{"id":92877,"date":"2026-01-02T19:48:38","date_gmt":"2026-01-02T17:48:38","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&#038;p=92877"},"modified":"2026-01-12T10:43:50","modified_gmt":"2026-01-12T08:43:50","slug":"el-mirador-94","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/el-mirador-94\/","title":{"rendered":"El mirador #94"},"content":{"rendered":"\n<h4 class=\"wp-block-heading\"><br>AM\u00c8RICA <\/h4>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>1. EL QUEBEC PLANTEJA REFOR\u00c7AR LA <em>BILL <\/em>21<\/strong> <strong>I ENC\u00c9N EL DEBAT<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El Quebec podria endurir la normativa vigent de la\u00efcitat, la <em>Bill<\/em> 21. Si s\u2019amplia per iniciativa del govern, la llei prohibir\u00e0 les preg\u00e0ries al carrer, els signes religiosos entre tots els treballadors p\u00fablics i les sales de preg\u00e0ria a les escoles subvencionades. Despr\u00e9s de la resposta militar israeliana a l\u2019atac de Ham\u00e0s del 7 d\u2019octubre del 2023, algunes manifestacions en favor de Palestina anaven acompanyades de preg\u00e0ries a l\u2019aire lliure. Jean-Fran\u00e7ois Roberge, el ministre responsable de la la\u00efcitat, ha insistit a la premsa que \u00abcal refor\u00e7ar el model quebequ\u00e8s de la\u00efcitat\u00bb. <\/p>\n\n\n\n<!--more-->\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La proposta d\u2019ampliaci\u00f3 de la llei, que segons les autoritats ha de \u00abrefor\u00e7ar la la\u00efcitat\u00bb, ha desencadenat pol\u00e8mica, perqu\u00e8 l\u2019oposici\u00f3 l\u2019ent\u00e9n com un atac a les dones amb hijab i a altres minories religioses, com ara els homes amb turbant o amb quip\u00e0. L\u2019anomenada \u00abrevoluci\u00f3 callada\u00bb del 1960 al Quebec ja va limitar molt el poder que l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica tenia a les escoles i als hospitals. En el context actual, per\u00f2, la possible ampliaci\u00f3 de la legislaci\u00f3 laica s\u2019ent\u00e9n sobretot com un atac a l\u2019islam: si s\u2019aprova, la nova llei prohibiria el vel a les guarderies, el men\u00fa exclusivament halal i els espais per resar.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>2. ZOHRAN MAMDANI, NOU ALCALDE DE NOVA YORK I PRIMER MUSULSUM\u00c0 DECLARAT AL C\u00c0RREC<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Una de les not\u00edcies de la tardor nord-americana ha estat l\u2019ascens a l\u2019alcaldia de Nova York del candidat dem\u00f2crata Zohran Mamdani, d\u2019origen indi i criat a Uganda. A m\u00e9s de ser un immigrant que representa la multiculturalitat i l\u2019obertura de la capital, en contrast amb el president republic\u00e0 Donald Trump, Mamdani tamb\u00e9 \u00e9s una figura interessant des del punt de vista religi\u00f3s: \u00e9s un musulm\u00e0 declarat, com tamb\u00e9 ho \u00e9s la seva dona. Amb tot, a pesar d\u2019identificar-se clarament com a indi musulm\u00e0 i ugand\u00e8s, s\u2019ha vinculat als votants a partir de propostes materials concretes, allunyant-se aix\u00ed d\u2019una visi\u00f3 de l\u2019esquerra excessivament centrada en els discursos i les abstraccions. Tot i els intents republicans de transmetre la idea que Mamdani \u00e9s un gihadista \u2014ha mostrat suport reiterat a Palestina, entre altres causes\u2014, tant el nou alcalde com la seva parella tenen un perfil clarament liberal.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>3. HOMENATGE A CHARLIE KIRK AMB TRUMP I VANCE EN PLENA POL\u00c8MICA RELIGIOSA<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El 22 de setembre va celebrar-se un homenatge religi\u00f3s multitudinari en honor a Charlie Kirk, assassinat el 10 de setembre. Kirk era un activista conservador i un protestant evangelista, i la cerim\u00f2nia per commemorar la seva figura a l\u2019estat d\u2019Arizona va ser un acte en la mateixa l\u00ednia que la seva fe: preg\u00e0ries, can\u00e7ons i una crida de la seva v\u00eddua a \u00abperdonar\u00bb l\u2019assass\u00ed del seu marit \u2014tal com faria Crist. A l\u2019acte van assistir Donald Trump i el vicepresident J. D. Vance, i el president va referir-se a Kirk com un \u00abm\u00e0rtir d\u2019Am\u00e8rica\u00bb. En un altre esdeveniment durant el mes de novembre, Trump va fer refer\u00e8ncia a la import\u00e0ncia de la llibertat religiosa i va amena\u00e7ar d\u2019intervenir Nig\u00e8ria per \u00ables matances contra cristians\u00bb. Si b\u00e9 \u00e9s cert que grups afiliats al gihadisme s\u00f3n responsables de desenes de milers de morts i segrestos al pa\u00eds, cal dir que la majoria de les v\u00edctimes no s\u00f3n cristianes, sin\u00f3 musulmanes, i que, segons apunta el mitj\u00e0 Bloomberg, el problema de fons est\u00e0 m\u00e9s relacionat amb la distribuci\u00f3 del territori i dels recursos que amb la fe.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" src=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/mapa-el-mirador_94-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-92878\" srcset=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/mapa-el-mirador_94-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/mapa-el-mirador_94-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/mapa-el-mirador_94-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/mapa-el-mirador_94-1536x1024.jpg 1536w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/mapa-el-mirador_94-200x133.jpg 200w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/mapa-el-mirador_94-600x400.jpg 600w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/mapa-el-mirador_94.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\"><br>EUROPA<\/h4>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>4. \u00bfUN ORDRE MASSA PERFECTE PERQU\u00c8 SIGUI CASUAL?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Cop\u00e8rnic, Galileu, Freud: la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia moderna gaireb\u00e9 va sentenciar que ja no ens calia D\u00e9u, per\u00f2 sembla que s\u2019ha tancat el cercle i que ara la ci\u00e8ncia i l\u2019exist\u00e8ncia de D\u00e9u tornen a anar de bracet. Si m\u00e9s no, aquest \u00e9s l\u2019argument que trobem a <em>D\u00e9u, la ci\u00e8ncia, les proves<\/em>, de<em> <\/em>Michel-Yves Bollor\u00e9 i Olivier Bonnassies. Es tracta d\u2019un argument for\u00e7a pragm\u00e0tic: cada vegada m\u00e9s es demostra que, nom\u00e9s que les condicions fossin lleugerament diferents, la vida i el m\u00f3n com els coneixem serien impossibles. Aix\u00ed, les descobertes de la ci\u00e8ncia moderna, com ara el big-bang, la termodin\u00e0mica o la complexitat de la vida, suggereixen un creador ordenador, intel\u00b7ligent i extern.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>5. LES LLOANCES A <em>LUX<\/em> DE ROSALIA<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier G\u00f3mez Garc\u00eda, ha estat un dels primers l\u00edders eclesi\u00e0stics a lloar l\u2019\u00e0lbum <em>Lux <\/em>de la cantant de Sant Esteve Sesrovires, Rosalia Vila Tobella. Pel que sembla, l\u2019\u00e0via de Rosalia \u00e9s feligresa a la seva parr\u00f2quia. L\u2019\u00faltim \u00e0lbum de la cantant est\u00e0 inspirat en l\u2019espiritualitat i la poesia de m\u00edstiques medievals com Hildegarda de Bingen o com el mestre Eckhart, figures que han posat paraules a la relaci\u00f3 \u00edntima amb D\u00e9u. Tamb\u00e9 ha celebrat <em>Lux <\/em>el cardenal Jos\u00e9 Tolentino de Mendon\u00e7a, prefecte del Dicasteri per a la Cultura i l\u2019Educaci\u00f3, que va declarar a l\u2019ag\u00e8ncia EFE: \u00abQuan una creadora com la Rosalia parla de l\u2019espiritualitat vol dir que capta una necessitat profunda de la cultura contempor\u00e0nia.\u00bb El llan\u00e7ament de <em>Lux<\/em>, amb Rosalia vestida de monja a la portada, ha coincidit amb una altra estrena que tamb\u00e9 posa el catolicisme i la vocaci\u00f3 mon\u00e0stica al centre: la pel\u00b7l\u00edcula <em>Los domingos<\/em>, d\u2019Alauda Ruiz de Az\u00faa.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>6. LA DEVOCI\u00d3 CRISTIANA AL CENTRE D&#8217;EUROPA<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u00bfCom d\u2019antiga \u00e9s la devoci\u00f3 cristiana al centre d\u2019Europa? Podria ser entre cinquanta i cent anys m\u00e9s antiga que no ens pens\u00e0vem. Dins d\u2019un cementiri rom\u00e0 als afores de Frankfurt es va descobrir un esquelet amb un amulet de plata que data del segle III dC, uns 1.800 anys enrere. L\u2019amulet, ple d\u2019expressions paulines, cont\u00e9 una inscripci\u00f3 en llat\u00ed de divuit l\u00ednies que fa refer\u00e8ncia expl\u00edcita a Jesucrist com a fill de D\u00e9u. Es tracta de la prova de devoci\u00f3 cristiana m\u00e9s antiga que s\u2019ha trobat al nord dels Alps fins avui, i demostra que el cristianisme va arrelar al nord d\u2019Europa un segle abans del que es creia.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"576\" src=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/rosalia-lux-noah-dillon-1024x576.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-92886\" srcset=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/rosalia-lux-noah-dillon-1024x576.png 1024w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/rosalia-lux-noah-dillon-300x169.png 300w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/rosalia-lux-noah-dillon-768x432.png 768w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/rosalia-lux-noah-dillon-200x113.png 200w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/rosalia-lux-noah-dillon-600x338.png 600w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/rosalia-lux-noah-dillon.png 1200w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption>Portada de <em>Lux<\/em>, el nou disc de Rosalia | \u00a9 Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>7. EL POSICIONAMENT DEL L\u00cdDER ORTODOX DE S\u00c8RBIA<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El l\u00edder ortodox de S\u00e8rbia, el patriarca Porfirije, s\u2019ha posat al costat del govern d\u2019Aleksandar Vu\u010di\u0107 davant de les protestes massives encap\u00e7alades pels estudiants. Despr\u00e9s de deu mesos de manifestacions arran d\u2019un accident que va causar la mort de gaireb\u00e9 vint persones a l\u2019estaci\u00f3 de tren de Novi Sad, el patriarca ha instat els ciutadans a la unitat nacional i a la fi de les protestes. Per\u00f2 els serbis, un 85 % dels quals s\u00f3n de religi\u00f3 cristiana ortodoxa, fa temps que exigeixen eleccions per fer fora Vu\u010di\u0107, a qui acusen de corrupci\u00f3 i de quedar-se una part dels diners que calia invertir en la reparaci\u00f3. El president Vu\u010di\u0107 \u00e9s proper a R\u00fassia, que tamb\u00e9 \u00e9s de tradici\u00f3 ortodoxa, i a la Xina \u2014les obres de l\u2019estaci\u00f3 van anar a c\u00e0rrec d\u2019una empresa xinesa. En un pa\u00eds que lliga la seva identitat i orgull nacional a la religi\u00f3 ortodoxa, la posici\u00f3 de Porfirije \u00e9s rellevant.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>8. SET-CENTS L\u00cdDERS ANGLICANS, CONVERTITS AL CATOLICISME<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Des del 1992 fins avui, set-cents l\u00edders anglicans d\u2019Anglaterra, de Gal\u00b7les i de l\u2019esgl\u00e9sia episcopal escocesa s\u2019han convertit al catolicisme. Aix\u00ed ho apunta l\u2019informe <em>Convert Clergy in the Catholic Church in Britain <\/em>publicat recentment. Un dels seus coautors, Stephen Bullivant, ha explicat a l\u2019Ag\u00e8ncia de Not\u00edcies Cat\u00f2liques que aquesta conversi\u00f3 s\u2019hauria produ\u00eft en dues onades molt clares. La primera onada va ser el 1992, l\u2019any en qu\u00e8 l\u2019Esgl\u00e9sia anglicana va votar a favor de permetre a les dones convertir-se en pastores \u2014la votaci\u00f3 va ser pol\u00e8mica, i va desagradar a molts l\u00edders anglicans; la segona onada de conversions de l\u2019anglicanisme al catolicisme es va produir el 2010, arran de la visita del papa Benet XVI a la Gran Bretanya.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\" style=\"font-size:25px\"><br><strong>\u00c0FRICA<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>9. L&#8217;EVANGELISME, MOTOR DEL CREIXEMENT CRISTI\u00c0 A L&#8217;\u00c0FRICA<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L\u2019evangelisme creix a tot arreu, per\u00f2 especialment al continent afric\u00e0. Segons ha declarat l\u2019investigador cristi\u00e0 Jason Mandryk a l\u2019Alian\u00e7a Evang\u00e8lica Mundial, des del 1960 fins avui, els evangelistes han passat de ser un 8 % dels cristians a ser-ne el 25 %. El 70 % de l\u2019increment de cristians global passa a l\u2019\u00c0frica, i la majoria de les noves esgl\u00e9sies al continent s\u00f3n evang\u00e8liques. Tot i aix\u00ed, com va apuntar Mandryk, hi ha un greu problema en la mateixa definici\u00f3 del significat \u2018evang\u00e8lic\u2019, que abastaria moviments molt diferents. Potser per aix\u00f2 el doctor David Taurus, de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Evang\u00e8lics a l\u2019\u00c0frica, apunta la \u00abnecessitat urgent\u00bb d\u2019ampliar l\u2019acc\u00e9s dels pastors a l\u2019educaci\u00f3 teol\u00f2gica. Tamb\u00e9 a l\u2019octubre, la consellera espiritual de Donald Trump, Paula White-Cain, va iniciar la seva gira per l\u2019\u00c0frica amb la voluntat de donar ales a aquesta tend\u00e8ncia evangelista, i va declarar que \u00abl\u2019\u00c0frica havia de convertir-se en un dels <em>hubs<\/em> del cristianisme mundial\u00bb.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"681\" src=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2605988741-1024x681.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-92892\" srcset=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2605988741-1024x681.jpg 1024w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2605988741-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2605988741-768x511.jpg 768w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2605988741-1536x1022.jpg 1536w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2605988741-2048x1363.jpg 2048w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2605988741-200x133.jpg 200w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2605988741-600x399.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption>Una multitud d&#8217;estudiants protesta contra el president serbi Aleksandar Vu\u010di\u0107 (mar\u00e7 2025) | \u00a9 Shutterstock<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>10. QUAN LA M\u00daSICA PR\u00d2PIA TORNA AL NUCLI DEL CULTE AFRIC\u00c0<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Quan els missioners protestants van arribar a les col\u00f2nies africanes al segle XIX, el primer que van fer va ser prohibir la m\u00fasica tradicional i els instruments africans: associaven aquests sons a una pulsi\u00f3 demon\u00edaca i estaven conven\u00e7uts que conservar les melodies anteriors al cristianisme portaria els nadius a mantenir les seves creences religioses pr\u00e8vies. Amb els anys, aquesta percepci\u00f3 ha canviat, perqu\u00e8 el temps ha demostrat que l\u2019adhesi\u00f3 funcionava millor si es mantenia la llengua i els sons propis de les comunitats. Avui, a les esgl\u00e9sies de Zimb\u00e0bue, Nig\u00e8ria, Uganda i Ghana sonen instruments com la mbira i la marimba (semblants als xil\u00f2fons), les flautes i els xiulets aut\u00f2ctons, els bastonets, els tambors i els sonalls.<\/p>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\"><br>\u00c0SIA I OCEANIA<\/h4>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>11. EL PES DE LES ESCOLES RELIGIOSES CREIX EN L&#8217;EDUCACI\u00d3 ISRAELIANA<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A Israel, aquest \u00e9s el segon any consecutiu en qu\u00e8 hi ha m\u00e9s estudiants a les escoles religioses que a les seculars. El canvi es deu, en part, a les 82.000 persones que van abandonar el pa\u00eds durant el 2023, arran dels fets del 7 d\u2019octubre del mateix any. Un any despr\u00e9s de l\u2019atac de Ham\u00e0s i de la resposta de Netanyahu, nom\u00e9s 24.000 d\u2019ells havien tornat. El m\u00e9s possible \u00e9s que els israelians que van marxar fossin justament de tend\u00e8ncia m\u00e9s secular.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>12. MUSULMANS BENGAL\u00cdS A ASSAM: EXPULSIONS SENSE PROCEDIMENT LEGAL<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els indis musulmans de la frontera amb Bangladesh, a la regi\u00f3 d\u2019Assam, pateixen expulsions de casa seva sense cap procediment legal. Els que m\u00e9s pateixen aquestes expulsions s\u00f3n, concretament, els que a m\u00e9s de ser musulmans s\u00f3n parlants de bengal\u00ed. La regi\u00f3 d\u2019Assam forma part de l\u2019\u00cdndia i se situa entre Bangladesh, Bhutan i Birm\u00e0nia, i t\u00e9 unes fronteres peculiars, perqu\u00e8 est\u00e0 encaixada entre diversos estats. El prejudici contra els musulmans a la zona ve d\u2019antic, per\u00f2, a m\u00e9s, ara s\u2019acosten les eleccions i el partit del govern es beneficia especialment d\u2019aquestes deportacions.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" src=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2680790803-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-92884\" srcset=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2680790803-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2680790803-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2680790803-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2680790803-1536x1024.jpg 1536w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2680790803-2048x1365.jpg 2048w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2680790803-200x133.jpg 200w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2680790803-600x400.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption>La preg`\u00e0ria matinal en una escola jueva | \u00a9 Shutterstock<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">____________<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Foto de portada<\/strong>: el candidat a l&#8217;alcaldia Zohran Mamdani durant la manifestaci\u00f3 \u00abNova York no est\u00e0 en venda\u00bb a l&#8217;estadi Forest Hill de Nova York (octubre 2025) | \u00a9 Shutterstock<\/p>\n","protected":false},"featured_media":92882,"template":"","tags":[320,296],"seccio":[313],"class_list":["post-92877","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-320","tag-el-mirador-internacional","seccio-el-mirador"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v27.5 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>El mirador #94 - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"La periodista J\u00falia Bacardit posa la mirada a la nova alcaldia de Nova York, la rebuda del nou disc de Rosalia i a les escoles israelianes.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-94\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El mirador #94 - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La periodista J\u00falia Bacardit posa la mirada a la nova alcaldia de Nova York, la rebuda del nou disc de Rosalia i a les escoles israelianes.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-94\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-01-12T08:43:50+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2694963329-1024x683.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"683\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-94\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-94\\\/\",\"name\":\"El mirador #94 - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-94\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-94\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/shutterstock_2694963329.jpg\",\"datePublished\":\"2026-01-02T17:48:38+00:00\",\"dateModified\":\"2026-01-12T08:43:50+00:00\",\"description\":\"La periodista J\u00falia Bacardit posa la mirada a la nova alcaldia de Nova York, la rebuda del nou disc de Rosalia i a les escoles israelianes.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-94\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-94\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-94\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/shutterstock_2694963329.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/shutterstock_2694963329.jpg\",\"width\":3500,\"height\":2333},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-94\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El mirador #94\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El mirador #94 - Fragmenta Editorial","description":"La periodista J\u00falia Bacardit posa la mirada a la nova alcaldia de Nova York, la rebuda del nou disc de Rosalia i a les escoles israelianes.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-94\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"El mirador #94 - Fragmenta Editorial","og_description":"La periodista J\u00falia Bacardit posa la mirada a la nova alcaldia de Nova York, la rebuda del nou disc de Rosalia i a les escoles israelianes.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-94\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-01-12T08:43:50+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":683,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2694963329-1024x683.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"11 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-94\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-94\/","name":"El mirador #94 - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-94\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-94\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2694963329.jpg","datePublished":"2026-01-02T17:48:38+00:00","dateModified":"2026-01-12T08:43:50+00:00","description":"La periodista J\u00falia Bacardit posa la mirada a la nova alcaldia de Nova York, la rebuda del nou disc de Rosalia i a les escoles israelianes.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-94\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-94\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-94\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2694963329.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2694963329.jpg","width":3500,"height":2333},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-94\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El mirador #94"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/92877","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/92882"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=92877"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=92877"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=92877"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}