\u00c9s, per\u00f2, a l\u2019\u00e8poca del barroc quan hi ha la gran eclosi\u00f3 de la representaci\u00f3 pessebrista, amb N\u00e0pols com un dels nuclis m\u00e9s importants. La ciutat marcar\u00e0 tend\u00e8ncia, combinant el Naixement amb la profusi\u00f3 de figures de tota mena \u2014figures que representaven personatges populars, vestits segons la indument\u00e0ria dels segles XVII o XVII i que podien inspirar-se ben b\u00e9 en la vitalitat urbana de la ciutat partenopea, que encara avui dia t\u00e9 al carrer de San Gregorio Armeno un nucli actiu de fabricaci\u00f3 i venda de figures de tot tipus.\u00a0 <\/span><\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, on probablement trobem els pessebres m\u00e9s espectaculars d\u2019arreu del pa\u00eds \u00e9s a Mallorca, especialment en l\u2019\u00e0mbit conventual, amb grans escenografies que acostumen a representar coves de grans dimensions i figures que poden ser dels segles XVIII i XIX, algunes de les quals s\u2019identifiquen amb el taller de l\u2019anomenat \u00abMestre de les Verges Rosses\u00bb, vinculat a l\u2019entorn manacor\u00ed. Un dels \u00abbetlems\u00bb \u2014la denominaci\u00f3 que reben a les illes Balears\u2014 m\u00e9s coneguts \u00e9s el del convent de les Caputxines de Palma, al qual podem afegir-ne d\u2019altres fora vila, com el del convent de Sant Bernard\u00ed de Petra o el del convent de Sant Bonaventura de Llucmajor. Aix\u00ed i tot, eren majoria els convents que muntaven un betlem monumental, que tamb\u00e9 trobem en algunes esgl\u00e9sies parroquials, on se\u2019ls assignava un espai o una capella espec\u00edfica, i on fins i tot podia adaptar-se la part baixa d\u2019un retaule per encabir-hi la cova, gaireb\u00e9 a manera de diorama.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n Durant el segle xix, a Catalunya, la tend\u00e8ncia \u00abruralista\u00bb, tan ben representada per les figures de Ramon Amadeu, comen\u00e7a a compartir espai amb una tend\u00e8ncia orientalitzant, encap\u00e7alada per l\u2019escultor Dom\u00e8nec Talarn<\/span><\/span><\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Cap a finals del segle XVIII, la import\u00e0ncia de les recerques cient\u00edfiques i naturalistes van propiciar que algunes coves que es constru\u00efen als betlems del moment posessin l\u2019accent en la representaci\u00f3 geol\u00f2gica, amb voluntat naturalista. \u00c9s el cas de la cova amb estalactites que es representa a l\u2019altar major de l\u2019ermita de Betlem, al poble d\u2019Art\u00e0.\u00a0En qualsevol cas, els betlems mallorquins presenten m\u00e9s varietat tipol\u00f2gica pel que fa a les t\u00e8cniques constructives, moltes de les quals mixtes, que van de la pasta de paper al suro, o fins i tot a la pasta de canya de blat de moro \u2014quant a les peces fetes amb aquest darrer material, la majoria es van importar de M\u00e8xic a partir del segle XVI, i algunes presenten el cap, les mans i els peus tallats en fusta. Tamb\u00e9 arribem a trobar-hi un betlem de cart\u00f3 retallat amb les figures pintades al guaix. A Mallorca tamb\u00e9 hi ha betlems d\u2019importaci\u00f3, amb figures d\u2019alabastre procedents de Sic\u00edlia o d\u2019algun altre punt del sud d\u2019It\u00e0lia, on no s\u00f3n estranys els pessebres fets amb materials tan ins\u00f2lits com fins i tot el corall.<\/p>\n\n\n\n Val a dir que les relacions entre Mallorca i N\u00e0pols havien estat tradicionalment intenses, si tenim en compte que l\u2019espai m\u00e9s emblem\u00e0tic del monumental Castel Nuovo<\/em> de N\u00e0pols \u2014la sala dels Barons\u2014 fou concebut per l\u2019arquitecte mallorqu\u00ed Guillem Sagrera. O, encara abans, San\u00e7a de Mallorca \u2014filla de Jaume II i reina consort de N\u00e0pols\u2014 va ser una gran devota de sant Francesc d\u2019Ass\u00eds i de la representaci\u00f3 del Naixement que ell va promoure.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, tornem un moment al barroc tard\u00e0. Un altre tipus de representaci\u00f3 molt habitual \u00e9s el pessebre de vitrina o \u00abescaparata\u00bb, format per una estructura de fusta amb el frontal i els laterals de vidre, a l\u2019interior de la qual s\u2019acostuma a compondre un paisatge muntany\u00f3s per on es distribueixen les figuretes, tot plegat amb una considerable sensaci\u00f3 d\u2019horror vacui<\/em>. A la part superior, trobem unes ru\u00efnes o un castell, i a la part baixa, l\u2019escena del Naixement en una cova, amb bou, mula, pastors i una gran profusi\u00f3 d\u2019animals i altres elements ornamentals. Si de vegades hi ha pres\u00e8ncia de ru\u00efnes cl\u00e0ssiques, amb restes de columnes, capitells o entaulaments fragmentaris, \u00e9s per l\u2019impacte que van tenir, a partir de mitjan segle XVIII, les descobertes dels jaciments d\u2019Hercul\u00e0, Pompeia o Paestum, que van jugar un paper clau en l\u2019aparici\u00f3 del neoclassicisme com a estil i moda.\u00a0<\/p>\n\n\n\n En el cas del Principat, el pessebrista m\u00e9s conegut va ser l\u2019escultor Ramon Amadeu (1745-1821), que, a m\u00e9s de les peces d\u2019imatgeria religiosa de gran format \u2014sant Josep Oriol o la Mare de D\u00e9u dels Desemparats de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria del Pi, o santa Anna de l\u2019esgl\u00e9sia hom\u00f2nima, totes a Barcelona\u2014, va dedicar-se a fer escultura per a la burgesia benestant per tal de satisfer les seves necessitats devocionals. Exiliat a Olot durant la guerra del Franc\u00e8s, va ser all\u00e0 on va crear escola en l\u2019\u00e0mbit pessebrista, amb unes figures de caire ruralista que semblen inspirades en persones humils. Va tenir m\u00faltiples seguidors i imitadors, fet que dificulta \u2014ja que les figures no estan signades\u2014 les atribucions de la seva obra. Tamb\u00e9 \u00e9s a Olot on avui trobem un dels pessebres conservats in situ<\/em> m\u00e9s espectaculars i singulars del pa\u00eds, com \u00e9s el de Can Trincheria, que se\u2019ns presenta com un gran diorama raconer en uns armaris-vitrina concebuts per no moure\u2019s d\u2019all\u00e0 \u2014al seu moment nom\u00e9s devien obrir-se durant els dies de Nadal. Com tot pessebre dom\u00e8stic, cont\u00e9 figures d\u2019estils i \u00e8poques diverses, fins i tot de diferents mides.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n d\u2019una banda, el govern revolucionari desaprovava els pessebres pel vincle religi\u00f3s amb Nadal i per fomentar una identitat \u00abregional\u00bb. d\u2019altra, tamb\u00e9 reprodu\u00efen la imatge de les classes populars representatives del m\u00f3n postrevolucionari<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Durant el segle XIX, a Catalunya, aquesta tend\u00e8ncia \u00abruralista\u00bb tan ben representada per les figures de Ramon Amadeu i dels seus seguidors comen\u00e7a a compartir espai amb una tend\u00e8ncia orientalitzant, encap\u00e7alada per la figura de Dom\u00e8nec Talarn. Relacionat amb el pintor Mari\u00e0 Fortuny, ambd\u00f3s van compartir el gust per l\u2019exotisme orientalista, tan present en pintors rom\u00e0ntics com Eug\u00e8ne Delacroix. Entre les figures de Talarn destaquen els seguicis dels Reis d\u2019Orient, treballats amb materials diversos que van de la fusta o la terracota al teixit o filferro, i que es representen amb una indument\u00e0ria molt rica i camells carregats d\u2019objectes luxosos, tot plegat ben proper a la recreaci\u00f3 dels ambients de Les mil i una nits<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Si eixamplem la mirada una mica m\u00e9s enll\u00e0, cap a territoris culturalment afins dins del m\u00f3n del pessebre ruralista i popular tamb\u00e9 podem situar-hi els \u00absantons\u00bb (o santous<\/em>) de la Proven\u00e7a, considerats \u00abfills\u00bb de la Revoluci\u00f3 Francesa, ja que la seva producci\u00f3 comen\u00e7a a finals del segle XVIII. La paradoxa d\u2019aquestes representacions \u00e9s que, si b\u00e9, d\u2019una banda, el govern revolucionari les desaprovava pel vincle religi\u00f3s amb Nadal i per fomentar una identitat \u00abregional\u00bb, de l\u2019altra, tamb\u00e9 reprodu\u00efen la imatge de les classes populars representatives del m\u00f3n postrevolucionari.<\/p>\n\n\n\n En tot cas, la perviv\u00e8ncia de fires com la de Santa Ll\u00facia a Barcelona \u2014documentada pel bar\u00f3 de Mald\u00e0 en el seu Calaix de sastre<\/em> l\u2019any 1786\u2014 posa de manifest que estem davant d\u2019una tradici\u00f3 amb prou bona salut i que, en l\u2019\u00e0mbit dom\u00e8stic, conviu sense gaires conflictes amb l\u2019arbre de Nadal, d\u2019importaci\u00f3 n\u00f2rdica. I si b\u00e9 el nombre d\u2019artesans va minvant i les figuretes \u00abd\u2019autor\u00bb sovint s\u00f3n penosament substitu\u00efdes per simulacres de pl\u00e0stic, hi ha una figura que mant\u00e9 un nivell d\u2019innovaci\u00f3 i actualitat constant, que \u00e9s la del \u00abcaganer\u00bb, el personatge escatol\u00f2gic d\u2019origen i significaci\u00f3 incerta, i que en els darrers temps adopta les ef\u00edgies de personatges populars i d\u2019actualitat. Un altre aspecte que tamb\u00e9 \u00e9s d\u2019actualitat \u00e9s la pol\u00e8mica que acompanya \u2014durant els \u00faltims anys i per motius que van des del seu disseny fins a la conveni\u00e8ncia o no de representar-lo a la via p\u00fablica\u2014 la col\u00b7locaci\u00f3 del pessebre de la pla\u00e7a de Sant Jaume de Barcelona. L\u2019any passat va ser substitu\u00eft per una gran estrella, simb\u00f2licament m\u00e9s \u00abneutra\u00bb i que va rebre les cr\u00edtiques d\u2019una part important de la massa social. \u00bfAls catalans ens perd l\u2019\u00e8tica o l\u2019est\u00e8tica?\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n ____________<\/p>\n\n\n\n Foto de portada<\/strong>: Detall del pessebre de Can Trincheria, a Olot, un dels pessebres conservats in situ<\/em> m\u00e9s singulars del pa\u00eds | \u00a9 Daniel Vilarrubias<\/p>\n","protected":false},"featured_media":92984,"template":"","tags":[320,295],"seccio":[302],"class_list":["post-92975","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-320","tag-finestra-dart","seccio-finestra-dart"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Betlem-Caputxines-de-Palma-1-edited.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/01\/Trincheria-2-edited.jpg\")