{"id":93827,"date":"2026-03-27T17:51:32","date_gmt":"2026-03-27T15:51:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=93827"},"modified":"2026-04-23T12:00:16","modified_gmt":"2026-04-23T10:00:16","slug":"devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\/","title":{"rendered":"Devocions transfrontereres o els santuaris nord-catalans de muntanya"},"content":{"rendered":"\n

Ja fa temps que els estudiosos del Pirineu rebutgen el t\u00f2pic segons el qual les muntanyes tenen un efecte \u00aba\u00efllant\u00bb. Al llarg de la hist\u00f2ria, la nostra serralada m\u00e9s important ha estat m\u00e9s un pont i un pas que no pas un mur.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

Ho han defensat, per exemple, els integrants del Grup Mirmanda, promotors de la revista hom\u00f2nima, que en el seu moment van crear el concepte d\u2019(a)frontera<\/em>. Ho constatem tamb\u00e9 els historiadors de l\u2019art quan ens adonem que, malgrat el Tractat dels Pirineus, escultors catalans \u00abdel sud\u00bb van continuar fent retaules a les comarques nord-catalanes. Per aix\u00f2, resulta gaireb\u00e9 joc\u00f3s que, des de la promoci\u00f3 tur\u00edstica francesa, s\u2019anunci\u00ef que a Prada de Conflent hi ha \u00abel retaule m\u00e9s gran de Fran\u00e7a\u00bb per referir-se a l\u2019obra del manres\u00e0 Josep Sunyer, el qual, si b\u00e9 \u00e9s un retaule de grans dimensions, no supera pas el d\u2019Igualada, obra del mateix art\u00edfex. \u00bfQuina \u00e9s la clau de volta de la q\u00fcesti\u00f3? Doncs que a Fran\u00e7a no existeix una tipologia de retaule barroc an\u00e0loga a la catalana. Per tant, la singularitat del retaule de Prada en terreny administrativament franc\u00e8s \u00e9s que \u00e9s un retaule \u00abcatal\u00e0\u00bb. Val a dir, per\u00f2, que les comarques de la Catalunya del Nord s\u00f3n el parad\u00eds per als estudiosos del nostre barroc perqu\u00e8 all\u00e0 es conserven intactes i, en canvi, al Principat cada retaule preservat \u00e9s un aut\u00e8ntic miracle.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 si ens hem de referir a elements patrimonials \u2014socials i espirituals\u2014 que hist\u00f2ricament havien esdevingut aut\u00e8ntics nodes entre els catalans d\u2019ambd\u00f3s vessants pirinencs, aquests s\u00f3n els santuaris marians. La majoria dels nostres santuaris s\u00f3n presidits per imatges rom\u00e0niques, com la de N\u00faria, per\u00f2 que van consolidar el seu car\u00e0cter miracul\u00f3s i benefactor a trav\u00e9s de llegendes creades durant els segles XVI o XVII, quan la resposta de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica a les controv\u00e8rsies amb els protestants va ser enfortir encara m\u00e9s la figura de Maria com a Mare de D\u00e9u. Proliferen en aquest moment, doncs, les llegendes vinculades a la \u00abtroballa\u00bb miraculosa de la Verge, la imatge de la qual esdevindr\u00e0 una aut\u00e8ntica rel\u00edquia enriquida amb vistosos vestits, mantells i joies. <\/p>\n\n\n\n

\n

Els santuaris marians han estat aut\u00e8ntics nodes socials entre les comunitats catalanes d\u2019ambd\u00f3s vessants pirinencs<\/span><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Al voltant de la imatge i el santuari, l\u2019aplec \u2014sovint celebrat pels volts del 15 d\u2019agost o del 8 de setembre\u2014 \u00e9s un element clau de la religi\u00f3 local que situa els pobles dins d\u2019un mite que justifica jerarquies i estereotips, i que alhora actualitza les relacions entre comunitats, renovant aliances i rivalitats. Els aplecs afavorien la sociabilitat entre parr\u00f2quies: propiciaven festes, intercanvis comercials, mercats matrimonials i fins i tot la resoluci\u00f3 simb\u00f2lica de conflictes. Sovint, la dimensi\u00f3 religiosa quedava en segon terme davant el car\u00e0cter l\u00fadic i comunitari. Dues mostres d\u2019aplec transfronterer encara ben vives en el vessant sud pirinenc s\u00f3n els dels santuaris de les Salines i de Sant Aniol d\u2019Aguja.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Dins els nombrosos santuaris pirinencs, vull destacar tres exemples nord-catalans. En primer lloc, el santuari de Font-romeu, que est\u00e0 situat a la cara nord del Pirineu \u2014a la comarca catalana de la Cerdanya sota administraci\u00f3 francesa. Font-romeu allotja una imatge del segle XII que, segons la llegenda local, va ser prodigiosament \u00abtrobada\u00bb vora una font de muntanya vinculada a la transhum\u00e0ncia del bestiar. Aquesta font se\u2019ns presenta avui integrada a l\u2019arquitectura del santuari, que actualment \u00e9s una esgl\u00e9sia del segle XVII, perpendicularment a la qual es construeixen tres cossos d\u2019edificis destinats antigament a hostatgeria. Aquest fet mostra la import\u00e0ncia que havia tingut el santuari, avui situat a pocs quil\u00f2metres de la bulliciosa poblaci\u00f3 hom\u00f2nima, coneguda sobretot pel turisme d\u2019esports de muntanya i dominada per la silueta de l\u2019antic Gran Hotel.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Cambril del santuari de Font-romeu, a la comarca catalana de la Cerdanya, sota administraci\u00f3 francesa. \u00c9s obra de l’escultor Josep Sunyer i Raurell, que el comen\u00e7a el 1712 | \u00a9 Albert Cort\u00e9s<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

De fet, encara avui, la imatge de la Mare de D\u00e9u es guarda durant l\u2019hivern a l\u2019esgl\u00e9sia del poble d\u2019Odell\u00f3, i cada any, a la primavera, \u00e9s pujada en process\u00f3 al santuari de Font-romeu \u2014lloc on va ser \u00abtrobada\u00bb\u2014 per passar-hi l\u2019estiu. Fins que el 8 de setembre \u2014festa de les marededeus trobades\u2014 la retornen novament a Odell\u00f3 en process\u00f3, emulant aix\u00ed els ramats que pugen a la muntanya a la primavera i baixen al poble a la tardor. L\u2019element m\u00e9s destacable de l\u2019esgl\u00e9sia del santuari \u00e9s el retaule-cambril tallat per l\u2019escultor Josep Sunyer i Raurell a principis del segle XVIII. La construcci\u00f3 del cambril, una estan\u00e7a quadrada adossada al retaule, va iniciar-se el 1712, i el mateix escultor va fer-ne el revestiment decoratiu \u2014imatges i medallons amb relleus\u2014, culminant-lo amb volta cupular i llanterna. Als quatre angles hi va disposar \u00e0ngels de mida gaireb\u00e9 natural que sostenen instruments musicals. El cambril respon a la idea ja plenament establerta i recurrent de \u00abcapella interior\u00bb, un espai de proximitat amb la Mare de D\u00e9u accessible a tots els devots. Durant l\u2019hivern, quan la Mare de D\u00e9u de Font-romeu \u00e9s a Odell\u00f3, presideix aquest espai una imatge substitut\u00f2ria, vestida amb una t\u00fanica blanca i popularment coneguda com \u00abla masovera\u00bb.  <\/p>\n\n\n\n

A causa del tractament preci\u00f3s i exquisit que els restauradors van fer al cambril de Font-romeu, la pintoresca acumulaci\u00f3 d\u2019exvots i d\u2019altres mostres d\u2019agra\u00efment que n\u2019ocupaven els murs va desapar\u00e8ixer. Com sol passar en aquests casos, el conjunt d\u2019exvots i altres objectes va despla\u00e7ar-se a altres indrets del santuari, com les parets laterals de l\u2019interior del temple, curulles encara avui d\u2019antics exvots pintats que ens parlen de miracles quotidians. Mentrestant, les crosses que els tolits ja no necessitaven romanen encara penjades sota el cor.<\/p>\n\n\n\n

\n

L\u2019aplec \u00e9s un element clau de la religi\u00f3 local que situa els pobles dins d\u2019un mite que justifica jerarquies i estereotips, i alhora actualitza les relacions entre comunitats. Dues mostres d\u2019aplec encara ben vives s\u00f3n els dels santuaris de les Salines i de Sant Aniol d\u2019Aguja<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Una mica m\u00e9s amunt de Font-romeu, a les bell\u00edssimes prades del Capcir, al petit santuari de Vilanova de Formiguera, tamb\u00e9 hi trobem crosses de fusta dipositades sota el cor, aix\u00ed com trenes com a presentalla \u2014fet que recorda la cabellera de na Sol de Murons, que V\u00edctor Catal\u00e0 situa com a singular exvot de l\u2019ermita de Sant Baldiri a la novel\u00b7la Solitud<\/em>. A Vilanova de Formiguera hi ha un notable retaule barroc, si b\u00e9 excessivament repintat, que ens recorda que la imatge de la Verge va ser trobada per un bou que, gratant la terra, va fer brollar una font \u2014element natural i salut\u00edfer que aqu\u00ed tamb\u00e9 s\u2019incorpora als murs exteriors del santuari.    <\/p>\n\n\n\n

El tercer conjunt \u00e9s un dels santuaris transfronterers per excel\u00b7l\u00e8ncia: el de la Mare de D\u00e9u del Coral, al Vallespir, amb una ubicaci\u00f3 estrat\u00e8gica a l\u2019indret del coll d\u2019Ares, que pertany al municipi de Prats de Moll\u00f3 i la Presta. Amb un edifici del segle XVII, amb una nau estreta i coberta amb volta de creueria, la imatge actual de la Mare de D\u00e9u ja no \u00e9s rom\u00e0nica \u2014l\u2019original la van robar\u2014, per\u00f2 s\u00ed que perdura la tradici\u00f3 de canviar-li la vestimenta segons les estacions: vestit clar de primavera-estiu i fosc de tardor-hivern. Tamb\u00e9 se\u2019n conserva una capelleta almoinera del segle XVIII (avui a Prats de Moll\u00f3), amb la qual l\u2019ermit\u00e0 recorria els masos de la contrada per beneir cases i terres, i tamb\u00e9 aprofitava per fer estada de mas en mas quan l\u2019ermita era tancada durant l\u2019hivern.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Font situada al santuari de Vilanova de Formiguera (Capcir) | \u00a9 Maria Gargant\u00e9<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La historiadora N\u00faria Sales exposava el cas dels aplecs i les romeries multitudin\u00e0ries als santuaris del Coral i d\u2019Anion, al bisbat d\u2019Elna, on catalans i rossellonesos acudien despr\u00e9s d\u2019haver de caminar fins a set hores de marxa. Mari\u00e0 Vayreda denunciava precisament les seves pr\u00e0ctiques profanes a recer de les religioses: \u00abFeu servir els sants per tapadora, ballant i baladrejant al rec\u00e9s de les santes ermites.\u00bb En aquest sentit, la tradici\u00f3 ens diu que, abans de la proclamaci\u00f3 de l\u2019olotina Mare de D\u00e9u del Tura com a patrona de la Garrotxa, la patrona de la comarca era la Mare de D\u00e9u del Coral, per la qual cosa no ens ha d\u2019estranyar que el nom de Coral o Coral\u00b7l\u00ed hagi tingut prou predicament entre les dones de la zona \u2014recordem Coral\u00b7l\u00ed, la protagonista femenina de la novel\u00b7la La punyalada<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019antiga hostatgeria del Coral \u00e9s ara un alberg o g\u00eete d’\u00e9tape<\/em> on es pot degustar cuina hind\u00fa, tamb\u00e9 adaptada a paladars m\u00e9s locals. Hi queda, com a testimoni arquitect\u00f2nic de mem\u00f2ria, la imponent successi\u00f3 d\u2019arcades que formaven espais coberts per arrecerar-hi el bestiar en aplecs multitudinaris i en contextos en qu\u00e8 la ramaderia transhumant tenia un gran protagonisme.<\/p>\n\n\n\n

____________<\/p>\n\n\n\n

Foto de portada<\/strong>: L’ermita de Nostra Senyora del Coral, que data del segle XVII, pertany al municipi de Prats de Moll\u00f3 i la Presta, al Vallespir | \u00a9 Wikimedia Commons<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"featured_media":93828,"template":"","tags":[322,295],"seccio":[302],"class_list":["post-93827","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-322","tag-finestra-dart","seccio-finestra-dart"],"acf":[],"yoast_head":"\nDevocions transfrontereres o els santuaris nord-catalans de muntanya - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"La historiadora de l'art Maria Gargant\u00e9 se submergeix en les devocions transfrontereres i els santuaris nord-catalans de muntanya.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Devocions transfrontereres o els santuaris nord-catalans de muntanya - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La historiadora de l'art Maria Gargant\u00e9 se submergeix en les devocions transfrontereres i els santuaris nord-catalans de muntanya.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-04-23T10:00:16+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/MdDCoral-vista-cami-a-la-Manera_Wikimedia.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"960\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"720\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\\\/\",\"name\":\"Devocions transfrontereres o els santuaris nord-catalans de muntanya - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/03\\\/MdDCoral-vista-cami-a-la-Manera_Wikimedia.jpg\",\"datePublished\":\"2026-03-27T15:51:32+00:00\",\"dateModified\":\"2026-04-23T10:00:16+00:00\",\"description\":\"La historiadora de l'art Maria Gargant\u00e9 se submergeix en les devocions transfrontereres i els santuaris nord-catalans de muntanya.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/03\\\/MdDCoral-vista-cami-a-la-Manera_Wikimedia.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/03\\\/MdDCoral-vista-cami-a-la-Manera_Wikimedia.jpg\",\"width\":960,\"height\":720},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Devocions transfrontereres o els santuaris nord-catalans de muntanya\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Devocions transfrontereres o els santuaris nord-catalans de muntanya - Fragmenta Editorial","description":"La historiadora de l'art Maria Gargant\u00e9 se submergeix en les devocions transfrontereres i els santuaris nord-catalans de muntanya.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Devocions transfrontereres o els santuaris nord-catalans de muntanya - Fragmenta Editorial","og_description":"La historiadora de l'art Maria Gargant\u00e9 se submergeix en les devocions transfrontereres i els santuaris nord-catalans de muntanya.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-04-23T10:00:16+00:00","og_image":[{"width":960,"height":720,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/MdDCoral-vista-cami-a-la-Manera_Wikimedia.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"9 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\/","name":"Devocions transfrontereres o els santuaris nord-catalans de muntanya - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/MdDCoral-vista-cami-a-la-Manera_Wikimedia.jpg","datePublished":"2026-03-27T15:51:32+00:00","dateModified":"2026-04-23T10:00:16+00:00","description":"La historiadora de l'art Maria Gargant\u00e9 se submergeix en les devocions transfrontereres i els santuaris nord-catalans de muntanya.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/MdDCoral-vista-cami-a-la-Manera_Wikimedia.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/MdDCoral-vista-cami-a-la-Manera_Wikimedia.jpg","width":960,"height":720},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/devocions-transfrontereres-o-els-santuaris-nord-catalans-de-muntanya\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Devocions transfrontereres o els santuaris nord-catalans de muntanya"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/93827","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/93828"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=93827"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=93827"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=93827"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}