{"id":94611,"date":"2026-07-02T18:27:07","date_gmt":"2026-07-02T16:27:07","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=94611"},"modified":"2026-07-10T14:48:41","modified_gmt":"2026-07-10T12:48:41","slug":"el-paradis-segons-antoni-gaudi","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\/","title":{"rendered":"El parad\u00eds segons Antoni Gaud\u00ed"},"content":{"rendered":"\n
L\u2019any 1970 Barcelona va inaugurar l\u2019Edifici Colom, el primer que sobrepassava la barrera dels cent metres d\u2019al\u00e7\u00e0ria i que superava, aix\u00ed, la tradicional hegemonia dels campanars, com els de Santa Maria del Pi o la catedral.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
Som al 2026, i en una de les ciutats m\u00e9s secularitzades d\u2019Europa \u2014on, els darrers vint-i-cinc anys, els edificis emblem\u00e0tics del seu skyline<\/em> eren les torres de la Vila Ol\u00edmpica, la torre Gl\u00f2ries de Jean Nouvel o l\u2019Hotel Vela\u2014, l\u2019edifici m\u00e9s alt torna a ser una esgl\u00e9sia, que \u00e9s, a la vegada, el monument m\u00e9s visitat de la ciutat. \u00c9s una de les m\u00faltiples contradiccions que acompanyen la Sagrada Fam\u00edlia, sempre en el debat entre nost\u00e0lgics detractors i incondicionals ac\u00e8rrims. El 10 de juny el papa Lle\u00f3 XIV va beneir la torre de Jesucrist, coronada per la creu de quatre bra\u00e7os \u2014a l\u2019interior de la qual s\u2019intueix la figura de l\u2019Anyell, creat per l\u2019artista itali\u00e0 Andrea Mastrovito\u2014, que aconsegueix la ins\u00f2lita al\u00e7\u00e0ria de m\u00e9s de 175 metres i converteix el temple en l\u2019esgl\u00e9sia m\u00e9s alta del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n
Moss\u00e8n Armand Puig, que en l\u2019actualitat \u00e9s el bi\u00f2graf m\u00e9s acreditat d\u2019Antoni Gaud\u00ed, amb l\u2019aval de dues monografies d\u2019aparici\u00f3 recent, va explicar en una entrevista que la Sagrada Fam\u00edlia s\u2019havia constru\u00eft primerament \u00aba l\u2019interior de Gaud\u00ed\u00bb, en el sentit que, abans de ser pedra, arquitectura i geometria, aquesta neix de la vida interior i de la religiositat del mateix arquitecte. Dit d\u2019una altra manera, no estem parlant nom\u00e9s d\u2019una obra arquitect\u00f2nica, sin\u00f3 de la representaci\u00f3 espiritual que l\u2019arquitecte va fer-se sobre el cam\u00ed de la humanitat cap a D\u00e9u i la plenitud.<\/p>\n\n\n\n
\n
la finalitzaci\u00f3 de la torre de jesucrist representa la culminaci\u00f3 d’una de les grans intu\u00efCIONS DE GAUD\u00cd: CONVERTIR L’ARQUITECTURA EN UNA EXPERI\u00c8NCIA ESPIRITUAL<\/span><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
En assumir aquest enc\u00e0rrec tan exigent \u00ad\u2014impulsat per l\u2019Associaci\u00f3 de Devots de Sant Josep, amb Josep M. Bocabella al capdavant, i pel pare Manyanet\u2014, m\u00e9s que continuar el projecte neog\u00f2tic de Francesc de Paula del Villar, Gaud\u00ed ja va idear un temple diferent de qualsevol altre que s\u2019hagu\u00e9s fet abans. L\u2019\u00fanic que no va poder canviar-hi va ser l\u2019orientaci\u00f3 \u2014ell hauria disposat el temple de manera transversal, de xamfr\u00e0 a xamfr\u00e0\u2014, perqu\u00e8 la cripta ja s\u2019havia comen\u00e7at. Va dedicar els primers anys a acabar aquest espai, i el 1891 va comen\u00e7ar la fa\u00e7ana del Naixement, que \u00e9s l\u2019\u00fanica que va veure acabada. Dels quatre campanars nom\u00e9s en va poder veure concl\u00f2s el dedicat a sant Bernab\u00e9. <\/p>\n\n\n\n
Les singulars torres campanar de la Sagrada Fam\u00edlia estan inspirades en el projecte de les missions franciscanes a T\u00e0nger \u2014un projecte que, tot i que va fracassar, Gaud\u00ed sempre va guardar entre els seus papers amb una consideraci\u00f3 especial. Aix\u00ed mateix, el gran banc de proves estructurals per al temple va ser l\u2019esgl\u00e9sia de la Col\u00f2nia G\u00fcell, aturada per la mort d\u2019Eusebi G\u00fcell i el desinter\u00e8s dels hereus, per\u00f2 de la qual Gaud\u00ed va fer una gran maqueta polifunicular amb saquets de perdigons i que seria la versi\u00f3 invertida del temple. A la Sagrada Fam\u00edlia, Gaud\u00ed hi \u00abmillora\u00bb l\u2019organicitat del g\u00f2tic. Prescindeix dels contraforts \u2014que segons ell eren \u00abcrosses\u00bb\u2014, i crea unes columnes arborescents que es ramifiquen i converteixen l\u2019espai en un bosc de pedra i llum, el qual, visualment i simb\u00f2licament, tamb\u00e9 ens pot remetre al parad\u00eds b\u00edblic: un jard\u00ed harmoni\u00f3s on la natura i l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 conviuen en unitat.<\/p>\n\n\n\nGaud\u00ed va concebre la Sagrada Fam\u00edlia com una anticipaci\u00f3 simb\u00f2lica al parad\u00eds, on arquitectura, llum, natura i comunitat convergeixen en una mateixa dimensi\u00f3 de plenitud | \u00a9 Maria Gargant\u00e9<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
Cal recordar la complexitat del simbolisme trinitari del temple: les tres fa\u00e7anes com a recorregut cristi\u00e0 \u2014Naixement, creaci\u00f3 i vida; Passi\u00f3 i redempci\u00f3, i Gl\u00f2ria i vida eterna. \u00c9s especialment interessant la futura fa\u00e7ana de la Gl\u00f2ria, que representa l\u2019arribada a la plenitud final: una imatge molt propera a la idea de parad\u00eds. <\/p>\n\n\n\n
Francesc Torralba va dedicar-hi la seva quarta tesi doctoral. Segons la seva recerca, aquesta fa\u00e7ana constitueix la s\u00edntesi de l\u2019escatologia cristiana d\u2019Antoni Gaud\u00ed, ja que representa el dest\u00ed \u00faltim de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 i el seu itinerari cap a D\u00e9u. Torralba identifica cinc eixos interpretatius: la fa\u00e7ana com a representaci\u00f3 del m\u00e9s-enll\u00e0; la centralitat de l\u2019esperan\u00e7a sobre la por; el protagonisme del parad\u00eds i de la gl\u00f2ria divina; la necessitat d\u2019una vida virtuosa per accedir-hi, i la concepci\u00f3 de l\u2019arquitectura com a expressi\u00f3 material de la teologia. En aquest sentit, la fa\u00e7ana de la Gl\u00f2ria \u00e9s presentada com una \u00abpedagogia visual del parad\u00eds\u00bb que guia simb\u00f2licament el visitant des de la realitat terrenal fins a la comuni\u00f3 definitiva amb D\u00e9u.<\/p>\n\n\n\n
\n
en el cap i el cor de Gaud\u00ed, la Sagrada Fam\u00edlia representa tota una altra cosa, que \u00e9s la seva pr\u00f2pia anticipaci\u00f3 del parad\u00eds: una Catalunya nova, la naci\u00f3 plena que es dre\u00e7a orgullosa cap al cel<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
Una altra part fonamental de la Sagrada Fam\u00edlia en clau simb\u00f2lica i experiencial ve de l\u2019efecte obtingut pels vitralls en l\u2019espai, que Gaud\u00ed \u2014conscient que la llum \u00e9s atribut de D\u00e9u en la tradici\u00f3 cristiana\u2014 havia concebut per espr\u00e9mer la idone\u00eftat de la llum mediterr\u00e0nia i que van ser realitzats, durant gaireb\u00e9 una d\u00e8cada, per l\u2019artista sabadellenc Joan Vila Grau. Els vitralls orientats a llevant, dominats per tonalitats blaves i verdes, simbolitzen el naixement, l\u2019esperan\u00e7a i la creaci\u00f3, mentre que els de ponent, amb colors c\u00e0lids com el groc, el taronja i el vermell, evoquen la plenitud, el sacrifici i la transcend\u00e8ncia. Tot plegat estableix una correspond\u00e8ncia entre el cicle solar i el cam\u00ed espiritual de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Aquest recorregut crom\u00e0tic constitueix una met\u00e0fora del tr\u00e0nsit existencial des de l\u2019origen fins a la realitzaci\u00f3 espiritual. <\/p>\n\n\n\n
El moviment de la llum al llarg del dia transforma constantment l\u2019espai interior i ens convida a una experi\u00e8ncia contemplativa. Aix\u00ed, els vitralls no nom\u00e9s transmeten significats doctrinals, sin\u00f3 que generen una viv\u00e8ncia est\u00e8tica i espiritual que afavoreix la transcend\u00e8ncia. D\u2019aquesta manera, la interacci\u00f3 entre llum, color i formes org\u00e0niques \u2014en especial, amb les columnes arborescents del temple\u2014 expressa la reconciliaci\u00f3 entre natura i transcend\u00e8ncia, una idea fonamental en el pensament de Gaud\u00ed. Tot plegat, una representaci\u00f3 visual de la llum divina que travessa la creaci\u00f3 i orienta l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 cap a la gl\u00f2ria, i que converteix l\u2019arquitectura en una prefiguraci\u00f3 simb\u00f2lica del parad\u00eds.<\/p>\n\n\n\nLa verticalitat de la nau orienta la mirada cap enlaire, expressant la vocaci\u00f3 d’unir la terra i el cel i acompanyar el visitant cap a la transcend\u00e8ncia | \u00a9 Maria Gargant\u00e9<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
Les torres sempre han simbolitzat el desig hum\u00e0 d\u2019elevar-se espiritualment i d\u2019apropar-se a all\u00f2 div\u00ed, i la recentment conclosa torre de Jesucrist participa tamb\u00e9 d\u2019aquest simbolisme total en clau teol\u00f2gica: la torre com a uni\u00f3 entre el cel i la terra, entre la ciutat de D\u00e9u i la ciutat dels homes. <\/p>\n\n\n\n
L\u2019arquitecte reusenc no concep el temple com un cos a\u00efllat, sin\u00f3 en relaci\u00f3 amb la ciutat. Per aix\u00f2 la bas\u00edlica havia de funcionar com un carill\u00f3 immens, el so del qual s\u2019integraria al paisatge sonor de la ciutat per mitj\u00e0 de les vuitanta-quatre campanes repartides entre les divuit torres. Un magn\u00edfic instrument musical com l\u2019ha definit el director de la C\u00e0tedra Gaud\u00ed, Galdric Santana. Segons la tradici\u00f3 funer\u00e0ria cristiana, al parad\u00eds ens hi acollir\u00e0 un cor d\u2019\u00e0ngels, qui sap si repartits en cantories com les de la Sagrada Fam\u00edlia, que el proppassat 10 de juny van fer lluir les veus de sis-cents cantaires de corals de tot el pa\u00eds. Aquest escenari, \u00bf\u00e9s l\u2019anticipaci\u00f3 del parad\u00eds?<\/p>\n\n\n\n
Antoni Gaud\u00ed va quedar molt afectat pels fets de la Setmana Tr\u00e0gica. D\u2019una banda, era conscient que els revoltats podrien ser els mateixos obrers que treballaven al temple, i hi empatitzava, per\u00f2, de l\u2019altra, estava conven\u00e7ut que les revolucions violentes nom\u00e9s portaven destrucci\u00f3 i mis\u00e8ria. A partir de llavors, es va dedicar en exclusiva al temple i el va convertir, alhora, en la seva fortalesa espiritual i pol\u00edtica: una mena de comunitat ideal on, com ha estudiat Chiara Curti, els treballadors tenien unes condicions laborals dignes que s\u2019estenien a la preocupaci\u00f3 pel benestar de les seves fam\u00edlies. \u00c9s en aquest context que la construcci\u00f3 (finan\u00e7ada pel mateix Gaud\u00ed) de les Escoles de la Sagrada Fam\u00edlia \u2014adre\u00e7ades als fills dels obrers, per\u00f2 tamb\u00e9 als de les fam\u00edlies pobres del barri\u2014 no \u00e9s nom\u00e9s un altre laboratori experimental formidable per la seva arquitectura, sin\u00f3 tamb\u00e9 un dels primers centres on es va aplicar la pedagogia Montessori i es promovien activitats de conscienciaci\u00f3 ambiental, com la Festa de l\u2019Arbre del 1911, presidida per una senyera grandiosa. Festa i comunitat seran un eix important de la Sagrada Fam\u00edlia com a espai de vida. El temple com a casa i com a naci\u00f3. No tinguem cap dubte que, m\u00e9s enll\u00e0 de les teories que el situen com un temple expiatori que representa el replegament i l\u2019agonia burgesa contra la ciutat obrera i revolucion\u00e0ria, en el cap i el cor de Gaud\u00ed, la Sagrada Fam\u00edlia representa tota una altra cosa, que \u00e9s la seva pr\u00f2pia anticipaci\u00f3 del parad\u00eds: una Catalunya nova, la naci\u00f3 plena que es dre\u00e7a orgullosa cap al cel, on \u00abtots en serem, d\u2019orfeonistes\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
____________<\/p>\n\n\n\n
Foto de portada<\/strong>: les columnes arborescents de la Sagrada Fam\u00edlia converteixen l’interior del temple en un bosc de pedra i llum, una de les imatges m\u00e9s eloq\u00fcents de la s\u00edntesi entre natura i fe que proposa Gaud\u00ed | \u00a9 Maria Gargant\u00e9<\/p>\n\n\n\n
El parad\u00eds segons Antoni Gaud\u00ed - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Maria Gargant\u00e9 exposa la relaci\u00f3 entre el parad\u00eds de l\u2019Ed\u00e8n i el de la Gl\u00f2ria, en aquest cas, segons Antoni Gaud\u00ed i la Sagrada Fam\u00edlia.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El parad\u00eds segons Antoni Gaud\u00ed - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Maria Gargant\u00e9 exposa la relaci\u00f3 entre el parad\u00eds de l\u2019Ed\u00e8n i el de la Gl\u00f2ria, en aquest cas, segons Antoni Gaud\u00ed i la Sagrada Fam\u00edlia.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-07-10T12:48:41+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/Basilica_i_Temple_Expiatori_de_la_Sagrada_Familia_interiors_WikimediaCommons-1024x683.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"683\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\\\/\",\"name\":\"El parad\u00eds segons Antoni Gaud\u00ed - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/06\\\/Basilica_i_Temple_Expiatori_de_la_Sagrada_Familia_interiors_WikimediaCommons.jpg\",\"datePublished\":\"2026-07-02T16:27:07+00:00\",\"dateModified\":\"2026-07-10T12:48:41+00:00\",\"description\":\"Maria Gargant\u00e9 exposa la relaci\u00f3 entre el parad\u00eds de l\u2019Ed\u00e8n i el de la Gl\u00f2ria, en aquest cas, segons Antoni Gaud\u00ed i la Sagrada Fam\u00edlia.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/06\\\/Basilica_i_Temple_Expiatori_de_la_Sagrada_Familia_interiors_WikimediaCommons.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/06\\\/Basilica_i_Temple_Expiatori_de_la_Sagrada_Familia_interiors_WikimediaCommons.jpg\",\"width\":5616,\"height\":3744},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El parad\u00eds segons Antoni Gaud\u00ed\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El parad\u00eds segons Antoni Gaud\u00ed - Fragmenta Editorial","description":"Maria Gargant\u00e9 exposa la relaci\u00f3 entre el parad\u00eds de l\u2019Ed\u00e8n i el de la Gl\u00f2ria, en aquest cas, segons Antoni Gaud\u00ed i la Sagrada Fam\u00edlia.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"El parad\u00eds segons Antoni Gaud\u00ed - Fragmenta Editorial","og_description":"Maria Gargant\u00e9 exposa la relaci\u00f3 entre el parad\u00eds de l\u2019Ed\u00e8n i el de la Gl\u00f2ria, en aquest cas, segons Antoni Gaud\u00ed i la Sagrada Fam\u00edlia.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-07-10T12:48:41+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":683,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/Basilica_i_Temple_Expiatori_de_la_Sagrada_Familia_interiors_WikimediaCommons-1024x683.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"9 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\/","name":"El parad\u00eds segons Antoni Gaud\u00ed - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/Basilica_i_Temple_Expiatori_de_la_Sagrada_Familia_interiors_WikimediaCommons.jpg","datePublished":"2026-07-02T16:27:07+00:00","dateModified":"2026-07-10T12:48:41+00:00","description":"Maria Gargant\u00e9 exposa la relaci\u00f3 entre el parad\u00eds de l\u2019Ed\u00e8n i el de la Gl\u00f2ria, en aquest cas, segons Antoni Gaud\u00ed i la Sagrada Fam\u00edlia.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/Basilica_i_Temple_Expiatori_de_la_Sagrada_Familia_interiors_WikimediaCommons.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/Basilica_i_Temple_Expiatori_de_la_Sagrada_Familia_interiors_WikimediaCommons.jpg","width":5616,"height":3744},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-paradis-segons-antoni-gaudi\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El parad\u00eds segons Antoni Gaud\u00ed"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/94611","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/94634"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=94611"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=94611"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=94611"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/IMG20240627125002-edited.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/IMG20230517121214.jpg\")