Justament aquesta \u00e9s la gr\u00e0cia de la cultura popular. Els festers no s\u00f3n nom\u00e9s els que porten els gegants, ballen bastons o toquen a la cobla. Tamb\u00e9 ho \u00e9s el p\u00fablic, cadascuna de les persones que van a la festa. El que ens hem de plantejar \u00e9s si ara, amb el canvi demogr\u00e0fic, tothom hi t\u00e9 el seu lloc. A priori, en una festa, tothom de la comunitat t\u00e9 un lloc determinat que li \u00e9s propi i al qual, per tant, t\u00e9 dret. I nosaltres, quan celebrem, quan fem festa, no estem per discursos etnogr\u00e0fics. Quan m\u2019assec a taula per Nadal, no em pregunto d\u2019on ve aquesta tradici\u00f3 \u2014\u00bf\u00e9s una festa cristiana o ve de m\u00e9s enrere?\u2014 perqu\u00e8 no t\u00e9 sentit preguntar-s\u2019ho. El que t\u00e9 sentit \u00e9s celebrar-ho. Parlem d\u2019una cosa viva. Si no fos aix\u00ed, estar\u00edem representant, que \u00e9s una altra cosa. Tot i que les celebracions tenen molta representaci\u00f3, representar i celebrar s\u00f3n dues q\u00fcestions diferents. La festa es produeix en aquell moment, faci deu, cent o mil anys que es fa. La m\u00e0gia de la festa \u00e9s aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
\u00bfQu\u00e8 vol dir que una festa sigui tradicional?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Solem dir que el que \u00e9s tradicional \u00e9s un llegat, per\u00f2 ara que m\u2019estic fent gran m\u2019agrada donar-hi el tomb i pensar que \u00e9s un cr\u00e8dit que ens fan les generacions del futur. Sempre hem pensat que la tradici\u00f3 ens ve d\u2019enrere i que en som dipositaris, per\u00f2 amb el temps comen\u00e7o a creure que el m\u00e9s important no \u00e9s el fet de rebre un llegat, sin\u00f3 de transmetre\u2019l al futur en el millor estat possible.<\/p>\n\n\n\n Deia que tothom t\u00e9 un lloc a la festa, per\u00f2 tamb\u00e9 alertava de la probabilitat que ara fos realment cert. \u00bfQu\u00e8 el fa dubtar?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La festa i els seus elements han d\u2019estar sincronitzats amb la societat. I, de vegades, la societat corre m\u00e9s r\u00e0pid del que ens adonem. Abans, les comunitats eren est\u00e0tiques: un poble o una ciutat canviava molt poc en molt temps. Ara, en canvi, demogr\u00e0ficament hem canviat molt, i tamb\u00e9 han estat moltes les aportacions culturals que hem rebut. Per for\u00e7a, aix\u00f2 ha creat un nou paradigma. Pel que fa a les festes que vam reinventar a l\u2019entorn de la Transici\u00f3, o els donem una nova significaci\u00f3 o ens passaran per sobre.<\/p>\n\n\n\n \u00abPer gestionar la diversitat cal generositat, QUE NO VOL DIR ren\u00fancia. Jo soc un gran defensor de la diversitat cultural, per\u00f2 tamb\u00e9 soc un cristi\u00e0 cultural, i no penso renunciar-hi, com tampoc vull que els altres renunci\u00efn al que s\u00f3n\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u00bfCanvia el mateix significat de cultura popular?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La cultura popular \u00e9s la que fa la gent. Per exemple, en una ciutat com Barcelona, les persones que han vingut de fora d\u2019Europa han arribat amb la seva cultura popular i la continuen practicant. Tot aix\u00f2 s\u2019ha de reflectir en la festa, que pot ser un m\u00ednim com\u00fa denominador. La festa \u00e9s ciutadania i ha de tenir una utilitat, que \u00e9s la cohesi\u00f3 de la comunitat. El que hem d\u2019encertar a la primera, perqu\u00e8 no tenim gaires oportunitats, \u00e9s qui som com a grup, com a comunitat.\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00bfSom en un moment clau?\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed. Entre els anys 1985 i 1988, sense grans discursos, ens vam inventar o reinventar les festes de la Merc\u00e8 partint d\u2019una fotografia determinada d\u2019aquell moment hist\u00f2ric. El que ning\u00fa s\u2019imaginava \u00e9s que el 2025 la realitat hauria canviat tant. Durant una \u00e8poca en qu\u00e8 vaig estar col\u00b7laborant amb l\u2019Ajuntament, f\u00e8iem servir \u2014tot i que incorrectament, per\u00f2 perqu\u00e8 s\u2019entengu\u00e9s\u2014 la idea de cultures populars<\/em>. Barcelona havia canviat tant que s\u2019hi estaven generant diverses cultures populars. Per exemple, els iftars oberts de les comunitats musulmanes, \u00bfqui pot dir que no s\u00f3n cultura popular de Barcelona? Cultura que s\u2019estava fent aqu\u00ed, per persones nascudes aqu\u00ed i amb pares que potser tamb\u00e9 hi havien nascut.<\/p>\n\n\n\n \u00bfCom s\u2019ha de gestionar aquesta diversitat?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Cal generositat per part de tothom, i generositat no vol dir ren\u00fancia. Soc un gran defensor de la diversitat cultural, per\u00f2, per aquesta mateixa defensa, no penso renunciar a res del que soc, de la mateixa manera que no vull que els altres ho facin. Culturalment, els occidentals portem una motxilla tremendament rica, tremendament oberta, i aix\u00f2 ens defineix. A mi, quan em pregunten qu\u00e8 soc, responc que soc rom\u00e0. Per tant, soc cristi\u00e0 cultural. La idea de les cultures populars, que alg\u00fa va veure com una agressi\u00f3, per mi, \u00e9s una oportunitat. No ens pot passar el que passa a Par\u00eds, que, per molt que sigui una ciutat capdavantera, hi ha setmanes que tota la perif\u00e8ria crema, perqu\u00e8 hi ha gent de segona i tercera generaci\u00f3 que encara se sent immigrant. Per tant, se sent expulsada. \u00c9s un debat molt complex, i la festa est\u00e0 enmig de tot aix\u00f2.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 perqu\u00e8 la festa i la religi\u00f3 estan estretament relacionades…<\/strong><\/p>\n\n\n\n Aqu\u00ed hi ha un punt de fregament que sempre ha existit. La festa oficial \u00e9s can\u00f2nica. Hi ha unes normes i all\u00f2 funciona. La festa, per dir-ho d\u2019alguna manera, \u00e9s estamental o m\u00e9s de representaci\u00f3 del poder establert de la ciutat. All\u00e0, hi trobes l\u2019alcalde, els regidors, el bisbe… Per\u00f2 la religiositat popular no \u00e9s aix\u00f2. \u00c9s un constructe que, encara que surti del c\u00e0non, neix de la viv\u00e8ncia popular i de l\u2019observaci\u00f3 de les persones d\u2019un fet concret, com pot ser un patronatge o una veneraci\u00f3 d\u2019unes rel\u00edquies.\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00abLa q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s si Castanyada o Halloween. La Castanyada nom\u00e9s \u00e9s un fragment d\u2019una festa m\u00e9s \u00e0mplia, que \u00e9s Tots Sants, i Halloween n\u2019\u00e9s la versi\u00f3 tronada. Hem convertit una festa de record als difunts en un h\u00e0bit consumista\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u00bfI l\u2019oficialitat com se la mira?<\/strong><\/p>\n\n\n\n De vegades, amb suspic\u00e0cia. Aquest any passat vam tenir un conflicte entre la religiositat popular i l\u2019oficial a Vic, amb Sant Miquel dels Sants. El bisbe de Vic va voler convidar el president de la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola. D\u2019una banda, la ciutat, l\u2019Ajuntament incl\u00f2s, va rebutjar-ne la pres\u00e8ncia perqu\u00e8 el president havia criticat l\u2019amnistia; de l\u2019altra, el bisbe va decidir que a casa seva es feia el que ell volia. Es va embolicar, perqu\u00e8 la festa \u00e9s conflicte i pacte entre totes les parts, i es va prendre una decisi\u00f3 equivocada: el bisbe Rom\u00e0 Casanova va suspendre els actes religiosos i no va permetre que el ritual festiu es pogu\u00e9s fer sencer. Com que no va deixar la imatge de sant Miquel dels Sants, la reacci\u00f3 popular va ser buscar un sant d\u2019un particular i sortir en process\u00f3 amb ell. Com que el bisbe no ens deixa el sant, ja n\u2019anem a buscar un altre, aquesta era la idea. Quan la process\u00f3 va arribar a la catedral, es va trobar les portes tancades.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00bfAquest seria un cas paradigm\u00e0tic de la religiositat popular contraposada a la religiositat oficial?<\/strong>\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00c9s un exemple de religiositat popular des de la vessant del conflicte. Tamb\u00e9 ho s\u00f3n les processons de Setmana Santa de l\u2019Hospitalet de Llobregat, on no anava representaci\u00f3 religiosa perqu\u00e8 tenien l\u2019origen en la gent d\u2019un bar que es va constituir en confraria i van comen\u00e7ar a treure les imatges. De fet, les processons no formen part del c\u00e0non, no estan ni descrites en la lit\u00fargia cat\u00f2lica. Les caramelles tamb\u00e9 s\u00f3n religiositat popular de deb\u00f2 en qu\u00e8 el dia de Pasqua et pots trobar una llaor de Jes\u00fas ressuscitat al costat d\u2019una can\u00e7\u00f3 verda. Aix\u00f2 \u00e9s D\u00e9u a la terra!\u00a0<\/p>\n\n\n\n La religiositat popular sovint t\u00e9 un arrelament que va m\u00e9s enll\u00e0 de la pr\u00e0ctica religiosa…<\/strong><\/p>\n\n\n\n La religi\u00f3 cat\u00f2lica \u00e9s molt can\u00f2nica. Un cat\u00f2lic pot seguir la lit\u00fargia arreu on vagi, encara que no entengui l\u2019idioma. Per\u00f2 la religiositat popular \u00e9s local, identit\u00e0ria i particular. Per aix\u00f2 costa fer entendre o acabar amb determinades pr\u00e0ctiques, perqu\u00e8 formen part de la identitat. I quan toques la identitat, cauen els sants dels altars. La cerim\u00f2nia de les tres claus per Sant Pere a Reus, per exemple. O Santa Eul\u00e0lia, a Barcelona. El 12 de febrer s\u2019omple la cripta de fidels sense gaire publicitat. En una societat secularitzada com la nostra, hi passen cinc o sis mil persones. O les roses de Santa Rita, a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Agust\u00ed. O Sant Expedit, a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jaume, al qual tenen una gran devoci\u00f3 les comunitats llatines.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Una devoci\u00f3 que no est\u00e0 escrita enlloc…<\/strong><\/p>\n\n\n\n No, per\u00f2 totes les devocions s\u00f3n del lloc: no s\u00f3n oficials, s\u00f3n religiositat popular. L\u2019esgl\u00e9sia del Pi de Barcelona \u00e9s un epicentre devocional. Als folkloristes no ens interessa si el devot ho fa per fe o per una altra cosa. Els goigs, per exemple, s\u00f3n una pr\u00e0ctica de religiositat popular molt viva! Fins i tot hi ha pr\u00e0ctiques de religiositat oficial que tenen elements de religiositat popular i que relacionen el que passa a dins amb el que passa a fora de l\u2019esgl\u00e9sia.\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00bfEl Corpus, per exemple?<\/strong><\/p>\n\n\n\n El Corpus neix d\u2019un debat de segles sobre la pres\u00e8ncia real de Crist en l\u2019eucaristia. \u00c9s a dir, si efectivament es produ\u00efa la transsubstanciaci\u00f3 del pa i el vi en el cos i la sang de Crist. Aprofitant tota una s\u00e8rie de miracles eucar\u00edstics, es crea una gran campanya de m\u00e0rqueting, en forma de festa, per refor\u00e7ar el dogma de la pres\u00e8ncia real de Crist en l\u2019eucaristia. I, a trav\u00e9s de la festa de Corpus, es transmet un contingut teol\u00f2gic complex. Al segle XIV s\u2019incorporen a la festa un seguit d\u2019elements parateatrals que possiblement ja s\u2019utilitzaven abans…\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00abFins i tot hi ha pr\u00e0ctiques de religiositat oficial que tenen elements de religiositat popular i que relacionen el que passa A dins amb el que passa a fora de l\u2019esgl\u00e9sia\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n Estem parlant de gegants, mulasses, dracs, castellers…<\/strong><\/p>\n\n\n\n Una process\u00f3 de Corpus \u00e9s una entrada reial, amb una gran parada i desfilada, en honor, en aquest cas, de qui va al final. Pot ser un rei, una reina o la Cust\u00f2dia. S\u2019hi inclou tothom \u2014ara en dir\u00edem una festa inclusiva\u2014 en una disposici\u00f3 lineal i jerarquitzada. Al davant hi anaven els menys importants: els orbs, els contrets i els espunyats; cecs, esguerrats i mancs. Despr\u00e9s venien els gremis; a continuaci\u00f3, les autoritats. Tothom hi tenia un lloc. Fins a mitjan segle XX, les processons tenien una funci\u00f3 important\u00edssima: veure i ser vist d\u2019una manera perfectament organitzada. \u00c9s a dir, representar p\u00fablicament l\u2019ordre social.<\/p>\n\n\n\n Cada any, quan arriba Tots Sants, ens produeix p\u00e0nic la celebraci\u00f3 de Halloween i l\u2019oblit de la Castanyada.<\/strong><\/p>\n\n\n\n El tema no \u00e9s si Castanyada o Halloween, perqu\u00e8, dit aix\u00ed, cap de les dues no s\u00f3n res. La Castanyada nom\u00e9s \u00e9s un fragment d\u2019una festa m\u00e9s \u00e0mplia, que \u00e9s Tots Sants, i t\u00e9 sentit i for\u00e7a si, en aquest context, tenim moments de mem\u00f2ria i record dels nostres avantpassats i dels nostres morts. Per\u00f2, com que som una societat que donem l\u2019esquena per sistema a la mem\u00f2ria de la mort, estem buidant de contingut la festa i ens quedem amb un \u00e0pat que pot ser molt divertit, per\u00f2 que \u00e9s buit de contingut potent. I Halloween \u00e9s la versi\u00f3 tronada i xarona passada per Hollywood, una mena de carnaval, per\u00f2 tamb\u00e9 buit de contingut. Buidar carabasses i ficar-hi un llum es feia a Catalunya per guiar els difunts fins a casa, i els panellets eren restes dels antics \u00e0pats que ara s\u00f3n nom\u00e9s un massap\u00e0. Tot plegat, a la llarga, \u00e9s un mal negoci, perqu\u00e8 hem afeblit el canem\u00e0s que sost\u00e9 una festa de record als difunts i l\u2019hem convertit en un h\u00e0bit hedonista i consumista.\u00a0<\/p>\n\n\n\n ____________<\/p>\n\n\n\n Foto de portada<\/strong>: \u00a9 Wayra Ficapal<\/p>\n","protected":false},"featured_media":93768,"template":"","tags":[322,265],"seccio":[64],"class_list":["post-93763","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-322","tag-lentrevista","seccio-entrevista"],"acf":[],"yoast_head":"\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/14_WF_Amadeu-Carbo_baixa-1024x684.jpg\")
\n
![\"\"](\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/06_WF_Amadeu-Carbo_baixa-1024x684.jpg\")
\n