Des d\u2019una perspectiva occidental i moderna, efectivament, hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar en la resposta aparentment desproporcionada d\u2019Aquil\u00b7les. Recordem que Aquil\u00b7les no \u00e9s pas un guerrer qualsevol, sin\u00f3 el m\u00e9s poder\u00f3s del b\u00e0ndol aqueu i, per tant, la seva retirada del combat pot arribar a determinar el desenlla\u00e7 del conflicte. N\u2019hi ha prou d\u2019imaginar que un poder\u00f3s estat, en una guerra contempor\u00e0nia, es retira nom\u00e9s perqu\u00e8 considera que un estat aliat li ha fet una mala passada en una cimera internacional. Ning\u00fa no ho entendria. Per copsar els motius d\u2019aquesta doble reacci\u00f3 d\u2019ira i de vergonya, no cal pas imaginar cap virtut extraordin\u00e0ria en Briseida, ni pressuposar que Aquil\u00b7les hi estigu\u00e9s especialment afeccionat \u2014a qui s\u2019estimava de deb\u00f2 Aquil\u00b7les era a P\u00e0trocle. L\u2019heroi grec s\u2019hauria of\u00e8s exactament igual si el que li hagu\u00e9s estat arrabassat hagu\u00e9s estat una goma d\u2019esborrar. I la seva ira hauria estat, igualment, de dimensions i conseq\u00fc\u00e8ncies colossals. Perqu\u00e8 all\u00f2 que determina la magnitud d\u2019una ofensa \u00e9s, fonamentalment, el dany que provoca a la reputaci\u00f3 de qui la sofreix, la incapacitat per fer front a l\u2019escarni p\u00fablic, la insuportable vergonya que se\u2019n despr\u00e8n. I les coses que ens avergonyeixen, ben sovint, s\u00f3n d\u2019una import\u00e0ncia \u00ednfima.<\/p>\n\n\n\n
La reacci\u00f3 d\u2019Aquil\u00b7les \u00e9s pr\u00f2pia del que els antrop\u00f2legs anomenen una cultura de la vergonya<\/em>. El terme el va popularitzar Ruth Benedict en un llibre cl\u00e0ssic, elaborat al final de la Segona Guerra Mundial: The Chrysanthemum and the Sword <\/em>(\u2018El crisantem i l\u2019espasa\u2019, si en tingu\u00e9ssim una traducci\u00f3 catalana). En el cap\u00edtol 10 (\u00abEl dilema de la virtut\u00bb), Benedict caracteritza la cultura japonesa com una cultura de la vergonya (en japon\u00e8s, haji<\/em>: \u6065) i la contraposa a les cultures occidentals, cristianes, la clau de volta de les quals \u00e9s, en lloc de la vergonya, la culpa.<\/p>\n\n\n\n Una cultura de la culpa sost\u00e9 que hi ha d\u2019haver una adequaci\u00f3 interna entre els nostres valors morals i les nostres accions. en canvi, una cultura de la vergonya es basa en l\u2019aprovaci\u00f3 o el blasme p\u00fablics<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Una cultura de la culpa \u2014com paradigm\u00e0ticament ho \u00e9s la catalana\u2014 funciona a partir de la convicci\u00f3 que hi ha d\u2019haver una adequaci\u00f3 interna entre els nostres valors morals i les nostres accions. Interna<\/em> (o personal<\/em>, o privada<\/em>) \u00e9s la paraula clau aqu\u00ed. Actuar en conson\u00e0ncia amb els nostres par\u00e0metres morals ens proporciona satisfacci\u00f3 sense necessitat de donar publicitat a les nostres accions. A la inversa, la consci\u00e8ncia d\u2019una malifeta, fins i tot si ning\u00fa m\u00e9s la coneix, pot afligir la nostra consci\u00e8ncia moral de manera irreversible. En canvi, una cultura de la vergonya (com la grega antiga, o diverses cultures asi\u00e0tiques tradicionals) pivota al voltant de l\u2019aprovaci\u00f3 o el blasme p\u00fablics. La difer\u00e8ncia m\u00e9s important entre la culpa i la vergonya \u00e9s que la primera \u00e9s redimible \u2014tradicionalment, mitjan\u00e7ant la confessi\u00f3; contempor\u00e0niament, gr\u00e0cies a la ter\u00e0pia, la reparaci\u00f3, la just\u00edcia restauradora i, en darrer terme, si es t\u00e9 la barra suficient, la culpa \u00e9s perfectament suportable fins i tot sense cap necessitat de redempci\u00f3. En canvi, la vergonya \u00e9s indeleble, imprimeix car\u00e0cter en l\u2019avergonyit i exigeix algun tipus de resposta dr\u00e0stica: des de la dimissi\u00f3 fins al su\u00efcidi.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s evident que descripcions de psicologia col\u00b7lectiva com aquesta tendeixen, necess\u00e0riament, a l\u2019esquematisme i la simplificaci\u00f3. I tamb\u00e9 que ha plogut molt des del 1948, quan Ruth Benedict va publicar el seu llibre, i avui dia segurament ni la societat nipona \u00e9s tan vergonyosa com ho era aleshores, ni l\u2019occidental cristiana fa tant de cabal de la culpa com unes quantes d\u00e8cades enrere. Aix\u00ed i tot, aquest model descriptiu ens permet entendre per qu\u00e8, encara avui, les dimissions pol\u00edtiques al Jap\u00f3 s\u00f3n tan habituals: tot just a principis de setembre passat, el primer ministre japon\u00e8s va anunciar la seva ren\u00fancia a conseq\u00fc\u00e8ncia de la creixent p\u00e8rdua de suport del Partit Liberal Democr\u00e0tic i de la humiliaci\u00f3 que havia representat la negociaci\u00f3 d\u2019aranzels amb el govern dels Estats Units. Mentrestant, a Europa no hi ha riuada, esc\u00e0ndol de corrupci\u00f3 ni incompet\u00e8ncia manifesta que aconsegueixin escombrar un dirigent del seu c\u00e0rrec. <\/p>\n\n\n\n A l\u2019Occident, tant cat\u00f2lic com protestant, el concepte de culpa \u00e9s indestriable del seu rerefons cristi\u00e0. La nostra imparable secularitzaci\u00f3, doncs, era previsible que port\u00e9s associat, tamb\u00e9, un afebliment de la culpabilitat moral. Com innegablement ha succe\u00eft. En no m\u00e9s d\u2019un parell de generacions, els joves occidentals han passat de masturbar-se secretament, fent front heroicament a la rid\u00edcula amena\u00e7a de quedar-se cecs o calbs, a organitzar concursos mundials d\u2019onanisme. Per\u00f2, si la culpa desapareix, el seu lloc no pot pas quedar buit, i, en un curi\u00f3s i inadvertit despla\u00e7ament de fitxes morals, la vergonya ha reempla\u00e7at, en bona part, l\u2019espai que tradicionalment ocupava la culpa. Descarto completament que aix\u00f2 hagi succe\u00eft com a conseq\u00fc\u00e8ncia de cap mena d\u2019influ\u00e8ncia oriental \u2014encara menys, d\u2019influ\u00e8ncia grega\u2014, sin\u00f3, m\u00e9s aviat, gaireb\u00e9, per abs\u00e8ncia de millors candidats al c\u00e0rrec. Probablement, una pulsi\u00f3 molt profunda exigeix a qualsevol societat disposar dels seus caps de turc, dels seus bocs expiatoris, dels seus culpables exemplars. Necessitem carregar a alg\u00fa el mort de les nostres malapteses, individuals i col\u00b7lectives, i si un la\u00efcisme desenfrenat ens impedeix de continuar veient els nostres semblants sota el prisma del pecat i de la culpa, aleshores projectem sobre seu l\u2019ombra del deshonor i de la vergonya. No em fa l\u2019efecte, francament, que amb el canvi hi h\u00e0gim guanyat gaire. M\u00e9s aviat, tot el contrari. <\/p>\n\n\n\n Que la culpa pugui esborrar-se i la vergonya no t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies. L\u2019assenyalament, el linxament, la cancel\u00b7laci\u00f3 no persegueixen ni la redempci\u00f3 ni la rehabilitaci\u00f3 del pecador, sin\u00f3 la seva mort. Civil o f\u00edsica. (No \u00e9s pas per atzar que pa\u00efsos tradicionalment vergonyosos<\/em>, com Jap\u00f3 o Corea del Sud, tinguin taxes de su\u00efcidi molt m\u00e9s elevades que Europa.) Una cultura de la vergonya \u00e9s, en aquest sentit, molt menys misericordiosa i molt m\u00e9s cruel que no pas una cultura de la culpa. Perqu\u00e8 pressuposa una distinci\u00f3 elemental entre qui mereix ser escarnit i avergonyit i qui no. I, \u00e9s clar, una cosa \u00e9s dir de manera informal que el m\u00f3n est\u00e0 dividit entre dues menes de persones \u2014les que x<\/em> i les que y<\/em>\u2014, i l\u2019altra \u00e9s creure-s\u2019ho de deb\u00f2 i fins i tot convertir-ho en la base d\u2019un codi moral. Alg\u00fa podria dir que una cultura de la culpa pressuposa igualment una divisi\u00f3 entre bons i dolents, entre sants i pecadors, entre culpables i innocents. I aix\u00f2 dep\u00e8n, \u00e9s clar, de la mena de concepci\u00f3 que estiguem disposats a sostenir sobre qu\u00e8 ens fa culpables i qu\u00e8 no. Aqu\u00ed, com tantes altres vegades, la refer\u00e8ncia indispensable \u00e9s Agust\u00ed. <\/p>\n\n\n\n Com que la secularitzaci\u00f3 d\u2019Occident ha comportat un afebliment de la culpabilitat moral, la vergonya ha reempla\u00e7at en la nostra societat l\u2019espai que tradicionalment hi ocupava la culpa<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Les obres produ\u00efdes pel sant d\u2019Hipona durant la primera d\u00e8cada posterior a la seva conversi\u00f3 al cristianisme (387) tenen com a eix principal i majoritari la pugna contra el maniqueisme i el donatisme. L\u2019any 397, per\u00f2, en una obra m\u00e9s aviat poc coneguda \u2014De diversis quaestionibus ad Simplicianum<\/em>\u2014 Agust\u00ed respon diverses preguntes que li havia adre\u00e7at Simplici\u00e0, antic mestre seu i successor d\u2019Ambr\u00f2s a la seu de Mil\u00e0, i \u00e9s en aquesta obra on apareix formulada, per primera vegada, la seva teoria de la gr\u00e0cia. Simplici\u00e0 havia demanat a Agust\u00ed si li podia aclarir el sentit d\u2019un passatge paul\u00ed (Rm 9,10-29), i \u00e9s comentant aquest fragment de sant Pau que el bisbe d\u2019Hipona desenvolupa la tesi segons la qual la culpa primig\u00e8nia, transmesa de generaci\u00f3 en generaci\u00f3, \u00e9s una marca gen\u00e8tica de la qual nom\u00e9s la gr\u00e0cia divina ens pot alliberar. A la pr\u00e0ctica, aix\u00f2 vol dir que res del que fem en aquesta vida no ens fa bons. Nom\u00e9s la fe (tamb\u00e9 aquesta, concedida gratu\u00eftament per D\u00e9u), i no pas les obres, ens pot permetre abandonar el cam\u00ed esgarriat en qu\u00e8 ens van introduir els primers pares. Una interpretaci\u00f3 radical d\u2019aquest principi \u00e9s el que, en darrer terme, va motivar el moviment reformista iniciat per Luter a principis del segle xvi. L\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica no nega la validesa de la teoria de la gr\u00e0cia agustiniana, per\u00f2 l\u2019adopta sense renunciar en cap moment a la lliure cooperaci\u00f3 humana. D\u2019aquesta manera, intenta salvar l\u2019aspecte sens dubte m\u00e9s problem\u00e0tic de l\u2019agustinisme: si amb el nostre propi esfor\u00e7 no som capa\u00e7os de fer el b\u00e9, \u00bfaleshores quin marge de llibertat i responsabilitat individual ens queda?<\/p>\n\n\n\n El plantejament d\u2019Agust\u00ed pot semblar-nos antip\u00e0tic. \u00bfQuina culpa hi podem tenir, nosaltres, del que fessin o deixessin de fer els nostres primers pares per haver de carregar els neulers de la seva desobedi\u00e8ncia? Per\u00f2 estableix un principi d\u2019economia moral molt savi: el punt de partida de qualsevol \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s id\u00e8ntic. Tots som igualment imperfectes. Aix\u00f2 \u00e9s bonic. Per aix\u00f2 el primer que es fa tot just iniciada la missa \u00e9s resar el Confiteor<\/em>, el reconeixement de la nostra condici\u00f3 pecadora: \u00abJo confesso a D\u00e9u totpoder\u00f3s i a vosaltres, germans, que he pecat, per culpa<\/em> meva, de pensament, paraula, obra i omissi\u00f3, etc.\u00bb La versi\u00f3 llatina \u2014la bona\u2014, per cert, recalca i eleva a grau superlatiu la paraula culpa<\/em>: \u00abMea culpa, mea culpa, mea maxima culpa<\/em>.\u00bb La catalana \u00e9s l\u2019\u00fanica versi\u00f3 que conec que redueix les tres culpes a una de sola, i s\u2019estalvia el superlatiu. Som garrepes fins i tot amb la culpa. <\/p>\n\n\n\n El Confiteor<\/em>, a l\u2019inici de la missa, el resa tothom. Tamb\u00e9 el celebrant. M\u00e9s enll\u00e0 del formulisme, \u00e9s \u2014o hauria de ser\u2014 un ant\u00eddot contra l\u2019aristocratisme moral. Tamb\u00e9 es pot convertir, \u00e9s clar, en c\u00ednica coartada: \u00abSi soc pecador per naturalesa, tot el mal que faci est\u00e0 perfectament justificat.\u00bb No sembla que hagi de ser gaire complicat, per\u00f2, conciliar el reconeixement de la nostra humana fal\u00b7libilitat amb l\u2019autoexig\u00e8ncia i l\u2019assumpci\u00f3 de les culpes que ens pertoquen. Una cosa no exclou l\u2019altra, i aix\u00f2 ens faria una mica m\u00e9s misericordiosos, m\u00e9s humans. Hi ha poques coses que esbalaeixin tant, en aquesta nostra \u00e8poca, com contemplar persones intentant avergonyir-ne d\u2019altres des d\u2019una posici\u00f3 de presumpta superioritat moral rid\u00edcula i, aquesta s\u00ed, vergonyosa. L\u2019escena de Jes\u00fas amb l\u2019ad\u00faltera i els fariseus davant del temple es repeteix una vegada i una altra. I una vegada i una altra hem de recordar: \u00abQui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra\u00bb (Jn 8,7). <\/p>\n\n\n\n ____________<\/p>\n\n\n\n Foto de portada<\/strong>: La c\u00f2lera d’Aquil\u00b7les<\/em>, de Jacques-Louis David. L’heroi grec representa perfectament les cultures de la vergonya, molt menys misericordioses que les cultures de la culpa | \u00a9 Wikimedia Commons<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"featured_media":92904,"template":"","tags":[320,89],"seccio":[68],"class_list":["post-92901","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-320","tag-a-fons","seccio-a-fons"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/024140-000_17287-edited.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Christ_and_the_adulterous_woman_PietervanLint_WikimediaCommons.jpg\")