Les Falles modernes naixen durant els segles XVIII i XIX, tot i que tenen un origen molt m\u00e9s antic. Una falla \u00e9s una torxa, tal com ens mostra Jaume I en la seua Cr\u00f2nica<\/em>: \u00abE, quant vench a la hora de miga nuyt, hagren aparellades ses falles e exiren a les cledes ab tot lo poder dels cavallers e scuders e dels h\u00f2mens de peu qui la\u00efns eren. E vengren all\u00ed, foch enc\u00e9s en falles, al fon\u00e8vol, e anaren scometre don Pelegr\u00ed de Aon\u00e9s e don Guillem de Pueyo, qui tenien la vetla.\u00bb El tradicional Cant de l\u2019estoreta velleta<\/em> ens n\u2019explica l\u2019origen: les Falles s\u00f3n el resultat de cremar aquelles coses, les andr\u00f2mines \u2014fustes, peces de roba, mobles, estores, etc.\u2014 que ja no feien profit. Amb el temps, tota aquesta borumballa es va transformant en una plataforma, en un cadafal, que explica una hist\u00f2ria sat\u00edrica, \u00e0cida, que rep constantment la censura del poder. <\/p>\n\n\n\n El tradicional Cant de l\u2019estoreta velleta<\/em> ens n\u2019explica l\u2019origen: les falles s\u00f3n el resultat de cremar aquelles coses que ja no feien profit. Amb el temps, aquesta borumballa es va transformant en una hist\u00f2ria sat\u00edrica sovint sotmesa a la censura del poder<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n En 1855, Josep Bernat i Baldov\u00ed \u2014possiblement el sainetista m\u00e9s important de l\u2019\u00e8poca, juntament amb Eduard Escalante\u2014 publica el primer llibret de falla i dota l\u2019artefacte d\u2019una coher\u00e8ncia interessant. Molts llibrets de falla \u2014i de foguera, atenci\u00f3 als de La Cer\u00e0mica\u2014 s\u00f3n aut\u00e8ntiques joies que arrepleguen tota mena d\u2019estudis centrats en la festa o en la cultura popular en si. I, a m\u00e9s, s\u00f3n escrits en la llengua pr\u00f2pia. El valenci\u00e0 \u2014amb moltes prevencions digl\u00f2ssiques, \u00f2bviament\u2014 \u00e9s avui la llengua majorit\u00e0ria de la festa, almenys de manera ritual, fins i tot en unes \u00e0rees metropolitanes com les de Val\u00e8ncia i Alacant, fortament castellanitzades. Ni el franquisme va poder imposar la castellanitzaci\u00f3 total de les Falles.<\/p>\n\n\n\n Els anys republicans varen ser d\u2019esplendor per a la festivitat. No \u00e9s casualitat. De fet, les Falles es varen arribar a celebrar a Tarragona el 1933, tot i que no hi van arrelar. Pensem-ho b\u00e9: les Falles s\u00f3n una festa amb un potencial combatiu enorme i amb una base \u00e0crata, popular i corrosiva innegable. Ni tan sols d\u00e8cades d\u2019instrumentalitzaci\u00f3 per part de la dreta m\u00e9s reaccion\u00e0ria han pogut erradicar la seua condici\u00f3 b\u00e0sica. Ara b\u00e9, la potencialitat subversiva, an\u00e0rquica i indomable de la valencianitat s\u2019acaba transformant en coentor, una manifestaci\u00f3 molt nostrada del kitsch. Aquest concepte, la nostra alfa i omega com a poble, \u00e9s l\u2019aportaci\u00f3 valenciana a una llista de conceptes dif\u00edcils de traduir a altres lleng\u00fces, com serien la saudade<\/em>, la schadenfreude<\/em> o el hygge<\/em>. Coentor \u00e9s tenir una magn\u00edfica mat\u00e8ria primera de cr\u00edtica i s\u00e0tira contra el poder, i acabar-la convertint en una exaltaci\u00f3 kitsch a major gl\u00f2ria del poder. <\/p>\n\n\n\n El 1939, no cal dir-ho, \u00e9s un any fonamental per a la festa actual de les Falles. La tradici\u00f3 de l\u2019ofrena prov\u00e9 d\u2019aquest trencament: es fa per primera vegada a Val\u00e8ncia en 1941 i s\u2019institucionalitza en 1945. El franquisme va reformular a colp de baioneta totes les festes populars per tal d\u2019encabir-les en el seu marc ideol\u00f2gic i, per tant, va santificar unes festes inherentment paganes com les Falles. Per aix\u00f2, l\u2019ofrena de flors a la Mare de D\u00e9u dels Desemparats per part de totes les comissions falleres \u00e9s, des de llavors, un acte central de la festa \u2014per descomptat, no s\u2019ha revisat de cap de les maneres durant aquesta etapa, diguem-ne, democr\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n El franquisme va reformular a colp de baioneta totes les festes populars per tal d\u2019encabir-les en el seu marc ideol\u00f2gic. Per aix\u00f2, l\u2019ofrena de flors a la Mare de D\u00e9u dels Desemparats per part de totes les comissions falleres \u00e9s, des de llavors, un acte central de la festa<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n La censura f\u00e8rria tamb\u00e9 es va establir a la cr\u00edtica fallera. Francisco Franco, en forma de ninot, nom\u00e9s es va poder cremar a Perpiny\u00e0 en 1946, en una falla que hi varen plantar valencians republicans exiliats, amb el seu corresponent llibret. En la mateixa llengua parlada a la capital del Rossell\u00f3, esclar. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 la cr\u00edtica i la s\u00e0tira no tocaven mai el poder. \u00c9s a dir, es pervertia completament l\u2019origen, el sentit i l\u2019ess\u00e8ncia de la festa fallera. \u00c9s famosa i paradigm\u00e0tica, en aquest sentit, la crema de Joan Fuster, com a ninot de la falla plantada pel mateix ajuntament, en 1963, com a reacci\u00f3 a la publicaci\u00f3 de Nosaltres, els valencians<\/em> i la guia del Pa\u00eds Valenci\u00e0, editada per Destino \u2014i, sobretot, per la revifalla del valencianisme que va esperonar. L\u2019intel\u00b7lectual de Sueca va aprofitar-ho de la millor manera i va convertir-se ell mateix en Combustible per a falles<\/em>, t\u00edtol d\u2019un assaig on reflexionava precisament sobre el segrest que el franquisme feia de la festa.<\/p>\n\n\n\n Per a entendre tamb\u00e9 la import\u00e0ncia de les Falles en l\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0 de Val\u00e8ncia i entendre, doncs, el que suposa controlar i instrumentalitzar aquest m\u00f3n, \u00e9s imprescindible visualitzar la magnitud de la celebraci\u00f3 en el seu context. L\u2019escriptor alemany Hans Magnus Enzensberger va caracteritzar en El curt estiu de l\u2019anarquia<\/em> la vida de Buenaventura Durruti i l\u2019experi\u00e8ncia de Barcelona durant els primers mesos de la guerra com la plasmaci\u00f3 real d\u2019una societat sense estat i autoorganitzada des de la base. Val\u00e8ncia, durant la setmana fallera, respon a aquesta descripci\u00f3. L\u2019autoritat fallera pren el poder i el control de la ciutat. Les comissions decideixen els carrers que es tallen i per on es tallen, i les riuades de gent nom\u00e9s responen a la seua pr\u00f2pia l\u00f2gica. Durant aquests dies, no hi ha m\u00f3n m\u00e9s enll\u00e0 de les Falles. No \u00e9s cap exageraci\u00f3: qualsevol ve\u00ed vos confirmar\u00e0 aquesta afirmaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Les Falles es varen conformar com un b\u00fanquer durant els anys de la Transici\u00f3, i el moviment blaverista i anticatalanista se\u2019n va aprofitar i les va instrumentalitzar. A Alzira, capital de la Ribera, que t\u00e9 poc menys de cinquanta mil habitants, hi ha unes trenta-cinc comissions falleres que planten setanta monuments i que agrupen quasi deu mil ve\u00efns. Aix\u00f2 vol dir que vora un de cada cinc alzirenys participa activament en la festa de les Falles. I aquesta s\u2019allarga tot l\u2019any, atenci\u00f3, perqu\u00e8 la setmana fallera n\u2019\u00e9s nom\u00e9s la culminaci\u00f3. A la ciutat de Val\u00e8ncia, segons el cens faller de 2025, hi ha 397 comissions falleres amb 120.235 inscrits. En les eleccions locals de 2023, hi havia 579.205 electors; en el cens de 2025, 840.792 ve\u00efns. \u00c9s evident, per tant, que, a m\u00e9s de denunciar les maniobres il\u00b7l\u00edcites i indignants del feixisme nostrat per manipular les Falles, el progressisme i, sobretot, el valencianisme han de fer autocr\u00edtica i assumir que aquest \u00e9s un \u00e0mbit clau del pa\u00eds. <\/p>\n\n\n\n Alguns exemples escapen a la visi\u00f3 de les Falles com un b\u00fanquer inexpugnable, des de les m\u00e9s contrahegem\u00f2niques, com les Falles Populars i Combatives de Benimaclet, fins a les mostres de m\u00e9s o menys integraci\u00f3 i reforma de dins del sistema, com la falla de Moss\u00e8n Sorell-Corona o la falla Arrancapins. Fins i tot una falla que forma part del nucli del sistema com \u00e9s Na Jordana, vencedora nombroses vegades de la categoria especial, sol mantenir una visi\u00f3 m\u00e9s progressista i valencianista. Aquesta falla cada any organitza el Tirant de Lletra, la lectura col\u00b7lectiva del Tirant lo Blanc<\/em>, de Joanot Martorell. Una bona mostra de qu\u00e8 podria ser la festa de les Falles si aquests casos en fossen la norma i no l\u2019excepci\u00f3: la millor festa popular del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n ____________<\/p>\n\n\n\n Foto de portada<\/strong>: les Falles s\u00f3n una celebraci\u00f3 amb una base popular i corrosiva innegable | \u00a9 Shutterstock<\/p>\n","protected":false},"featured_media":93843,"template":"","tags":[322,194],"seccio":[90],"class_list":["post-93842","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-322","tag-clau-de-volta","seccio-clau-de-volta"],"acf":[],"yoast_head":"\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/EstoretaVelleta2_ValenciaEnBlancINegre-1024x615.jpg\")
\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/marededeudelsdesamparats3-edited.jpg\")