{"id":93801,"date":"2026-03-27T14:45:12","date_gmt":"2026-03-27T12:45:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=93801"},"modified":"2026-06-10T10:02:44","modified_gmt":"2026-06-10T08:02:44","slug":"gestionar-lintangible-espiritualitat-creences-i-fe-en-la-festa-tradicional-catalana","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/gestionar-lintangible-espiritualitat-creences-i-fe-en-la-festa-tradicional-catalana\/","title":{"rendered":"Espiritualitat, creences i fe en la festa tradicional catalana"},"content":{"rendered":"\n
\u00bfQu\u00e8 protegim quan parlem de patrimoni immaterial? La progressiva desvinculaci\u00f3 entre festa tradicional i religiositat en el context de la patrimonialitzaci\u00f3\u00a0<\/h5>\n\n\n\n
Sovint, quan es parla de festes tradicionals \u2014i no pas populars\u2014, hom tendeix a buscar-ne l\u2019origen com m\u00e9s remot millor. Les festes del foc al Pirineu s\u2019enduen el premi a l\u2019intent competitiu de trobar l\u2019origen m\u00e9s ancestral i m\u00e9s pag\u00e0 possible. La realitat, per\u00f2, \u00e9s ben diferent: no coneixem testimonis que provin aquesta antiguitat. Les proves documentals que en tenim s\u00f3n for\u00e7a recents i, si ens centrem en el mot i el concepte de falla<\/em>, apareix primer en entorns urbans. Catalunya \u00e9s, a parer meu, la naci\u00f3 m\u00e9s descreguda d\u2019Europa, el territori que m\u00e9s intensament ha renegat de la seva base cultural cristiana, i, amb ella, d\u2019all\u00f2 que el Concili Vatic\u00e0 II va anomenar \u00abpietat popular\u00bb i que el mateix concili va admetre com a viv\u00e8ncia leg\u00edtima i v\u00e0lida a la constituci\u00f3 Lumen Gentium (Pau VI, 21 de novembre del 1964) i a l\u2019exhortaci\u00f3 apost\u00f2lica Evangelii Nuntiandi. Aquest concepte vindria a ser el mateix que la religiositat popular, o sia, el conjunt d\u2019expressions particulars d\u2019una persona o d\u2019una comunitat encarades a la recerca de D\u00e9u i de la fe, les quals sovint s\u00f3n patrimoni de la gent senzilla \u2014lligaria amb textos sagrats com les Benaurances <\/em>o la breu <\/em>Preg\u00e0ria [vegeu refer\u00e8ncia (1) al final<\/em>].<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
Pel risc que comporten de caure en deformacions i supersticions, aquestes expressions s\u2019havien considerat menys \u00abpures\u00bb. Tot i que el clergat ras sovint les entenia i les mantenia, eren menystingudes per les jerarquies. Des del punt de vista espiritual, avui la religiositat popular encara corre un altre perill, que \u00e9s el de quedar-se exclusivament en el pla cultural d\u2019aquestes manifestacions. De fet, \u00e9s el que, paradoxalment, sol passar quan una manifestaci\u00f3 festiva \u00e9s catalogada com a patrimoni immaterial. El Corpus, les caramelles, els aplecs, les danses processionals, la Setmana Santa o les festes patronals (\u00abfesta major\u00bb) serien tots exemples de manifestacions que venen de l\u2019edat mitjana o de l\u2019edat moderna \u2014per tant, antigues i valuoses\u2014 en qu\u00e8 la religiositat popular t\u00e9 un paper fonamental. \u00bfO potser ja caldria parlar en passat?<\/p>\n\n\n\n
A Catalunya, el rebuig a la religiositat popular \u00e9s superior a altres territoris. Les causes d’aquesta difer\u00e8ncia s\u00f3n diverses. D’una banda, hi ha els efectes del franquisme. Tot i que l’Esgl\u00e9sia catalana va ser un fogar de resist\u00e8ncia catalanista i de lliure pensament (Escarr\u00e9, Cassi\u00e0 Maria Just, Xirinacs, Ballar\u00edn, etc.), la propaganda del franquisme va fer molt mal. D’altra banda, hi ha el desarrelament i la fragmentaci\u00f3 de la societat actual en col\u00b7lectius cada vegada m\u00e9s petits. Aquest fenomen no \u00e9s pas exclusiu de Catalunya, per\u00f2 penso que qui paga el preu m\u00e9s elevat de la globalitzaci\u00f3 i de la prevalen\u00e7a dels drets individuals per damunt dels col\u00b7lectius s\u00f3n, precisament, les nacions sense estat i les nacions amb una major diversitat cultural i ling\u00fc\u00edstica. Les nacions com Catalunya no poden garantir-ne la continu\u00eftat ni ostentar una prevalen\u00e7a i, per tant, l\u2019aiguabarreig poblacional pot acabar provocant la dissoluci\u00f3 dels trets culturals propis en benefici de la majoria cultural imperant.<\/p>\n\n\n\n
\n
Des del punt de vista espiritual, avui la religiositat popular corre dos perills: la consideraci\u00f3 de poc pura<\/em> pel risc que aquestes expressions comporten a l\u2019hora de caure en deformacions i el fet de quedar-se exclusivament en el pla cultural d\u2019aquestes manifestacions<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
\u00c9s evident que la festa evoluciona<\/em>; de fet, ho ha de fer per tal de sobreviure, adaptant-se a les necessitats del moment i a la societat que la fa i la recrea, \u00e9s a dir, que la viu i que efectua la representaci\u00f3 performativa de determinats rituals. Aix\u00f2 afecta, sense excepci\u00f3, tamb\u00e9 les festes tradicionals. Ara b\u00e9, penso que cal acceptar d\u2019entrada dues premisses que poden ser discutides en el camp te\u00f2ric, per\u00f2 que puc donar experimentalment per certes. En primer lloc, la Tradici\u00f3 no \u00e9s tant la continu\u00eftat formal real com s\u00ed la sensaci\u00f3 o la percepci\u00f3 que aquesta continu\u00eftat \u00e9s real, \u00e9s a dir, com un animal que rebutja una cria perqu\u00e8 li sent una olor que no \u00e9s la seva, per m\u00e9s que l\u2019hagi parit. En segon lloc, les nostres festes tradicionals, \u00e9s a dir, aquelles que hem rebut de temps remot i que s\u00f3n un llegat dels nostres avantpassats, s\u00f3n patrimoni. I, per tant, hom no pot \u2014o no hauria de poder\u2014 fer-ne el que vulgui. La legitimitat per actuar o no, \u00e9s a dir, per intervenir o no i de quina manera damunt d\u2019aquest patrimoni planteja nombrosos dilemes, alguns de molt dif\u00edcil resoluci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Avui es parla molt de patrimoni immaterial i fins i tot s\u2019est\u00e0 tirant endavant una legislaci\u00f3 sobre aix\u00f2. L\u2019afer, per\u00f2, presenta diversos problemes. D\u2019una banda, moltes festes tradicionals comporten valuosos elements materials (imatgeria, vestuari, edificis) que s\u00f3n patrimoni moble, per la qual cosa la consideraci\u00f3 d\u2019immaterial no els resulta gens escaient ni correcta. De l\u2019altra, perqu\u00e8, si b\u00e9 no podem protegir cada olivera ni cada cep d\u2019una determinada varietat de vinya, no \u00e9s menys cert que la dieta mediterr\u00e0nia o els escumosos del Pened\u00e8s es defensen i es mantenen dins d\u2019uns est\u00e0ndards de qualitat protegint la terra, les oliveres i els ceps i, finalment, les persones que, dins de cada sector, malden perqu\u00e8 els productes finals siguin dignes de la protecci\u00f3 assolida. Uns elements, al cap i a la fi, ben poc immaterials.<\/p>\n\n\n\nDocumentada des del segle XVII, l’ou com balla \u00e9s una tradici\u00f3 popular catalana que se celebra en la festivitat de Corpus Christi i simbolitza la renovaci\u00f3 del cicle de la vida | \u00a9 Shutterstock<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\u00bfQu\u00e8 seria, doncs, adient considerar i tractar com a patrimoni immaterial? La UNESCO ho defineix com \u00abels usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les t\u00e8cniques \u2014juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais culturals que els s\u00f3n inherents\u2014 que les comunitats, els grups i, en alguns casos, els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet d\u2019una generaci\u00f3 a l\u2019altra, \u00e9s recreat constantment per les comunitats i els grups en funci\u00f3 del seu entorn, la seva interacci\u00f3 amb la naturalesa i la seva hist\u00f2ria, la qual cosa els infon un sentiment d\u2019identitat i continu\u00eftat, i contribueix, per tant, a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana\u00bb [vegeu refer\u00e8ncia (2) al final del text<\/em>]. \u00a0<\/p>\n\n\n\n
Podem estar d\u2019acord molt f\u00e0cilment en el fet que el 99 % de les festes que considerem patrimonials ho s\u00f3n en tant que antigues i singulars. Per tant, creades en un moment en qu\u00e8 la fe religiosa era molt m\u00e9s present que no pas ara dins de cada individu i, d\u2019una manera expl\u00edcita i quasi oficial, dins de les comunitats humanes que les van crear, modelar i mantenir durant diverses generacions.<\/p>\n\n\n\n
\n
Les festes tradicionals tenen el dret a desenvolupar-se en un marc que les doti de context i de ple sentit, i a ser gestionades per una comunitat que tingui l\u2019obligaci\u00f3 de con\u00e8ixer-les i de protegir-les<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
Si apliquem aquesta definici\u00f3 a la festa tradicional o patrimonial, \u00bfqu\u00e8 \u00e9s el que podem protegir-ne que mereixi la consideraci\u00f3 d\u2019immaterial? \u00bfQu\u00e8 fem, doncs, amb les festes patrimonials? La majoria venen regides per un calendari modelat per la religi\u00f3 i s\u00f3n intr\u00ednsecament i directament religioses. Posem-ne un exemple: \u00bfCom es pot protegir la celebraci\u00f3 d\u2019uns Tres Tombs sense entendre que consisteix a fer tres voltes a l\u2019esgl\u00e9sia on sant Antoni t\u00e9 altar en aquella poblaci\u00f3? \u00bfI sense entendre que \u00e9s aquest capteniment devot, unit a la benedicci\u00f3 dels animals segons un credo determinat en el qual s\u2019emmarca aquest sant eremita, el que els dona un sentit ple i una coher\u00e8ncia? Si prescindim d\u2019aquest p\u00f2sit espiritual, els Tres Tombs es poden convertir molt f\u00e0cilment en una mera passejada c\u00edvica d\u2019aspecte antic per la manera ancestral de fer-la, \u00e9s a dir, per motius purament formals. Tot perdent l\u2019univers de creences que van generar una festa mentre mantenim aquesta festa, estem perdent un llen\u00e7ol primordial a la nostra bugada. Els aspectes performatius, tan bells i valuosos com es vulgui, no deixen de ser la plasmaci\u00f3, sota un determinat ritual o \u2014per qu\u00e8 no dir-ho\u2014 sota una lit\u00fargia, d\u2019una forma de creure, d\u2019entendre el m\u00f3n i, per tant, de viure.<\/p>\n\n\n\n
Durant els darrers anys s\u2019ha donat poc valor a la tradici\u00f3 cristiana catalana. No perqu\u00e8 tingui m\u00e9s o menys valor o vig\u00e8ncia, sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s la nostra i atresora un bagatge immens, des de Llull fins a Vidal i Barraquer, passant per Verdaguer o Torras i Bages. Aquest fet, ent\u00e8s d\u2019una manera general, t\u00e9 unes conseq\u00fc\u00e8ncies extremament greus dins l\u2019\u00e0mbit de les nostres festes tradicionals. \u00bfQuin sentit t\u00e9 a\u00efllar o separar la Dansa de la Mort de Verges del seu context processional i lit\u00fargic? De processional no en t\u00e9 solament la forma d\u2019avan\u00e7ar i d\u2019evolucionar pels carrers de la poblaci\u00f3: aquesta esquadra de dansadors, disposats en forma de creu, finalitza el recorregut quan, separada de la vessant m\u00e9s dramatitzada del final de tota la funci\u00f3 \u2014\u00e9s la representaci\u00f3 de la Crucifixi\u00f3 (no oblidem que la lit\u00fargia \u00e9s el canal per on va retornar a Europa el teatre a l\u2019alta edat mitjana!)\u2014, entra tota sola dins de l\u2019esgl\u00e9sia. Aleshores, just en el moment en qu\u00e8 el figurant que representa Crist mor a la creu i tomba el cap, la dansa es troba dins la nau, encarada vers l\u2019altar del Sant\u00edssim, on hi ha el monument i la reserva de pa consagrat. En aquest punt, tots i cadascun dels personatges fan una lenta i solemne rever\u00e8ncia.\u00a0<\/p>\n\n\n\nAntigament, en certes processons de Corpus Christi, les \u00e0guiles processionals portaven un colom viu a l’interior per simbolitzar l’Esperit Sant | \u00a9 Daniel Vilarrubias<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
Un moment que nom\u00e9s es pot comprendre i viure en tota la seva magnitud i profunditat si hom t\u00e9 una m\u00ednima formaci\u00f3 cristiana. No parlo de creure, sin\u00f3 de tenir uns m\u00ednims coneixements de religi\u00f3 i espiritualitat. I aix\u00f2 no val solament per a aquest moment, at\u00e8s que la comparsa de la Mort t\u00e9 sentit nom\u00e9s si va en una posici\u00f3 determinada dins del rogle processional, \u00e7o \u00e9s darrere de la representaci\u00f3 de Crist home portant la creu i cam\u00ed del Calvari. La Mort el persegueix com a home condemnat a la pena capital, per tant, nom\u00e9s pot anar darrere seu. I quan mor i un dels soldats exclama \u00abRealment aquest home era fill de D\u00e9u\u00bb i s\u2019obren sepulcres [vegeu refer\u00e8ncia (3) al final del text<\/em>], la mateixa Mort es reconeix ven\u00e7uda i es doblega davant la divinitat. El dia que ning\u00fa comprengui \u2014i visqui\u2014 aquest moment amb aquesta dimensi\u00f3 espiritual, hi haur\u00e0 un perill real d\u2019inc\u00f3rrer en canvis \u2014o omissions\u2014 que de segur desvirtuaran aquest element. Per exemple, si hom consider\u00e9s que la Mort no ha d\u2019entrar a l\u2019esgl\u00e9sia, que \u00abballa pel poble i el poble \u00e9s a fora\u00bb. Esmento aquest cas perqu\u00e8 ja he vist \u00abcaure\u00bb molts dels balls de les \u00e0ligues processionals davant del sagrat o en interiors sagrats.<\/p>\n\n\n\n
\n
Si mantenim la FORMA DE LA festa, per\u00f2 en perdem l\u2019univers de creences, estem perdent un llen\u00e7ol primordial de la nostra bugada<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
Fins fa un any, Valls va ser l\u2019\u00faltima poblaci\u00f3 que conservava el colom viu al bec de l\u2019\u00e0liga processional, costum que es va deixar de practicar a petici\u00f3 dels animalistes. No s\u2019ent\u00e9n que un colom preocupi tanta gent en un pa\u00eds ple d\u2019estabulaci\u00f3 intensiva. I, menys encara, que on comen\u00e7a el dret dels detractors del colom\u00ed acabi el dret dels que pensen que no hi ha motius suficients per acabar amb aquest costum, oim\u00e9s quan t\u00e9 tot un significat i un contingut simb\u00f2lic \u00edntimament lligats a la figura, significat que pressuposo desconegut per la majoria dels que ataquen aquest vincle.<\/p>\n\n\n\n
Sovint es diu que les festes evolucionen i que all\u00f2 que cal \u00e9s garantir la preservaci\u00f3 de l\u2019ess\u00e8ncia<\/em>. \u00bfPer\u00f2 de quina ess\u00e8ncia<\/em> parlem? \u00bfDe la forma exterior dels rituals o del discurs i el relat subjacents? Segons el que entenguem per patrimoni immaterial \u2014acceptant que es pugui catalogar o descriure\u2014, \u00bfes poden protegir la fe i les creences que han configurat el nostre calendari festiu? En cas que s\u00ed, \u00bfho estem fent? \u00bfO b\u00e9 les estem estigmatitzant m\u00e9s i tot que les importades? Com les persones, les festes tradicionals tenen tamb\u00e9 el dret a desenvolupar-se en un marc que les doti de context i de ple sentit, i a ser gestionades per una comunitat que tingui l\u2019obligaci\u00f3 de con\u00e8ixer-les i de protegir-les, tot transmetent cadascun dels seus aspectes m\u00e9s pregons.<\/p>\n\n\n\n
____________<\/p>\n\n\n\n
Foto de portada<\/strong>: Dansa de la Mort celebrada a Verges (Baix Empord\u00e0) | \u00a9 Shutterstock<\/p>\n\n\n\n
Refer\u00e8ncies del text <\/strong><\/p>\n\n\n\n
(1) Mt 11, 25-26: \u00abEn aquell temps, Jes\u00fas digu\u00e9: “T\u2019enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perqu\u00e8 has revelat als senzills tot aix\u00f2 que has amagat als savis i entesos. S\u00ed, Pare, aix\u00ed t\u2019ha plagut de fer-ho.”\u00bb<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/shutterstock_2649599477-1024x576.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Colom-aliga-Valls\u00a9\ufe0fDanielVilarrubias.jpg\")