{"id":94581,"date":"2026-07-02T18:41:26","date_gmt":"2026-07-02T16:41:26","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=94581"},"modified":"2026-07-10T14:49:26","modified_gmt":"2026-07-10T12:49:26","slug":"el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\/","title":{"rendered":"El parad\u00eds com a mite: desig d’un estat ideal"},"content":{"rendered":"\n
L\u2019omnipres\u00e8ncia de la idea d\u2019un parad\u00eds <\/h5>\n\n\n\n
El mite del parad\u00eds \u00e9s un universal cultural; forma part de l\u2019imaginari de totes les civilitzacions. El trobem, amb totes les varietats possibles, tant al Pr\u00f2xim com a l\u2019Extrem Orient, a l\u2019\u00c0sia central i al conjunt del continent americ\u00e0, al m\u00f3n cl\u00e0ssic grecollat\u00ed, a Oceania i als pobles africans\u2026 Sembla, doncs, leg\u00edtim postular que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, sempre i arreu, s\u2019ha sentit atret per la noci\u00f3 d\u2019un estat d\u2019harmonia feli\u00e7, d\u2019equilibri ordenat i de plenitud assolida. Aquest estat respon a una necessitat antropol\u00f2gica amb derives de tota mena en l\u2019\u00e0mbit religi\u00f3s, sociol\u00f2gic, pol\u00edtic, \u00e8tic i est\u00e8tic. Tot plegat fa que, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019acomodaci\u00f3 de la noci\u00f3 de parad\u00eds en cada civilitzaci\u00f3, es vinculi a una s\u00e8rie de q\u00fcestions d\u2019una enorme transcend\u00e8ncia: el parad\u00eds, \u00bf\u00e9s un pur ideal emprat com a cr\u00edtica del present o \u00e9s una projecci\u00f3 de futur?; \u00bfes trobava a l\u2019origen de la humanitat o l\u2019assolirem al final del nostre trajecte existencial?; donat que la nostra situaci\u00f3 actual no \u00e9s paradis\u00edaca, \u00bfaix\u00f2 vol dir que en algun moment vam ser expulsats del parad\u00eds?<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
Si pensem en els fonaments de la noci\u00f3 de parad\u00eds, hi trobarem una filosofia de la hist\u00f2ria que aspira a donar ra\u00f3 de la condici\u00f3 humana amb la seva realitat i les seves expectatives. Per aix\u00f2, tant ahir com avui, el parad\u00eds ha actuat com a impulsor del desig i com a dinamitzador de la utopia. Segons l\u2019antropologia conformada a la segona meitat del segle xix, a partir dels paradigmes de l\u2019evolucionisme i del comparatisme, hi ha dues possibilitats interpretatives del mite: el parad\u00eds (amb tot el seu simbolisme), \u00bfl\u2019hem de situar a l\u2019origen (protologia) o a la fi (escatologia) de la hist\u00f2ria? La primera opci\u00f3 ens aboca a una concepci\u00f3 segons la qual la hist\u00f2ria es degrada cont\u00ednuament perqu\u00e8 cada dia que passa ens allunya de la situaci\u00f3 ideal origin\u00e0ria (Edat d\u2019Or). En canvi, la segona possibilitat remet a una idea progressiva segons la qual el pas del temps ens apropa indefectiblement a l\u2019ideal desitjat. Tot i que no \u00e9s el mateix concebre el parad\u00eds segons un model o altre, cal dir que al mite del parad\u00eds li \u00e9s consubstancial una dimensi\u00f3 dram\u00e0tica: tant si en vam ser expulsats (parad\u00eds perdut) com si encara no hi hem arribat (parad\u00eds ut\u00f2pic), arrosseguem la ferida de la mancan\u00e7a, la cicatriu de la qual \u00e9s el signe indefectible del desig que ens constitueix com a \u00e9ssers radicalment anhelants. \u00c9s aix\u00f2 el que trobem darrere l\u2019imaginari del parad\u00eds original, del parad\u00eds perdut o dels paradisos artificials.<\/p>\n\n\n\n
El parad\u00eds: natura versus cultura<\/h5>\n\n\n\n
Com \u00e9s sabut, l\u2019antropologia d\u2019inspiraci\u00f3 darwiniana vivia fascinada per la q\u00fcesti\u00f3 dels or\u00edgens per donar ra\u00f3 de la condici\u00f3 humana com a quelcom diferent de la vida animal: l\u2019origen de la fam\u00edlia, del llenguatge, de l\u2019\u00fas del foc, de l\u2019agricultura i del comer\u00e7, de la gesti\u00f3 pol\u00edtica i de l\u2019organitzaci\u00f3 familiar\u2026 L\u2019objectiu era clar: defensar que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 ha fet el pas de la natura a la cultura. El proc\u00e9s d\u2019humanitzaci\u00f3 hauria consistit a passar de la \u00abllei natural\u00bb al \u00abcontracte social\u00bb; de la dimensi\u00f3 instintiva per tal d\u2019assegurar-nos l\u2019estricta superviv\u00e8ncia a la instauraci\u00f3 d\u2019un acord regulador de vida comunit\u00e0ria. En definitiva, es tracta de presentar l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com un \u00e9sser hist\u00f2ric i cultural que ha abandonat el \u00abprimitivisme\u00bb per tal d\u2019abra\u00e7ar la \u00abideologia de progr\u00e9s\u00bb. Tant si vam ser expulsats del parad\u00eds com si encara no hi hem arribat, el parad\u00eds \u00e9s un mite dram\u00e0tic: arrosseguem la ferida de la mancan\u00e7a, la cicatriu de la qual \u00e9s el senyal indefectible del desig que ens constitueix com a \u00e9ssers radicalment anhelants.<\/p>\n\n\n\n
\n
Si el parad\u00eds concebut com a jard\u00ed era la llar dels primers \u00e9ssers humans, el parad\u00eds imaginat com a ciutat, PROPI de la literatura apocal\u00edptica, ser\u00e0 la llar vers la qual s\u2019adrecen totes les nacions<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
Per aix\u00f2, la dicotomia entre natura i cultura que hi ha al fons del mite del parad\u00eds la trobem exemplificada tant en l\u2019imaginari rousseauni\u00e0 \u2014el de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 feli\u00e7ment realitzat justament pel seu arrelament harmoni\u00f3s en la natura\u2014 com en les teories de les \u00abedats del m\u00f3n\u00bb (Hes\u00edode, Joan Llu\u00eds Vives, Antonio de Guevara, Friedrich Schelling), enteses com una classificaci\u00f3 de les diverses possibilitats humanes, ja que no estem prefixats biol\u00f2gicament. \u00c9s la dualitat entre el mite del bon salvatge, que encarna la superviv\u00e8ncia a trav\u00e9s de l\u2019ajustament a la natura, i el mite de Robinson Crusoe, que encarna la superviv\u00e8ncia gr\u00e0cies a l\u2019establiment de les rutines culturals. Aquesta duplicitat es retroba en l\u2019imaginari del parad\u00eds sota les imatges del jard\u00ed (natura) i de la ciutat (cultura).<\/p>\n\n\n\n
El primer model de parad\u00eds prov\u00e9 de l\u2019imaginari persa (pairi-da\u00eaza<\/em>), recollit per l\u2019assiri (pardisu<\/em>) i l\u2019hebreu (pard\u00eas<\/em>), per referir-se a un jard\u00ed envoltat d\u2019un mur, \u00e9s a dir, un espai natural que ha estat modificat per la m\u00e0 humana. El grec par\u00e1deisos<\/em> remetia als parcs dels reis perses. En la literatura jueva, cristiana i isl\u00e0mica, el mot acostuma a anar acompanyat de determinatius com ara \u00abel jard\u00ed de D\u00e9u\u00bb, \u00abel jard\u00ed del Senyor\u00bb o \u00abel jard\u00ed de les del\u00edcies\u00bb. Les tres religions abrah\u00e0miques identifiquen el parad\u00eds amb el jard\u00ed de l\u2019Ed\u00e8n, on D\u00e9u va situar el primer home i la primera dona, per\u00f2 aix\u00f2 no exclou que trobem textos que imaginen el parad\u00eds com el lloc on els justos, despr\u00e9s de la mort, viuen en un estat de felicitat (Gn 2:8-15, 3:23-24, Ez 28:13, Is 57:1-2, Lc 16:19-31). En les tres religions, hi veiem la doble possibilitat d\u2019un parad\u00eds que es troba en l\u2019origen i d\u2019un parad\u00eds posterior a la mort.<\/p>\n\n\n\nExpulsi\u00f3 del jard\u00ed de l’Ed\u00e8n | \u00a9 Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
El model del parad\u00eds imaginat com a ciutat prov\u00e9 de la literatura apocal\u00edptica (Ap. 21:10-27). A la fi dels temps, un cop derrotat Satan\u00e0s (causant de l\u2019expulsi\u00f3 del jard\u00ed de l\u2019Ed\u00e8n) i dut a terme el judici universal (que separa els justos que aniran al parad\u00eds dels pecadors condemnats a l\u2019infern), davallar\u00e0 del cel una ciutat santa, la nova Jerusalem. Ubicada dalt d\u2019una muntanya, tamb\u00e9 est\u00e0 envoltada d\u2019un mur protector com en el cas del parad\u00eds ent\u00e8s com a jard\u00ed. La ciutat paradis\u00edaca t\u00e9 forma de quadrat i consta de dotze portes organitzades en grups de tres, orientats cadascun vers els quatre punts cardinals. Si el parad\u00eds concebut com a jard\u00ed era la llar dels primers \u00e9ssers humans, el parad\u00eds imaginat com a ciutat ser\u00e0 la llar vers la qual s\u2019adrecen totes les nacions.<\/p>\n\n\n\n
\n
Tant si vam ser expulsats del parad\u00eds com si encara no hi hem arribat, el parad\u00eds \u00e9s un mite dram\u00e0tic: arrosseguem la ferida de la mancan\u00e7a, I LA SEVA cicatriu \u00e9s el SIGNE indefectible del desig que ens constitueix com a \u00e9ssers radicalment anhelants<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
El jard\u00ed de l\u2019Ed\u00e8n (jard\u00ed terrenal) simbolitza l\u2019harmonia origin\u00e0ria entesa com a plenitud. \u00c9s el jard\u00ed com a paradigma de la fecunditat, representada pels arbres frondosos, especialment per l\u2019arbre de la vida i per l\u2019arbre del coneixement del b\u00e9 i del mal. En aquest cas, el parad\u00eds es troba a orient, lloc on neix el sol, ent\u00e8s com a s\u00edmbol de llum i vida. Per aix\u00f2, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 expulsat del parad\u00eds \u00e9s condemnat a viure en una terra eixorca ubicada a l\u2019occident (lloc on el sol es pon) que nom\u00e9s fruitar\u00e0 amb la suor del treball. Significativament, tant en l\u2019imaginari del parad\u00eds com a jard\u00ed com del parad\u00eds com a ciutat, hi trobem quatre rius o un riu que es divideix en quatre bra\u00e7os que simbolitzen els quatre punts cardinals, \u00e9s a dir, la totalitat de l\u2019espai. En tots dos, a m\u00e9s, hi trobem el simbolisme de la verticalitat que uneix el cel i la terra: en un cas, amb l\u2019arbre, i en l\u2019altre, amb la muntanya. Tant l\u2019arbre (entitat animada) com la muntanya (entitat inanimada) conviden a aixecar la mirada, a transcendir la pura condici\u00f3 material per tal d\u2019intuir la transcend\u00e8ncia. Aix\u00ed, per exemple, en la literatura indost\u00e0nica, el centre del m\u00f3n se simbolitza amb una muntanya de la qual brollen quatre rius que davallen fins a la plana tot transportant la fecunditat que ve de dalt. El parad\u00eds-jard\u00ed i el parad\u00eds-ciutat simbolitzen la fertilitat, tal com veiem en la mitologia grega del jard\u00ed de les Hesp\u00e8rides o en l\u2019epopeia de Guilgamesh \u2014on Utnapishtim (l\u2019heroi del diluvi), un cop assolida la immortalitat, habita en una illa d\u2019acc\u00e9s dif\u00edcil prop de la desembocadura de diversos rius.<\/p>\n\n\n\n
Si el parad\u00eds-jard\u00ed s\u2019identifica amb la dimensi\u00f3 terrenal, el parad\u00eds-ciutat correspon a un imaginari escatol\u00f2gic. En les tres religions monoteistes, el periple hum\u00e0 es resol en un retorn al parad\u00eds originari, per\u00f2 no ent\u00e8s com un retorn al jard\u00ed d\u2019on vam ser expulsats, sin\u00f3 com a terra promesa per al futur. La mort, vinculada a l\u2019expulsi\u00f3 del parad\u00eds-jard\u00ed, ser\u00e0 compensada per la immortalitat vigent en el parad\u00eds-ciutat.<\/p>\n\n\n\n
El mite del parad\u00eds i el polifacetisme hum\u00e0<\/h5>\n\n\n\n
Els mites del parad\u00eds originari, del parad\u00eds perdut i dels paradisos artificials expressen les possibilitats de la paraula humana entesa com a articulaci\u00f3 de sentit. Les crisis humanes (tant en l\u2019\u00e0mbit individual com col\u00b7lectiu) s\u2019expressen gramaticalment perqu\u00e8 experimentar el final de les coses tal com les hem conegut ens obliga a buscar noves formes expressives. Preservar la creen\u00e7a que habitem un m\u00f3n que, malgrat tot, continua tenint sentit: aquest \u00e9s el poder del mite del parad\u00eds on \u00e9rem origin\u00e0riament, o del parad\u00eds vers el qual ens encaminem, o dels paradisos que som capa\u00e7os de crear en cada moment de l\u2019exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\nEl Poema de Gilgamesh<\/em> \u00e9s considerada la primera gran obra de la literatura universal | \u00a9 Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
Els \u00e9ssers humans experimentem la necessitat de representar-nos la realitat com a condici\u00f3 imprescindible tant per al coneixement com per a la comunicaci\u00f3 amb els altres. Ara b\u00e9, la funci\u00f3 dels mites no rau a proporcionar una explicaci\u00f3 del m\u00f3n, sin\u00f3 a proporcionar uns models interpretatius per poder-lo entendre i viure-hi. En totes les cultures, les narracions m\u00edtiques \u2014acceptades i interpretades\u2014 tenen una funci\u00f3 heur\u00edstica, \u00e9s a dir, d\u2019obrir i eixamplar horitzons d\u2019experi\u00e8ncies possibles. Aix\u00f2 explica per qu\u00e8 el mite del parad\u00eds com a expressi\u00f3 d\u2019una situaci\u00f3 de plenitud reapareix sempre que s\u2019instal\u00b7la la sensaci\u00f3 d\u2019un final d\u2019\u00e8poca. En molts d\u2019aquests casos, l\u2019imaginari del parad\u00eds deixa de ser un ideal vers el qual tendim per convertir-se en un estadi suposadament ja assolit. Sigui en l\u2019\u00e0mbit religi\u00f3s, pol\u00edtic, \u00e8tic o est\u00e8tic, la pretensi\u00f3 d\u2019haver arribat al parad\u00eds acostuma a coincidir amb plantejaments fonamentalistes o ahist\u00f2rics de grups que pretenen imposar una determinada interpretaci\u00f3 del curs temporal com a normativa. L\u2019exist\u00e8ncia humana ja no \u00e9s un periple sempre inacabat, sin\u00f3 la pretensi\u00f3 d\u2019un final de trajecte.<\/p>\n\n\n\n
\n
Preservar la creen\u00e7a que habitem un m\u00f3n que, malgrat tot, continua tenint sentit: aquest \u00c9S el poder del mite del parad\u00eds on \u00e9rem origin\u00e0riament, o del parad\u00eds vers el qual ens encaminem, o dels paradisos que som capa\u00e7os de crear en cada moment de l\u2019exist\u00e8ncia<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
El mite del parad\u00eds (en el seu polifacetisme) ens parla del poder de la imaginaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 dels efectes de la secularitzaci\u00f3 de les utopies i de la falta de projectes col\u00b7lectius; de la necess\u00e0ria contenci\u00f3 del psicologisme i dels riscos de prescindir de la dimensi\u00f3 hist\u00f2rica de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, i, al capdavall, dels l\u00edmits de les societats que ja no saben plantejar-se les q\u00fcestions fundacionals de la seva cultura. Les societats que perden capacitats expressives perqu\u00e8 ja no saben heure-se-les amb el llenguatge simb\u00f2lic s\u00f3n, potser, m\u00e9s propenses a la manipulaci\u00f3: la seva incapacitat interpretativa els posa d\u00f2cilment en mans de les opinions dels altres i els dificulta enormement la disposici\u00f3 a argumentar punts de vista alternatius. Som emissors de s\u00edmbols com a recurs per comunicar la nostra recerca d\u2019una sana ubicaci\u00f3 en la realitat. El mite del parad\u00eds convida a no prescindir de la idea d\u2019una possible plenitud, a continuar considerant l\u2019anhel d\u2019una situaci\u00f3 harm\u00f2nica i a recordar l\u2019ambig\u00fcitat de la condici\u00f3 humana, que, en cada ara i aqu\u00ed, necessita revisar la seva instal\u00b7laci\u00f3 en la realitat.<\/p>\n\n\n\n
____________<\/p>\n\n\n\n
Foto de portada<\/strong>: fragment de l’obra El jard\u00ed de l’Ed\u00e8n<\/em>, que data del darrer quart del segle XVI (col\u00b7lecci\u00f3 del MET) | \u00a9 Wikimedia Commons<\/p>\n\n\n\n
El parad\u00eds com a mite: desig d'un estat ideal - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"El mite del parad\u00eds convida a no prescindir de la idea d\u2019una possible plenitud, a considerar l\u2019anhel de l'harmonia i a recordar l\u2019ambig\u00fcitat de la condici\u00f3 humana.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El parad\u00eds com a mite: desig d'un estat ideal - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El mite del parad\u00eds convida a no prescindir de la idea d\u2019una possible plenitud, a considerar l\u2019anhel de l'harmonia i a recordar l\u2019ambig\u00fcitat de la condici\u00f3 humana.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-07-10T12:49:26+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/El-jardi-de-Eden_MET_DP159802_WikimediaCommons-e1781872309235-1024x503.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"503\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\\\/\",\"name\":\"El parad\u00eds com a mite: desig d'un estat ideal - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/06\\\/El-jardi-de-Eden_MET_DP159802_WikimediaCommons-e1781872309235.jpg\",\"datePublished\":\"2026-07-02T16:41:26+00:00\",\"dateModified\":\"2026-07-10T12:49:26+00:00\",\"description\":\"El mite del parad\u00eds convida a no prescindir de la idea d\u2019una possible plenitud, a considerar l\u2019anhel de l'harmonia i a recordar l\u2019ambig\u00fcitat de la condici\u00f3 humana.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/06\\\/El-jardi-de-Eden_MET_DP159802_WikimediaCommons-e1781872309235.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/06\\\/El-jardi-de-Eden_MET_DP159802_WikimediaCommons-e1781872309235.jpg\",\"width\":3840,\"height\":1887},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El parad\u00eds com a mite: desig d’un estat ideal\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El parad\u00eds com a mite: desig d'un estat ideal - Fragmenta Editorial","description":"El mite del parad\u00eds convida a no prescindir de la idea d\u2019una possible plenitud, a considerar l\u2019anhel de l'harmonia i a recordar l\u2019ambig\u00fcitat de la condici\u00f3 humana.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"El parad\u00eds com a mite: desig d'un estat ideal - Fragmenta Editorial","og_description":"El mite del parad\u00eds convida a no prescindir de la idea d\u2019una possible plenitud, a considerar l\u2019anhel de l'harmonia i a recordar l\u2019ambig\u00fcitat de la condici\u00f3 humana.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-07-10T12:49:26+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":503,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/El-jardi-de-Eden_MET_DP159802_WikimediaCommons-e1781872309235-1024x503.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"11 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\/","name":"El parad\u00eds com a mite: desig d'un estat ideal - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/El-jardi-de-Eden_MET_DP159802_WikimediaCommons-e1781872309235.jpg","datePublished":"2026-07-02T16:41:26+00:00","dateModified":"2026-07-10T12:49:26+00:00","description":"El mite del parad\u00eds convida a no prescindir de la idea d\u2019una possible plenitud, a considerar l\u2019anhel de l'harmonia i a recordar l\u2019ambig\u00fcitat de la condici\u00f3 humana.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/El-jardi-de-Eden_MET_DP159802_WikimediaCommons-e1781872309235.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/El-jardi-de-Eden_MET_DP159802_WikimediaCommons-e1781872309235.jpg","width":3840,"height":1887},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-com-a-mite-desig-dun-estat-ideal\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El parad\u00eds com a mite: desig d’un estat ideal"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/94581","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/94582"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=94581"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=94581"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=94581"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/Expulsio-del-jardi-de-Eden_WikimediaCommons-1024x475.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/960px_EpopeiaGuilgamesh_TheSulaymaniyahMuseum_Iraq_WikimediaCommons.jpg\")