{"id":93773,"date":"2026-03-26T10:17:21","date_gmt":"2026-03-26T08:17:21","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=93773"},"modified":"2026-09-16T19:24:10","modified_gmt":"2026-09-16T17:24:10","slug":"elevar-se-cap-endins-el-via-crucis-de-liszt","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/elevar-se-cap-endins-el-via-crucis-de-liszt\/","title":{"rendered":"Elevar-se cap endins: el \u00abVia Crucis\u00bb de Liszt"},"content":{"rendered":"\n
L\u2019any 1863, Franz Liszt (1811-1886) va retirar-se per un temps a un monestir rom\u00e0. A Madonna del Rosario, dalt del mont Mario, Liszt, el m\u00e9s c\u00e8lebre virtu\u00f3s del piano, l\u2019home de personalitat lluminosament esclatant i carism\u00e0tica, deixava enrere una vida d\u2019excessos i sobreexposici\u00f3, de sorollosos aplaudiments i d\u2019infinits elogis, per cloure\u2019s en el silenci i la solitud d\u2019un convent i entregar-se a la fe i a la preg\u00e0ria. Tamb\u00e9 per la via d\u2019una faceta que fins al moment potser no havia tractat amb prou profunditat ni amb la total dedicaci\u00f3 que desitjava: la composici\u00f3 d\u2019obres sacres.\u00a0<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
En aquells temps, per arribar a Madonna del Rosario calia una hora de viatge des de Roma, i al monestir, fundat l\u2019any 1628, nom\u00e9s hi habitaven tres monjos dominics que hi duien una vida d\u2019extrema simplicitat, sense gaire m\u00e9s distracci\u00f3 que un petit hort amb comptades verdures, algun arbre fruiter i quatre gallines. A la missa, a l\u2019esgl\u00e9sia dedicada a santa Maria, de tant en tant s\u2019hi afegia algun pelegr\u00ed escadusser que es trobava de pas cap a la ciutat eterna. Aquest indret de pau i recolliment fou la llar de Liszt entre 1863 i 1868, si b\u00e9 amb dues excepcions: d\u2019abril de 1865 a juny de 1866 visqu\u00e9 al Vatic\u00e0 i, tamb\u00e9, espor\u00e0dicament, a Santa Francesca Romana. Nom\u00e9s instal\u00b7lar-s\u2019hi, ja reb\u00e9 la visita del papa Pius IX, amb qui mantindria una estreta relaci\u00f3, i comen\u00e7aren les especulacions: \u00bfQu\u00e8 pretenia l\u2019exc\u00e8ntric i fam\u00f3s Liszt? \u00bfFer-se capell\u00e0? \u00bfOcupar el c\u00e0rrec de director del cor de la Capella Sixtina? \u00bfBuscava amagar-se o fugir d\u2019algun esc\u00e0ndol? Tot i res era prou versemblant coneixent les passades aventures i desventures del m\u00fasic.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2, a Madonna del Rosario, Liszt sobretot va aprofitar per escriure-hi m\u00fasica i comen\u00e7ar una llarga recerca que el duria a unir t\u00e8cnica i espiritualitat sense renunciar a la modernitat i l\u2019originalitat desbordant que el caracteritzava. Dos fruits d\u2019aquells anys s\u00f3n el parell de llegendes franciscanes fascinants per a piano: d\u2019una banda, Sant Francesc d\u2019Ass\u00eds predicant als ocells<\/em>, inspirada pels eixams d\u2019ocells que, volubles i canviants, sobrevolaven el monestir amb els seus mil i un refilets i l\u2019extremada polifonia de la seva piuladissa, que sembla predir els futurs estudis ornitologicomusicals d\u2019Olivier Messiaen; i, de l\u2019altra, Sant Francesc de Paula caminant sobre les aig\u00fces<\/em>, d\u2019ondulants i esmunyedisses figuracions, sobre les quals apareix un ser\u00e8 cant gregori\u00e0 i que, per la seva banda, ja anuncia les textures pian\u00edstiques de Debussy i Ravel.\u00a0<\/p>\n\n\n\n
\n
a madonna del rosario, l’home de vida dissoluta i presidida pel luxe i el poder va convertir-se al sacerdoci. a partir de 1865, qui apareixeria davant del m\u00f3n seria l’\u00ababb\u00e9 liszt\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
Durant el seu retir al monestir, Liszt tamb\u00e9 va aprofitar per acabar una tasca fonamental i decisiva, un monument a una altra religi\u00f3 de la qual ell mateix era un dels principals ap\u00f2stols: el culte a Beethoven. Ho va fer amb les transcripcions per a piano de les seves nou simfonies. Una feina que no nom\u00e9s era una reducci\u00f3 a piano del material beethoveni\u00e0, sin\u00f3 tamb\u00e9 una exhaustiva exploraci\u00f3 de les possibilitats sonores del piano. En el prefaci d\u2019una primerenca edici\u00f3 d\u2019aquestes transcripcions, Liszt ens diu: \u00abConfesso que si nom\u00e9s hagu\u00e9s afegit una versi\u00f3 m\u00e9s de les simfonies a la manera habitual ho hauria de considerar una p\u00e8rdua de temps; per\u00f2 considero el meu temps ben emprat si he aconseguit traslladar al piano no nom\u00e9s els contorns d\u2019aquestes composicions, sin\u00f3 tamb\u00e9 tots els seus nombrosos i delicats detalls que contribueixen tan poderosament a la culminaci\u00f3 del conjunt.\u00bb\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 fou entre els murs de Madonna del Rosario que Liszt es prepar\u00e0 per a un dels passos m\u00e9s importants de la seva vida: iniciar-se en la via del sacerdoci. Una decisi\u00f3, en una persona \u2014en un personatge com ell\u2014 d\u2019all\u00f2 m\u00e9s paradoxal i sorprenent: l\u2019home de vida dissoluta, presidida pel luxe i en permanent contacte amb el poder \u2014reis i pr\u00ednceps, ministres i oligarques\u2014, amb les masses que l\u2019adoraven de manera quasi imp\u00fadica, envoltat sempre d\u2019aduladors, de nois i noies joves, pare de tres fills d\u2019una relaci\u00f3 il\u00b7l\u00edcita i p\u00fablicament tempestuosa… Tot plegat s\u2019assemblava m\u00e9s a un nou cop de teatre que a un sentiment sincer. Per\u00f2 Liszt feia temps que hi meditava. De fet, hi pensava des que era adolescent. Diversos \u2014i consecutius\u2014 fets dram\u00e0tics de la seva vida no li havien perm\u00e8s mai abandonar aquesta idea. \u00c9s per aix\u00f2 que, a partir de 1865, ja lluny de temptacions i vicis mundans \u2014no del tabac i l\u2019alcohol, que l\u2019acompanyarien fidelment tota la vida\u2014, perennement vestit de negre rigor\u00f3s en impressionant contrast amb la seva llarga i grisosa cabellera, qui apareixeria davant del m\u00f3n seria l\u2019\u00abAbb\u00e9 Liszt\u00bb.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n
\nVista de Roma des del mont Mario, on Liszt va escriure Via Crucis<\/em>, catorze fragments emulant les catorze estacions del cam\u00ed de la Creu | \u00a9 Shutterstock<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
Que es tract\u00e9s d\u2019un pas natural tamb\u00e9 ho podem veure en les seves obres escrites fins al moment: els oratoris dedicats a santa Cec\u00edlia i a santa Elisabet, el Cant de sant Francesc<\/em>, el cicle Harmonies po\u00e8tiques i religioses<\/em>, misses, salms, cors, himnes, preg\u00e0ries, responsoris, ant\u00edfones\u2026 I a Madonna del Rosario hi enllestiria una obra llargament meditada, la seva obra magna: l\u2019oratori Christus,<\/em> que presenta algunes de les innovacions harm\u00f2niques m\u00e9s extraordin\u00e0ries del Liszt compositor. Per moments, especialment en la tercera part, dedicada a la Passi\u00f3 i a la Resurrecci\u00f3, trobem ja el m\u00f3n sonorament flotant del Parsifal<\/em> wagneri\u00e0 passat pel sed\u00e0s de l\u2019alta intensitat emocional del tercer acte del Tristany<\/em>. Amb el dolor de Crist a Getseman\u00ed: \u00abSento en l\u2019\u00e0nima un dolor de mort\u00bb; el bar\u00edton entona, desolat, Tristis est anima mea<\/em>…, mentre les cordes, en sordina, dibuixen una llarga i gemegant escala crom\u00e0tica.\u00a0<\/p>\n\n\n\n
I el Via Crucis<\/em>. Una de les obres m\u00e9s enigm\u00e0tiques i singulars del repertori cl\u00e0ssic. El setembre de 1873, Liszt s\u2019instal\u00b7la a la vil\u00b7la d\u2019Este en companyia dels seus melanc\u00f2lics xiprers, i hi segueix una rutina estricta i circumspecta: llevar-se a trenc d\u2019alba i anar a missa; un cop acabada, dedicar-se a la composici\u00f3; despr\u00e9s de dinar, continuar responent la voluminosa i inacabable correspond\u00e8ncia; al vespre, rebre visites o donar alguna lli\u00e7\u00f3 a algun dels nombros\u00edssims deixebles que es despla\u00e7aven all\u00e0 on fos el mestre… I sempre entre les boires dels alts i baixos de la seva depressi\u00f3 cr\u00f2nica. El Via Crucis<\/em> neix en aquests dies i en aquest context: catorze fragments que representen les catorze estacions del cam\u00ed de la creu per a solista, cor i orgue (o piano). Tamb\u00e9 en feu una versi\u00f3 per a piano sol, sense veus, per ser cantada interiorment, potser. S\u2019estren\u00e0 de manera p\u00f2stuma a Budapest el Divendres Sant de l\u2019any 1929.<\/p>\n\n\n\n
\n
Liszt abandon\u00e0 els focs d\u2019artifici, el virtuosisme incomparable, per deixar rajar la m\u00fasica de la manera m\u00e9s pura i sincera possible. Es mantingu\u00e9 sempre fermament fidel al seu ideal i obr\u00ed un cam\u00ed sense el qual la m\u00fasica que vingu\u00e9 despr\u00e9s no hauria estat la mateixa<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
La manera com Liszt posa en m\u00fasica la hist\u00f2ria de la Crucifixi\u00f3 trenca tots els esquemes i expectatives. Sembla que ell mateix va quedar trasbalsat i corpr\u00e8s pel que havia sortit dels seus dits. Una m\u00fasica no nom\u00e9s per il\u00b7lustrar el patiment i l\u2019agonia de Crist, sin\u00f3 tamb\u00e9 per representar el dolor d\u2019aquells que l\u2019envoltaven i de nosaltres mateixos. Una m\u00fasica que no cau mai en la complaen\u00e7a, que ens arrossega cap a unes tensions harm\u00f2niques inaudites en aquells anys i que encara avui ens corprenen. Abans d\u2019aquests abismes, per\u00f2, l\u2019obra s\u2019obre amb un simple cant pla, el Vexilla Regis, <\/em>harmonitzat amb octaves buides i acords simples, m\u00e9s modals que tonals. <\/em>El contrast amb les seg\u00fcents seccions no pot ser m\u00e9s impactant: cromatismes, s\u00e8ptimes disminu\u00efdes, tr\u00edades augmentades, t\u00e8rboles textures, abruptes girs mel\u00f2dics, disson\u00e0ncies no resoltes, silencis…<\/p>\n\n\n\nLiszt al piano<\/em> (1840) \u00e9s una pintura a l’oli de l’austr\u00edac Josef Danhauser. L’obra representa un conjunt de figures c\u00e8lebres de l’epoca rom\u00e0ntica reunides en un sal\u00f3 de Par\u00eds escoltant Liszt | \u00a9 Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
En la quarta estaci\u00f3 \u2014Jes\u00fas troba la seva mare, la Verge Maria\u2014, despr\u00e9s d\u2019una anacrusi que presenta nom\u00e9s un petit cromatisme (la-si bemoll) ens apareix, nu i sense miraments, un acord ins\u00f2lit, inestable i que no va enlloc. Un cl\u00faster sense explicaci\u00f3 acad\u00e8mica inundat d\u2019amor i de dolor, de m\u00edstica i d\u2019erotisme, her\u00e8tic i beat\u00edssim al mateix temps: una quarta justa sobre una quinta justa sobre un trit\u00f3. A m\u00e9s, aquest fragment guarda un mecanisme encara m\u00e9s extraordinari: en un susp\u00e8s ambient de tensi\u00f3 crom\u00e0tica, hi van apareixent, una rere l\u2019altra, circulars, inexorables, totes les notes. Totes les notes una rere l\u2019altra menys una: el re natural, que irromp m\u00e9s endavant, dolcissimo<\/em>, <\/em>i clarificant-ne l\u2019harmonia en la darrera secci\u00f3 de l\u2019estaci\u00f3. Ben b\u00e9 com una revelaci\u00f3: el retrobament amb la Mare de D\u00e9u despr\u00e9s de tanta tribulaci\u00f3.\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n
Un dels moments m\u00e9s colpidors \u00e9s la descarnada queixa de Crist just abans de morir en la dotzena estaci\u00f3 \u2014Jes\u00fas mor en la Creu. El bar\u00edton solista hi entona, a cappella<\/em>, una llastimosa i desolada melodia: dos tritons descendents (re natural i sol sostingut: Eli, Eli<\/em>…) i una rara i sinuosa realitzaci\u00f3 entre aquestes mateixes dues notes, basada en re natural, do sostingut, si bemoll, la natural, si bemoll i sol sostingut (lama sabachthani…<\/em>). Segueix una pertorbadora sanefa d\u2019acords augmentats i desconcertants harm\u00f2nicament. En aquest context tonal es fa dif\u00edcil saber on som i cap on anem: \u00ab\u00bfSenyor, Senyor, per qu\u00e8 m\u2019heu abandonat?\u00bb<\/p>\n\n\n\n
\n
DESPR\u00c9S DE FURGAR TANT DINS SEU I DE REBUSCAR EN ELS CONFINS DE L’\u00c0NIMA, LISZT VA ELEVAR-SE TAN AMUNT QUE VA ACABAR PROJECTANT-SE CAP AL FUTUR<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
Un cop acabada, Liszt va enviar l\u2019obra a algun dels seus editors habituals, no sense avisar-los d\u2019all\u00f2 que trobarien entre els pentagrames: \u00abLa q\u00fcesti\u00f3 dels honoraris \u00e9s aqu\u00ed irrellevant; no escric aquestes composicions per treure\u2019n un guany monetari, sin\u00f3 des de la profunda necessitat d\u2019un cor cat\u00f2lic.\u00bb Ning\u00fa l\u2019hi va voler editar, cosa excepcional tractant-se d\u2019un m\u00fasic de tanta fama i prestigi: \u00abQue es publiquin o no, no em preocupa gens ni mica; no s\u00f3n obres que encaixin amb la rutina del negoci musical…\u00bb<\/p>\n\n\n\n
Malgrat tot, que les ren\u00fancies d\u2019un dels m\u00fasics m\u00e9s remarcables i reconeguts del seu temps, i els seus esfor\u00e7os dedicats a crear un nou ideal de m\u00fasica espiritual no fossin compresos ni pel p\u00fablic ni per l\u2019Esgl\u00e9sia mateixa va ser una gran trag\u00e8dia. Liszt abandon\u00e0 els focs d\u2019artifici, el virtuosisme incomparable, per\u00f2 banal, per deixar rajar la m\u00fasica de la manera m\u00e9s pura i sincera possible. Es mantingu\u00e9 sempre fermament fidel al seu ideal i obr\u00ed un cam\u00ed sense el qual, sens dubte, la m\u00fasica que vingu\u00e9 despr\u00e9s no hauria estat la mateixa. Anant cap endins, furgant en ell mateix lluny de la vor\u00e0gine del m\u00f3n, rebuscant en els confins de l\u2019\u00e0nima, amb penes i treballs, s\u00ed, per\u00f2 amb valuoses troballes, va elevar-se tan amunt que va acabar projectant-se cap al futur. \u00a0<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/shutterstock_2719070571-1024x683.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Liszt_at_the_Piano__WikimediaCommons.jpg\")