{"id":95561,"date":"2026-09-28T09:53:41","date_gmt":"2026-09-28T07:53:41","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&#038;p=95561"},"modified":"2026-10-16T17:53:39","modified_gmt":"2026-10-16T15:53:39","slug":"elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\/","title":{"rendered":"Elvira Prado-Fabregat: \u00abLa muntanya \u00e9s el receptacle de les llegendes\u00bb"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Elvira Prado-Fabregat (Barcelona, 1978) \u00e9s artista, activista cultural i investigadora independent especialitzada en ecocr\u00edtica, ficci\u00f3 especulativa i performance. Formada com a fil\u00f2loga catalana i anglesa a la UAB i a la Universitat d\u2019Edimburg, i com a investigadora a la Universitat de Bristol, el 2025 va publicar <em>Natura fosca. Imaginaci\u00f3 i ecologia a partir de<\/em> <em>Solitud<\/em>, editat per Barcino, dins d\u2019un projecte m\u00e9s ampli anomenat \u00abM\u00e9s lloc per a la fosca\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-center wp-block-paragraph\">***<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>\u00bfQu\u00e8 entenem per ecocr\u00edtica?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La manera m\u00e9s breu de dir-ho \u00e9s que \u00e9s l\u2019estudi de la construcci\u00f3 cultural que hem fet de la natura. Per\u00f2 tamb\u00e9 m\u2019agrada dir que \u00e9s la cru\u00eflla on conflueixen la hist\u00f2ria natural i la hist\u00f2ria cultural. L\u2019ecocr\u00edtica podria tenir una funci\u00f3 similar a la que ha tingut el feminisme, que tamb\u00e9 s\u2019ha dedicat a estudiar la construcci\u00f3 cultural, en aquest cas, del g\u00e8nere. A difer\u00e8ncia del feminisme, en qu\u00e8 les dones han reclamat la seva veu i li han donat una embranzida, la natura no t\u00e9 veu i potser per aix\u00f2 ha quedat m\u00e9s soterrada. L\u2019ecocr\u00edtica tamb\u00e9 s\u2019encavalca amb l\u2019ecologisme, per\u00f2 t\u00e9 una part que \u00e9s totalment reflexiva, de veure com aquestes construccions culturals que hem fet de la natura ens han condu\u00eft a la crisi ecol\u00f2gica que vivim.<\/p>\n\n\n\n<!--more-->\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Aplica aquesta mirada a la literatura i, m\u00e9s concretament, a <em>Solitud<\/em> de V\u00edctor Catal\u00e0.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A la literatura, per\u00f2 no nom\u00e9s. Digu\u00e9ssim que a la construcci\u00f3 cultural en general. Tamb\u00e9 m\u2019agrada mirar i m\u2019ocupo de moltes obres que formen part de la hist\u00f2ria de l\u2019art. Ara b\u00e9, <em>Solitud<\/em> \u00e9s el marc ideal per parlar de les construccions culturals de la natura. I tamb\u00e9, d\u2019alguna manera, per parlar de la relaci\u00f3 de l\u2019autora, V\u00edctor Catal\u00e0, amb la natura, que s\u2019insereix en un context, al tombant del segle XX, de protoecologisme. En aquell moment hi ha moltes idees del Romanticisme i del transcendentalisme dels Estats Units que han madurat. A Catalunya, a m\u00e9s, tamb\u00e9 hi influeixen molt el franciscanisme, arrelad\u00edssim, i el panteisme. En el cas de Catal\u00e0, hi ha un conte molt francisc\u00e0 que \u00e9s \u00abL\u2019home que feia serenata als grills\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Venim d\u2019una \u00e8poca en qu\u00e8, per una banda, el Romanticisme ha idealitzat i s\u2019ha acostat a la natura, per\u00f2, per l\u2019altra, \u00e9s un moment d\u2019expansi\u00f3 urbana, de les idees del positivisme, del cientisme\u2026<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El Romanticisme \u00e9s una resposta a la Il\u00b7lustraci\u00f3, a la sensaci\u00f3 que ens separ\u00e0vem de la natura, per\u00f2, alhora, expressa el convenciment que tant davant la llum metaf\u00f2rica il\u00b7lustrada com davant l\u2019emerg\u00e8ncia de l\u2019electricitat i la llum artificial hem d\u2019aferrar-nos a un cert tipus de foscor. Hi ha una sensaci\u00f3 de p\u00e8rdua de la foscor i del que significa aquesta foscor, en el sentit creatiu de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Fins llavors, la relaci\u00f3 amb la foscor es donava per descomptada\u2026<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u00abSempre penso qu\u00e8 hauria passat si hi hagu\u00e9s hagut un manament que digu\u00e9s: \u201cvenerar\u00e0s la terra tal com veneres D\u00e9u, perqu\u00e8 d\u2019ella i les seves criatures en dep\u00e8n la teva subsist\u00e8ncia&#8221;\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>\u00c9s tamb\u00e9 l\u2019\u00e8poca de l\u2019expansi\u00f3 de l\u2019excursionisme: pujar muntanyes, trepitjar el pa\u00eds en aquesta mena de retorn natural\u2026<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A Catalunya tenim un personatge com Carles Bosch de la Trinxeria, i V\u00edctor Catal\u00e0 beu tant de Verdaguer com de Bosch de la Trinxeria, amb qui comparteixen or\u00edgens, classe social, zona geogr\u00e0fica\u2026 No s\u2019ent\u00e9n <em>Solitud<\/em> sense alguns textos de Carles Bosch de la Trinxeria, com <em>Muntanyes regalades<\/em>, on surt la idea de viure la nit al capdamunt de la muntanya, perqu\u00e8 el m\u00f3n comen\u00e7a a estar tan urbanitzat que la nit, a la ruralia, comen\u00e7a a no ser la mateixa que era abans. Tamb\u00e9 hi trobem la idea que l\u2019ofici de pastor es perdia. Bosch de la Trinxeria diu que la seva m\u00e0xima il\u00b7lusi\u00f3 \u00e9s anar a passar unes setmanes amb els pastors a la muntanya, que \u00e9s la mateixa idea de <em>Solitud<\/em>: les ganes de viure experi\u00e8ncies al costat del pastor.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Sovint tenim la imatge de V\u00edctor Catal\u00e0 com aquella senyora que no sortia del llit a casa seva, a l\u2019Escala. \u00bfQuina relaci\u00f3 tenia ella directament amb la natura, a banda de la construcci\u00f3 liter\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Ella hi tenia un contacte directe, perqu\u00e8 era l\u2019encarregada d\u2019anar a cobrar a les diferents masies que tenia la fam\u00edlia. Hem de pensar que l\u2019Escala era molt rural. Avui, casa seva \u00e9s al centre del poble, per\u00f2 llavors eren els afores. Ara, no era pr\u00f2piament una excursionista, com s\u00ed que ho eren Bosch de la Trinxeria o Maria de Bell-lloc\u2026<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"684\" src=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/WF_Elvira-Prado-Fabregat40-1024x684.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-95564\" srcset=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/WF_Elvira-Prado-Fabregat40-1024x684.jpg 1024w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/WF_Elvira-Prado-Fabregat40-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/WF_Elvira-Prado-Fabregat40-767x512.jpg 767w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/WF_Elvira-Prado-Fabregat40-200x134.jpg 200w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/WF_Elvira-Prado-Fabregat40-599x400.jpg 599w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/WF_Elvira-Prado-Fabregat40.jpg 1444w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Investigadora en ecocr\u00edtica, Elvira Prado-Fabregat sost\u00e9 que la percepci\u00f3 dels humans sobre el distanciament amb la natura ja neix a l&#8217;antigor | \u00a9 Wayra Ficapal<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>\u00bfMaria de Bell-lloc?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Una cosa que podem retreure a la cultura catalana \u00e9s que no hagi agafat una figura com la de Maria de Bell-lloc i l\u2019hagi situat on hauria de ser, perqu\u00e8 \u00e9s molt important. Primer, perqu\u00e8 suposa una fita en la relaci\u00f3 entre la dona i l\u2019excursionisme, ja que va ser la primera dona membre honor\u00edfica de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Excursions Catalanes, dins la secci\u00f3 de folklore, l\u2019any 1885. Una excepci\u00f3 absoluta en un m\u00f3n molt mascul\u00ed com eren l\u2019excursionisme catal\u00e0, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019internacional. Maria de Bell-lloc era una dona excursionista que recollia llegendes, i aix\u00f2 t\u00e9 un gran valor, perqu\u00e8 d\u2019alguna manera s\u2019avan\u00e7a fins i tot a Verdaguer, de qui \u00e9s contempor\u00e0nia. \u00c9s a dir, el folklorisme no nom\u00e9s l\u2019han fet els homes, sin\u00f3 tamb\u00e9 les dones. De fet, Andrew Lang, que \u00e9s conegut pels grans reculls de mites, llegendes i tradicions d\u2019Esc\u00f2cia, va partir de la feina feta per la seva dona i les seves amigues, i ho va passar pel seu filtre, suavitzant, per exemple, tota la viol\u00e8ncia sexual. En el nostre cas, Maria de Bell-lloc \u00e9s directament ella qui ho fa. Potser no \u00e9s la nostra millor ploma, per\u00f2 t\u00e9 un valor incalculable el fet que tinguem aquestes llegendes recollides literaturitzades per una dona. En la seva obra trobem la llegenda que, per a mi, inspira V\u00edctor Catal\u00e0: \u00abLo sot de Sant Celoni\u00bb, protagonitzada per un depredador sexual que \u00e9s un cavaller i ca\u00e7ador. Tamb\u00e9 hi trobem \u00abLo m\u00f3n del fai\u00bb, que explica la tala d\u2019una fageda, en qu\u00e8 cada faig est\u00e0 lligat a una fada, i cada tala fa morir una fada. Deixa molt clar que <a>als anys setanta del segle XIX l\u2019animisme era viu en el sentir del poble. L\u2019ecologisme \u00e9s m\u00e9s racional i actual, per\u00f2 aquest animisme \u00e9s molt antic.<\/a><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>\u00bfPer qu\u00e8 t\u00e9 aquest poder d\u2019atracci\u00f3, la muntanya?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Perqu\u00e8 la muntanya \u00e9s el receptacle de les llegendes. Hi ha una tradici\u00f3 molt antiga, anterior a les civilitzacions de la Mesopot\u00e0mia, de les malediccions de les muntanyes. Els idil\u00b7lis dels grecs ja s\u00f3n aix\u00f2. Fins i tot les faules. Des de temps molt antics, els humans tenen el sentiment que s\u2019estan allunyant de la natura. Aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 la ment humana ha viscut un proc\u00e9s d\u2019exili progressiu respecte a la resta de la natura. Ha estat un proc\u00e9s molt llarg i lent, que fa mil\u00b7lennis que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 sent. De fet, aquesta concepci\u00f3 d\u2019una natura id\u00edl\u00b7lica no deixa de ser una mena de nost\u00e0lgia per una natura o un parad\u00eds perdut.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u00abAls anys setanta del segle XIX l\u2019animisme era viu en el sentir del poble. L\u2019ecologisme \u00e9s m\u00e9s racional i actual, per\u00f2 aquest animisme que recullen Maria de Bell-lloc o V\u00edctor Catal\u00e0 \u00e9s molt antic\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Hi hauria una natura id\u00edl\u00b7lica i una natura male\u00efda. El seu llibre es titula, justament, <em><a href=\"https:\/\/www.editorialbarcino.cat\/cataleg\/natura-fosca-imaginacio-i-ecologia-a-partir-de-solitud-de-victor-catala\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Natura fosca<\/a><\/em>.\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El que \u00e9s interessant del Romanticisme \u00e9s que ajunta aquestes dues natures oposades, que fins aleshores havien conviscut de manera separada. S\u2019ajunten les dues natures, l\u2019infern i el cel. Aquest car\u00e0cter dual \u00e9s el sublim rom\u00e0ntic i V\u00edctor Catal\u00e0 el domina molt millor que els que necessitem p\u00e0gines i p\u00e0gines per parlar-ne.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>En un m\u00f3n de ca\u00e7adors i pastors, V\u00edctor Catal\u00e0 situa com a protagonista una dona.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Hi ha moltes coses revolucion\u00e0ries a <em>Solitud<\/em>. L\u2019autora tenia clar que la protagonista havia de ser una dona perqu\u00e8, com escriu en un homenatge dels catalans a Ibsen, sabia que les dones havien de ser lliures. Ho expressa amb la idea que la dona ha de trobar el seu lloc a l\u2019espai natural, que fins llavors no tenia. \u00bfQuins eren els referents de les dones a l\u2019espai natural? La Caputxeta del bosc. Pensem que el <em>Llibre de meravelles<\/em> de Ramon Llull comen\u00e7a amb una pastora a qui se la menja el llop\u2026<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"964\" height=\"723\" src=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/WF_Elvira-Prado-Fabregat12-edited.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-95568\" srcset=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/WF_Elvira-Prado-Fabregat12-edited.jpg 964w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/WF_Elvira-Prado-Fabregat12-edited-300x225.jpg 300w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/WF_Elvira-Prado-Fabregat12-edited-768x576.jpg 768w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/WF_Elvira-Prado-Fabregat12-edited-200x150.jpg 200w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/WF_Elvira-Prado-Fabregat12-edited-600x450.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 964px) 100vw, 964px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">Prado-Fabregat manifesta que <em>Solitud<\/em>, de V\u00edctor Catal\u00e0, \u00e9s el marc ideal per parlar de les construccions culturals de la natura | \u00a9 Wayra Ficapal<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>\u00bfEra un av\u00eds dels perills del m\u00f3n?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El tema de la pastoreta \u00e9s molt present a l\u2019\u00e8poca dels trobadors, on hi havia aquest joc amb la sexualitat. La pastoreta era l\u2019avan\u00e7ada de la Caputxeta. La Mila, protagonista de <em>Solitud<\/em>, \u00e9s una Caputxeta emancipada.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Tamb\u00e9 hi ha el pastor i el ca\u00e7ador\u2026 \u00bfDos arquetips de masculinitat respecte a la natura?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">S\u00ed, tradicionalment les met\u00e0fores vinculades a l\u2019home eren dues: el depredador i el pastor, i l\u2019heroi seria la uni\u00f3 de totes dues. En la dona no trob\u00e0vem aquest car\u00e0cter heroic. S\u2019havia establert una correspond\u00e8ncia entre dona i natura (mare terra, natura verge), i era vista com un mer paisatge. En canvi, al final de <em>Solitud<\/em>, el que trobem ja no \u00e9s nom\u00e9s la descoberta d\u2019un \u00abjo\u00bb per part de la Mila, sin\u00f3 tamb\u00e9 la idea d\u2019estar inserida en un tot. Quan es compara amb un grill trepitjat, ja no \u00e9s que vulgui ser un subjecte, \u00e9s que vol trencar aquesta dicotomia objecte-subjecte. La idea que forma part d\u2019un tot. Aquest mon\u00f2leg el comparo amb el Shylock, del <em>Mercader de Ven\u00e8cia<\/em>. Si V\u00edctor Catal\u00e0 hagu\u00e9s escrit en angl\u00e8s, el coneixeria tothom.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u00abDes de temps molt antics, els humans tenen el sentiment que s\u2019estan allunyant de la natura. Aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 la ment humana ha viscut un proc\u00e9s d\u2019exili progressiu respecte a la resta de la natura\u00bb<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Aquesta escena del grill s\u2019ha estudiat molt des del punt de vista metaf\u00f2ric, per\u00f2 vost\u00e8 en reclama una literalitat simb\u00f2lica.<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Els textos de V\u00edctor Catal\u00e0 s\u00f3n molt literals, i aqu\u00ed el que ella fa \u00e9s un sil\u00b7logisme. Si matar \u00e9s pecat, i els grills tenen vida, posar fi a una vida encara que sigui d\u2019un grill \u00e9s un pecat. Els pecats capitals sempre s\u2019han pensat en l\u2019esfera de l\u2019hum\u00e0, per\u00f2 em pregunto qu\u00e8 hauria passat si hi hagu\u00e9s hagut un manament que digu\u00e9s: \u00abVenerar\u00e0s la terra tal com veneres D\u00e9u, perqu\u00e8 d\u2019ella i les seves criatures en dep\u00e8n la teva subsist\u00e8ncia.\u00bb Estic envoltada de pagesos molt cat\u00f2lics, que no tenen cap mania a fer servir pesticides i tota mena de qu\u00edmics.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>V\u00edctor Catal\u00e0 publica <em>Solitud<\/em> entre el 1904 i el 1905. \u00bfEn podem fer una lectura contempor\u00e0nia o \u00e9s que es va avan\u00e7ar als temps?<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Va ser una figura premonit\u00f2ria. Que agaf\u00e9s un insecte \u00e9s molt simb\u00f2lic. No agafa un xai, un mam\u00edfer com nosaltres, sin\u00f3 que agafa un insecte, cap al qual \u00e9s molt complicat sentir empatia. Molt abans de l\u2019ecologisme modern, ella ja hi arriba des de Francesc d\u2019Ass\u00eds.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">____________<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Foto de portada<\/strong>: \u00a9 Wayra Ficapal<\/p>\n","protected":false},"featured_media":95562,"template":"","tags":[324,265],"seccio":[64],"class_list":["post-95561","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-324","tag-lentrevista","seccio-entrevista"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v27.5 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>Elvira Prado-Fabregat: \u00abLa muntanya \u00e9s el receptacle de les llegendes\u00bb - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"La construcci\u00f3 cultural de la natura i la seva pres\u00e8ncia clau a \u00abSolitud\u00bb. Una entrevista a Elvira Prado-Fabregat, per Joan Safont.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Elvira Prado-Fabregat: \u00abLa muntanya \u00e9s el receptacle de les llegendes\u00bb - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La construcci\u00f3 cultural de la natura i la seva pres\u00e8ncia clau a \u00abSolitud\u00bb. Una entrevista a Elvira Prado-Fabregat, per Joan Safont.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-10-16T15:53:39+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/WF_Elvira-Prado-Fabregat14.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1297\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"866\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\\\/\",\"name\":\"Elvira Prado-Fabregat: \u00abLa muntanya \u00e9s el receptacle de les llegendes\u00bb - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/09\\\/WF_Elvira-Prado-Fabregat14.jpg\",\"datePublished\":\"2026-09-28T07:53:41+00:00\",\"dateModified\":\"2026-10-16T15:53:39+00:00\",\"description\":\"La construcci\u00f3 cultural de la natura i la seva pres\u00e8ncia clau a \u00abSolitud\u00bb. Una entrevista a Elvira Prado-Fabregat, per Joan Safont.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/09\\\/WF_Elvira-Prado-Fabregat14.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/09\\\/WF_Elvira-Prado-Fabregat14.jpg\",\"width\":1297,\"height\":866,\"caption\":\"Entrevista a la fil\u00f2loga, artista i investigadora en ecocr\u00edtica Elvira Prado-Fabregat (Barcelona, 1978) als jardins de la Universitat de Barcelona per a la revista Dialogal. 14.07.2026 BARCELONA, WAYRA FICAPAL\"},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Elvira Prado-Fabregat: \u00abLa muntanya \u00e9s el receptacle de les llegendes\u00bb\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Elvira Prado-Fabregat: \u00abLa muntanya \u00e9s el receptacle de les llegendes\u00bb - Fragmenta Editorial","description":"La construcci\u00f3 cultural de la natura i la seva pres\u00e8ncia clau a \u00abSolitud\u00bb. Una entrevista a Elvira Prado-Fabregat, per Joan Safont.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Elvira Prado-Fabregat: \u00abLa muntanya \u00e9s el receptacle de les llegendes\u00bb - Fragmenta Editorial","og_description":"La construcci\u00f3 cultural de la natura i la seva pres\u00e8ncia clau a \u00abSolitud\u00bb. Una entrevista a Elvira Prado-Fabregat, per Joan Safont.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-10-16T15:53:39+00:00","og_image":[{"width":1297,"height":866,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/WF_Elvira-Prado-Fabregat14.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"11 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\/","name":"Elvira Prado-Fabregat: \u00abLa muntanya \u00e9s el receptacle de les llegendes\u00bb - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/WF_Elvira-Prado-Fabregat14.jpg","datePublished":"2026-09-28T07:53:41+00:00","dateModified":"2026-10-16T15:53:39+00:00","description":"La construcci\u00f3 cultural de la natura i la seva pres\u00e8ncia clau a \u00abSolitud\u00bb. Una entrevista a Elvira Prado-Fabregat, per Joan Safont.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/WF_Elvira-Prado-Fabregat14.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/WF_Elvira-Prado-Fabregat14.jpg","width":1297,"height":866,"caption":"Entrevista a la fil\u00f2loga, artista i investigadora en ecocr\u00edtica Elvira Prado-Fabregat (Barcelona, 1978) als jardins de la Universitat de Barcelona per a la revista Dialogal. 14.07.2026 BARCELONA, WAYRA FICAPAL"},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/elvira-prado-fabregat-la-muntanya-es-el-receptacle-de-les-llegendes\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Elvira Prado-Fabregat: \u00abLa muntanya \u00e9s el receptacle de les llegendes\u00bb"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/95561","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/95562"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=95561"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=95561"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=95561"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}