{"id":92924,"date":"2026-01-11T22:30:32","date_gmt":"2026-01-11T20:30:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=92924"},"modified":"2026-07-09T17:26:16","modified_gmt":"2026-07-09T15:26:16","slug":"joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\/","title":{"rendered":"Joan Carles-M\u00e8lich. La culpa no ha d’existir"},"content":{"rendered":"\n

\u00c9s un mat\u00ed fred de novembre. He quedat amb el fil\u00f2sof Joan-Carles M\u00e8lich<\/strong> (Barcelona, 1961) a la llibreria Laie del carrer Pau Claris, al Cap i Casal. Consigno l\u2019indret, i en concret la cafeteria, perqu\u00e8 \u00e9s un lloc de trobada entre els periodistes i les seves fonts, entre directors de tesi i doctorants, un bar en qu\u00e8 a cada taula es cou alguna mena de tr\u00e0fic il\u00b7lustrat \u2014\u00e9s un espai costumari on no desentonarem. Si tot va b\u00e9, avui parlarem de la culpa.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

Punta de llan\u00e7a en filosofia de l\u2019educaci\u00f3, el doctor M\u00e8lich es presenta a l\u2019hora convinguda. El veig atrafegat. Ahir va tornar de Col\u00f2mbia i el viatge va ser un calvari. Despr\u00e9s de cinc hores de retard i de perdre la connexi\u00f3 d\u2019un vol a Madrid, amb prou feines va descansar i tot just va estar a temps d\u2019arribar a la segona classe del mat\u00ed, a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Em sembla una situaci\u00f3 l\u00edmit en tota regla. Anuncia que la feina de fil\u00f2sof pot ser extenuant i certifica que tots som fills de les circumst\u00e0ncies. <\/p>\n\n\n\n

Demanem caf\u00e8 i, com qui no vol la cosa, parlem de Llu\u00eds Duch (1936-2018), el monjo, antrop\u00f2leg i monstre intel\u00b7lectual amb qui M\u00e8lich va col\u00b7laborar al tombant de segle i va escriure, a quatre mans, Escenaris de la corpore\u00eftat <\/em>i Ambig\u00fcitats de l\u2019amor<\/em> (Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2003 i 2004). Li dic que soc un devot de les concepcions duchianes, i M\u00e8lich em respon que ell les hi va impugnar \u2014una mica. Abans d\u2019encendre jo la gravadora, per\u00f2, s\u2019excusa, a l\u2019avan\u00e7ada, perqu\u00e8 diu que disposa d\u2019una hora a tot estirar, i ho diu perqu\u00e8 sap que despr\u00e9s s\u2019anima i se n\u2019hi pot estar tres m\u00e9s. D\u2019ulls vibr\u00e0tils, de parla accelerada i amb la veu un punt presa, ja es veu que el seu cap ha de fer un esfor\u00e7 per almorosir una quantitat desorbitada d\u2019idees, pensaments, imatges i f\u00f3rmules. De fet, es posa a parlar in media res<\/em>, com si reprengu\u00e9ssim una conversa deixada a mitges \u2014una conversa que no hem tingut mai\u2014, quan jo li dic que m\u2019interessa la seva concepci\u00f3 de la culpa. <\/p>\n\n\n\n

\u2014Espera, que abans vull acabar aix\u00f2 de l\u2019Eros que d\u00e8iem, perqu\u00e8, \u00e9s clar, un monjo de Montserrat, \u00bfon el posa, l\u2019Eros? Ja t\u2019ho pots imaginar, i jo no parlo de l\u2019Eros en el sentit plat\u00f2nic, com feia el Duch, sin\u00f3 en el sentit del gest que t\u2019acosta a l\u2019altre, m\u00e9s enll\u00e0 del desig m\u00e9s o menys er\u00f2tic i de la culpa que sovint l\u2019acompanya. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
\u00a9 Wayra Ficapal<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u2014\u00bfVols dir que en Duch no era capa\u00e7 de fer aquesta distinci\u00f3? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014S\u00ed i no. Quan sant Pau parla als corintis de fe i d\u2019esperan\u00e7a, i del que despr\u00e9s s\u2019ha tradu\u00eft per \u00abcaritat\u00bb, ell fa servir la paraula \u00ab\u00e0gape\u00bb, no pas \u00abEros\u00bb. Aleshores, jo parlo de l\u2019Eros perqu\u00e8 per mi \u00e9s m\u00e9s important el cos que no pas la metaf\u00edsica. En canvi, el Duch no t\u00e9 m\u00e9s remei que col\u00b7locar l\u2019Eros en el s\u00edmbol, i hi ha una dimensi\u00f3 del gest que \u00e9s simb\u00f2lica i ambivalent, cap dubte, per\u00f2 no ens podem quedar aqu\u00ed. Cada gest \u00e9s tamb\u00e9 un c\u00famul de relacions, no el podem reduir a un c\u00famul de significats, siguin quins siguin. <\/p>\n\n\n\n

A la taula del costat hi ha una dona que ha deixat de teclejar al port\u00e0til. Ens escoltava i ens mira com si f\u00f3ssim dues anomalies. M\u00e8lich ha dedicat molts esfor\u00e7os per arrabassar l\u2019\u00e8tica de l\u2019\u00f2rbita metaf\u00edsica, cosa que, m\u2019explica, queda fora de l\u2019abast hum\u00e0. A m\u00e9s a m\u00e9s, diu, l\u2019aspecte principal de la vida \u00e9s la finitud \u2014situacions, trobades, abs\u00e8ncies, el context, desigs i mancances, records i oblits\u2014, i \u00e9s precisament en aquest punt que es poden tenir experi\u00e8ncies \u00e8tiques de deb\u00f2, lluny dels marcs normatius, tant si s\u00f3n morals com pol\u00edtics o socials. La dona torna a teclejar, prudent. <\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abSEGUINT A PRIMO LEVI, PODEM DIR QUE SER \u00c8TIC \u00c9S SENTIR CULPA. PERQU\u00c8 SER \u00c8TIC NO \u00c9S ACTUAR B\u00c9, SIN\u00d3 ACTUAR SABENT QUE MAI NO ACTUES PROU B\u00c9 DEL tot\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\u2014Una altra cosa que li vaig q\u00fcestionar al Duch \u00e9s el tema de la incondicionalitat, d\u2019all\u00f2 que ens concerneix, diu, incondicionalment, all\u00f2 \u00e8tic. Li vaig dir que era una contradicci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

\u2014Em sembla que no et segueixo, Joan, Carles. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014Coi, que no pots parlar d\u2019incondicionalitat per definir l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 si alhora el qualifiques d\u2019adverbial. \u00c9s incompatible: si hi ha adverbialitat, no hi ha incondicionalitat, \u00bfm\u2019entens? <\/p>\n\n\n\n

\u2014Gota. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014A veure: en tot cas, hi ha gratu\u00eftat. Jo a la meva filla li dono gratu\u00eftament, per\u00f2 no pas incondicionalment. <\/p>\n\n\n\n

\u2014\u00bfI?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

\u2014Doncs que l\u2019\u00e8tica \u00e9s gratu\u00efta, no incondicional. La relaci\u00f3 \u00e8tica, el gest \u00e8tic, el gest d\u2019ajudar-te, en fi, per mi l\u2019\u00e8tica es vincula al gest i aix\u00f2 est\u00e0 a la paraula del samarit\u00e0. <\/p>\n\n\n\n

\u2014A Lluc, \u00bfoi? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014S\u00ed, \u00e9s a dir, jo t\u2019ajudo, tinc cura de tu, et porto, tot aix\u00f2 s\u00f3n gestos sense deixar de ser s\u00edmbols. I si l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s adverbial, o sigui, si no pot defugir l\u2019espai, el temps, el com, el quan i el qui, molt b\u00e9, ho signo, per\u00f2 aleshores no hi ha imperatius categ\u00f2rics, \u00e9s antropol\u00f2gicament impossible. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
\u00a9 Wayra Ficapal<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La dona del costat ha sentit \u00abimperatius categ\u00f2rics\u00bb i ha aixecat una cella. M\u00e8lich salta d\u2019un concepte a l\u2019altre, cita autors i teories a la velocitat del llamp. Jo penso en els meus t\u00edtols acad\u00e8mics, i lluito contra la temptaci\u00f3 d\u2019admetre que no s\u00e9 absolutament res. <\/p>\n\n\n\n

\u2014Si tu, Adri\u00e0, introdueixes la categoricitat, negues la finitud. <\/p>\n\n\n\n

\u2014Jo, de moment, no introdueixo ni deixo d\u2019introduir res. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014\u00c9s la paraula clau: la finitud defineix la condici\u00f3 humana. <\/p>\n\n\n\n

\u2014M\u2019he documentat. Li has dedicat moltes p\u00e0gines. La finitud i els l\u00edmits. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014Mira, jo vaig comen\u00e7ar estudiant el tema de la mort, el gran final, per\u00f2 aviat em vaig adonar que, m\u00e9s enll\u00e0 de la finitud, el que defineix l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s, tamb\u00e9, la situacionalitat. Llavors, la finitud \u00e9s que no podem defugir els escenaris, les situacions de l\u2019exist\u00e8ncia: aqu\u00ed tens el l\u00edmit! <\/p>\n\n\n\n

\u2014D\u2019acord! \u00bfParles de la posada en escena, idea de Georges Balandier, quan diu que som \u00e9ssers lligats a l\u2019escenari? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014No, per\u00f2 escolta: parlo de Heinrich Rombach i de la seva antropologia estructural, que no s\u2019ha de confondre amb la de Claude L\u00e9vi-Strauss. <\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abLa relaci\u00f3 \u00e8tica, el gest \u00e8tic, el gest d\u2019ajudar-te; per mi l\u2019\u00e8tica es vincula al gest i aix\u00f2 est\u00e0 a la paraula del samarit\u00e0\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\u2014Vaja, aquesta la dominava, per\u00f2 digues.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

\u2014Rombach va dir que la finitud s\u00f3n situacions i relacions, una estructura que sempre es concreta en una hist\u00f2ria. No som coses, som relacions. <\/p>\n\n\n\n

\u2014S\u00ed, tot penja d\u2019un fil, fins i tot els estels.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ara la dona del costat torna a escoltar-nos amb atenci\u00f3. Fa cara de voler casar les experi\u00e8ncies que t\u00e9 disperses al manglar de la mem\u00f2ria amb les paraules que diu M\u00e8lich. Jo aprofito que ell fa un glop de caf\u00e8 i li pregunto que, si som relacionals, \u00bfon situaria l\u2019origen de la culpa, en mi o en l\u2019altre? <\/p>\n\n\n\n

\u2014Primer de tot, la culpa, igual que la compassi\u00f3, t\u00e9 mala premsa en filosofia, \u00bfno? Perqu\u00e8 sobretot, almenys una part de la filosofia de la sospita, Nietzsche i Freud, doncs\u2026 A veure, per Freud la culpa \u00e9s important, perqu\u00e8 el superj\u00f2 es construeix en base a la culpa. I per Nietzsche, ja que a la Genealogia de la moral<\/em> carrega contra la culpa com a her\u00e8ncia jueva i cristiana. En resum, parlar de culpa ja ens genera una certa ansietat. <\/p>\n\n\n\n

\u2014Prou. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014Per\u00f2, coi, llegint Primo Levi m\u2019adono que hi ha una altra manera d\u2019entendre la culpa i, a m\u00e9s a m\u00e9s, jo m\u2019ho prenc molt seriosament, perqu\u00e8 aix\u00f2 t\u2019ho est\u00e0 dient un supervivent d\u2019Auschwitz. I fa: un supervivent, quan \u00e9s alliberat, en aquest cas per l\u2019ex\u00e8rcit sovi\u00e8tic a finals de gener del 45, no sent cap felicitat, no, se sent culpable d\u2019haver sobreviscut. Perqu\u00e8, si jo he sobreviscut, ha estat perqu\u00e8 m\u2019he menjat el pa dels meus companys. Les bones persones no han sobreviscut. <\/p>\n\n\n\n

\u2014Verge santa! <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014Ah, per\u00f2: Levi fa un pas m\u00e9s i passa de la culpa a la vergonya! \u00c9s a dir, la culpa entesa com a vergonya perqu\u00e8 el deute amb l\u2019altre no est\u00e0 cancel\u00b7lat. <\/p>\n\n\n\n

La dona del costat fa cara de voler ser ella l\u2019entrevistadora. M\u2019\u00e9s f\u00e0cil imaginar-li el pap ple de preguntes. I \u00e9s evident, no s\u00e9 per qu\u00e8 ho penso, que la paraula \u00abculpa\u00bb \u00e9s m\u00e9s feixuga que la paraula \u00abpr\u00e9ssec\u00bb, m\u00e9s grossa que el mot \u00abamistat\u00bb o fins i tot \u00abamor\u00bb. M\u00e8lich s\u2019enfila: <\/p>\n\n\n\n

\"\"
\u00a9 Wayra Ficapal<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u2014Partint d\u2019aqu\u00ed, la noci\u00f3 de l\u2019\u00e8tica que jo utilitzo \u00e9s que ser \u00e8tic no \u00e9s actuar b\u00e9, sin\u00f3 actuar sabent que mai no actues prou b\u00e9 del tot. <\/p>\n\n\n\n

\u2014\u00bfMai satisfets? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014S\u00ed, o, com deia el primer Bauman, no pas el que ha quedat de la societat l\u00edquida i tal. Sostenia que la moral, el que per mi seria l\u2019\u00e8tica, deia que ser moral \u00e9s no sentir-se mai suficientment bo, i aix\u00f2, Adri\u00e0, \u00e9s la culpa.<\/p>\n\n\n\n

\u2014Ho veig. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014O, com diria Derrida al principi d\u2019Els espectres de Marx<\/em>, prohibit tenir bona consci\u00e8ncia! O sigui, mant\u00e9n-te en el dubte. <\/p>\n\n\n\n

Entre una idea i l\u2019altra, M\u00e8lich em demana perd\u00f3 pel deix acad\u00e8mic, perqu\u00e8 no para de citar, d\u2019acudir a la frase ics del par\u00e0graf ics del llibre ics de l\u2019autor ics \u2014edici\u00f3 de l\u2019any ics. Jo li contesto que \u00e9s amo i senyor d\u2019un algorisme mental \u00e0gil i treballat. Li dic que necessitem gent com ell, mestres que triangulin i destil\u00b7lin les idees. Ell continua:<\/p>\n\n\n\n

\u2014La culpa et paralitza. Mira: a l\u2019\u00faltim llibre distingeixo el vertigen del buit. Dic que hem d\u2019assumir el vertigen, l\u2019ambig\u00fcitat, \u00bfno? Posem per cas que est\u00e0s a prop del precipici, hi ha una atracci\u00f3 pel precipici, et fascina, per\u00f2 alhora veus que all\u00f2 et porta l\u2019angoixa o la mort. <\/p>\n\n\n\n

\u2014\u00bfI et sents culpable?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

\u2014No. Dic que cal el vertigen per viure, i, per tant, les disson\u00e0ncies.<\/p>\n\n\n\n

\u2014\u00bfVols dir que val m\u00e9s no sentir-se culpable i si de cas equivocar-se?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n

\u2014Exacte. \u00c9s el que diu Viktor Frankl, que vaig con\u00e8ixer personalment, a Viena. I aix\u00ed com Karl Jaspers estipula que la culpa \u00e9s una situaci\u00f3 l\u00edmit, un buit, Frankl abomina de la culpa col\u00b7lectiva i diu que nom\u00e9s hi ha persones decents i persones indecents. <\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abper Freud la culpa \u00e9s important, perqu\u00e8 el superj\u00f2 es construeix en base a la culpa. I per Nietzsche, TAMB\u00c9, JA QUE carrega contra la culpa com a her\u00e8ncia jueva i cristiana. parlar de culpa ja ens genera una certa ansietat\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\u2014Llavors, per\u00f2, \u00bfqu\u00e8 fem, amb el sentit, el sentiment de culpa? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La dona del costat plega el port\u00e0til, recull els papers i se\u2019ns queda escoltant, indissimuladament. Em sembla que M\u00e8lich ni se n\u2019adona, per\u00f2 m\u2019afiguro que ara la dona espera una revelaci\u00f3 o, si m\u00e9s no, un final apote\u00f2sic, cosa que s\u2019esdev\u00e9 quan el fil\u00f2sof diu: <\/p>\n\n\n\n

\u2014\u00c9s que jo no crec en el sentit en maj\u00fascules. Soc antimetaf\u00edsic, per\u00f2 no caic per l\u2019altra banda i tampoc no crec en el nihilisme, sin\u00f3 en el sense sentit, que \u00e9s tota una altra cosa. <\/p>\n\n\n\n

\u2014\u00bfA veure? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014El sense sentit no \u00e9s el buit: un sense sentit pot donar sentit. <\/p>\n\n\n\n

\u2014El sense sentit \u00e9s eloq\u00fcent, Beckett. Demano el compte. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014Dit d\u2019una altra manera, en la incertesa hi ha saviesa, que diria Kundera, i per aix\u00f2 hi ha m\u00e9s veritat al Quixot que no pas al Discurs del m\u00e8tode<\/em> de Descartes. Perqu\u00e8, Adri\u00e0, \u00bft\u2019imagines que en la filosofia europea hagu\u00e9s prevalgut Cervantes i no Descartes? <\/p>\n\n\n\n

\u2014Tant de bo! <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014Al primer cap\u00edtol del Discurs<\/em> hi ha la formaci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, que passa per l\u2019escola-biblioteca, el viatge exterior i el viatge interior. Ara b\u00e9, com que per mi no hi ha interior, en fi, que l\u2019interior \u00e9s un camelo<\/em> que ens hem muntat, doncs ja tens el camp per c\u00f3rrer de la culpa! <\/p>\n\n\n\n

\"\"
\u00a9 Wayra Ficapal<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u2014Pago jo. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014El trauma se\u2019ns menja de viu en viu. De jove, Sartre deia que ja n\u2019hi havia prou, de tant de Proust i tanta hist\u00f2ria. \u00bfEt vols con\u00e8ixer? No et tanquis en una cabana! O, com diria Ortega, \u00abjo soc jo i la meva circumst\u00e0ncia, i si les perdo a elles em perdo jo\u00bb. Som circumst\u00e0ncies, ergo, la culpa tamb\u00e9! <\/p>\n\n\n\n

\u2014\u00bfTot \u00e9s a fora, doncs? <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u2014Absolutament. No hi ha dedins. <\/p>\n\n\n\n

Apago la gravadora, i em fa l\u2019efecte que la transcripci\u00f3 de l\u2019entrevista ser\u00e0 un viacrucis. Tot i aix\u00f2, continuem parlant; ara, de coses m\u00e9s corrents: els fills, la feina, la pol\u00edtica valenciana, l\u2019onada woke<\/em> que assola la universitat. M\u00e8lich \u00e9s un conversador d\u2019alta volada i jo penso que m\u2019ha fet un obsequi. La dona que ten\u00edem al costat tamb\u00e9, perqu\u00e8, a l\u2019hora de pagar, el cambrer em diu que ens ha convidat. <\/p>\n\n\n\n

____________<\/p>\n\n\n\n

Foto de portada<\/strong>: \u00a9 Wayra Ficapal<\/p>\n","protected":false},"featured_media":92925,"template":"","tags":[320,307,294],"seccio":[290],"class_list":["post-92924","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-320","tag-adria-pujol","tag-inspirats","seccio-inspirats"],"acf":[],"yoast_head":"\nJoan Carles-M\u00e8lich. La culpa no ha d'existir - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Segons el fil\u00f2sof Joan Carles-M\u00e8lich, els humans som circumst\u00e0ncies i, per tant, la culpa tamb\u00e9. Un retrat d'Adri\u00e0 Pujol.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Joan Carles-M\u00e8lich. La culpa no ha d'existir - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Segons el fil\u00f2sof Joan Carles-M\u00e8lich, els humans som circumst\u00e0ncies i, per tant, la culpa tamb\u00e9. Un retrat d'Adri\u00e0 Pujol.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-07-09T15:26:16+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/03_WF_Joan-Carles-Melich-1024x684.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"684\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"12 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\\\/\",\"name\":\"Joan Carles-M\u00e8lich. La culpa no ha d'existir - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/03_WF_Joan-Carles-Melich.jpg\",\"datePublished\":\"2026-01-11T20:30:32+00:00\",\"dateModified\":\"2026-07-09T15:26:16+00:00\",\"description\":\"Segons el fil\u00f2sof Joan Carles-M\u00e8lich, els humans som circumst\u00e0ncies i, per tant, la culpa tamb\u00e9. Un retrat d'Adri\u00e0 Pujol.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/03_WF_Joan-Carles-Melich.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/03_WF_Joan-Carles-Melich.jpg\",\"width\":6016,\"height\":4016},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Joan Carles-M\u00e8lich. La culpa no ha d’existir\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Joan Carles-M\u00e8lich. La culpa no ha d'existir - Fragmenta Editorial","description":"Segons el fil\u00f2sof Joan Carles-M\u00e8lich, els humans som circumst\u00e0ncies i, per tant, la culpa tamb\u00e9. Un retrat d'Adri\u00e0 Pujol.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Joan Carles-M\u00e8lich. La culpa no ha d'existir - Fragmenta Editorial","og_description":"Segons el fil\u00f2sof Joan Carles-M\u00e8lich, els humans som circumst\u00e0ncies i, per tant, la culpa tamb\u00e9. Un retrat d'Adri\u00e0 Pujol.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-07-09T15:26:16+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":684,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/03_WF_Joan-Carles-Melich-1024x684.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"12 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\/","name":"Joan Carles-M\u00e8lich. La culpa no ha d'existir - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/03_WF_Joan-Carles-Melich.jpg","datePublished":"2026-01-11T20:30:32+00:00","dateModified":"2026-07-09T15:26:16+00:00","description":"Segons el fil\u00f2sof Joan Carles-M\u00e8lich, els humans som circumst\u00e0ncies i, per tant, la culpa tamb\u00e9. Un retrat d'Adri\u00e0 Pujol.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/03_WF_Joan-Carles-Melich.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/03_WF_Joan-Carles-Melich.jpg","width":6016,"height":4016},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/joan-carles-melich-la-culpa-no-ha-dexistir\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Joan Carles-M\u00e8lich. La culpa no ha d’existir"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/92924","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/92925"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=92924"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=92924"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=92924"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}