{"id":92952,"date":"2026-01-03T14:50:26","date_gmt":"2026-01-03T12:50:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&#038;p=92952"},"modified":"2026-01-12T10:43:29","modified_gmt":"2026-01-12T08:43:29","slug":"la-culpa-que-ens-fa-humans","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/la-culpa-que-ens-fa-humans\/","title":{"rendered":"La culpa que ens fa humans"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\"><strong>En un temps en qu\u00e8 la salut mental serveix tot sovint per justificar tota mena d\u2019egocentrismes, recuperar la culpa f\u00e8rtil \u00e9s un acte pol\u00edtic\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La salut mental ha sortit de l\u2019armari. Si el XX va ser el segle de les grans teories \u2014ideol\u00f2giques, psicol\u00f2giques, cient\u00edfiques\u2014, el XXI \u00e9s el segle de les grans emocions. Hem passat d\u2019analitzar el m\u00f3n des de fora a examinar el nostre m\u00f3n intern; de considerar la racionalitat com la gran br\u00faixola cultural a la gesti\u00f3 i el benestar emocionals com a guies per comprendre un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s canviant. Aquesta transici\u00f3 ha tingut efectes positius, per\u00f2 tamb\u00e9 ha despla\u00e7at tots els debats cap a aquest m\u00f3n intern, sovint simplificant-los i empobrint-los.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n<!--more-->\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquest despla\u00e7ament \u00e9s la polaritzaci\u00f3 de les emocions i la trampa de la psicologia positiva, que tendeix a classificar-les en \u00abpositives\u00bb i \u00abnegatives\u00bb. Emocions com la r\u00e0bia, la tristesa o la culpa passen a percebre\u2019s com a patol\u00f2giques i, per tant, s\u2019intenten evitar. Per\u00f2 totes les emocions s\u00f3n humanes i tenen una funci\u00f3 adaptativa. I, en el cas de la culpa, la funci\u00f3 \u00e9s especialment rellevant: no \u00e9s nom\u00e9s un residu moral o religi\u00f3s, tamb\u00e9 \u00e9s una br\u00faixola relacional imprescindible per orientar-nos en la complexitat dels vincles en el nostre entorn.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Melanie Klein va ser una de les figures centrals de la psicoan\u00e0lisi infantil del segle XX i una autora que va reflexionar a fons sobre la funci\u00f3 de la culpa en el desenvolupament emocional dels infants. Per Klein, la culpa apareix quan descobrim que l\u2019altre existeix com a persona aut\u00f2noma respecte a nosaltres i que podem fer-li mal. Aquesta comprensi\u00f3 desperta alhora dolor i un moviment intern clau, que Klein descriu com a tend\u00e8ncia reparadora: el desig de restaurar i tenir cura del vincle. Per l\u2019autora, aquest impuls \u00e9s el que possibilita l\u2019amor madur. Ara b\u00e9, si el sentiment de culpa \u00e9s massa intens o no troba la resposta adequada, deixa de ser reparador i esdev\u00e9 destructiu, i genera vergonya, c\u00e0stig i una mirada cap a un mateix tan severa que pot acabar paralitzant-nos.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>Segons Alice Miller, alliberar-se de la \u00abpedagogia negra\u00bb, el sistema de crian\u00e7a que se sustenta en la culpa per generar submissi\u00f3 i depend\u00e8ncia, \u00e9s un acte de salut ps\u00edquica i de dignitat\u00a0<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Un altre psicoanalista que va treballar en aquesta mateixa direcci\u00f3 \u00e9s el pediatre brit\u00e0nic Donald Winnicott. Per ell, la culpa \u00e9s el primer estadi d\u2019una capacitat m\u00e9s madura: la de preocupar-se per l\u2019altre. La culpa \u00e9s saludable si deixa de ser un malestar i es transforma en un moviment cap a la reparaci\u00f3 (\u00ab\u00bfqu\u00e8 necessita l\u2019altre de mi?\u00bb, \u00ab\u00bfcom puc restaurar el vincle?\u00bb). Per Winnicot, aquesta transformaci\u00f3 nom\u00e9s \u00e9s possible si l\u2019entorn, aquells que estimem, s\u00f3n capa\u00e7os de subsistir als nostres errors i acceptar la reparaci\u00f3. Si aix\u00f2 no passa, la culpa queda enquistada en forma d\u2019ansietat o d&#8217;indifer\u00e8ncia. En canvi, quan els altres poden sostenir-nos, la culpa es transforma en responsabilitat i cura, i es converteix en la base de la maduresa afectiva en la l\u00ednia del que ja apuntava Klein.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Des d\u2019una perspectiva diferent, el pensador i psicoanalista Erich Fromm teoritza que la culpa no s\u2019esdev\u00e9 tant per haver fet mal, sin\u00f3 per la por de la llibertat que implica ser responsables de la pr\u00f2pia vida. Com que la llibertat espanta, els individus busquen normes r\u00edgides, autoritats externes o mandats morals que decideixin per ells. Aqu\u00ed la culpa apareix quan volen allunyar-se d\u2019aquests mandats. \u00c9s una culpa que no neix del vincle, sin\u00f3 del temor a la pr\u00f2pia autonomia. La tasca de l\u2019adult madur seria superar aquesta depend\u00e8ncia i recuperar la capacitat d\u2019actuar des de la responsabilitat, i no des de la por.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1698\" height=\"955\" src=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Erich_Fromm_1974_WikimediaCommons-edited.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-92959\" srcset=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Erich_Fromm_1974_WikimediaCommons-edited.jpg 1698w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Erich_Fromm_1974_WikimediaCommons-edited-300x169.jpg 300w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Erich_Fromm_1974_WikimediaCommons-edited-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Erich_Fromm_1974_WikimediaCommons-edited-768x432.jpg 768w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Erich_Fromm_1974_WikimediaCommons-edited-1536x864.jpg 1536w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Erich_Fromm_1974_WikimediaCommons-edited-200x112.jpg 200w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Erich_Fromm_1974_WikimediaCommons-edited-600x337.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 1698px) 100vw, 1698px\" \/><figcaption>Erich Fromm vincula la culpa a la nostra necessitat fonamental d&#8217;uni\u00f3 i a la dificultat de desenvolupar un amor madur i la individualitat aut\u00e8ntica | \u00a9 Wikimedia Commons <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Qui va denunciar la cara m\u00e9s fosca de la culpa va ser la psicoanalista Alice Miller, que descriu com fam\u00edlies, escoles, esgl\u00e9sies o altres institucions poden inculcar-la per controlar els m\u00e9s vulnerables. \u00c9s el que anomena \u00abpedagogia negra\u00bb: un sistema de crian\u00e7a que se sustenta en la humiliaci\u00f3, el c\u00e0stig i la culpa per generar submissi\u00f3 i depend\u00e8ncia. Aquesta culpa no \u00e9s \u00e8tica ni crea vincles, sin\u00f3 que \u00e9s una eina de coerci\u00f3. Per Miller, alliberar-se\u2019n \u00e9s un acte de salut ps\u00edquica i de dignitat.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Per tant, observem que la culpa no \u00e9s una emoci\u00f3 unidimensional, sin\u00f3 que presenta dos pols oposats: d\u2019una banda, hi ha la culpa que \u00e9s br\u00faixola relacional, la que ens acosta a l\u2019altre i ens permet assumir responsabilitats, reparar i cr\u00e9ixer. L\u2019anomenarem culpa f\u00e8rtil. De l\u2019altra, trobem la culpa que ens distancia dels altres, ens a\u00eflla o ens paralitza. Seria una culpa est\u00e8ril.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La culpa f\u00e8rtil neix quan reconeixem l\u2019altre i el podem mentalitzar, \u00e9s a dir, quan podem assumir que els altres existeixen m\u00e9s enll\u00e0 de nosaltres, amb pensaments i sentiments diferenciats, i que el nostre comportament t\u00e9 un impacte en ells. No apareix per por del c\u00e0stig o de les normes externes, sin\u00f3 de la responsabilitat personal. \u00c9s la culpa que ens fa humans perqu\u00e8 reconeix que podem fer mal per\u00f2, precisament per aix\u00f2, ens mou a l\u2019acci\u00f3 i a la reparaci\u00f3. La culpa f\u00e8rtil enforteix els vincles perqu\u00e8 possibilita el respecte, el di\u00e0leg i la construcci\u00f3 d\u2019un espai relacional satisfactori per a tots els implicats. \u00c9s la que Klein i Winnicott consideraven senyal de maduresa emocional: la capacitat de mirar l\u2019altre i recon\u00e8ixer-lo com a alg\u00fa digne de bon tracte.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p><em>Frankenstein<\/em> il\u00b7lustra millor que cap altra novel\u00b7la la naturalesa de la culpa: la criatura esdev\u00e9 monstre no per la seva naturalesa, sin\u00f3 perqu\u00e8 se li ha negat la possibilitat de demanar perd\u00f3 i de reparar<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La culpa est\u00e8ril, en canvi, \u00e9s una emoci\u00f3 que s\u2019enquista en el subjecte com un remordiment passiu. \u00c9s endog\u00e0mica i narcisista: en lloc de preocupar-se pel mal causat a l\u2019altre, s\u2019obsessiona amb com l\u2019error afecta un mateix (\u00absoc una mala persona\u00bb, \u00abno valc res\u00bb, \u00ab\u00bfqu\u00e8 pensaran de mi?\u00bb). Com apuntaven Fromm i Miller, sovint neix de la por a l\u2019autoritat, no de l\u2019amor o l\u2019empatia. Si la culpa f\u00e8rtil \u00e9s un pont cap a l\u2019altre, la culpa est\u00e8ril \u00e9s un mur que a\u00eflla en l\u2019egocentrisme.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Per il\u00b7lustrar aquesta dicotomia, cap exemple \u00e9s m\u00e9s apropiat que la novel\u00b7la <em>Frankenstein o el modern Prometeu<\/em>, de Mary Shelley, que, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una hist\u00f2ria de terror o de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, \u00e9s una trag\u00e8dia sobre la responsabilitat afectiva, l\u2019abandonament i, precisament, les dues cares de la culpa.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">V\u00edctor Frankenstein \u00e9s un cient\u00edfic que, despr\u00e9s de donar vida a una criatura a partir de fragments de difunts, s\u2019horroritza de la seva creaci\u00f3, en fuig i l\u2019abandona a la seva sort. Durant tot el relat, Frankenstein viu tan turmentat per la culpa que fins i tot emmalalteix. Per\u00f2 la seva \u00e9s una culpa narcisista i performativa: plora per la seva desgr\u00e0cia i per la p\u00e8rdua de les persones estimades, per\u00f2 tot aquest patiment \u00e9s rumiatiu i mai es tradueix en accions reparadores cap a la criatura (ni cap a la seva fam\u00edlia). No \u00e9s capa\u00e7 de recon\u00e8ixer-la, d\u2019escoltar-la o de respectar-la.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/500px-Melanie_Klein_1952-edited.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-92973\" width=\"840\" height=\"526\" srcset=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/500px-Melanie_Klein_1952-edited.jpg 500w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/500px-Melanie_Klein_1952-edited-300x188.jpg 300w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/500px-Melanie_Klein_1952-edited-200x125.jpg 200w\" sizes=\"auto, (max-width: 840px) 100vw, 840px\" \/><figcaption>La psicoanalista Melanie Klein va estudiar a fons la funci\u00f3 de la culpa en el desenvolupament emocional dels infants | \u00a9 Wikimedia Commons <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A l\u2019altre cant\u00f3, hi tenim la criatura, que neix innocent i busca el vincle, el reconeixement i l\u2019afecte dels altres. El que passa, per\u00f2, \u00e9s que l\u2019entorn no \u00e9s capa\u00e7 de sostenir el que busca i, com apuntava Winnicott, per tal que la culpa sigui reparadora, aquest n\u2019\u00e9s un requisit imprescindible. Aix\u00ed, sense un altre que accepti la connexi\u00f3 i la reparaci\u00f3, les demandes d\u2019afecte de la criatura s\u2019acaben transformant en odi i venjan\u00e7a. Shelley ens mostra que la criatura esdev\u00e9 monstre no per la seva naturalesa, sin\u00f3 perqu\u00e8 se li ha negat la possibilitat d\u2019entrar en el cicle virtu\u00f3s de la culpa f\u00e8rtil: no se li permet estimar, ni demanar perd\u00f3, ni reparar, ni pert\u00e0nyer.\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">En un temps en qu\u00e8 la salut mental sovint serveix per justificar tota mena d\u2019egocentrismes, recuperar la culpa f\u00e8rtil \u00e9s gaireb\u00e9 un acte pol\u00edtic. Significa tornar a donar profunditat als vincles, a mirar l\u2019altre i a recon\u00e8ixer-lo com a subjecte. La culpa f\u00e8rtil ens fa humans i ens torna a situar en el m\u00f3n amb m\u00e9s responsabilitat i, per tant, amb m\u00e9s llibertat.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">____________<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Foto de portada<\/strong>: reproducci\u00f3 del personatge de Frankenstein | \u00a9 Shutterstock<\/p>\n","protected":false},"featured_media":92953,"template":"","tags":[320,194],"seccio":[90],"class_list":["post-92952","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-320","tag-clau-de-volta","seccio-clau-de-volta"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v27.5 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>La culpa que ens fa humans - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Leticia Asenjo fa una distinci\u00f3 entre la culpa f\u00e8rtil, que ens acosta a l&#039;altre, i la culpa est\u00e8ril, que ens a\u00eflla o ens paralitza.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-culpa-que-ens-fa-humans\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La culpa que ens fa humans - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Leticia Asenjo fa una distinci\u00f3 entre la culpa f\u00e8rtil, que ens acosta a l&#039;altre, i la culpa est\u00e8ril, que ens a\u00eflla o ens paralitza.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-culpa-que-ens-fa-humans\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-01-12T08:43:29+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2042987183-e1768203167379-1024x558.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"558\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-culpa-que-ens-fa-humans\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-culpa-que-ens-fa-humans\\\/\",\"name\":\"La culpa que ens fa humans - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-culpa-que-ens-fa-humans\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-culpa-que-ens-fa-humans\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/shutterstock_2042987183-e1768203167379.jpg\",\"datePublished\":\"2026-01-03T12:50:26+00:00\",\"dateModified\":\"2026-01-12T08:43:29+00:00\",\"description\":\"Leticia Asenjo fa una distinci\u00f3 entre la culpa f\u00e8rtil, que ens acosta a l'altre, i la culpa est\u00e8ril, que ens a\u00eflla o ens paralitza.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-culpa-que-ens-fa-humans\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-culpa-que-ens-fa-humans\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-culpa-que-ens-fa-humans\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/shutterstock_2042987183-e1768203167379.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/01\\\/shutterstock_2042987183-e1768203167379.jpg\",\"width\":5616,\"height\":3060},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-culpa-que-ens-fa-humans\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La culpa que ens fa humans\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La culpa que ens fa humans - Fragmenta Editorial","description":"Leticia Asenjo fa una distinci\u00f3 entre la culpa f\u00e8rtil, que ens acosta a l'altre, i la culpa est\u00e8ril, que ens a\u00eflla o ens paralitza.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-culpa-que-ens-fa-humans\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"La culpa que ens fa humans - Fragmenta Editorial","og_description":"Leticia Asenjo fa una distinci\u00f3 entre la culpa f\u00e8rtil, que ens acosta a l'altre, i la culpa est\u00e8ril, que ens a\u00eflla o ens paralitza.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-culpa-que-ens-fa-humans\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-01-12T08:43:29+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":558,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2042987183-e1768203167379-1024x558.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"9 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-culpa-que-ens-fa-humans\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-culpa-que-ens-fa-humans\/","name":"La culpa que ens fa humans - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-culpa-que-ens-fa-humans\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-culpa-que-ens-fa-humans\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2042987183-e1768203167379.jpg","datePublished":"2026-01-03T12:50:26+00:00","dateModified":"2026-01-12T08:43:29+00:00","description":"Leticia Asenjo fa una distinci\u00f3 entre la culpa f\u00e8rtil, que ens acosta a l'altre, i la culpa est\u00e8ril, que ens a\u00eflla o ens paralitza.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-culpa-que-ens-fa-humans\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-culpa-que-ens-fa-humans\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-culpa-que-ens-fa-humans\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2042987183-e1768203167379.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/shutterstock_2042987183-e1768203167379.jpg","width":5616,"height":3060},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-culpa-que-ens-fa-humans\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La culpa que ens fa humans"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/92952","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/92953"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=92952"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=92952"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=92952"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}