Johannes Brahms (1833-1897) tamb\u00e9 \u00e9s vist com el m\u00e0xim exponent de la m\u00fasica pura, de la m\u00fasica sense les \u00abperilloses\u00bb i \u00abemmetzinadores\u00bb influ\u00e8ncies de les altres arts \u2014a les aig\u00fces encantades de les quals, Richard Wagner, sobretot, hi nedava a plaer\u2026 Brahms, el darrer guardi\u00e0 de les ess\u00e8ncies arquitect\u00f2niques del classicisme vien\u00e8s. Com l\u2019\u00faltim fact\u00f2tum de la forma sonata: les simfonies, els quartets, els trios\u2026 El m\u00fasic cerebral i seri\u00f3s. Farrag\u00f3s. Esp\u00e8s. Avorrit, fins i tot. Dif\u00edcil, en definitiva. Tot aix\u00f2 tamb\u00e9 es diu de la m\u00fasica de Brahms. Per\u00f2, si gratem una mica en el seu m\u00f3n i en el seu cat\u00e0leg, r\u00e0pidament veurem que en aix\u00f2 tamb\u00e9 ens equivoquem. La veu, la poesia, la literatura s\u00f3n clau en la seva travessia compositiva. Va escriure can\u00e7ons tota la seva vida, que s\u00f3n un pilar fonamental del repertori lieder\u00edstic germ\u00e0nic i universal. Can\u00e7ons per a veu i piano; per a veu, instruments i piano; per a conjunts de veus; per a cors\u2026 D\u2019aquella c\u00e8lebre Can\u00e7\u00f3 de bressol<\/em>, op. 49, a els Quatre cants seriosos<\/em>, op. 121, ja en l\u2019oc\u00e0s de la seva exist\u00e8ncia, passant pels deliciosos Valsos amorosos<\/em>. I aix\u00ed, com passa amb Franz Schubert o amb Gustav Mahler, les can\u00e7ons s\u2019infiltren en la seva producci\u00f3 instrumental magnificant-se, metamorfosant la gran orquestra en unes policromes cordes vocals. <\/p>\n\n\n\n en la m\u00fasica de Brahms la bellesa no hi mor. Al contrari, la bellesa s\u2019hi eleva i s\u2019hi salva, i l\u2019eleva i el salva a ell<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n I l\u2019espiritualitat. La fond\u00e0ria de l\u2019esperit, que en Brahms sembla insondable. El m\u00e9s-enll\u00e0, la font celestial de la qual, i ell ho creia fermament, brollen les idees que el compositor inspirat, convertit en m\u00e8dium, en semitr\u00e0nsit, transcriu, transforma i desenvolupa sobre el paper. Podem pensar que potser l\u2019autor hi posa m\u00e9s pa que formatge, per\u00f2, en aquest sentit, s\u00f3n reveladores les trobades que va mantenir amb Brahms (i amb el seu fidel amic i col\u00b7laborador Josef Joachim) Arthur M. Abell, converses que va recollir a M\u00fasica i inspiraci\u00f3<\/em> (Fragmenta, 2020), on podem trobar un Brahms fascinat pels fen\u00f2mens sobrenaturals, visions i levitacions, admirador de Milton i de Swedenborg, fervent lector de la B\u00edblia, obsedit amb la veracitat de Joan 14:12 i la seva relectura com a artista creador: \u00abEn veritat us ho dic: qui creu en mi, tamb\u00e9 far\u00e0 les obres que jo faig, i encara en far\u00e0 de m\u00e9s grans\u00bb\u2026 <\/p>\n\n\n\n Una d\u2019aquestes grans obres \u00e9s, sens dubte, l\u2019Ein deutsches Requiem<\/em> (\u00abUn r\u00e8quiem alemany\u00bb), op. 45, una obra esclaridora del sentiment espiritual de Brahms i una aproximaci\u00f3 a la religi\u00f3 i a la fe particular. No es tracta d\u2019un r\u00e8quiem que segueixi la lit\u00fargia habitual de la missa llatina de difunts, sin\u00f3 que el mateix compositor va escollir diversos fragments b\u00edblics, en alemany, per posar-los en m\u00fasica a manera de lliures meditacions sobre la mort. Els anys seg\u00fcents, van sortir de la seva ploma un seguit d\u2019obres per a veus i orquestra que encara ens dibuixen millor la imatge d\u2019aquest Johannes Brahms reflexiu i viatjant, no sense desventures i desenganys, sempre solitari (Frei, aber einsam<\/em>\u2026, lliure per\u00f2 solitari), quin remei, cap al dedins de la seva \u00e0nima per tal de trobar les respostes i les connexions, potser, m\u00e9s elevades. En l\u2019Alt-Rhapsodie<\/em>, op. 53 (\u00abRaps\u00f2dia per a contralt, cor d\u2019homes i orquestra\u00bb), posa m\u00fasica a tretze estrofes del Viatge pel Harz a l\u2019hivern<\/em> de Goethe. La contralt solista canta entre grans i dissonants salts interv\u00e0l\u00b7lics i l\u00fagubres acords augmentats i err\u00e0tics: \u00abAi! \u00bfQui pot guarir els dolors a qui el b\u00e0lsam esdevingu\u00e9 ver\u00ed?\u00bb, a vessar de ritmes asim\u00e8trics i hemi\u00f2lies abans que el cor s\u2019hi uneixi tot establint un nou aire d\u2019estabilitat entre ressonants i lluminosos arpegis de do major: \u00abSi en el teu salteri, pare de l\u2019amor, sona encara una nota que puguin sentir les seves orelles, llavors, reconforta el seu cor!\u00bb. El consol, a la fi, pot arribar: \u00abObre el seu esguard ofuscat envers les mil fonts que brollen vora l\u2019assedegat en el desert!\u00bb. <\/p>\n\n\n La seg\u00fcent d\u2019aquestes obres \u00e9s el Schiksalslied<\/em>, op. 54 (\u00abCant del dest\u00ed\u00bb), basat en l\u2019Hyperion<\/em> de H\u00f6lderlin: l\u2019inevitable sofriment de la condici\u00f3 humana oposada a l\u2019\u00e8xtasi div\u00ed. Una contraposici\u00f3, un constant encarar-se al dolor i a la mort, que tamb\u00e9 s\u00f3n la font de les m\u00e9s tardanes Gesang der Parzen<\/em>, op. 89 (\u00abEl cant de les Parques\u00bb), altre cop amb un text de Goethe, i N\u00e4nie<\/em>, op. 82, a partir del poema eleg\u00edac hom\u00f2nim de Schiller. Sobre un suau coix\u00ed de les cordes, el cor va entonant en contrapunt (sopranos i contralts de manera pausada, tenors i baixos en stretto<\/em>): \u00abAuch das Sch\u00f6ne mu\u00df sterben\u2026<\/em>\u00bb (\u2018fins i tot la bellesa ha de morir\u2026\u2019), tot en un aire que sembla ser la traducci\u00f3 musical del dictum<\/em> de Winckelmann: noble simplicitat i serena grandesa. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 la darrera obra del nostre compositor, l\u2019opus p\u00f2stum 122, t\u00e9 una forta c\u00e0rrega espiritual. Agafant el relleu de Bach, i agermanant-s\u2019hi en contingut i forma, Brahms escriu onze preludis corals per a orgue, <\/em>motets sense mots per\u00f2 de significat di\u00e0fan: \u00abO Welt, ich mu\u00df dich lassen, ich fahr dahin mein Stra\u00dfen ins ewig Vaterland. Mein\u2019 Geist will ich aufgeben, dazu mein\u2019 Leib und Leben legen in Gottes gn\u00e4dig Hand\u00bb <\/em>(\u2018Oh, m\u00f3n, t\u2019he de deixar, me\u2019n vaig pel meu cam\u00ed a l\u2019etern regne del Pare. Lliuro el meu esperit i tamb\u00e9 el cos i la vida i els poso en la m\u00e0 benigna de D\u00e9u\u2019).<\/p>\n\n\n\n Una de les seves grans obres \u00e9s Ein deutsches Requiem<\/em>: un r\u00e8quiem que no segueix la lit\u00fargia habitual de la missa llatina de difunts, sin\u00f3 que el mateix compositor va escollir diversos fragments b\u00edblics a manera de lliures meditacions sobre la mort<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Amb tot, \u00e9s sobre dues petites can\u00e7ons que m\u2019agradaria posar ara tota la nostra atenci\u00f3: les Dues can\u00e7ons per a contralt amb viola i piano<\/em>, op. 91, escrites en diferents moments de la seva vida. La primera, de 1884, posa m\u00fasica a un poema de ressons panteistes de Friedrich R\u00fcckert, amb qui Brahms compartia l\u2019amor devot per la natura. \u00ab\u00bfQu\u00e8 mormolen el vent i els ocellets? Bressolen el m\u00f3n perqu\u00e8 s\u2019adormi\u00bb, entona la contralt (amb un delici\u00f3s salt descendent de sexta major \u2014un dels recursos expressius brahmsians per excel\u00b7l\u00e8ncia\u2014 just en anomenar els ocells), entre les onades i els acords, com una daurada brisa (\u00abel vent de la tarda bufa suaument\u00bb), de la viola i el piano. La segona, que Brahms va escriure dues d\u00e8cades abans, el 1863, Geistliches Wiegenlied<\/em> (\u00abCan\u00e7\u00f3 de bressol sagrada\u00bb), \u00e9s una deliciosa i dol\u00e7a realitzaci\u00f3 musical d\u2019uns versos d\u2019Emanuel Geibel \u2014parafrasegen un piet\u00f3s cantarcillo<\/em> de Lope de Vega: una dona s\u2019adre\u00e7a als \u00e0ngels tot demanant-los, si us plau, que facin callar la remor dels arbres per tal de deixar dormir el seu fill, que no \u00e9s altre que el Nen Jes\u00fas. Qui canta \u00e9s, doncs, la Mare de D\u00e9u: \u00abIhr heil\u2019gen Engel, Stillet die Wipfel! Es schlummert mein Kind\u00bb (\u2018Oh, \u00e0ngels sagrats, apaivagueu als arbres que el meu infant dorm\u2019). <\/p>\n\n\n\n Tot seguit, la l\u00ednia mel\u00f2dica de la viola i l\u2019acompanyament del piano, fins ara humils i austeres, es transfiguren en una sentida per\u00f2 subtil remor: \u00abAch, wie so m\u00fcd\u2019er ward vom Leid der Erde\u00bb (\u2018Ai, com s\u2019ha cansat del dolor de la terra\u2026\u2019). I despr\u00e9s, encara un p\u00e8l m\u00e9s agitat: \u00abGrimmige K\u00e4lte sauset hernieder, Womit nur deck\u2019 ich des Kindleins Glieder!\u00bb (\u2018G\u00e8lida f\u00faria, encalmeu-vos, \u00bfamb qu\u00e8 puc cobrir l\u2019infant\u00f3?\u2019). Per retornar, a la fi, a la serena calma inicial: \u00abIhr heil\u2019gen Engel, Stillet die Wipfel! Es schlummert mein Kind\u00bb (\u2018Oh, \u00e0ngels sagrats, apaivagueu els arbres que el meu infant dorm\u2019). Al dessota, de manera recurrent i durant tota la can\u00e7\u00f3, la viola ha anat entonant, a manera de curi\u00f3s cantus firmus <\/em>a ritme de barcarola, la bressolant nadala alemanya Josef, lieber, Josef, mein<\/em>. <\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_1773475319-1024x682.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Chor_Brahms_Requiem.jpg\")