***<\/p>\n\n\n\n
La Hist\u00f2ria generalment ha tingut un paper pedag\u00f2gic, d\u2019exemplaritat, glorificador del passat. \u00bfEn quin moment es comen\u00e7a a fer una revisi\u00f3 cr\u00edtica del mateix passat?<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Una mica abans de la Il\u00b7lustraci\u00f3, quan neix la idea que unes determinades nacions tenen un dest\u00ed manifest. \u00c9s a dir, que no nom\u00e9s tenen un espai geogr\u00e0fic propi, d\u2019acord amb el concepte de les fronteres naturals, sin\u00f3 que aquella naci\u00f3 t\u00e9 una missi\u00f3. Quan aquest dest\u00ed manifest no es compleix, la culpa \u00e9s dels altres, per\u00f2, al mateix temps, hi ha gent que t\u00e9 una visi\u00f3 cr\u00edtica d\u2019aquest presumpte dest\u00ed. Aix\u00f2 es veur\u00e0 en totes les cultures i pa\u00efsos del m\u00f3n, sobretot en els m\u00e9s grans, com els Estats Units, l\u2019Estat espanyol o Fran\u00e7a. El que passa a Fran\u00e7a \u00e9s que despr\u00e9s de la guerra francoprussiana i, especialment, amb l\u2019afer Dreyfus, hi ha tota una s\u00e8rie d\u2019intel\u00b7lectuals que diuen que potser la societat francesa no \u00e9s el que vol semblar. Jo no crec ni en el dest\u00ed manifest ni en la culpa hist\u00f2rica, que s\u00f3n conceptes decimon\u00f2nics. La hist\u00f2ria no \u00e9s teledirigida i no hi ha cap \u00e9sser o \u00e9ssers superiors que determinen un poble elegit respecte d\u2019un altre de culpable.\u00a0<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n De tota manera, hem vist molts exemples de petici\u00f3 de perd\u00f3. Un dels darrers, la visita del president alemany a Gernika.<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Tot aix\u00f2 arrenca amb el Tractat de Versalles de 1919. Wilson, el president dels Estats Units que ha entrat a la Primera Guerra Mundial amb una gran c\u00e0rrega moral, defensant la civilitzaci\u00f3 contra la barb\u00e0rie, proposa una s\u00e8rie de condicions. Els seus famosos catorze punts, en el quals es proclamava el dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 la voluntat que les relacions internacionals, a partir de llavors, es regiran per raons \u00e8tiques. Tot i les grans dificultats i el frac\u00e0s que suposar\u00e0, la creaci\u00f3 de la Societat de Nacions parteix d\u2019aquest principi \u00e8tic de les relacions internacionals que, per ser acceptat al concert de les nacions civilitzades, cal un determinat comportament, la transgressi\u00f3 del qual suposa l\u2019assumpci\u00f3 d\u2019una responsabilitat. De fet, Alemanya va estar pagant reparacions fins a l\u2019any 2010, a conseq\u00fc\u00e8ncia del Tractat de Versalles. Despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, els judicis de Nuremberg representen la sanci\u00f3 judicial d\u2019aquesta responsabilitat o culpa. En general, per\u00f2, les reparacions i responsabilitats s\u00f3n purament morals, i demanar perd\u00f3 surt bastant barat, com si digu\u00e9ssim. De fet, d\u2019un quant temps en\u00e7\u00e0, s\u2019ha convertit en una q\u00fcesti\u00f3 de prestigi internacional fer-se c\u00e0rrec del passat. Ara b\u00e9, a l\u2019Estat espanyol li costa molt, i ha fet petits gestos, com recon\u00e8ixer la nacionalitat als jueus sefardites expulsats, per\u00f2 no demana perd\u00f3 pel que considera consubstancial a la naci\u00f3 espanyola, com la conquesta i la civilitzaci\u00f3 d\u2019Am\u00e8rica, un concepte absolutament tronat.<\/p>\n\n\n\n De fet, hi ha un nou revisionisme sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la conquesta d\u2019Am\u00e8rica, i s\u2019ha tornat a parlar de llegenda negra\u2026<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00c9s molt dif\u00edcil parlar de culpa col\u00b7lectiva, com tamb\u00e9 del triomf col\u00b7lectiu. \u00bfQuina \u00e9s la responsabilitat d\u2019un tinent alemany a Ucra\u00efna, a qui ordenen una repres\u00e0lia contra un poble d\u2019on han sortit uns partisans que han atacat unes tropes? \u00bfS\u2019hi pot oposar? \u00bfPot fer una cosa diferent del que han fet, fan i faran d\u2019altres com ell? Aix\u00f2 no vol dir que no tingui cap responsabilitat. D\u2019altra banda, un oficial que no s\u2019ha mogut dels Estats Units, \u00bf\u00e9s igualment victori\u00f3s que un altre que ha participat en l\u2019alliberament d\u2019Europa? Fins i tot, col\u00b7lectivament, \u00bfla vict\u00f2ria t\u00e9 alguna cosa a veure amb els objectius inicials? Pensem en la mort de Franco, per exemple. No s\u00e9 si \u00e9s cap vict\u00f2ria que un home de vuitanta-dos anys es mori al llit, per\u00f2 jo, que tenia quinze anys, \u00bfem puc considerar part\u00edcip d\u2019una vict\u00f2ria \u2014considerant que la democr\u00e0cia actual ho sigui\u2014 perqu\u00e8 havia participat en alguna manifestaci\u00f3? I els meus pares, que van viure callats i resignats tota la dictadura, amb por, \u00bfels hauria de considerar culpables perqu\u00e8 no van fer res per acabar amb la dictadura?\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00abEls catalans no podem orientar-nos per aquest sistema de culpes centrat en unes normes i uns principis \u00e8tics d\u2019un univers espanyol perqu\u00e8 llavors sempre hi perdrem\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Ara que en parla vost\u00e8, el franquisme \u00e9s un dels episodis hist\u00f2rics respecte dels quals l\u2019Estat espanyol ha assumit menys culpes\u2026<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n El Tribunal Suprem reconeix Franco com a cap d\u2019Estat des de l\u20191 d\u2019octubre de 1936. Per tant, vol dir que l\u2019aixecament del 18 de juliol era leg\u00edtim, i no considera que hi hagi cap mena de culpa a reparar per part de l\u2019Estat.\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00bfQuins s\u00f3n els punts m\u00e9s foscos dels catalans?<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n A partir del segle XI, el feudalisme, a Catalunya, \u00e9s dels m\u00e9s durs de tot el m\u00f3n. Dels m\u00e9s salvatges amb els pagesos i els serfs. El monestir de Sant Cugat era un dest\u00ed horrible, l\u2019infern dels serfs, a qui maltractaven constantment, tal com Poblet els acusar\u00e0 cont\u00ednuament. Ara, \u00bfhem d\u2019arrasar el monestir de Sant Cugat perqu\u00e8 es va construir amb la sang dels serfs? El passat est\u00e0 ple de coses horribles des del nostre punt de vista i, probablement, des del punt de vista de molta gent del passat. El rei Jaume I, l\u2019heroi nacional, tenia un gran amic, Berenguer de Castellbisbal, bisbe de Girona, a qui va fer tallar la llengua perqu\u00e8 sospitava que havia violat el secret de confessi\u00f3. O, a Mallorca, el rei i l\u2019aristocr\u00e0cia catalana van matar tots els homes que van trobar-s\u2019hi en conquerir l\u2019illa als moros. I despr\u00e9s s\u2019adonen que s\u2019han quedat sense m\u00e0 d\u2019obra, per aix\u00f2 a Val\u00e8ncia ja no ho repetiran, perqu\u00e8 Catalunya no tenia capacitat d\u2019assumir la colonitzaci\u00f3 de Mallorca i la van haver d\u2019arrendar a Pere de Portugal.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00bfEls catalans hem fet res de qu\u00e8 ens h\u00e0gim de sentir culpables?<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Com a col\u00b7lectiu hist\u00f2ric hem fet moltes coses que, vistes des del primer ter\u00e7 del segle XXI, estan mal fetes. I l\u2019excusa, que no deixa de ser certa, \u00e9s que tothom ho feia. Per exemple, es degollaven els presoners. O es matava tota la poblaci\u00f3 d\u2019un lloc per quedar-te\u2019l. Aix\u00f2 ho feien catalans, borgonyons i polonesos. Dit aix\u00f2, \u00bfens hem de sentir culpables perqu\u00e8 en el passat hi havia uns principis \u00e8tics diferents dels nostres? Penso sincerament que no. Si ho comparem amb el frac\u00e0s del 2017, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil parlar del segle XIV i dels almog\u00e0vers\u2026\u00a0<\/p>\n\n\n\n De fet, la Generalitat va fer algun acte de desgreuge al Mont Athos, \u00bfoi?\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n Fins i tot hi va pagar la reconstrucci\u00f3 d\u2019una torre. Ara b\u00e9, aquest tema s\u2019ha exagerat una mica. Deia la brama que no deixaven entrar catalans a la regi\u00f3 per la destrucci\u00f3 que hi havien provocat els almog\u00e0vers, cosa que sembla que no era certa. El que s\u00ed que sembla cert \u00e9s que a Gr\u00e8cia i als Balcans, d\u2019en\u00e7\u00e0 de la Venjan\u00e7a Catalana, va quedar el terme catal\u00e0<\/em> com a sin\u00f2nim de malvat<\/em>, des d\u2019un punt de vista fins i tot folkl\u00f2ric\u2026, per\u00f2 nosaltres tamb\u00e9 parlem de v\u00e0ndals, quan en realitat eren una tribu germ\u00e0nica que va acabar a Maurit\u00e0nia.\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00abCom a historiadors, fins i tot com a observadors del passat, la nostra obligaci\u00f3 \u00e9s entendre\u2019l. I entendre el passat vol dir examinar els personatges contradictoris\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Deia que sembla que a hores d\u2019ara \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil parlar dels almog\u00e0vers que del 2017\u2026<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Amb els almog\u00e0vers hi tenim un vincle molt lleu. En canvi, el 2017 semblava que ten\u00edem un objectiu nacional, bastant col\u00b7lectiu, un adversari clar, unes forces disperses per\u00f2 unides. Hav\u00edem escollit uns dirigents que ens havien dit que aix\u00f2 es faria d\u2019aquesta manera, que seria dif\u00edcil i que no seria senzill, per\u00f2 que tot estava pensat, i si no ho estava, amb la nostra capacitat de sortir-nos-en ho aconseguir\u00edem. La derrota no nom\u00e9s no era imaginable, sin\u00f3 que, a m\u00e9s a m\u00e9s, era clarament provisional, perqu\u00e8 d\u2019aquella baixada en tornar\u00edem a ressorgir. Tal com va anar, la sensaci\u00f3 \u00e9s que no nom\u00e9s es va apagar el foc, sin\u00f3 que s\u2019hi ha llan\u00e7at aigua i una gran capa de ciment. Aqu\u00ed s\u00ed que la culpa col\u00b7lectiva ha estat un tema que m\u2019ha interessat de veure. \u00bfSoc culpable d\u2019haver cregut en tot all\u00f2? \u00bfQuina culpa en tenen els dirigents pol\u00edtics?\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n De fet, m\u00e9s aviat el que hem vist s\u00f3n aquelles discussions per veure qui era el culpable de tot plegat. Com l\u2019any 1939, en qu\u00e8 uns i altres s\u2019acusaven de la derrota.<\/strong>\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n Catalunya t\u00e9 una tend\u00e8ncia molt ca\u00efnita, per\u00f2 per una ra\u00f3 molt senzilla. Perqu\u00e8 no tenim poder real. Quan no tens poder real, les engrunes s\u00f3n molt importants, i els matisos dins l\u2019engruna\u2026 Els espanyols es maten, es barallen, s\u2019insulten, s\u2019empresonen, per\u00f2, com a bloc, es posen d\u2019acord.\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00bfEl passat es fa servir per culpabilitzar i atacar pol\u00edticament l\u2019adversari?<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Mira l\u2019anomenat cas Pujol. \u00c9s tan leg\u00edtim pensar que Jordi Pujol va ser un estadista com un corrupte, que el pujolisme va ser una etapa formidable com una etapa nefasta, per\u00f2 el que no \u00e9s leg\u00edtim \u00e9s dilatar la instrucci\u00f3 i saltar-te les pr\u00f2pies lleis de manera barroera. D\u2019alguna manera, el fet de ser catalans ja ens carrega de culpa. A l\u2019Estat espanyol hi ha una opini\u00f3 p\u00fablica que ens carrega de culpa per no ser bons espanyols. El problema \u00e9s que ens ho creiem, encara que aquest dec\u00e0leg no nom\u00e9s no l\u2019h\u00e0gim escrit nosaltres, sin\u00f3 que s\u2019hagi escrit en contra nostra. No podem orientar-nos per aquest sistema de culpes centrat en unes normes i uns principis \u00e8tics d\u2019un univers espanyol, perqu\u00e8 sempre hi perdrem.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Hi ha episodis hist\u00f2rics que sembla que es facin servir per invalidar pol\u00edticament el pa\u00eds d\u2019avui. Per exemple, en el cas de l\u2019esclavatge.<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Aquest tema \u00e9s molt curi\u00f3s. S\u2019acusa Catalunya de ser esclavista, per\u00f2 resulta que no era Catalunya qui feia les normes. \u00bfHi havia catalans esclavistes? Esclar. \u00bfVa ser clau l\u2019esclavisme? No. \u00bfVa ser important? En un determinat moment, s\u00ed. Durant un breu per\u00edode de temps va portar molts diners a determinades \u00e0rees del pa\u00eds. Per\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s important, i de lluny, la vinya que no pas l\u2019esclavisme en l\u2019economia catalana. Aleshores, \u00bfCatalunya \u00e9s culpable de l\u2019esclavisme perqu\u00e8 bona part dels esclavistes espanyols eren catalans i, a m\u00e9s, la societat catalana ho veia com una cosa normal? \u00bfEs tracta d\u2019un cas \u00fanic? Ni de bon tros. Quan el Regne Unit deixa de ser esclavista perqu\u00e8 ja no li surt a compte, les pot\u00e8ncies europees n’agafen el relleu i continuen fent servir el comer\u00e7 d’esclaus. I aix\u00f2 no ho dic jo, ho diu el professor Josep Maria Fradera, la principal autoritat en la mat\u00e8ria i que no \u00e9s pas un independentista. Va haver-hi sectors que molt clarament van guanyar molts diners, va haver-hi una s\u00e8rie de fam\u00edlies que van prosperar molt\u00edssim. Molts d\u2019aquests diners van revertir, sens dubte, a l\u2019economia catalana, i li van donar un cert impuls. Aix\u00f2 \u00e9s cert, per\u00f2 no oblidem que els principals gestors d\u2019esclaus eren la fam\u00edlia Borb\u00f3!\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00abLa hist\u00f2ria no \u00e9s teledirigida i no hi ha cap \u00e9sser o \u00e9ssers superiors que determinen un poble elegit respecte d\u2019un altre de culpable\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Aix\u00f2 em fa pensar en la posteritat del seu descendent, Joan Carles I\u2026<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Joan Carles I sembla que va defraudar 2.800 milions d\u2019euros, per\u00f2, aix\u00ed i tot, est\u00e0 ben tranquil a Abu Dhabi. En canvi, en el cas de la fam\u00edlia Pujol, estem parlant de 45 milions!\u00a0<\/p>\n\n\n\n Els nostres grans homes, \u00bftenen m\u00e9s virtuts o m\u00e9s defectes? \u00bfInnocents o culpables?<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Francesc Camb\u00f3 \u00e9s un cas clar\u00edssim de la impossibilitat de fer aquests judicis de bons o dolents. D\u2019una banda, \u00e9s el gran mecenes que en molts moments salva i finan\u00e7a la cultura catalana, i el pol\u00edtic que acaba amb el caciquisme i porta el catalanisme al triomf electoral, per\u00f2, alhora, t\u00e9 un paper deplorable durant la guerra, donant suport i diners a Franco, que l\u2019acabar\u00e0 enredant. Com a historiadors, fins i tot com a observadors del passat, la nostra obligaci\u00f3 \u00e9s entendre\u2019l. I entendre el passat vol dir examinar els personatges contradictoris com Camb\u00f3 en el seu context. Dels esdeveniments del passat no ens en podem sentir culpables.\u00a0<\/p>\n\n\n\n ____________<\/p>\n\n\n\n Foto de portada<\/strong>: \u00a9 Wayra Ficapal<\/p>\n","protected":false},"featured_media":92944,"template":"","tags":[320,265],"seccio":[64],"class_list":["post-92943","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-320","tag-lentrevista","seccio-entrevista"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/05_WF_Enric-Calpena-edited.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/18_WF_Enric-Calpena-1024x684.jpg\")