor perqu\u00e8 la comunitat vegi que els problemes s\u00f3n interiors, a dins de la comunitat. Abans els problemes eren a fora, per\u00f2 ara s\u00f3n a dins.<\/p>\n\n\n\n L\u2019autor de l\u2019obra vol demostrar que els lideratges no valen si no es deuen a Jes\u00fas. Per aix\u00f2 Sim\u00f3 Pere, un cop Jes\u00fas \u00e9s mort, diu que se\u2019n va a pescar, com havia fet en el passat abans de con\u00e8ixer Jes\u00fas, per\u00f2 no pesca res. Fins que se\u2019ls apareix Jes\u00fas i nom\u00e9s el reconeix el Deixeble amat. \u201c\u00c9s el senyor\u201d; diu l\u2019autor del text. I aleshores Pere es tira a l\u2019aigua, en el que \u00e9s una mena de baptisme (Jn 21, 7).<\/p>\n\n\n\n \u00bfAmb quina metodologia treballa, vost\u00e8?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Doncs mira, un cop em vaig conv\u00e8ncer que la meva intu\u00efci\u00f3 tenia fonaments, en vaig parlar amb la meva col\u00b7lega Jenny Read-Heimerdinger, amb qui hav\u00edem treballat plegats durant anys sobre l\u2019obra de Lluc. Ella en va parlar amb un grup de doctorands de la universitat de Tolosa amb qui s\u2019havien posat a treballar sobre l\u2019estructura interna del text de Joan \u2014per exemple, en l\u2019\u00fas de determinades part\u00edcules.<\/p>\n\n\n\n Al principi de l\u2019evangeli hi ha determinades part\u00edcules temporals (l\u2019endem\u00e0, al cap de tres dies) per\u00f2 arriba un moment en qu\u00e8 ja no hi ha cap divisi\u00f3 m\u00e9s. Des del darrer sopar, el comiat de Jes\u00fas amb els deixebles, Getseman\u00ed, la presa de Jes\u00fas pels soldats… tot \u00e9s un bloc, qui ho escriu ho tenia en ment com un relat unitari. La nova divisi\u00f3 comen\u00e7a quan Jes\u00fas mor. Tot el relat l\u2019ha portat cap aquest punt, per explicar b\u00e0sicament l\u2019efecte de les ensenyances de Jes\u00fas a la comunitat.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n \u00bfQu\u00e8 sabem de l\u2019autor del text?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Poca cosa. Sabem que \u00e9s el Deixeble amat. Sabem que no \u00e9s Joan el Zebedeu. Per\u00f2 a mi em sembla que \u00e9s un dels Dotze, o que ha estat en contacte directe amb ells, i que tant la primera edici\u00f3 com la segona haurien estat escrites abans de l\u2019any 70, quan encara no se sap ben b\u00e9 qu\u00e8 passa amb Sim\u00f3 Pere. Pensa que el proc\u00e9s pel qual Sim\u00f3 Pere agafar\u00e0 plena confian\u00e7a en Jes\u00fas s\u2019explicar\u00e0 despr\u00e9s, a l\u2019Evangeli de Lluc i als Fets dels Ap\u00f2stols.<\/p>\n\n\n\n I, ara, amb confian\u00e7a: \u00bftot aix\u00f2 per qu\u00e8 ho fa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Per saber millor qui va ser Jes\u00fas. I mira qu\u00e8 et dic: aquest Jes\u00fas que tra\u00e7a l\u2019autor de l\u2019Evangeli de Joan t\u00e9 poc a veure amb la imatge que ens n\u2019hem fet nosaltres. Ja des del comen\u00e7ament \u00e9s alg\u00fa que s’allunya del poder: fixa’t que, despr\u00e9s de prendre consci\u00e8ncia que ell era el Messies d\u2019Israel que el poble esperava (com es veu a l’episodi dels pans i els peixos), s’adona que no ho pot comunicar a ning\u00fa perqu\u00e8 si no el farien rei i ha de retirar-se a la muntanya. Per\u00f2 \u00e9s que despr\u00e9s de fracassar com a Messies ja no li importava res que tingu\u00e9s a veure amb Israel. En l\u2019obra de Joan s\u2019accentua el paper del Fill de l\u2019home-Fill de D\u00e9u, amb un missatge universal que supera tota mena de fronteres pol\u00edtiques i religioses. <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"featured_media":92315,"template":"","tags":[],"seccio":[297],"class_list":["post-92309","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","seccio-dialogal"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/11\/photo_2017-10-30_00-08-08-1024x768.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n\n
\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/riuscamps3-edited-1.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n