{"id":95601,"date":"2026-09-16T12:35:23","date_gmt":"2026-09-16T10:35:23","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=95601"},"modified":"2026-10-16T17:53:55","modified_gmt":"2026-10-16T15:53:55","slug":"el-mirador-97","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/el-mirador-97\/","title":{"rendered":"El mirador #97"},"content":{"rendered":"\n


AM\u00c8RICA<\/h4>\n\n\n\n

1. \u00bfLlibertat religiosa per a qui?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Trump insisteix a posar la llibertat religiosa dels cristians conservadors al centre de la pol\u00edtica nord-americana. La divisi\u00f3 de poders entre l\u2019Esgl\u00e9sia i l\u2019Estat \u00e9s la primera de les vint-i-set esmenes que configuren la Constituci\u00f3 americana i, per tant, \u00e9s essencial en la concepci\u00f3 pol\u00edtica dels Estats Units: alterar-ne el significat \u00e9s alterar Am\u00e8rica.<\/p>\n\n\n\n

El 2025, Trump va crear la Comissi\u00f3 de Llibertat Religiosa, sota l\u2019empara del Departament de Just\u00edcia, que est\u00e0 formada, sobretot, per cristians conservadors i evang\u00e8lics, amb la voluntat de replantejar les relacions entre l\u2019Esgl\u00e9sia i l\u2019Estat. El passat 26 de juny, aquesta Comissi\u00f3 va publicar un esborrany de dues-centes vint-i-quatre p\u00e0gines amb propostes de pol\u00edtiques p\u00fabliques sobre la llibertat religiosa al pa\u00eds. El document \u00e9s una llista de recomanacions al govern que inclou m\u00faltiples refer\u00e8ncies a l\u2019avortament, les vacunes o les q\u00fcestions LGTBIQ+ i que aposta per una rellev\u00e0ncia major de l\u2019expressi\u00f3 religiosa en tots els \u00e0mbits de l\u2019esfera p\u00fablica. Amb tot, si se segueixen les recomanacions d\u2019aquesta comissi\u00f3 cristiana conservadora, els canvis al pa\u00eds podrien anar m\u00e9s lluny. A tall d\u2019exemple, els pares podrien prohibir als seus fills assistir a classes on se\u2019ls parli de q\u00fcestions de g\u00e8nere, o els pastissers podrien negar-se a fer pastissos de casament per a les parelles homosexuals.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

2. \u00bfEl primer senador musulm\u00e0 dels Estats Units?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Mentre Trump afavoreix els sectors conservadors de l\u2019Esgl\u00e9sia, l\u2019epidemi\u00f2leg de quaranta-un anys Abdul El-Sayed<\/a> ha guanyat la primera ronda com a candidat dem\u00f2crata a l\u2019estat de Michigan. El candidat \u00e9s musulm\u00e0 practicant i insisteix en la divisi\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia i l\u2019Estat \u00abper protegir la mena d\u2019Am\u00e8rica on tothom pot decidir com resar o decidir no resar\u00bb. El-Sayed ha acusat Israel de cometre un genocidi contra Palestina, i est\u00e0 en la l\u00ednia d\u2019altres pol\u00edtics musulmans dem\u00f2crates, com l\u2019alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, o com Ilhan Omar, membre de la Cambra de Representants dels Estats Units.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
L’epidemi\u00f2leg Abdul El-Sayed ha sortit victori\u00f3s de la primera ronda com a candidat dem\u00f2crata a l\u2019estat de Michigan | \u00a9 Wikimedia Commons<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n


EUROPA<\/h4>\n\n\n\n

3. \u00bfUN CISMA TRADICIONALISTA AL SI DEL CATOLICISME?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els tradicionalistes de la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X (FSSPX) es van reunir a Su\u00efssa aquest juliol i van consagrar quatre bisbes en una cerim\u00f2nia feta sense el consentiment del pont\u00edfex, i despr\u00e9s que el secretari d\u2019Estat del Vatic\u00e0, el cardenal Pietro Parolin, afirm\u00e9s que es tractava d\u2019un acte cism\u00e0tic. La FSSPX \u00e9s una societat paral\u00b7lela de fe ultracat\u00f2lica present a setanta-set pa\u00efsos, creada per l\u2019arquebisbe Marcel Lefebvre, el 1970, en oposici\u00f3 als consensos establerts durant el Concili Vatic\u00e0 II.<\/p>\n\n\n\n

La FSSPX s\u2019oposa al modernisme teol\u00f2gic i a la celebraci\u00f3 de misses en lleng\u00fces locals \u2014opten pel llat\u00ed, per la major dist\u00e0ncia i formalitat que s\u2019estableix amb els feligresos. Els seguidors de Lefebvre tamb\u00e9 s\u00f3n cr\u00edtics al di\u00e0leg de l\u2019Esgl\u00e9sia amb altres religions, i argumenten que les reformes vaticanes han debilitat i dilu\u00eft la identitat cat\u00f2lica. El 1988, l\u2019arquebisbe Lefebvre ja va consagrar quatre bisbes sense l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019aleshores pont\u00edfex Joan Pau II, gest que va tenir com a conseq\u00fc\u00e8ncia l\u2019excomuni\u00f3 de Lefebrve. Ara mateix, tot i les tensions, sembla que el papa Lle\u00f3 XIV prioritza la unitat de l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, Lle\u00f3 XIV va ser aquest juliol a l\u2019illa italiana de Lampedusa, famosa des del 2014 per la gran quantitat d\u2019immigrants i de refugiats que va rebre \u2014i que ha rebut des d\u2019aleshores. El papa anterior tamb\u00e9 havia visitat Lampedusa, i Lle\u00f3 XIV sembla haver fet de la migraci\u00f3 i el clam a la toler\u00e0ncia un dels pilars del seu exercici, en una l\u00ednia oposada al que segurament faria la FSSPX si mai tingu\u00e9s poder.<\/p>\n\n\n\n

4. EL GIHADISME ES TRANSFORMA<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El 17 d\u2019agost va fer nou anys dels atemptats gihadistes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils que van causar la mort de setze persones. Les v\u00edctimes encara busquen reparacions i transpar\u00e8ncia, sobretot pel que fa al rol, com a m\u00ednim omissiu, dels serveis secrets espanyols en relaci\u00f3 amb l\u2019imam Es-Satty. \u00bfPer\u00f2 quina \u00e9s la situaci\u00f3 global del gihadisme a la Uni\u00f3 Europea?<\/p>\n\n\n\n

El passat 13 de juliol, l\u2019Europol va publicar un informe sobre l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3 del terrorisme a la UE que apunta a un canvi de paradigma. Si b\u00e9 el gihadisme \u00e9s encara la forma m\u00e9s prevalent de terrorisme a la UE (vint-i-quatre dels quaranta cinc atacs terroristes al continent durant el 2025 van ser de motivaci\u00f3 gihadista), hi ha una tend\u00e8ncia a la baixa. Entre el 2015 i el 2017, a Europa hi va haver m\u00e9s d\u2019un centenar de morts causades pel gihadisme; el 2026, en canvi, la xifra s\u2019ha redu\u00eft a menys de deu. Aix\u00f2 t\u00e9 diverses causes: la primera \u00e9s la desfeta de la iniciativa d\u2019Estat Isl\u00e0mic a S\u00edria i a l\u2019Iraq, i tamb\u00e9 la r\u00e0pida intervenci\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3 entre les policies europees pel que fa a la gesti\u00f3 dels europeus militants que van tornar radicalitzats. Aquests esfor\u00e7os s\u2019han tradu\u00eft en una xifra creixent d\u2019atemptats gihadistes fallits. La segona causa \u00e9s la pand\u00e8mia de la COVID-19, que no va aturar el proselitisme digital, per\u00f2 va dificultar la preparaci\u00f3 d\u2019atemptats. Tot i aix\u00f2, l\u2019Europol adverteix que el risc d\u2019atemptats terroristes a Europa encara \u00e9s alt. Per altra banda, el gihadisme no ha desaparegut, sin\u00f3 que s\u2019ha despla\u00e7at. El focus ja no \u00e9s tant l\u2019Orient Mitj\u00e0, com ho va ser en temps d\u2019Estat Isl\u00e0mic entre el 2014 i el 2016, ni tampoc Occident. L\u2019Institut Internacional d\u2019Estudis Estrat\u00e8gics (IISS) ja explicava el 2023 que el gihadisme es concentra cada vegada m\u00e9s a l\u2019\u00c0frica subsahariana, on, a m\u00e9s, pren la forma de conflictes locals, \u00e8tnics o regionals.<\/p>\n\n\n\n

A principis del 2000, Al-Qaeda va cometre atemptats terroristes massius en nom de la gihad global; m\u00e9s endavant, l\u2019estrat\u00e8gia dels atemptats massius va canviar amb la irrupci\u00f3 del projecte pol\u00edtic d\u2019Estat Isl\u00e0mic. En l\u2019actualitat, els atemptats s\u00f3n de pressupost m\u00e9s baix i s\u2019ha desdibuixat la l\u00ednia amb els crims comuns. L\u2019informe de l\u2019Europol tamb\u00e9 assenyala que els \u00faltims dos anys han augmentat els llops solitaris, que actuen amb pocs recursos econ\u00f2mics i per iniciativa pr\u00f2pia. Utilitzen cada vegada m\u00e9s la IA, s\u00f3n m\u00e9s joves i tenen menys profunditat ideol\u00f2gica que els seus predecessors. Aix\u00ed mateix, consumeixen molta narrativa antisemita en relaci\u00f3 amb Israel i senten fascinaci\u00f3 per la viol\u00e8ncia \u2014com els terroristes d\u2019altres tipologies.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n


<\/p>\n\n\n\n

ORIENT MITJ\u00c0<\/h4>\n\n\n\n

5. L’EXTREMA DRETA ISRAELIANA TENSIONA LA FESTIVITAT DE TISHA B’AV<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El ministre de Seguretat Nacional israeli\u00e0, Itamar Ben-Gvir, va visitar la mesquita d\u2019Al-Aqsa de Jerusalem el dia sagrat de Tisha B\u2019av i va elogiar els jueus que pregaven al temple en contra del pacte que estableix que nom\u00e9s poden pregar-hi p\u00fablicament els musulmans. No ho va fer sol: l\u2019acompanyaven uns dos mil extremistes jueus, igual que ha passat en diverses ocasions des del 2023 fins avui, arran dels atacs del 7 d\u2019octubre. El 17 d\u2019agost, el ministre Ben-Gvir ha tornat als titulars arran d\u2019unes declaracions fetes al primer episodi d\u2019un p\u00f2dcast que presenta ell mateix, 8 d\u2019octubre,<\/em> i on conversa amb un israeli\u00e0 que va ser ostatge de Hamas. En aquest programa, el ministre diu que \u00abseria convenient matar unes trenta o quaranta persones al dia a Gaza\u00bb perqu\u00e8 n\u2019hi ha que \u00abni tan sols s\u00f3n persones\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

El Tisha B\u2019av, que se celebra el 23 de juliol, \u00e9s una data de dejuni i lament que commemora la primera i la segona destrucci\u00f3 del Temple. Les autoritats jordanes i palestines van condemnar el gest de Ben-Gvir, membre del partit d\u2019extrema dreta Otzma Yehudit. El recinte d\u2019Al-Aqsa, al nucli antic de Jerusalem, \u00e9s el m\u00e9s sagrat del judaisme i el tercer punt m\u00e9s sagrat de l\u2019islam. Despr\u00e9s de l\u2019ocupaci\u00f3 israeliana de Jerusalem Est arran de la guerra dels Sis Dies el 1967, Israel va mantenir el waqf<\/em> isl\u00e0mic jord\u00e0 i va establir que nom\u00e9s els musulmans podrien fer preg\u00e0ries p\u00fabliques a Al-Aqsa. Va ser una concessi\u00f3 religiosa d\u2019Israel que ara l\u2019ultranacionalista Ben-Gvir, a la dreta del Likkud de Netanyahu, ha posat en dubte. Recordem que el govern israeli\u00e0 el conformen la coalici\u00f3 del Likkud, de Netanyahu, i el partit ultranacionalista Otzma Yehudit, del qual forma part Ben-Gvir, i les properes eleccions seran aquest octubre. Mentrestant, l\u2019antisemitisme creix a Europa i a Gran Bretanya, avivat pel conflicte entre Israel i Palestina.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Dejuni i lament durant el Tisha B’av, dia en qu\u00e8 es commemora la primera i segona destrucci\u00f3 del Temple | \u00a9 Ynet News<\/p>\n\n\n\n


<\/p>\n\n\n\n

\u00c0SIA<\/h4>\n\n\n\n

6. LA LLUITA PEL TIBET CONTINUA I LA REPRESSI\u00d3 XINESA TAMB\u00c9<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El 8 de juliol, l\u2019activista tibet\u00e0 Lobga Rangzen es va immolar, davant de la seu de les Nacions Unides a Nova York, en favor de la independ\u00e8ncia i la unitat del Tibet. Arran de l\u2019incident, la Casa Blanca va reiterar el suport a la causa tibetana i va insistir que la Xina \u00abtorn\u00e9s al di\u00e0leg sobre el dalai-lama, els l\u00edders tibetans escollits a les urnes i l\u2019autonomia del Tibet\u00bb. La Campanya Internacional pel Tibet assegura que, del 2009 fins avui, hi ha hagut cent cinquanta-nou tibetans que s\u2019han immolat en protesta per la intervenci\u00f3 colonial i autorit\u00e0ria xinesa.<\/p>\n\n\n\n

Pequ\u00edn insisteix que els afers interns xinesos no incumbeixen als Estats Units, que el dalai-lama \u00e9s una figura separatista i que es reserva el dret d\u2019aprovar el successor del l\u00edder dels budistes tibetans. D\u2019altra banda, al mar\u00e7, la Xina va aprovar una llei per promoure la unitat \u00e8tnica i assimilar les minories com la tibetana a la majoria Han. Segons informa Associated Press (AP), entre altres coses, la llei obliga a fer servir el mandar\u00ed a totes les escoles en detriment de la llengua i la religiositat tibetanes. Pequ\u00edn governa el Tibet des que les forces comunistes xineses van ocupar l\u2019Him\u00e0laia el 1951, i des d\u2019aleshores ha destru\u00eft monestirs, ha empresonat monjos i ha obligat a internar infants tibetans en escoles en mandar\u00ed.<\/a> A l\u2019agost tamb\u00e9 es va cancel\u00b7lar una confer\u00e8ncia internacional d\u2019estudis tibetans que s\u2019havia de celebrar a la universitat de Katmand\u00fa a petici\u00f3 dels oficials del govern nepal\u00ed, que mant\u00e9 una relaci\u00f3 estreta amb la Xina.<\/p>\n\n\n\n

7. UNA OTAN \u00abMUSULMANA\u00bb<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A principis d\u2019agost, Turquia, l’Ar\u00e0bia Saudita i el Pakistan van signar el pacte de defensa Mecca, una alian\u00e7a geopol\u00edtica que marca un gir en la seguretat internacional a l\u2019Orient Mitj\u00e0. Igual que l\u2019alian\u00e7a atl\u00e0ntica, aquest pacte tamb\u00e9 inclou un article de protecci\u00f3 m\u00fatua: qualsevol atac a un dels tres pa\u00efsos s\u2019entendr\u00e0 com un atac a l\u2019alian\u00e7a. Turquia t\u00e9 el segon ex\u00e8rcit m\u00e9s gran de l\u2019OTAN; l’Ar\u00e0bia Saudita \u00e9s l\u2019economia \u00e0rab m\u00e9s rica i el bressol de l\u2019islam, i el Pakistan \u00e9s l\u2019\u00fanic pa\u00eds musulm\u00e0 que disposa d\u2019un arsenal nuclear. M\u00e9s que per q\u00fcestions religioses, el pacte neix del pragmatisme davant d\u2019una crisi de confian\u00e7a en les garanties de la seguretat occidental, en especial, de la nord-americana. Turquia, allunyada de l\u2019anhel antic d\u2019incorporar-se a la UE, vol refermar la seva posici\u00f3 asi\u00e0tica. Mentrestant, de lluny, la Xina celebra una influ\u00e8ncia menor dels Estats Units a la regi\u00f3 i la confirmaci\u00f3 d\u2019un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s multipolar.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Elefants rob\u00f2tics inacabats en un taller a Chalakudy, a Kerala | \u00a9 AP\/Aijaz Rahi<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

8. EL PAKISTAN CONTRA EL GIHADISME<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El Pakistan ha endurit la lluita en contra dels grups islamistes, i els seus esfor\u00e7os sembla que funcionen. Si entre el 2021 i el 2024 set persones o comunitats van patir atacs per suposada blasf\u00e8mia al pa\u00eds, aquest 2026 nom\u00e9s n\u2019hi ha hagut un. La reducci\u00f3 d\u2019atacs per motius religiosos respon a un canvi de rumb del govern, que t\u00e9 a veure amb el rol i la visi\u00f3 que vol projectar el pa\u00eds: l\u2019actual cap de l\u2019Ex\u00e8rcit, Field Marshal Asim Munir, tot i ser un musulm\u00e0 conservador, hauria fet perdre influ\u00e8ncia als grups gihadistes com Tehreek-e-Labbaik Pakistan del pa\u00eds, que ja no tenen suport militar. Tot i aix\u00ed, la situaci\u00f3 podria generar un efecte bumerang: recordem que el Pakistan continua a la llista del Pew Research Center com una de les nacions amb menys llibertat religiosa del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

9. LA RATH YATRA I ELS ELEFANTS DE MENTIDA<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Una persona ha mort i desenes han hagut de ser hospitalitzades arran d\u2019una allau produ\u00efda durant la peregrinaci\u00f3 hind\u00fa Rath Yatra, que se celebra cada any a la localitat costanera de Puri, a l\u2019estat d\u2019Odisha, a l\u2019\u00cdndia. El festival \u00e9s una de les processons m\u00e9s antigues i multitudin\u00e0ries del m\u00f3n, i consisteix a treure els \u00eddols de les de\u00eftats hind\u00fas del temple de Jagannath i passejar-les pel carrer.<\/p>\n\n\n\n

Mentrestant, als temples hind\u00fas de Kerala, al sud del pa\u00eds, uns elefants rob\u00f2tics de mida natural comencen a substituir els animals de veritat. En l\u2019hinduisme, els elefants s\u2019associen a divinitats com Indra i Ganeixa, i la seva pres\u00e8ncia als temples t\u00e9 una funci\u00f3 ritual. Un grup de benestar animal ha promogut la iniciativa, que tamb\u00e9 serveix per evitar accidents: els robots, que costen uns sis mil d\u00f2lars cadascun, pesen molt menys que els elefants de carn i ossos. Hi ha detractors de la proposta, \u00e9s clar: s\u00f3n tradicionalistes conven\u00e7uts que una m\u00e0quina no podr\u00e0 substituir mai un animal real.<\/p>\n\n\n\n

____________<\/p>\n\n\n\n

Foto de portada<\/strong>: el Rath Yatra \u00e9s una de les tradicions hinduistes m\u00e9s antigues de l’\u00cdndia. El festival s’associa a l’adoraci\u00f3 de Y\u00e1ganat, commemorat a la ciutat de Puri (Odisha) durant el mes de juny | \u00a9 STRNur\/Getty Images<\/p>\n","protected":false},"featured_media":95604,"template":"","tags":[324,296],"seccio":[313],"class_list":["post-95601","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-324","tag-el-mirador-internacional","seccio-el-mirador"],"acf":[],"yoast_head":"\nEl mirador #97 - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"An\u00e0lisi de l'actualitat religiosa internacional: des de la coartaci\u00f3 de la llibertat religiosa als EUA fins a la transformaci\u00f3 del gihadisme.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-97\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El mirador #97 - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"An\u00e0lisi de l'actualitat religiosa internacional: des de la coartaci\u00f3 de la llibertat religiosa als EUA fins a la transformaci\u00f3 del gihadisme.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-97\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-10-16T15:53:55+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Rath-Yatra_\u00a9STRNurPhotoGetty-Images.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1160\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"755\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"13 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-97\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-97\\\/\",\"name\":\"El mirador #97 - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-97\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-97\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/09\\\/Rath-Yatra_\u00a9STRNurPhotoGetty-Images.png\",\"datePublished\":\"2026-09-16T10:35:23+00:00\",\"dateModified\":\"2026-10-16T15:53:55+00:00\",\"description\":\"An\u00e0lisi de l'actualitat religiosa internacional: des de la coartaci\u00f3 de la llibertat religiosa als EUA fins a la transformaci\u00f3 del gihadisme.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-97\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-97\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-97\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/09\\\/Rath-Yatra_\u00a9STRNurPhotoGetty-Images.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/09\\\/Rath-Yatra_\u00a9STRNurPhotoGetty-Images.png\",\"width\":1160,\"height\":755},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador-97\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El mirador #97\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El mirador #97 - Fragmenta Editorial","description":"An\u00e0lisi de l'actualitat religiosa internacional: des de la coartaci\u00f3 de la llibertat religiosa als EUA fins a la transformaci\u00f3 del gihadisme.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-97\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"El mirador #97 - Fragmenta Editorial","og_description":"An\u00e0lisi de l'actualitat religiosa internacional: des de la coartaci\u00f3 de la llibertat religiosa als EUA fins a la transformaci\u00f3 del gihadisme.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-97\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-10-16T15:53:55+00:00","og_image":[{"width":1160,"height":755,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Rath-Yatra_\u00a9STRNurPhotoGetty-Images.png","type":"image\/png"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"13 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-97\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-97\/","name":"El mirador #97 - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-97\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-97\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Rath-Yatra_\u00a9STRNurPhotoGetty-Images.png","datePublished":"2026-09-16T10:35:23+00:00","dateModified":"2026-10-16T15:53:55+00:00","description":"An\u00e0lisi de l'actualitat religiosa internacional: des de la coartaci\u00f3 de la llibertat religiosa als EUA fins a la transformaci\u00f3 del gihadisme.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-97\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-97\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-97\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Rath-Yatra_\u00a9STRNurPhotoGetty-Images.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/Rath-Yatra_\u00a9STRNurPhotoGetty-Images.png","width":1160,"height":755},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador-97\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El mirador #97"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/95601","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/95604"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=95601"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=95601"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=95601"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}