{"id":93851,"date":"2026-03-29T22:17:45","date_gmt":"2026-03-29T20:17:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=93851"},"modified":"2026-07-08T19:43:14","modified_gmt":"2026-07-08T17:43:14","slug":"el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\/","title":{"rendered":"El privilegi div\u00ed de portar avarques al febrer: les clarisses de Girona"},"content":{"rendered":"\n
<\/p>\n\n\n\n
Conduint per l\u2019Eix Transversal entre Vic i Girona, a tocar de Vilob\u00ed d\u2019Onyar, hi ha la fraternitat de Santa Clara. Es tracta d\u2019una comunitat que es remunta al 1321. Inicialment, era al monestir de Girona, que va quedar trinxat per la guerra del Franc\u00e8s. Despr\u00e9s van traslladar-la al monestir de Salt, per\u00f2, com que el 1939 va ser convertit en pres\u00f3, les monges van passar m\u00e9s de trenta anys amuntegades a la rectoria.\u00a0<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
El conjunt actual, que data del 1974, es troba enmig d\u2019una pineda amb racons bonics i una imatge de Clara a l\u2019entrada. \u00abNom\u00e9s ten\u00edem set milions de pessetes per construir-lo\u00bb, m\u2019explica la germana Merc\u00e8, que en aquell moment era abadessa. \u00abI, esclar, quan no tens diners, has de pensar m\u00e9s.\u00bb Cal dir que se\u2019n van sortir, perqu\u00e8 tots els edificis tenen autonomia, per\u00f2 es comuniquen a trav\u00e9s d\u2019un pati interior mig cobert, presidit per una est\u00e0tua de sant Francesc amb un gos. Hi ha l\u2019edifici de les monges, l\u2019hostatgeria, la biblioteca, la sala de formaci\u00f3, la infermeria i la capella, que van renovar l\u2019any 2000. A fora tenen els tallers.<\/p>\n\n\n\n
Avui dia hi viuen onze monges, sis de les quals van venir de Salt el 1974, dues van incorporar-se a la comunitat m\u00e9s tard i tres van arribar exactament ara fa un any del monestir de Pedralbes. Tamb\u00e9 hi viu una gosseta petanera que no em traur\u00e9 de sobre. Em rep la germana Clara, que \u00e9s expeditiva i t\u00e9 cara d\u2019haver-se entrenat molt el car\u00e0cter. M\u2019instal\u00b7la a la infermeria, que no fan anar perqu\u00e8 prefereixen no moure cap monja de la seva habitaci\u00f3 per malalta que estigui. La infermeria \u00e9s una sala austera, una habitacioneta austera i un lavabo auster i immens pensat per als malalts. Tot pelat. La germana Clara me\u2019n dona la clau. \u00abAra ho tanquem tot, perqu\u00e8 ens van entrar a robar.\u00bb Per entrar a robar a una comunitat de clarisses, que han fet de la pobresa el fonament de la seva vida, n\u2019has de tenir moltes ganes. Al seu costat, les monges benedictines semblen arist\u00f2crates. En ple febrer, les germanes van amb avarques sense mitjons, l\u2019h\u00e0bit lligat amb un cordill, un jersei del Decathlon i una creu de Tau al coll que els va fer el fuster del poble. Me les miro i penso en la mandra que fa l\u2019esquerra amb piscina i en el temps i els maldecaps que ens estalviar\u00edem portant el seu uniforme. De vegades nom\u00e9s cal que alg\u00fa faci el que importa perqu\u00e8 tothom al seu voltant recuperi el nord.<\/p>\n\n\n\n
\n
La Regla de Clara \u00e9s l\u2019\u00fanica regla mon\u00e0stica escrita per una dona i \u00e9s la m\u00e9s estricta de totes. El car\u00e0cter propi de les monges clarisses, que actualment s\u00f3n cinquanta-dues a la federaci\u00f3 catalana, s\u2019aguanta sobre la pobresa i la fraternitat<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
La germana Rita, que va n\u00e9ixer a Viseu l\u2019any 1968, \u00e9s l\u2019abadessa. \u00abHo soc ara, per\u00f2 les clarisses votem superiora cada tres anys.\u00bb Els ordes mendicants nascuts al segle XIII, dominics i franciscans, s\u00f3n els m\u00e9s democr\u00e0tics de l\u2019Esgl\u00e9sia i n\u2019estan orgullosos. Aquesta portuguesa ferrenya i serena va arribar a la comunitat de Vilob\u00ed l\u2019any 1998. Va venir per descartar-la, perqu\u00e8 tenia vocaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 ganes de viure a prop del seu pa\u00eds. Despr\u00e9s de visitar unes clarisses portugueses, que la feien tapar perqu\u00e8 portava bermudes sense ser ni postulant, va abra\u00e7ar Catalunya.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n
A quarts de set reso vespres amb elles. La capella t\u00e9 l\u2019altar a terra mateix i, darrere de l\u2019altar, hi ha una vidriera immensa. Per tant, quan les monges hi entren, s\u2019agenollen davant dels seus pins. En un lateral hi ha una icona del Crist, una de sant Francesc i una de santa Clara, que han pintat elles mateixes. A l\u2019altre costat, la paret blanca. Toca l\u2019orgue la germana Immaculada, que va arribar del monestir de Pedralbes i t\u00e9 estudis musicals. Cada mat\u00ed feiner fan missa amb el rector de Vilob\u00ed d\u2019Onyar o amb el capell\u00e0 de la resid\u00e8ncia sacerdotal de Girona. Hi tenen vuit fidels, que pels gestos veig que s\u00f3n molt de dretes. \u00abA Girona hi ha molta gent de l\u2019Opus\u00bb, em diu una germana. \u00abPer\u00f2, amb els temps que corren, ser de l\u2019Opus \u00e9s ser de centre.\u00bb Per a elles \u00e9s estrany perqu\u00e8 les clarisses s\u00f3n gent molt senzilla. La Regla de santa Clara \u00e9s di\u00e0fana: \u00abQue donin als pobres tot el que tenien i que, d\u2019ara endavant, no tinguin mai res que raonablement es pugui dir possessi\u00f3.\u00bb A dins del seu orde, el monestir de Pedralbes era una excepci\u00f3. De fet, les seves monges eren urbanistes, una branca de clarisses que poden tenir propietats. Quan van arribar aqu\u00ed, les tres monges barcelonines van haver d\u2019acceptar la Regla de Clara i renunciar a tot, per\u00f2 encara les puc distingir pel posat.\u00a0<\/p>\n\n\n\nLes clarisses de Girona elaboren oblees per al Centre de Pastoral Lit\u00fargica de Barcelona, que les distribueix arreu del Principat | \u00a9 Anna Punsoda<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
L\u2019endem\u00e0 passem el mat\u00ed als tallers. Les clarisses tenen com a premissa viure de la feina que els permeten les seves mans, en part per la filosofia de la seva fundadora i, en part, perqu\u00e8 totes les fraternitats busquen la independ\u00e8ncia econ\u00f2mica. Elles elaboren oblees per al Centre de Pastoral Lit\u00fargica de Barcelona (CPL), amb qui tenen un acord d\u2019exclusivitat. Fins a l\u2019any 2012 feien capses de cartr\u00f3 i enquadernacions de llibres, per\u00f2 els comptes no els sortien. \u00abNo es pot viure dels llibres\u00bb, diu la germana Clara, i jo em faig la sorpresa. \u00abLes clarisses de Lekunberri, a Navarra, ens van ensenyar a fer oblees. Tot i que nom\u00e9s porten aigua i farina, costa encertar les proporcions, que depenen de factors com la humitat.\u00bb Cada mat\u00ed, les clarisses de Girona baten, couen, formen i endrecen les h\u00f2sties que rebr\u00e0 mig pa\u00eds. \u00ab\u00c9s important que sigui una feina manual i comuna perqu\u00e8 aix\u00f2 ens iguala a totes. Si alg\u00fa t\u00e9 pretensions individuals de persona m\u00e9s qualificada, la nostra fraternitat no \u00e9s el seu lloc.\u00bb \u00a0<\/p>\n\n\n\n
A la federaci\u00f3 de les clarisses catalanes, que presideix la germana Clara, s\u00f3n cinquanta-dues monges i quatre fraternitats m\u00e9s: la de Reus i la de Tortosa, que viuen de fer dol\u00e7os; la de Ciutadella, que fa acollida; i la de Vila-real, que es dedica al santuari. Despr\u00e9s estan confederades amb nou federacions m\u00e9s de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i vinculades amb algunes clarisses franceses, com les de Nimes, de qui van adoptar l\u2019h\u00e0bit de color trencat. L\u2019art\u00edfex de la comunitat actual \u00e9s la germana Merc\u00e8, nascuda a Granada el 1938 i monja clarissa des dels divuit anys contra la voluntat dels seus pares. Va ser escollida abadessa en tres per\u00edodes. Aquesta dona de car\u00e0cter contestatari i transparent va fer rebatejar la comunitat, que el 1974 va passar de ser monestir a ser fraternitat. \u00abNosaltres no f\u00e8iem vida mon\u00e0stica\u00bb, m\u2019explica. El bisbe de Girona va amonestar-les per no instal\u00b7lar reixes a l\u2019edifici, per\u00f2 la Merc\u00e8 no va cedir.<\/p>\n\n\n\n
\n
\u00abper a Clara els monestirs eren centres de poder i de diners, dues coses que detestava. Per aix\u00f2 nosaltres parlem de fraternitat i desapropiaci\u00f3\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
La seva obsessi\u00f3 va ser redescobrir a les monges el car\u00e0cter propi de les clarisses, que s\u2019aguanta sobre la pobresa i la fraternitat. Segurament \u00e9s gr\u00e0cies a la seva energia i a la seva capacitat per detectar el que importa que les clarisses de Girona no han hagut de tancar. \u00c9s m\u00e9s: durant aquests anys han incorporat altres comunitats que van perdre l\u2019autonomia \u2014passa quan, en un monestir, hi queden menys de cinc monges. Va ser el cas de les clarisses de Balaguer, de clausura, avui totes mortes. O de la germana Rita i les seves primeres bermudes. O de la germana Clara i la seva personalitat rebel. Anar incorporant a una comunitat consolidada persones i grups de tarann\u00e0s diferents deu ser dif\u00edcil. Potser per aix\u00f2, quan pregunto a les monges qu\u00e8 els ha costat m\u00e9s durant tots aquests anys, em diuen que la fraternitat. Ning\u00fa ha esmentat la pobresa, i mira que jo no me\u2019n sortiria, tret que la comunitat vot\u00e9s a favor de deixar-me portar mitjons i samarretes t\u00e8rmiques.<\/p>\n\n\n\n
A la tarda m\u2019assalta l\u2019abadessa actual i em diu que el llibre que els he regalat, C\u00e0ntic del germ\u00e0 Sol i altres escrits<\/em>, de Francesc d\u2019Ass\u00eds, \u00e9s injust. Diu que Francesc va escriure el C\u00e0ntic amb l\u2019ajuda de Clara i que no se l\u2019esmenta enlloc. Em disculpo de cor. \u00abNo passa res, moltes de nosaltres vam arribar aqu\u00ed impactades per la radicalitat de Francesc. Per\u00f2 va ser Clara qui el va sostenir espiritualment quan alguns dels seus frares volien relaxar el moviment. Fins a tres vegades, Clara va demanar al Papa que conced\u00eds a les monges el privilegi de la pobresa.\u00bb La Regla de Clara \u00e9s l\u2019\u00fanica regla mon\u00e0stica que existeix escrita per una dona i \u00e9s la m\u00e9s estricta de totes. Devia ser una dona magn\u00e8tica, perqu\u00e8 quan va morir l\u2019any 1253 ja hi havia m\u00e9s de tres mil monges imitant-la arreu d\u2019Europa. Encara impacta m\u00e9s quan saps que, a difer\u00e8ncia de sant Francesc, santa Clara venia d\u2019una fam\u00edlia molt noble i hauria pogut viure amb comoditat. \u00abAleshores, era impensable que un grup de dones s\u2019organitz\u00e9s d\u2019una altra manera que no fos al voltant d\u2019un monestir, per\u00f2 per a Clara els monestirs eren centres de poder i de diners, dues coses que detestava. Per aix\u00f2 nosaltres parlem de fraternitat i desapropiaci\u00f3.\u00bb<\/p>\n\n\n\nLa fraternitat de Santa Clara es troba enmig d\u2019una pineda i est\u00e0 presidida per una imatge de Clara | \u00a9 Anna Punsoda<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
La desapropiaci\u00f3 \u00e9s alhora un gest material i espiritual que consisteix a viure amb prou tranquil\u00b7litat d\u2019esperit per poder deixar anar qualsevol cosa, des d\u2019aquell pis dels teus pares que hauries pogut heretar fins a les pr\u00f2pies emocions enmig d\u2019una discussi\u00f3. \u00c9s un gest radical, que et despulla de tot fins a convertir-te en una criatura m\u00e9s de la creaci\u00f3, igual en dignitat a les gossetes petaneres. \u00c9s tamb\u00e9 un gest que canviaria de dalt a baix les vides i el m\u00f3n, trinxats avui per l\u2019acumulaci\u00f3 material i la guerra de posicions. Mentre esmorzem, la germana Rita em diu que la desapropiaci\u00f3 li ha donat la llibertat, i la germana Clara comenta que l\u2019ha ajudat a pensar millor. \u00abLa desapropiaci\u00f3 emocional t\u2019ajuda a veure molts punts de vista. No t\u00e9 res a veure amb la submissi\u00f3. Si hi ha submissi\u00f3, no hi ha obedi\u00e8ncia, perqu\u00e8 l\u2019obedi\u00e8ncia ha de ser volunt\u00e0ria.\u00bb La germana Helena, que \u00e9s qui es preocupa per tothom en un sentit maternal, ens mira i somriu. Tinc la impressi\u00f3 que \u00e9s l\u2019\u00fanica de les onze monges que no ha hagut de fer cap esfor\u00e7 per transformar-se en clarissa perqu\u00e8 ja ho era \u2014com moltes \u00e0vies d\u2019abans, que no tenien res propi, havien de pacificar les taules i nom\u00e9s podien fer feines manuals per la falta d\u2019oportunitats de les persones qualificades.<\/p>\n\n\n\n
Me\u2019n torno cap a casa rumiant en el tomb que ha fet la vida de les dones els \u00faltims cinquanta anys i, quan hi arribo, llegeixo els missatges acumulats de les amigues. Estan comentant les fotografies d\u2019una periodista coneguda al nostre pa\u00eds, que deu tenir m\u00e9s roba que les cinquanta-dues clarisses catalanes plegades i que s\u2019acaba d\u2019operar la cara per semblar m\u00e9s jove i guapa. M\u2019agafen ganes de plorar. \u00c9s trist que el preu de la independ\u00e8ncia econ\u00f2mica i de les comoditats materials sigui aquesta derrota absoluta de l\u2019esp\u00e8cie humana.<\/p>\n\n\n\n
____________<\/p>\n\n\n\n
Foto de portada<\/strong>: el conjunt actual de la fraternitat de les clarisses catalanes est\u00e0 format per l\u2019edifici de les monges, l\u2019hostatgeria, la biblioteca, la sala de formaci\u00f3, la infermeria i la capella, a m\u00e9s a m\u00e9s de les sales dedicades als tallers | \u00a9 Anna Punsoda<\/p>\n\n\n\n
El privilegi div\u00ed de portar avarques al febrer: les clarisses de Girona - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"L'escriptora i editora Anna Punsoda visita la fraternitat de Santa Clara, una comunitat que es remunta al 1321.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El privilegi div\u00ed de portar avarques al febrer: les clarisses de Girona - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L'escriptora i editora Anna Punsoda visita la fraternitat de Santa Clara, una comunitat que es remunta al 1321.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-07-08T17:43:14+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Clarisses4-e1774989832703.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"4080\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"2502\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\\\/\",\"name\":\"El privilegi div\u00ed de portar avarques al febrer: les clarisses de Girona - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/03\\\/Clarisses4-e1774989832703.jpg\",\"datePublished\":\"2026-03-29T20:17:45+00:00\",\"dateModified\":\"2026-07-08T17:43:14+00:00\",\"description\":\"L'escriptora i editora Anna Punsoda visita la fraternitat de Santa Clara, una comunitat que es remunta al 1321.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/03\\\/Clarisses4-e1774989832703.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/03\\\/Clarisses4-e1774989832703.jpg\",\"width\":4080,\"height\":2502},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El privilegi div\u00ed de portar avarques al febrer: les clarisses de Girona\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El privilegi div\u00ed de portar avarques al febrer: les clarisses de Girona - Fragmenta Editorial","description":"L'escriptora i editora Anna Punsoda visita la fraternitat de Santa Clara, una comunitat que es remunta al 1321.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"El privilegi div\u00ed de portar avarques al febrer: les clarisses de Girona - Fragmenta Editorial","og_description":"L'escriptora i editora Anna Punsoda visita la fraternitat de Santa Clara, una comunitat que es remunta al 1321.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-07-08T17:43:14+00:00","og_image":[{"width":4080,"height":2502,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Clarisses4-e1774989832703.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"11 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\/","name":"El privilegi div\u00ed de portar avarques al febrer: les clarisses de Girona - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Clarisses4-e1774989832703.jpg","datePublished":"2026-03-29T20:17:45+00:00","dateModified":"2026-07-08T17:43:14+00:00","description":"L'escriptora i editora Anna Punsoda visita la fraternitat de Santa Clara, una comunitat que es remunta al 1321.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Clarisses4-e1774989832703.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Clarisses4-e1774989832703.jpg","width":4080,"height":2502},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-privilegi-divi-de-portar-avarques-al-febrer-les-clarisses-de-girona\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El privilegi div\u00ed de portar avarques al febrer: les clarisses de Girona"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/93851","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/93852"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=93851"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=93851"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=93851"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Clarisses2-edited.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/Clarisses5-edited.jpg\")