Gabriel Ventura (Granollers, 1988)<\/strong> \u00e9s escriptor i artista. Entre les seves obres destaquen\u00a0W<\/em>\u00a0(2017), Apunts per a un incendi dels ulls<\/em>\u00a0(2020),\u00a0La nit portuguesa<\/em>\u00a0(2021) i\u00a0El millor dels mons impossibles\u00a0<\/em>(2025).\u00a0Per altra banda, ha col\u00b7laborat amb institucions com\u00a0el MACBA, TBA21 Thyssen-Bornemisza, Framer framed, Eina, Elisava, Museu T\u00e0pies, Centre d’Art Contemporani Fabra i Coats i la Filmoteca de Catalunya, entre molts d’altres. Ha realitzat lectures i accions en festivals com FIL Guadalajara, Barcelona Poesia o Festival E\u00f1e.\u00a0Una de les seves \u00faltimes col\u00b7laboracions ha consistit en la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica i liter\u00e0ria de\u00a0LUX<\/em> (2025), \u00e0lbum de Rosal\u00eda. \u00c9s professor a BAU i codirector del festival POESIA i +. Recentment, ha estat premiat amb la Beca Finestres.\u00a0<\/p>\n\n\n\n ***<\/p>\n\n\n\n \u00bfQu\u00e8 \u00e9s el primer que us ve al cap si us dic \u00abparad\u00eds\u00bb?<\/strong><\/p>\n\n\n\n N\u00faria Mart\u00ednez-Vernis (NMV):<\/strong> Mira, fa molt de temps repartia croissants i el diari. Repartia esmorzars els dissabtes i els diumenges, i un dia vaig anar a repartir una safateta de pastes al carrer de Balmes. Quan em van obrir la porta, vaig descobrir el que aleshores em va semblar l\u2019idil\u00b7li: un senyor molt gros, amb aspecte de ric i un barn\u00fas blanc. Tot el pis era llumin\u00f3s i net, i per darrere va passar una noia angelical i vaporosa, com una aparici\u00f3. Jo treballava com un animal i vinc d\u2019una fam\u00edlia molt llarga. A casa, hi viv\u00edem vuit persones. I en aquell pis tot era tranquil.<\/p>\n\n\n\n Gabriel Ventura (GV):<\/strong> Jo vaig cr\u00e9ixer a Colera, un poble de l\u2019Empord\u00e0. Com que no hi havia pista de futbol, per a nosaltres tot el poble era una pista de joc. Era incre\u00efble. Per a mi la infantesa va ser jugar al carrer i fer cabanyes. Quan penso en Colera, penso en un parad\u00eds a la terra, i em costa tornar-hi perqu\u00e8 en tinc aquella imatge id\u00edl\u00b7lica. <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n Tots dos heu recorregut a episodis de joventut o d\u2019infantesa. \u00bfSempre \u00e9s un lloc o un moment perdut el parad\u00eds? \u00bfSempre \u00e9s a la infantesa o a la joventut?<\/strong><\/p>\n\n\n\n NMV:<\/strong> No. El parad\u00eds tamb\u00e9 pot ser en present. Ara pensava en el Piramid\u00f3n, un centre d\u2019artistes on un col\u00b7lega va fer una resid\u00e8ncia l\u2019estiu passat i hi vaig poder estar i treballar amb ell i fer el que ens agrada. I despr\u00e9s al carrer hi havia festa, i tot anava lligat. <\/p>\n\n\n\n GV:<\/strong> En present, et diria que el parad\u00eds \u00e9s estar a la platja amb una copeta de cava prenent el sol. Soc molt materialista, en el sentit que m\u2019agrada molt la vida. Fins i tot en els moments de dificultat, pots llevar-te, i fer un caf\u00e8, i mirar per la finestra\u2026 El fet de ser aqu\u00ed, viu i envoltat de gent, ja em sembla for\u00e7a paradis\u00edac. No tinc la idea d\u2019un m\u00e9s-enll\u00e0, d\u2019una cosa que vingui despr\u00e9s. El problema \u00e9s que et fas conscient que aix\u00f2 \u00e9s el parad\u00eds quan t\u2019adones de com estan molts altres llocs del m\u00f3n i com viu molta gent. Jo tamb\u00e9 vinc d\u2019una fam\u00edlia humil, i poder-me dedicar al que m\u2019agrada, i ser aqu\u00ed parlant i fent unes copes, ja em sembla delici\u00f3s. La idea de pensar que la felicitat ve l\u2019endem\u00e0 m\u2019ha fet infeli\u00e7. Sempre he mirat de trobar la manera de no pensar tant en el m\u00e9s-enll\u00e0, o en m\u00e9s endavant, de viure en el dia a dia i gaudir la quotidianitat, malgrat que de vegades sembli molt dura. <\/p>\n\n\n\n La noci\u00f3 de parad\u00eds, sigui m\u00e9s terrenal o m\u00e9s elevada, \u00bfus ha inspirat a l\u2019hora d\u2019escriure?<\/strong><\/p>\n\n\n\n NMV: <\/strong>A mi el que m\u2019ha inspirat \u00e9s el carrer i la batalla. Ara tinc la mare malalta d\u2019Alzheimer i el pare que cau i es fa mal sovint. Viuen de lloguer en una casa que fa cent anys que la meva fam\u00edlia lloga, i quan ells es morin ens faran fora. \u00c9s la cooperativa d\u2019habitatge qui fa m\u00e9s la funci\u00f3 d\u2019inspirar-me, per exemple. Aqu\u00ed, el parad\u00eds id\u00edl\u00b7lic no existeix. El parad\u00eds \u00e9s una batalla. O un m\u00f3n on el feixisme i la ultradreta no existeixin. \u00c9s en el suburbi, en all\u00f2 que moltes vegades triem no mirar perqu\u00e8 no encaixa amb l\u2019idil\u00b7li. Prefereixo tocar de peus a terra.<\/p>\n\n\n\n GV:<\/strong> Jo tendeixo a evadir-me molt, a viure al meu m\u00f3n imaginari. Intento generar situacions en qu\u00e8 pugui estar el m\u00e0xim de temps possible sense fer res. M\u2019agrada molt all\u00f2 que diu Enric Casasses: \u00abNo treballar demana molta feina.\u00bb M\u2019inspira tenir el m\u00e0xim de temps disponible per no fer res i per imaginar un m\u00f3n millor. I m\u2019agradaria que tothom pogu\u00e9s viure com jo, potser perqu\u00e8 he vist l\u2019infern a prop, perqu\u00e8 he estat en cases d\u2019acollida i perqu\u00e8 no ho he tingut tot f\u00e0cil. Per\u00f2 dels moments infernals tamb\u00e9 n\u2019he procurat treure coses que em donin for\u00e7a. Una vegada vaig escriure un llibret per a una obra d’Albert Serra on hi havia un cap\u00edtol titulat \u00abEl parad\u00eds s\u00f3n els altres\u00bb. L\u2019alteritat sempre m\u2019ha semblat profundament inspiradora.<\/p>\n\n\n\n Sovint s\u2019ent\u00e9n el parad\u00eds com una recompensa. \u00bfPer qu\u00e8 volem ser compensats? \u00bfDir\u00edeu que aquesta noci\u00f3 va lligada a una set de just\u00edcia que l\u2019home no pot satisfer en vida?<\/strong><\/p>\n\n\n\n NMV:<\/strong> Esclar. Aquesta \u00abcompensaci\u00f3\u00bb o aquesta satisfacci\u00f3 s\u00f3n moments trenats a la vida mateixa. El que passa \u00e9s que, avui dia, est\u00e0 tot tan malament que la idea de parad\u00eds nom\u00e9s em sembla possible en els meus, en la cosa petitona.<\/p>\n\n\n\n \u00abEL M\u00d3N DELS SOMNIS \u00c9S UNA ALTRA MANERA DE PERSEGUIR EL PARAD\u00cdS ARTIFICIAL, QUE FACI POSSIBLE UNA VIDA QUE NO SIGUI TAN RECTA, TAN QUADRADA I TAN BIN\u00c0RIA\u00bb [NMV]<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u00bfQu\u00e8 explica de l\u2019home i de la seva relaci\u00f3 amb la natura que l\u2019espai associat al plaer o a l\u2019abs\u00e8ncia de conflicte o de patiment, moltes vegades, prengui la forma d\u2019un jard\u00ed?<\/strong><\/p>\n\n\n\n GV:<\/strong> Jo visc en un poble petit i, sovint, abans de posar-me a treballar cada mat\u00ed, faig una volta pels camps del voltant. S\u00e9 que de vegades la natura tamb\u00e9 pot ser una nosa, i que segons Perejaume fins i tot els camps que associem al natural ja s\u00f3n una noci\u00f3 urbanitzada de natura, per\u00f2 no hi ha tant d\u2019asfalt i hi sents els ocells. Va b\u00e9 per esbravar-se.<\/p>\n\n\n\n NMV: <\/strong>Jo soc absolutament urbana. Tot i aix\u00f2, ara tinc una comunitat de t\u00f3rtores que em venen a casa i s\u00ed que em fan recuperar una certa sensaci\u00f3 d\u2019harmonia. Durant la pand\u00e8mia venia un bernat pescaire. Aquells mesos ens vam adonar que era molt f\u00e0cil recuperar la ciutat.<\/p>\n\n\n\n A l\u2019imaginari cristi\u00e0, per exemple, s\u2019empra el mot parad\u00eds<\/em> per referir-se a l\u2019Ed\u00e8n, per\u00f2 tamb\u00e9 per referir-se a la morada eterna, al cel (Lluc 23,43) que ens espera despr\u00e9s de la vida a la terra: el parad\u00eds com a espai que no est\u00e0 subjecte al temps. \u00c9s el pas del temps i la mortalitat, \u00bfall\u00f2 que infon patiment a l\u2019home?<\/strong><\/p>\n\n\n\n NMV: <\/strong>Sense cap mena de dubte. Ens morim, s\u00ed. Per\u00f2 que b\u00e9, tamb\u00e9: el que m\u00e9s ens costa de la vida \u00e9s viure-la, i no morir-nos. Penso molt en la mort, tamb\u00e9 perqu\u00e8 fa molts anys que cuido els pares i perqu\u00e8, ara que tinc cinquanta anys, ja he vist morir for\u00e7a gent.<\/p>\n\n\n\n GV:<\/strong> Jo soc un vitalista, i visc en un estat d\u2019excitaci\u00f3 permanent. En la meva poesia hi ha l\u2019intent de v\u00e8ncer, o de conv\u00e8ncer, la mort. De portar-la al meu terreny. De dir-li: \u00abEt far\u00e9 viure a tu tamb\u00e9.\u00bb Penso molt m\u00e9s en la mortalitat dels altres que en la meva, perqu\u00e8 \u00e9s la que em fa patir.<\/p>\n\n\n\n \u00bfNo us agradaria que exist\u00eds un parad\u00eds, encara que nom\u00e9s fos per a aquests altres?<\/strong><\/p>\n\n\n\n NMV:<\/strong> \u00c9s que jo crec que, d\u2019alguna manera, quan ens morim ens quedem. Quan es va morir en Pau Riba i vam anar a llen\u00e7ar les cendres, el saludava per tot arreu on pensava que n\u2019hi havia. M\u2019agraden les celebracions de tancament; de fet, les penso d\u2019una manera tribal.<\/p>\n\n\n\n GV: <\/strong>Jo hi crec molt, en la idea que tot est\u00e0 animat per la vida. Que la vida es va transmetent a tota classe d\u2019\u00e9ssers i de coses. S\u00ed que \u00e9s id\u00edl\u00b7lic, aix\u00f2 de morir-te i arribar a un lloc on hi ha tots aquells qui t\u2019has estimat en algun moment de la vida, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s una idea molt Hollywood. La trobo massa senzilla. Crec que la realitat \u00e9s molt m\u00e9s complexa.<\/p>\n\n\n\n Ambd\u00f3s parleu del context de festa associat al parad\u00eds. \u00bfPenseu que hi t\u00e9 alguna cosa a veure que la festa sigui un espai lligat a les drogues com \u2014sobretot\u2014 l\u2019alcohol?<\/strong><\/p>\n\n\n\n NMV<\/strong>: Associem la consecuci\u00f3 del parad\u00eds a la festa perqu\u00e8 a la festa t\u2019ho passes b\u00e9, i quan t\u2019ho passes b\u00e9 segregues endorfines. \u00c9s una mica el mateix que li passa a l\u2019atleta quan acaba de fer una cursa. Per\u00f2 pensant en un parad\u00eds per a tothom, en realitat m\u2019imagino un m\u00f3n on tothom tingui els drets coberts, on es govern\u00e9s tenint en compte que totes les persones que l\u2019habitem tenim tan sols una vida i que l\u2019hem de poder viure explotant-ne el m\u00e0xim les possibilitats. Si aix\u00f2 inclou no haver de treballar tantes hores com treballem, potser s\u00ed que s\u2019assemblaria una mica al parad\u00eds.<\/p>\n\n\n\n GV<\/strong>: Potser \u00e9s un pensament immoral o poc cristi\u00e0, per\u00f2 quan penso en el parad\u00eds imagino un lloc on pots fer el que vulguis, sense conseq\u00fc\u00e8ncies: un lloc sense culpa ni remordiments. Aqu\u00ed \u00e9s on veig la relaci\u00f3 entre les drogues i la festa. L’aut\u00e8ntica festa \u00e9s un espai d’exc\u00e9s i de perill, on la norma \u00e9s una construcci\u00f3 en proc\u00e9s, una veritat fr\u00e0gil i imprevisible. Durant la festa (em refereixo a les festes de veritat, no a les trobades d’oci programat de la classe mitjana) tot est\u00e0 perm\u00e8s, res est\u00e0 prohibit. Les drogues serveixen per ampliar els l\u00edmits de la realitat, de la nostra percepci\u00f3. Aquesta ampliaci\u00f3 tamb\u00e9 s’ha de produir en el camp de la moral. I aqu\u00ed \u00e9s on es troben el parad\u00eds, la droga i la festa: en la celebraci\u00f3 il\u00b7limitada de la vida. Aquest exc\u00e9s, per descomptat, implica territoris t\u00e8rbols. Per\u00f2, b\u00e9, no cal preocupar-se: sempre hi haur\u00e0 una bona persona disposada a posar l\u00edmits a la festa, i al parad\u00eds. \u00c9s el tipus de persona que no s’ha de convidar mai a una festa.<\/p>\n\n\n\n \u00abl’aut\u00e8ntica festa \u00e9s un espai d’exc\u00e9s i de perill, on la norma \u00e9s una construcci\u00f3 en proc\u00e9s, una veritat fr\u00e0gil i imprevisible\u00bb [gv]<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u00bfCreieu que el consum de drogues est\u00e0 relacionat amb la consecuci\u00f3 d\u2019un benestar i una harmonia paradis\u00edaca? \u00bfAmb les drogues constru\u00efm un parad\u00eds artificial?<\/strong><\/p>\n\n\n\n NMV<\/strong>: Associar el parad\u00eds a les drogues em sembla molt t\u00f2pic. \u00c9s cert que sovint \u00e9s molt dif\u00edcil tenir imaginaci\u00f3 i que depengui d’aix\u00f2. Per\u00f2 hi ha maneres d\u2019explotar i d\u2019expandir aquesta imaginaci\u00f3. Ara pensava en J. V. Foix, per exemple, que deia all\u00f2 de \u00ab\u00e9s quan dormo que hi veig clar\u00bb, perqu\u00e8 agafava les notes just quan estava a punt d\u2019adormir-se. O en el pensament surrealista, que explotava el contingut dels somnis i hi jugava per crear. Aquestes tamb\u00e9 s\u00f3n maneres de descobrir o de perseguir aquest parad\u00eds artificial, aquests mons paral\u00b7lels que ens permetin dibuixar una manera d\u2019entendre la vida que no sigui tan recta, tan quadrada i tan bin\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n GV<\/strong>: No sempre, per\u00f2 a vegades les drogues s\u00f3n el m\u00e9s a prop que podem estar del parad\u00eds, artificial o no. Per altra banda, tots els paradisos s\u00f3n artificials, \u00bfno? El parad\u00eds del cristianisme \u00e9s una de les ficcions m\u00e9s sofisticades i barroques de la hist\u00f2ria, una idea absolutament artificiosa. M’agrada la gent que creu en el parad\u00eds. \u00c9s gent amb imaginaci\u00f3. Els prefereixo davant dels que no creuen en res. El pitjor de la droga \u00e9s despertar-se, aix\u00f2 ho sap tothom, no cal parlar-ne gaire m\u00e9s. Hi ha altres maneres d’acariciar el parad\u00eds. Per exemple, la meditaci\u00f3, el treball amb la respiraci\u00f3\u2026 Conec gent brillant i molt intel\u00b7ligent que ho ha experimentat. Me la crec.<\/p>\n\n\n\n \u00bfEns hem d\u2019esborronar els sentits per perseguir el parad\u00eds?<\/strong><\/p>\n\n\n\n NMV<\/strong>: A mi em sembla que no. Els que ens dediquem al mateix que fem en Gabriel o jo sempre acabem sent vistos com a gent amb els sentits esborronats, com bojos i com drogats. En realitat, el percentatge de gent que es droga i que no carrega amb aquest clix\u00e9 \u00e9s alt\u00edssim, perqu\u00e8 el consum d’alcohol al nostre pa\u00eds \u00e9s molt elevat. \u00c9s que fins i tot la ultradreta pot ser entesa com una droga que crea addictes i que promet un parad\u00eds. El que passa \u00e9s que, quan pensem en drogues, nom\u00e9s pensem en les drogues cl\u00e0ssiques.<\/p>\n\n\n\n GV<\/strong>: Ens hem d’esborronar els sentits cada dia, tant com puguem, per viure millor, per sentir com ballen els nostres prejudicis, per aprofitar cada segon de l’exist\u00e8ncia. Tamb\u00e9 va molt b\u00e9 no fer res, estar tranquil, mirar per la finestra, escoltar les disputes dels ocells. S’ha de combinar l’exc\u00e9s amb la quietud. Coincidentia oppositorum<\/em>, aquesta \u00e9s la meva filosofia.<\/p>\n\n\n\n I si no \u00e9s el parad\u00eds, si pogu\u00e9ssiu triar, \u00bfqu\u00e8 hi ha d\u2019haver despr\u00e9s de la mort?<\/strong><\/p>\n\n\n\n NMV:<\/strong> Sent fidel al meu esperit anarquista, quan em mori voldria desapar\u00e8ixer. <\/p>\n\n\n\n GV: <\/strong>Si pogu\u00e9s triar, despr\u00e9s de la mort hi hauria una festa permanent.<\/p>\n\n\n\n ____________<\/p>\n\n\n\n Foto de portada<\/strong>: \u00a9 Wayra Ficapal<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"featured_media":94746,"template":"","tags":[323,95],"seccio":[57],"class_list":["post-94745","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-323","tag-dialeg","seccio-dialeg"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/12_WF_Gabriel-Ventura-i-Nuria-Martinez-Vernis-1024x684.jpg\")
\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/07\/15_WF_Gabriel-Ventura-i-Nuria-Martinez-Vernis-1024x684.jpg\")
\n