{"id":92903,"date":"2026-01-12T10:42:01","date_gmt":"2026-01-12T08:42:01","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=92903"},"modified":"2026-02-04T21:05:36","modified_gmt":"2026-02-04T19:05:36","slug":"santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\/","title":{"rendered":"Santa Maria de Guissona: ecumenisme mascle al cor de la Segarra"},"content":{"rendered":"\n
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Al cor de la Segarra, una comarca premoderna i agr\u00edcola de la Catalunya Central, hi ha l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria de Guissona, de finals del segle XVIII. S\u2019hi fa missa a l\u2019altar major, a la capella del Sant\u00edssim i a la capella de la Mare de D\u00e9u del Claustre, la patrona local \u2014que \u00e9s tan lletja, pobreta, que quan alg\u00fa em pregunta on pot visitar-la sempre dic que l\u2019estan restaurant. Es tracta d\u2019un conjunt comandat per moss\u00e8n Ramon Balaguer, que tamb\u00e9 diu missa a diversos pobles del terme, com per exemple el meu. Com que \u00e9s expeditiu, patriota, rigorosament pr\u00e0ctic i diu les coses tal com raja, l\u2019anomenem amb tot l’amor \u00abmoss\u00e8n trabuc\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
Per influ\u00e8ncia de la Universitat de Cervera i de la Seu Nova de Lleida, l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria de Guissona \u00e9s una joia del barroc. Maria Gargant\u00e9, historiadora de l\u2019art segarrenca i dona de bellesa noucentista, sempre diu que els catalans no la valorem prou perqu\u00e8 som un poble de pastors. \u00abHem estat programats perqu\u00e8 ens agradi la senzillesa i la mod\u00e8stia del rom\u00e0nic menut, que a m\u00e9s est\u00e0 falsejat de dalt a baix. \u00bfOn vols anar, Anna, sense una grandesa com la barroca?\u00bb<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
Cada diumenge que hi porto la meva mare a missa hi veig un batibull de gent diversa. Tan diversa que decideixo fer gu\u00e0rdia al temple per mirar d\u2019entendre\u2019l. A quarts de nou hi arriba el pare Taras Kogut, amb qui temps enrere vaig tenir l\u2019entrevista m\u00e9s creativa de la meva vida. Vaig anar veure\u2019l a la rectoria de Guissona amb certes reserves, perqu\u00e8 despr\u00e9s d\u2019enviar-li uns quants missatges per trobar-nos nom\u00e9s em va contestar: \u00abS\u00ed. Tu. Venir.\u00bb Hauria pogut ser alg\u00fa amb antecedents penals, per\u00f2 \u00e9s un capell\u00e0 exageradament t\u00edmid que no parla catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n
El pare Taras Kogut va n\u00e9ixer l\u2019any 1977 a Lviv, a la part occidental d\u2019Ucra\u00efna. \u00c9s molt alt i cepat, t\u00e9 la cara de pa de ral, els ulls clars i separats, la pell lletosa. Aquest sacerdot ucra\u00efn\u00e8s que viu estrictament en ucra\u00efn\u00e8s es dedica a la seva comunitat, que a Guissona s\u00f3n m\u00e9s de 1.400 persones, la gran majoria de les quals treballen a l\u2019empresa bon\u00c0rea. Entre setmana diu dues misses di\u00e0ries a la capella del Claustre, una per als treballadors del torn de mat\u00ed a l\u2019escorxador i una altra per als treballadors de la tarda. No \u00e9s que l\u2019hora sagrada s\u2019adapti a l\u2019hora profana, \u00e9s que D\u00e9u s\u2019adapta literalment a l\u2019horari dels escorxadors. Els diumenges diu una missa per a tothom que s\u2019allarga un parell d\u2019hores.<\/p>\n\n\n\n
\n
el pare Taras diu dues misses di\u00e0ries, una per als treballadors del torn de mat\u00ed a l\u2019escorxador i una altra per als treballadors de la tarda. No \u00e9s que l\u2019hora sagrada s\u2019adapti a l\u2019hora profana, \u00e9s que D\u00e9u s\u2019adapta literalment a l\u2019horari dels escorxadors<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
El pare Taras \u00e9s el sacerdot dels grecocat\u00f2lics, els cristians que deuen obedi\u00e8ncia a Roma per\u00f2 que segueixen les tradicions i el ritu oriental. \u00c9s una esgl\u00e9sia governada per un consell de quaranta-sis bisbes, que compta amb cinc milions i mig de fidels, cinc milions dels quals viuen a Ucra\u00efna. Ell explica que a Ucra\u00efna no pot separar-se la pol\u00edtica de la religi\u00f3. En temps de l\u2019URSS, els grecocat\u00f2lics havien de dir missa d\u2019amagat a les cases, i els seus sacerdots i bisbes anaven a la pres\u00f3. Mentre molts professors van acabar russificant-se, els sacerdots van mantenir-se fidels al poble d\u2019Ucra\u00efna. Per aix\u00f2, per als ucra\u00efnesos, anar a missa \u00e9s una manera de mantenir-se lligats als seus or\u00edgens nacionals. L\u2019any 1991, amb la independ\u00e8ncia, les esgl\u00e9sies van tornar a ser seves i van poder reivindicar de nou el seu pare espiritual, Andrey Sheptytsky.<\/p>\n\n\n\n
Taras Kogut, net i fill de sacerdot, pare i gendre de sacerdot, va estudiar vuit anys entre Lviv i Bilychi per poder exercir. Llavors, fa deu anys, el bisbe de Lviv va destinar-lo a Guissona, on primer va arribar sol, i on al cap de dos anys va poder portar els fills i la dona, que a Lviv era professora de religi\u00f3 i aqu\u00ed treballa a bon\u00c0rea. A Ucra\u00efna hi conviuen tres tipus de cristians: els grecocat\u00f2lics amb obedi\u00e8ncia a Roma, els ortodoxos nacionalistes ucra\u00efnesos amb obedi\u00e8ncia a Constantinoble i els ortodoxos prorussos amb obedi\u00e8ncia a Moscou. La guerra ha estret els lla\u00e7os entre els dos primers grups i ha fet impossible la relaci\u00f3 amb els tercers, alguns dels quals s\u2019han passat a l\u2019Esgl\u00e9sia ucra\u00efnesa ortodoxa i uns altres s\u2019han atrinxerat a favor del patriarca de Moscou, que parla de la guerra com una guerra espiritual contra la influ\u00e8ncia d\u2019Occident. <\/p>\n\n\n\n
Aquest diumenge, i em consta que en general \u00e9s aix\u00ed, els grecocat\u00f2lics ocupen l\u2019altar major perqu\u00e8 tota l\u2019esgl\u00e9sia \u00e9s plena de dones, homes, adolescents i nens vestits amb una eleg\u00e0ncia modesta. Entre l\u2019altar i la nau de l\u2019esgl\u00e9sia hi passen l\u2019icon\u00f2stasi, una paret coberta d\u2019icones. Hi ha un cor de dones i homes que canten bona part de la missa en ucra\u00efn\u00e8s. El pare Taras, de cara a l\u2019altar, tamb\u00e9 canta parts de la missa. Veig que els feligresos se senyen tres cops, de dreta a esquerra, i que es passen pr\u00e0cticament tota la missa drets. Entre l\u2019encens que no paren d\u2019esbarriar per tot arreu, la llum de cent espelmes repartides per tota l\u2019esgl\u00e9sia i que fa dues hores que parlen en una llengua que no conec, comen\u00e7o a pesar figues. Decideixo canviar de missa per no faltar al respecte a aquesta gent. He de dir que tots, fins i tot els nens, es prenen la cerim\u00f2nia d\u2019una manera tan seriosa que emociona. Vivim en una \u00e8poca tan fr\u00edvola, i tan distanciada del m\u00f3n a trav\u00e9s de la ment, que quan veus alg\u00fa concentrat i oblidat de si mateix ploraries. Les misses del meu poble, naturalment cat\u00f2liques, s\u00f3n un guirigall. \u00abCalleu, coi\u00bb, crida moss\u00e8n Ramon a les padrines que s\u2019expliquen receptes o malalties. A m\u00e9s, com que els grecocat\u00f2lics, igual que els ortodoxos, fan el bateig, la comuni\u00f3 i la confirmaci\u00f3 quan s\u00f3n nadons, veig tot de criatures combregant \u2014arribant a l\u2019altar amb els bra\u00e7os creuats a sobre del pit, esperant que el pare Taras els llenci el vi sagrat a dins de la boca amb una cullera lit\u00fargica. <\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\nLa capella del Sant\u00edssim aplega cada diumenge vuitanta ortodoxos d’origen roman\u00e8s | \u00a9 Anna Punsoda <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
A la mateixa hora, a la capella del Sant\u00edssim, hi fa missa la comunitat romanesa, que a Guissona \u00e9s d\u2019unes 1.300 persones. Es tracta d\u2019una capella que era arrebossada, per\u00f2 que fa trenta anys van despullar-la per deixar-hi la pedra a la vista \u2014per a gaudi dels catalans, poble de pastors. A mi m\u2019agrada molt. S\u2019hi apleguen uns vuitanta feligresos, d\u2019aspecte m\u00e9s rabassut i pobre que els ucra\u00efnesos, comandats pel pare Daniel. L\u2019Esgl\u00e9sia ortodoxa \u00e9s una empresa molt ben endre\u00e7ada: el pare Daniel dep\u00e8n del protoprest de Reus, que al seu torn dep\u00e8n del bisbe d\u2019Espanya i de Portugal, que al seu torn dep\u00e8n del metropolit\u00e0 d\u2019Europa occidental i meridional, que al seu torn dep\u00e8n del patriarca de Bucarest. El pare Daniel fa les misses en roman\u00e8s. \u00abJo nom\u00e9s s\u00e9 roman\u00e8s i catal\u00e0\u00bb, m\u2019explica. A difer\u00e8ncia del pare Taras, el pare Daniel no est\u00e0 alliberat i treballa deu hores al dia llogant-se als pagesos de Solsona. \u00abAra desbrosso boscos.\u00bb Aquest roman\u00e8s, que porta les parr\u00f2quies de Guissona i Solsona, fa quinze anys que viu al pa\u00eds amb la dona i la filla. Va estudiar nou anys al Seminari i a la Universitat de Cluj, a Transsilv\u00e0nia, que m\u2019assegura que \u00e9s la Catalunya de Romania.<\/p>\n\n\n\n
La missa ortodoxa tamb\u00e9 \u00e9s pr\u00e0cticament tota cantada, amb el pare Daniel d\u2019esquena a la gent i amb la capella plena d\u2019icones. Les icones \u2014aquells Cristos i aquelles Mares de D\u00e9u hier\u00e0tiques, pintats frontalment a sobre d\u2019un fons daurat \u2014 s\u00f3n cabdals per als cristians de ritu bizant\u00ed perqu\u00e8, id\u00e8ntiques com s\u00f3n de fa segles, sense cap detall que delati el tra\u00e7 i la vanitat personals dels pintors, recullen la saviesa mil\u00b7len\u00e0ria del seu culte. La seva frontalitat i sobrietat faciliten la preg\u00e0ria, certament. El que passa \u00e9s que la capella del Sant\u00edssim no \u00e9s gaire gran i est\u00e0 tan plena de fidels, d\u2019icones i d\u2019encens que em fa l\u2019efecte que caur\u00e9 rodona. Sec en un banc lateral, comptant que la missa ja no es pot allargar gaire. \u00ab\u00bfQu\u00e8 dura, un parell d\u2019hores, la cerim\u00f2nia?\u00bb, pregunto al sagrist\u00e0. \u00abDe vegades, tres\u00bb, em fa saber. Costa distingir quan acaba la missa i quan comen\u00e7a la tert\u00falia en comunitat. Despr\u00e9s de senyar-se, el pare Daniel fa una pr\u00e8dica, que comen\u00e7a seriosa per\u00f2 es va tornant informal. Al final veig que la gent va marxant, per\u00f2 un grup for\u00e7a gran es queda assajant c\u00e0ntics i oracions per al dia de Sant Nicolau, que ells veneren molt\u00edssim. Vull fer fotografies a les icones i a la seva b\u00edblia, per\u00f2 el sagrist\u00e0 m\u2019ho prohibeix: \u00abLes dones no poden trepitjar l\u2019altar\u00bb, em diu, i s\u2019ofereix a fer-me-les ell.<\/p>\n\n\n\n
\n
A les esgl\u00e9sies ortodoxes, el ministeri no t\u00e9 tant pes com a les cat\u00f2liques. els ortodoxos creuen m\u00e9s en la tradici\u00f3 oral viva que en les autoritats religioses; m\u00e9s en el costum, que en el bisbe<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Me\u2019n torno al banc lateral de mal humor. No em diu que els laics no puguin trepitjar l\u2019altar. O que els no batejats en l\u2019ortod\u00f2xia no puguin trepitjar l\u2019altar. Diu les dones, i mentre rumio qu\u00e8 significa que no em deixin apropar-me a D\u00e9u per aix\u00f2, veig unes mares aguantant uns nadons a l\u2019\u00faltim banc. Llavors el pare Daniel n\u2019agafa un i el passeja per tot arreu, altar incl\u00f2s, acompanyat del sagrist\u00e0 i del pare de la criatura. \u00c9s un nen mascle. Als altres nadons, als nadons femella, nom\u00e9s els fan una benedicci\u00f3 al mig del passad\u00eds. \u00c9s altament possible que jo, que tinc quaranta anys, sigui impura \u2014tan impura com qualsevol ve\u00ed. \u00bfPer\u00f2 una criatura de dies? \u00bfPer qu\u00e8 no pot apropar-se a D\u00e9u, una criatura de dies? Sospeso parlar amb moss\u00e8n Ramon i dir-li que, si cedim l\u2019esgl\u00e9sia, haur\u00edem de pactar algunes condicions.<\/p>\n\n\n\n
Enmig de la rumiaci\u00f3 furiosa, el pare Daniel em fa passar a la sagristia i es disculpa: \u00ab\u00c9s una norma injusta, aquesta. Amb el temps, anir\u00e0 canviant.\u00bb I, per adobar-ho: \u00abJo sempre dic als feligresos que la Mare de D\u00e9u va estar-se als peus del seu fill durant tota la Crucifixi\u00f3.\u00bb A les esgl\u00e9sies ortodoxes, el ministeri no t\u00e9 tant pes com a les cat\u00f2liques. Vull dir: els ortodoxos creuen m\u00e9s en la tradici\u00f3 oral viva que en les autoritats religioses; m\u00e9s en el costum, que en el bisbe. No sempre \u00e9s una bona not\u00edcia, com es veu en aquest cas, que el sagrist\u00e0 \u00e9s m\u00e9s prehist\u00f2ric que el pastor. Quan m\u2019acomiado del pare Daniel, ja sento moss\u00e8n Ramon, que comen\u00e7a la missa cat\u00f2lica de mitja hora al temple m\u00e9s ben amortitzat de Catalunya, on cada diumenge fan missa dos-cents ucra\u00efnesos grecocat\u00f2lics segons el ritu bizant\u00ed, vuitanta romanesos ortodoxos segons el ritu bizant\u00ed i cinquanta padrines catalanes segons el ritus rom\u00e0, que no es prenen l\u2019ofici gaire seriosament per\u00f2 que trepitgen l\u2019altar quan volen. \u00c9s important l\u2019ecumenisme, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s important que no calgui una societat secularitzada perqu\u00e8 s\u2019hi respecti mitja humanitat. \u00bfHi ha res m\u00e9s urgent, per a la sort de les religions a Europa, que evitar el dilema entre fe i progr\u00e9s moral?<\/p>\n\n\n\n
Foto de portada<\/strong>: el pare Taras, de la comunitat de grecocat\u00f2lics de Guissona, de cara a l’altar i a l’icon\u00f2stasi -la paret d’icones que separa el presbiteri de la nau, fonamental en el cristianisme oriental | \u00a9 Anna Punsoda <\/p>\n\n\n\n
Santa Maria de Guissona: ecumenisme mascle al cor de la Segarra - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L'escriptora i editora Anna Punsoda visita l'esgl\u00e9sia de Santa Maria de Guissona, de finals del segle XVIII.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Santa Maria de Guissona: ecumenisme mascle al cor de la Segarra - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L'escriptora i editora Anna Punsoda visita l'esgl\u00e9sia de Santa Maria de Guissona, de finals del segle XVIII.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-02-04T19:05:36+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/SantaMariadeGuissonaAltarMajor2-e1768164674501-1024x745.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"745\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\\\/\",\"name\":\"Santa Maria de Guissona: ecumenisme mascle al cor de la Segarra - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/SantaMariadeGuissonaAltarMajor2-e1768164674501.jpg\",\"datePublished\":\"2026-01-12T08:42:01+00:00\",\"dateModified\":\"2026-02-04T19:05:36+00:00\",\"description\":\"L'escriptora i editora Anna Punsoda visita l'esgl\u00e9sia de Santa Maria de Guissona, de finals del segle XVIII.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/SantaMariadeGuissonaAltarMajor2-e1768164674501.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/SantaMariadeGuissonaAltarMajor2-e1768164674501.jpg\",\"width\":4079,\"height\":2968},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Santa Maria de Guissona: ecumenisme mascle al cor de la Segarra\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Santa Maria de Guissona: ecumenisme mascle al cor de la Segarra - Fragmenta Editorial","description":"L'escriptora i editora Anna Punsoda visita l'esgl\u00e9sia de Santa Maria de Guissona, de finals del segle XVIII.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Santa Maria de Guissona: ecumenisme mascle al cor de la Segarra - Fragmenta Editorial","og_description":"L'escriptora i editora Anna Punsoda visita l'esgl\u00e9sia de Santa Maria de Guissona, de finals del segle XVIII.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-02-04T19:05:36+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":745,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/SantaMariadeGuissonaAltarMajor2-e1768164674501-1024x745.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"11 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\/","name":"Santa Maria de Guissona: ecumenisme mascle al cor de la Segarra - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/SantaMariadeGuissonaAltarMajor2-e1768164674501.jpg","datePublished":"2026-01-12T08:42:01+00:00","dateModified":"2026-02-04T19:05:36+00:00","description":"L'escriptora i editora Anna Punsoda visita l'esgl\u00e9sia de Santa Maria de Guissona, de finals del segle XVIII.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/SantaMariadeGuissonaAltarMajor2-e1768164674501.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/SantaMariadeGuissonaAltarMajor2-e1768164674501.jpg","width":4079,"height":2968},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/santa-maria-de-guissona-ecumenisme-mascle-al-cor-de-la-segarra\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Santa Maria de Guissona: ecumenisme mascle al cor de la Segarra"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/92903","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/92912"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=92903"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=92903"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=92903"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/CapelladelSantissim-edited.jpg\")