{"id":94447,"date":"2026-06-10T15:36:22","date_gmt":"2026-06-10T13:36:22","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=94447"},"modified":"2026-06-11T18:38:49","modified_gmt":"2026-06-11T16:38:49","slug":"els-autoenganys-de-lesglesia","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/els-autoenganys-de-lesglesia\/","title":{"rendered":"Els autoenganys de l’Esgl\u00e9sia: Lle\u00f3 XIV contra el salt de fe de Gaud\u00ed"},"content":{"rendered":"\n

<\/h1>\n\n\n\n

<\/h2>\n\n\n\n

Vaig anar a Santa Maria del Mar per la missa del Corpus perqu\u00e8 hi cant\u00e0vem amb la coral. La missa va ser biling\u00fce, com passa sovint avui a Barcelona. L’evangeli i l’homilia van ser en castell\u00e0. Com sempre que m’hi trobo, em vaig indignar. Hi ha d’haver misses en catal\u00e0 igual que hi ha misses en castell\u00e0. Vaig mostrar-me visiblement contrariat i el meu company de coral em va dir que \u00e9s normal, que si a Santa Maria del Pi ho fan tot en catal\u00e0 no hi va ning\u00fa, i que, quan ho fan en biling\u00fce, es pot dir que la bas\u00edlica \u00e9s m\u00e9s mig plena que no pas mig buida.<\/p>\n\n\n\n

A la sortida de la missa vam saludar el capell\u00e0, i el meu company li va dir que jo havia deixat d’escoltar el serm\u00f3 perqu\u00e8 era en castell\u00e0. Jo vaig dir que estava en contra que l’evangeli i l’homilia es fessin en castell\u00e0, i el capell\u00e0 simplement va restar en silenci, un silenci que caldria adjectivar amb algun adjectiu negatiu, per\u00f2 auster: potser circumspecte, potser sever, potser amarg. \u00abSi voleu, us explico per qu\u00e8\u00bb, vaig dir. Per\u00f2 ning\u00fa ho va voler saber.<\/p>\n\n\n\n

Els hauria explicat que la llengua a Catalunya \u00e9s la continu\u00eftat. Que l’Esgl\u00e9sia \u00e9s la casa de la continu\u00eftat de la cultura i de l’esperit tant com del missatge de Jes\u00fas. Hauria pogut parlar de l’experi\u00e8ncia de fer una missa en castell\u00e0, que \u00e9s una experi\u00e8ncia que et porta a tot el mal que, en nom de la imposici\u00f3 del castell\u00e0, s’ha fet a les nostres fam\u00edlies i a les nostres vides. Per\u00f2 aix\u00f2 es podria perdonar perqu\u00e8 tot es pot perdonar, en teoria, si ets cristi\u00e0. El que aquest capell\u00e0 i el bisbat no entenen \u00e9s que fer avan\u00e7ar el castell\u00e0 a les misses en catal\u00e0 situa els cristians catalans en la tessitura d’acceptar la reculada i la desaparici\u00f3 de la nostra llengua, cultura i hist\u00f2ria per poder professar i practicar la nostra fe. El dolor \u00e9s el trencament de la continu\u00eftat cap als nostres fills, nets i besnets. I \u00e9s exactament per aix\u00f2 que no ho podem acceptar, i que som i serem tan corcons amb el tema, per molts silencis que ens trobem en els preveres.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n

L’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica est\u00e0 perdent una cultura sencera, la nostra, i s’ho amaga a si mateixa substituint-la per una altra, la castellana, aprofitant que el poder l’ajuda a estendre-la<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

L’actitud fonamental del cristi\u00e0, all\u00f2 que explica que anem a missa i que en la lit\u00fargia trobem l’esperit, el recolliment i la veritat, sorgeix en adonar-se que la vida no es redueix a l’experi\u00e8ncia. El m\u00f3n contemporani, que viu abocat a la conting\u00e8ncia perqu\u00e8 no hi ha res m\u00e9s i que, si troba una espiritualitat, \u00e9s del tot immanent, viscuda en el present susp\u00e8s en l’ara, ha renunciat a la noci\u00f3 de transcend\u00e8ncia. Els cristians, des dels m\u00e9s progressistes fins als m\u00e9s tradicionalistes, compartim una comprensi\u00f3 de la vida que s’ancora en una expressi\u00f3 una mica contradict\u00f2ria: l’experi\u00e8ncia de la fe. La fe no \u00e9s tancar els ulls i imaginar com a real un senyor amb barba pintat per Miquel \u00c0ngel o un triangle amb un ull al mig. La fe \u00e9s, en un cert sentit, la consci\u00e8ncia que el sentit del m\u00f3n i de la vida no s’esgota en l’experi\u00e8ncia, ni de la mat\u00e8ria ni del temps. Que vivim per coses que van m\u00e9s enll\u00e0 de nosaltres; per aix\u00f2 ho anomenem fer un salt de fe. Tamb\u00e9 per aix\u00f2 la gent m\u00e9s religiosa t\u00e9 m\u00e9s fills o pot dedicar la vida, la salut i l’energia a construir un temple que sap del cert que no podr\u00e0 enllestir ni veure enllestit amb aquells ulls terrenals. En la fe de l’Esgl\u00e9sia hi ha la fe d’una continu\u00eftat que no \u00e9s nom\u00e9s hist\u00f2rica, no \u00e9s nom\u00e9s portar la narraci\u00f3 de l’evangeli als fills, no \u00e9s nom\u00e9s el \u00abfeu aix\u00f2 en mem\u00f2ria meva\u00bb, sin\u00f3 tamb\u00e9 la convicci\u00f3 que forma part del nostre deure amb nosaltres mateixos, amb la nostra fam\u00edlia i amb la humanitat sencera, mantenir viva la cadena de descobertes de les veritats m\u00e9s fondes d’una generaci\u00f3 a l’altra. I no nom\u00e9s perqu\u00e8 el contingut d’aquestes descobertes sigui millor o pitjor \u2014tot va evolucionant\u2014, sin\u00f3 perqu\u00e8 en la cadena mateixa, en la vocaci\u00f3 de transmetre, hi ha el sentit \u00faltim de la comunitat, \u00e9s a dir, de la comuni\u00f3. Creiem, i per aix\u00f2 volem perdurar; creiem, i per aix\u00f2 volem ser instruments que depurin all\u00f2 que passa i no torna d’all\u00f2 que roman; creiem, i per aix\u00f2 sabem que per separar el gra de la palla el que hem de fer \u00e9s anar-nos passant les poques veritats que podem entendre els uns als altres i esperar que, de tant passar-nos la pedra rugosa de m\u00e0 en m\u00e0, acabem polint-la entre tots perqu\u00e8 se’ns reveli el diamant.<\/p>\n\n\n\n

Anar a missa a Santa Maria del Mar, llegir els evangelis, resar un parenostre amb els fills, intentar travessar les capes d’hist\u00f2ria, tan contingents de vegades, per accedir al nucli de l’espiritualitat, de la relaci\u00f3 amb el sagrat, del batec de la consci\u00e8ncia, i aleshores haver de renunciar a la idea mateixa de continu\u00eftat com a comunitat ling\u00fc\u00edstica i pol\u00edtica \u00e9s demanar que ens neguem a nosaltres mateixos i a l’actitud mateixa que ens fa creients. \u00c9s per aix\u00f2 que s’ent\u00e9n que aquesta experi\u00e8ncia no \u00e9s la mateixa per a un catal\u00e0 que per a un castell\u00e0. Un castell\u00e0 es pot sentir contrariat que resem el salm en catal\u00e0, pot sentir que la seva experi\u00e8ncia \u00e9s sub\u00f2ptima \u2014tot i que sentir-se aix\u00ed a Catalunya indica una voluntat de dominaci\u00f3 que caldria revisar\u2014, per\u00f2 la seva continu\u00eftat no est\u00e0 en perill. La continu\u00eftat de la seva forma de vida, dels gestos que separen el gra de la palla, del disc dur de veritats que \u00e9s una llengua, dels ecos de generacions amb els seus dolors i les seves joies, amb les seves conting\u00e8ncies i transcend\u00e8ncia, est\u00e0 m\u00e9s que garantida. Fins i tot se’n pot anar a viure a un grapat de pa\u00efsos, i la continu\u00eftat i el monoling\u00fcisme estarien garantits en la seva experi\u00e8ncia. Per a nosaltres, els catalans, la castellanitzaci\u00f3 de la missa \u00e9s la invitaci\u00f3 a desapar\u00e8ixer: a no poder viure l’experi\u00e8ncia de fe com una experi\u00e8ncia de continu\u00eftat.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n

Omella, que \u00e9s de la Franja, i que va ser nomenat cardenal el 2017 com una operaci\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia espanyola per contenir l’independentisme, ha crescut en un context en qu\u00e8 la seva identitat \u00e9s menyspreada fins al no-res i que, per obrir-se cam\u00ed, ha hagut de negar-se<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Els hauria explicat tot aix\u00f2 i segurament m’haurien respost que les parr\u00f2quies on es fan les coses en catal\u00e0 estan buides. Aquest \u00e9s el relat del bisbat que governa Omella amb m\u00e0 de ferro. Omella, que \u00e9s de la Franja, i que va ser nomenat cardenal el 2017 com una operaci\u00f3 de l’Esgl\u00e9sia espanyola per contenir l’independentisme \u2014el veien com un espanyol que podia xampurrejar el catal\u00e0 i que considerava el catal\u00e0 un patu\u00e8s sense la dignitat de l’espanyol\u2014, \u00e9s un home que ha crescut en un context en qu\u00e8 la seva identitat \u00e9s menyspreada fins al no-res i que, per obrir-se cam\u00ed, ha hagut de negar-se. Tothom que es reprimeix per assolir el poder esdev\u00e9 un repressor per venjan\u00e7a amb el m\u00f3n. Omella ha enviat el senyal que cal biling\u00fcitzar les misses perqu\u00e8 creu que el catal\u00e0 no mereix cap mena de protecci\u00f3, perqu\u00e8 no creu que tingui cap valor ni considera que hi hagi res que el catal\u00e0 signifiqui que valgui la pena preservar. \u00c9s la hist\u00f2ria de la seva infantesa, la indefensi\u00f3 apresa convertida en governan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2, si hagu\u00e9s explicat per qu\u00e8 l’homilia en castell\u00e0 em fa pensar en el meu avi torturat en castell\u00e0 al final de la Guerra Civil, o en el meu pare agredit pels mestres per parlar catal\u00e0, o en la meva mare aprenent a escriure’l amb quaranta anys, en comptes de les paraules benintencionades sobre la virtut de l’home cristi\u00e0 davant les temptacions del m\u00f3n que feia el capell\u00e0, amb un eco del tot hip\u00f2crita davant l’ab\u00fas dels febles amb la llengua i la llibertat dels catalans, haurien insistit que les esgl\u00e9sies s\u00f3n buides.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

D’entre els m\u00e9s de dos-cents cinquanta cardenals existents, n’hi ha cent trenta-cinc, entre els quals Joan Josep Omella, susceptibles de ser votats per convetir-se en Papa<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Justament els hauria dit: \u00abFer les misses en castell\u00e0 perqu\u00e8 no estiguin buides \u00e9s una forma de camuflar el vostre frac\u00e0s com a pastors de l’Esgl\u00e9sia.\u00bb No vull dir amb aix\u00f2 que les hagin de fer en catal\u00e0 perqu\u00e8 aix\u00ed hi anir\u00e0 la gent. L’Esgl\u00e9sia no \u00e9s un cine on hi ha audi\u00e8ncies i horaris. Les han de fer en catal\u00e0 perqu\u00e8 aix\u00ed viuran en carn pr\u00f2pia que les esgl\u00e9sies buides s\u00f3n responsabilitat seva. Hi ha alguna cosa en la manera com prediquen, en la manera com encaren el m\u00f3n contemporani, en la manera com entenen la viv\u00e8ncia del moment hist\u00f2ric que els fa eixorcs. Si a Catalunya no hi hagu\u00e9s castell\u00e0 i nom\u00e9s poguessin predicar en catal\u00e0, la buidor de les esgl\u00e9sies seria una urg\u00e8ncia que farien mans i m\u00e0nigues per resoldre. L’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica est\u00e0 perdent una cultura sencera, la nostra, i s’ho amaga a si mateixa substituint-la per una altra, la castellana, aprofitant que el poder l’ajuda a estendre-la.<\/p>\n\n\n\n

L’esgl\u00e9sia catalana hauria d’entendre que ha de fer les coses molt diferents si vol ser l’Esgl\u00e9sia dels catalans. Que no pot ser un element passiu, deixant-se dur per qui sigui que aparegui en els seus actes, perqu\u00e8 li passa com a totes les organitzacions humanes que es fan petites: nom\u00e9s queden els m\u00e9s ac\u00e8rrims, els que no s\u00f3n afectats pels vaivens del m\u00f3n, i aleshores es va fanatitzant, es va tancant i es van fent m\u00e9s impermeables als problemes que aquests vaivens causen en la vida de la gent. Fent les misses en biling\u00fce per tenir les esgl\u00e9sies mig plenes \u00e9s enganyar-se a ella mateixa sobre els seus fracassos i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, accelerar-los. L’Esgl\u00e9sia catalana ha de sortir a conquerir el m\u00f3n dels catalans i ha d’enviar el senyal que, encara que nom\u00e9s hi hagi un feligr\u00e8s, la missa es pot fer en catal\u00e0 sense dubtar ni un segon, preparats per a quan els temps passin i romangui el que ha de continuar.<\/p>\n\n\n\n

Lle\u00f3 XIV a l’Estat espanyol<\/h2>\n\n\n\n

La visita del papa a l’Estat espanyol ha assenyalat exactament el mateix problema. Les imatges que hem vist parlen d’una operaci\u00f3 pol\u00edtica de primer ordre en qu\u00e8 s’han trobat els interessos d’Espanya i els interessos del Vatic\u00e0, que no s\u00f3n els mateixos, per\u00f2 tenen algunes superposicions. On coincideixen els interessos de tots dos \u00e9s en l’operaci\u00f3 per catolicitzar la immigraci\u00f3 llatinoamericana susceptible de caure en l’evangelisme. L’Estat espanyol, des de l’era d’Aznar, ha iniciat un proc\u00e9s de transformaci\u00f3 de Madrid en la compet\u00e8ncia amb Miami com a capital de la hispanitat. Amb l’argument que els hispans parlen espanyol i s\u00f3n cristians, s’ha accelerat la seva absorci\u00f3. Per\u00f2 el m\u00f3n \u00e9s divers perqu\u00e8 els humans ho som. All\u00e0 on hi ha llibertat, sempre apareix la diversitat. I els sud-americans, despr\u00e9s de dos segles sense estar sota el jou espanyol \u2014un jou que, malgrat la propaganda imperiof\u00edlica dels castellanistes, mai no va aconseguir penetrar al fons dels seus territoris\u2014, han anat diversificant el seu lloc al m\u00f3n. Avui, la identitat dels pa\u00efsos llatinoamericans \u00e9s prou distinta per comen\u00e7ar a causar incomoditat en els nacionalistes castellans que dominen l’Estat espanyol.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n

El Vatic\u00e0 es vol convertir en el far dels cristians d’arreu del m\u00f3n. ha vist una oportunitat en un tradicionalisme una mica xar\u00f3 barrejat amb formes contempor\u00e0nies de comunicaci\u00f3, for\u00e7a lligades al populisme<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

L’esquerra espanyola, tant el PSOE com les declinacions de Podemos, ha arribat a la conclusi\u00f3 que el catolicisme \u00e9s l’instrument cultural d’espanyolitzaci\u00f3. El Vatic\u00e0, al seu torn, fa anys que est\u00e0 obsessionat amb la frontera que t\u00e9 amb l’evangelisme a Llatinoam\u00e8rica. Que l’anterior papa fos argent\u00ed i que l’actual hagi fet el seu apostolat a l’Am\u00e8rica del Sud forma part d’aquesta preocupaci\u00f3, que passa per davant dels problemes amb les tradicions africanes i amb els estats asi\u00e0tics.<\/p>\n\n\n\n

El Vatic\u00e0 es vol convertir en el far dels cristians d’arreu del m\u00f3n i ha vist una oportunitat en un tradicionalisme una mica xar\u00f3 barrejat amb formes contempor\u00e0nies de comunicaci\u00f3, for\u00e7a lligades al populisme. Aquest \u00e9s un equilibri delicat, que potser Joan Pau II va saber mantenir perqu\u00e8 n’era pioner o per pur instint \u2014i que la seva resist\u00e8ncia a plegar quan estava tan malalt va convertir en una mena de misticisme per a una generaci\u00f3 de gent que era la primera en la hist\u00f2ria de la humanitat que envellia en massa i que tenia les mateixes malalties senils que Joan Pau II.<\/p>\n\n\n\n

Per a la part tradicionalista, fa mesos que els mitjans empenyen la narrativa dels nous conversos, especialment a Nord-am\u00e8rica, on hi hauria una aproximaci\u00f3 de joves desencantats de les megachurches<\/em> cap a una religiositat m\u00e9s ritualista, m\u00e9s s\u00f2bria i m\u00e9s barroca \u2014del Barroc\u2014 en les expressions est\u00e8tiques. Es tracta, en realitat, d’una nost\u00e0lgia d’Europa. O, m\u00e9s inexactament, d’una nost\u00e0lgia de la idea d’Europa que tenen els nord-americans. \u00c9s un gir tradicionalista que fixa la tradici\u00f3 en un moment concret: els segles de la grandesa europea, els segles que coincideixen amb la fundaci\u00f3 dels EUA, els segles del desplegament de les religiositats evang\u00e8liques americanes, els segles que van del XVI al XIX. No som davant d\u2019una recerca de l’origen que busqui en els primers cristians una inspiraci\u00f3. Tampoc som davant d\u2019una reformulaci\u00f3 contempor\u00e0nia, depurada, treballada, desvetllada i purgada de malentesos hist\u00f2rics de l’ess\u00e8ncia del missatge de Jesucrist. No som davant d\u2019un misticisme nou, espiritual i po\u00e8tic. No, \u00e9s un gest reaccionari. S\u2019assembla a aquell moment entre els segles XVII i XVIII en qu\u00e8 els tradicionalistes pensaven que l’art grec era superior al de la resta de tribus de l\u2019antiguitat perqu\u00e8 els grecs havien ent\u00e8s que calia deixar el marbre blanc, sense pintar els edificis. I s\u2019hi emmirallaven: fixeu-vos en l\u2019arquitectura neocl\u00e0ssica que tant van menysprear Gaud\u00ed i els seus amics. Quan al segle XIX es va descobrir que eren edificis policromats, com els de totes les cultures, hi va haver una llarga pol\u00e8mica entre reaccionaris i coneixedors de la veritat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Les conversions impulsades per l’administraci\u00f3 Trump, amb el seu tradicionalisme performatiu, s\u00f3n una projeccci\u00f3 de l’hegemonia que voldrien<\/strong>

Aquestes suposades conversions en massa, capitanejades pel vicepresident dels EUA, J. D. Vance, tenen en alguns casos fervors lit\u00fargics t\u00edpics de la fe del convers, i de vegades, tenen els mateixos subtons parafeixistes dels comptes de xarxes socials que tan aviat et posen una foto d’un bust mediocre tardorom\u00e0 com si fos el zenit de l’hel\u00b7lenisme com et commemoren l’aniversari de Franco com a model a seguir. \u00c9s el reescalfament trad<\/em>, del tot performatiu: una projecci\u00f3 d’un passat inexistent perqu\u00e8 es fantasieja amb l’hegemonia que hi tindrien.<\/p>\n\n\n\n

L’Esgl\u00e9sia, per\u00f2, no \u00e9s feixista. No ho pot ser, per raons que escapen la llarg\u00e0ria ja excessiva d’aquest text. El papa Lle\u00f3 XIV, justament, s’ha significat com a opositor de l’onada de la dreta populista. I en part l’Esgl\u00e9sia detecta b\u00e9 que el populisme de dretes tamb\u00e9 destrueix la comunitat dels creients i l’arquitectura social que la sost\u00e9: no s\u00f3n els cat\u00f2lics els que estan donant aire a l’extrema dreta, sin\u00f3 que s\u00f3n els reaccionaris sense D\u00e9u, com ja eren els nazis en el seu moment. Cal no creure en res per creure en la supremacia racial.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n

l’error m\u00e9s fondo \u00e9s l’error hist\u00f2ric d’Espanya: la negativa a recon\u00e8ixer el conflicte de fons que t\u00e9 entre les nacions que viuen sota la corona<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

<\/h2>\n\n\n\n

Aix\u00f2 explica l’espectacle que hem vist a Madrid i, en part, per\u00f2 molt m\u00e9s rebaixat, a l’estadi Llu\u00eds Companys de Barcelona. \u00c9s un espectacle que competeix directament amb l’est\u00e8tica, la narrativa, la subjectivitat evangelista americana. \u00c9s un error, el mateix error que est\u00e0 cometent la dreta moderada arreu d’Occident quan ha d’encarar-se al fet que el seu electorat s’est\u00e0 fent d’extrema dreta: comprar una mica el gest de l’altre per retenir els teus i atraure els dels altres. I \u00e9s a l’inrev\u00e9s: el que fas \u00e9s donar carta de naturalesa a la religiositat o a la pol\u00edtica dels altres. De fons, dius que no et prens seriosament a tu mateix, que els teus valors, semblin durs o tous, no valen gens ni mica de defensa. B\u00e0sicament, dius que et llances a la conting\u00e8ncia del moment hist\u00f2ric en comptes de la transcend\u00e8ncia de les conviccions profundes. L’Esgl\u00e9sia, que tindria l’oportunitat de mostrar un cam\u00ed de purificaci\u00f3, de desvetllament de la veritat de fons de l’espiritualitat, d’aprofundiment del ritual i de les idees que sostenen, s’ha abocat al gest contrari: a enredar-se amb les darreres manifestacions de la confusi\u00f3. El papa fent el gest buit del \u00absix-seven\u00bb n’\u00e9s el resum perfecte perqu\u00e8 combina la buidor, l’agenollament davant la moda i la idolatria del vicari de Crist.<\/p>\n\n\n\n

El Vatic\u00e0 s’ha col\u00b7locat en l’antitrumpisme i, d’alguna manera, aix\u00f2 l’ha portat a l’establishment<\/em> de l’altra banda. El PSOE ho ha ensumat i s’hi ha llan\u00e7at de cap, cometent el mateix error que l’Esgl\u00e9sia catalana quan castellanitza les misses, sorgit en aquest cas del cinisme i no de la por: un partit que ha decidit que la seva superviv\u00e8ncia implica polaritzar \u2014primer amb Vox i AC, despr\u00e9s amb Trump, i ara buscant l’alian\u00e7a simb\u00f2lica amb el papa i fins i tot amb la Xina\u2014 omple el temple de les pr\u00f2pies ren\u00fancies en comptes d’encarar els problemes de fons. La polaritzaci\u00f3 \u00e9s l’audi\u00e8ncia de la pol\u00edtica, com el biling\u00fcisme \u00e9s l’audi\u00e8ncia de la lit\u00fargia: una manera de tenir la sala mig plena mentre es buida el sentit del que s’hi fa. I quan el sentit s’ha buidat, nom\u00e9s queda l’espectacle, i l’espectacle necessita cada vegada enemics m\u00e9s grans i papes m\u00e9s fotog\u00e8nics.<\/p>\n\n\n\n

I com que el Vatic\u00e0, de Francesc en\u00e7\u00e0, diu coses que s’assemblen al populisme d’esquerres, Podemos i companyia tamb\u00e9 s’hi han sumat, demostrant que la separaci\u00f3 entre Esgl\u00e9sia i Estat nom\u00e9s els interessa si hi ha la dreta en un dels dos elements. El populisme d’esquerres no creu en les institucions, nom\u00e9s en els discursos, i aquesta conting\u00e8ncia radical \u00e9s justament el que els porta a destruir les bases de la vida i de la pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 l’error m\u00e9s fondo \u00e9s l’error hist\u00f2ric d’Espanya, que \u00e9s un error de negaci\u00f3 de si mateixa: la negativa a recon\u00e8ixer el conflicte de fons que t\u00e9 entre les nacions que viuen sota la corona. Negar la llibertat de les nacions que cont\u00e9 no fa Espanya m\u00e9s plena: la buida. Per aix\u00f2 la visita del papa a Madrid parlava, sense voler-ho, d’una societat desesperada sense contingut, sense arrels, sense res a defensar que no sigui la mateixa negaci\u00f3; una cursileria institucional que delata la inseguretat de sempre envers Barcelona i el que Madrid n’enveja sense saber-ho dir: la Moreneta, el Virolai, els castellers i les corals. I el catal\u00e0. \u00c9s a dir, la continu\u00eftat. Madrid ho pot comprar gaireb\u00e9 tot, per\u00f2 no pot comprar una cadena de generacions que es passen una pedra de m\u00e0 en m\u00e0. I el contrast, aquests dies, ha estat tan fort que ni les c\u00e0meres m\u00e9s ben col\u00b7locades no l’han pogut dissimular.<\/p>\n\n\n\n

El relativisme \u00e9s creure que all\u00f2 que \u00e9s fonamental es pot tractar com si fos relatiu. El fonamentalisme \u00e9s el gest invers: prendre all\u00f2 relatiu i convertir-ho en fonament. La transcend\u00e8ncia \u00e9s entendre qu\u00e8 \u00e9s fonamental i qu\u00e8 \u00e9s relatiu en la nostra creen\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

Gaud\u00ed i el salt de la fe<\/h2>\n\n\n\n

I, aleshores, hi ha la Sagrada Fam\u00edlia, que \u00e9s la refutaci\u00f3 de tot aix\u00f2 en pedra. La Sagrada Fam\u00edlia \u00e9s el que roman: \u00e9s m\u00e9s gran que els errors de l’Esgl\u00e9sia, m\u00e9s gran que les operacions dels bisbats, m\u00e9s gran que els silencis circumspectes dels capellans a la porta de les misses biling\u00fces. Gaud\u00ed va comen\u00e7ar un temple que sabia del cert que no veuria acabat amb els ulls terrenals, i aquesta \u00e9s exactament la definici\u00f3 de la fe que don\u00e0vem al principi: viure per coses que van m\u00e9s enll\u00e0 de l’experi\u00e8ncia pr\u00f2pia, posar la primera pedra d’una continu\u00eftat que et transcendeix. No hi ha cap monument al m\u00f3n que expliqui millor qu\u00e8 vol dir un salt de fe, perqu\u00e8 no \u00e9s una met\u00e0fora: \u00e9s un edifici literal que nom\u00e9s t\u00e9 sentit si creus en les generacions que vindran.<\/p>\n\n\n\n

I la Sagrada Fam\u00edlia \u00e9s tan inequ\u00edvocament catalana que no es pot desnacionalitzar ni amb tota la maquin\u00e0ria protocol\u00b7l\u00e0ria d’un estat. Hi \u00e9s catalana la pedra de Montju\u00efc; hi \u00e9s catalana la geometria treta dels boscos i de les coves del pa\u00eds; hi \u00e9s catalana la llengua en qu\u00e8 Gaud\u00ed pensava les naus i responia als visitants il\u00b7lustres; hi \u00e9s catalana la l\u00f2gica mateixa de l’obra: feta de baix a dalt, de la societat civil, de les almoines i no del pressupost, dels gremis i no dels ministeris. \u00c9s el temple d’un poble que construeix la seva pr\u00f2pia transcend\u00e8ncia sense demanar perm\u00eds. Per aix\u00f2, quan el papa hi entra, no \u00e9s el papa qui consagra la Sagrada Fam\u00edlia: \u00e9s la Sagrada Fam\u00edlia qui ressignifica el papa.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n

Gaud\u00ed va comen\u00e7ar un temple que sabia del cert que no veuria acabat amb els ulls terrenals, i aix\u00f2 \u00e9s la fe: viure per coses que van m\u00e9s enll\u00e0 de l’experi\u00e8ncia pr\u00f2pia, posar la primera pedra d’una continu\u00eftat que ET transcendeix<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

A la seva enc\u00edclica contra la IA, el papa tamb\u00e9 demana la resurrecci\u00f3 del principi de diversitat en comuni\u00f3 per davant de l’homogene\u00eftat. No s\u00e9 si \u00e9s conscient que algun dels textos que li ha preparat la Confer\u00e8ncia Episcopal Espanyola per a aquest viatge s\u00f3n mer nacionalcatolicisme. Crec que no, d’entrada, per\u00f2 que, de mica en mica, es va revelant que la seva m\u00ednima sensibilitat \u00e9s molt superior al que han fet els enviats de Madrid, com Omella.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9, si la Sagrada Fam\u00edlia el ressignifica \u00e9s perqu\u00e8 aquest \u00e9s un papa feble, i la seva feblesa no \u00e9s personal sin\u00f3 conceptual: \u00e9s un home que s’ha deixat convertir en pont\u00edfex en comptes de ser bisbe de Roma. La distinci\u00f3 no \u00e9s erudita. El bisbe de Roma \u00e9s un primus inter pares<\/em>, el servidor d’una comuni\u00f3 d’esgl\u00e9sies que tenen cadascuna la seva llengua, la seva hist\u00f2ria i el seu poble; el pont\u00edfex \u00e9s el sobir\u00e0 d’una monarquia espiritual que tracta les esgl\u00e9sies com a prov\u00edncies. Un bisbe de Roma hauria ent\u00e8s que, a Barcelona, l’Esgl\u00e9sia parla catal\u00e0 com a Crac\u00f2via parla polon\u00e8s, i que aquesta no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de pastoral, sin\u00f3 de respecte a l’encarnaci\u00f3: la Paraula es fa carn en una llengua concreta o no es fa carn. Un pont\u00edfex, en canvi, veu mapes, estats, concordats, i parla la llengua del poder que el rep.<\/p>\n\n\n\n

Gaud\u00ed va fer el cam\u00ed invers i, per aix\u00f2, la seva causa de beatificaci\u00f3, encara que l\u2019impulsin els tradicionalistes o els de la religiositat popular, diu m\u00e9s de l’Esgl\u00e9sia que mil viatges papals. Va comen\u00e7ar sent l’arquitecte de moda i va acabar pobre, cremat pel sol, atropellat per un tramvia i conf\u00f3s amb un captaire: va anar despullant-se de tot el contingent fins que nom\u00e9s li va quedar el transcendent, que era el temple i la llengua en qu\u00e8 el pensava. Quan el van detenir el 1924 per parlar catal\u00e0 a un policia, va dir que la seva professi\u00f3 l’obligava a pagar els impostos, per\u00f2 que cap llei no l’obligava a deixar de parlar la seva llengua. Aquell vell tossut a la comissaria \u00e9s l’antiimatge exacta del bisbat d’Omella: la prova que es pot ser universal sense renunciar a ser concret, cat\u00f2lic sense deixar de ser catal\u00e0, i que, de fet, no es pot ser una cosa sense l’altra, perqu\u00e8 la universalitat que exigeix la ren\u00fancia a la pr\u00f2pia carn no \u00e9s catolicitat: \u00e9s imperi. I el catolicisme no pot ser est\u00e0tic ni nost\u00e0lgic: ha d\u2019anar a la recerca de l\u2019ess\u00e8ncia cap al futur, com feia l\u2019arquitectura de Gaud\u00ed. <\/p>\n\n\n\n

Els autoenganys de tots<\/h2>\n\n\n\n

Seria un error consolador pensar que tot aix\u00f2 \u00e9s un problema de l’Esgl\u00e9sia. Els autoenganys de l’Esgl\u00e9sia s\u00f3n els autoenganys de la societat catalana sencera perqu\u00e8 el mecanisme \u00e9s el mateix: davant d’un frac\u00e0s que fa mal de mirar, substituir el contingut per l’audi\u00e8ncia, la continu\u00eftat per l’ocupaci\u00f3, el sentit per la sala mig plena. L’escola que veu com el catal\u00e0 recula als patis i respon abaixant l’exig\u00e8ncia per no incomodar; l’empresa que s’anuncia en castell\u00e0 \u00abperqu\u00e8 aix\u00ed arribem a tothom\u00bb; el partit que dilueix el programa per eixamplar la base; la televisi\u00f3 p\u00fablica que persegueix el share <\/em>imitant les privades; la instituci\u00f3 cultural que programa en funci\u00f3 del que ja triomfa. Tots fan el mateix que el capell\u00e0 de la missa biling\u00fce: confonen tenir gent amb tenir ra\u00f3 de ser, i s’amaguen el frac\u00e0s omplint-lo amb la cosa que precisament els est\u00e0 fent fracassar.<\/p>\n\n\n\n

L’autoengany t\u00e9 sempre la mateixa estructura: \u00e9s una comptabilitat falsa. Es compta el que es veu \u2014els assistents, les audi\u00e8ncies, els vots, les vendes\u2014 i no es compta el que es perd, que \u00e9s invisible perqu\u00e8 \u00e9s el futur: la generaci\u00f3 que ja no hi ser\u00e0, la llengua que ja no es transmetr\u00e0, la confian\u00e7a que ja no es podr\u00e0 recuperar. Una societat que viu abocada a la conting\u00e8ncia, com d\u00e8iem al principi, no t\u00e9 instruments per comptar el que \u00e9s invisible, perqu\u00e8 comptar el que \u00e9s invisible \u00e9s exactament el que en altres temps en d\u00e8iem fe. Per aix\u00f2 la crisi de l’Esgl\u00e9sia i la crisi del pa\u00eds s\u00f3n la mateixa crisi: totes dues s\u00f3n la incapacitat de viure per coses que van m\u00e9s enll\u00e0 de l’experi\u00e8ncia immediata, de treballar per temples que no veurem acabats.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"featured_media":94448,"template":"","tags":[301],"seccio":[297],"class_list":["post-94447","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-dialogal-2","seccio-dialogal"],"acf":[],"yoast_head":"\nEls autoenganys de l'Esgl\u00e9sia: Lle\u00f3 XIV contra el salt de fe de Gaud\u00ed - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"El Vatic\u00e0 ha vist una oportunitat en un tradicionalisme una mica xar\u00f3 barrejat amb formes de comunicaci\u00f3 contempor\u00e0nies, for\u00e7a lligades al populisme.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-autoenganys-de-lesglesia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Els autoenganys de l'Esgl\u00e9sia: Lle\u00f3 XIV contra el salt de fe de Gaud\u00ed - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El Vatic\u00e0 ha vist una oportunitat en un tradicionalisme una mica xar\u00f3 barrejat amb formes de comunicaci\u00f3 contempor\u00e0nies, for\u00e7a lligades al populisme.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-autoenganys-de-lesglesia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-06-11T16:38:49+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/shutterstock_2624728717-1024x683.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"683\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"23 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-autoenganys-de-lesglesia\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-autoenganys-de-lesglesia\\\/\",\"name\":\"Els autoenganys de l'Esgl\u00e9sia: Lle\u00f3 XIV contra el salt de fe de Gaud\u00ed - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-autoenganys-de-lesglesia\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-autoenganys-de-lesglesia\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/06\\\/shutterstock_2624728717.jpg\",\"datePublished\":\"2026-06-10T13:36:22+00:00\",\"dateModified\":\"2026-06-11T16:38:49+00:00\",\"description\":\"El Vatic\u00e0 ha vist una oportunitat en un tradicionalisme una mica xar\u00f3 barrejat amb formes de comunicaci\u00f3 contempor\u00e0nies, for\u00e7a lligades al populisme.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-autoenganys-de-lesglesia\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-autoenganys-de-lesglesia\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-autoenganys-de-lesglesia\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/06\\\/shutterstock_2624728717.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/06\\\/shutterstock_2624728717.jpg\",\"width\":7008,\"height\":4672},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-autoenganys-de-lesglesia\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Els autoenganys de l’Esgl\u00e9sia: Lle\u00f3 XIV contra el salt de fe de Gaud\u00ed\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Els autoenganys de l'Esgl\u00e9sia: Lle\u00f3 XIV contra el salt de fe de Gaud\u00ed - Fragmenta Editorial","description":"El Vatic\u00e0 ha vist una oportunitat en un tradicionalisme una mica xar\u00f3 barrejat amb formes de comunicaci\u00f3 contempor\u00e0nies, for\u00e7a lligades al populisme.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-autoenganys-de-lesglesia\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Els autoenganys de l'Esgl\u00e9sia: Lle\u00f3 XIV contra el salt de fe de Gaud\u00ed - Fragmenta Editorial","og_description":"El Vatic\u00e0 ha vist una oportunitat en un tradicionalisme una mica xar\u00f3 barrejat amb formes de comunicaci\u00f3 contempor\u00e0nies, for\u00e7a lligades al populisme.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-autoenganys-de-lesglesia\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-06-11T16:38:49+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":683,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/shutterstock_2624728717-1024x683.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"23 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-autoenganys-de-lesglesia\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-autoenganys-de-lesglesia\/","name":"Els autoenganys de l'Esgl\u00e9sia: Lle\u00f3 XIV contra el salt de fe de Gaud\u00ed - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-autoenganys-de-lesglesia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-autoenganys-de-lesglesia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/shutterstock_2624728717.jpg","datePublished":"2026-06-10T13:36:22+00:00","dateModified":"2026-06-11T16:38:49+00:00","description":"El Vatic\u00e0 ha vist una oportunitat en un tradicionalisme una mica xar\u00f3 barrejat amb formes de comunicaci\u00f3 contempor\u00e0nies, for\u00e7a lligades al populisme.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-autoenganys-de-lesglesia\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-autoenganys-de-lesglesia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-autoenganys-de-lesglesia\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/shutterstock_2624728717.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/shutterstock_2624728717.jpg","width":7008,"height":4672},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-autoenganys-de-lesglesia\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Els autoenganys de l’Esgl\u00e9sia: Lle\u00f3 XIV contra el salt de fe de Gaud\u00ed"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/94447","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/94448"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=94447"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=94447"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=94447"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}