{"id":95617,"date":"2026-09-30T16:00:14","date_gmt":"2026-09-30T14:00:14","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=95617"},"modified":"2026-10-16T17:53:27","modified_gmt":"2026-10-16T15:53:27","slug":"camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\/","title":{"rendered":"Camins o carrers: passejar per poder escriure"},"content":{"rendered":"\n

<\/p>\n\n\n\n

Irene Rubio<\/strong> (Sallent, 1991) \u00e9s escriptora i professora de Llengua i Literatura Catalanes a l\u2019Institut Pere Fontdevila de Gironella. \u00c9s graduada en Lleng\u00fces Aplicades i t\u00e9 un postgrau en Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica i Gesti\u00f3 del Multiling\u00fcisme. Fa prescripci\u00f3 liter\u00e0ria al P\u00f2dcast Nat<\/a>u<\/a>ral<\/a>, organitza clubs de lectura i tallers d\u2019escriptura. Quan no est\u00e0 llegint o escrivint, recorre el territori en furgoneta. Ser\u00e0s la vall<\/a><\/em> (L’Altra Editorial, 2026), la seva primera novel\u00b7la, va ser mereixedora del Premi Documenta 2025.<\/p>\n\n\n\n

Anna Pazos<\/strong> (Barcelona, 1991) \u00e9s documentalista i escriptora. Ha publicat en mitjans com N\u00favol<\/em>, Vice<\/em>, The Jerusalem Post<\/em>, La Vanguardia<\/em> o Le Monde Diplomatique<\/em>. Ha produ\u00eft curts documentals i p\u00f2dcasts de no-ficci\u00f3, i ha treballat de fact-checker<\/em> a The New York Times<\/em> i com a editora i productora a la BBC. \u00c9s autora dels llibres Poder i desig<\/a><\/em> (Fragmenta, 2023) i Matar el nervi<\/a><\/em> (La Segona Perif\u00e8ria, 2023).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

***<\/p>\n\n\n\n

\u00bfQuin \u00e9s el moment que us empeny a dir: \u00abNecessito sortir a fer un tomb\u00bb?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Irene Rubio (IR):<\/strong> Surto perqu\u00e8 em toqui l\u2019aire, b\u00e0sicament. Tinc una gossa i aix\u00f2 m\u2019obliga a sortir. Sobretot al mat\u00ed, si he caminat abans de posar-me a fer feina sento que, poc o molt, comen\u00e7o el dia d\u2019una manera una mica diferent. Surto a caminar al mat\u00ed, a la tarda i a la nit. A Sallent tenim la sort que de seguida que s\u2019acaba el poble tenim molts camins i muntanya.<\/p>\n\n\n\n

Anna Pazos (AP):<\/strong> Jo surto per necessitat log\u00edstica, perqu\u00e8 a la meva filla li cal. O surto a caminar quan el meu cap est\u00e0 a punt d\u2019explotar. Soc aut\u00f2noma i treballo des de casa. Faig moltes feines relacionades amb l\u2019escriptura que impliquen estar encorbada sobre l\u2019ordinador. Puc arribar a caminar per Barcelona durant molta estona. Surto a caminar per la ciutat sobretot quan m\u2019adono que els meus pensaments donen voltes sobre si mateixos com un lle\u00f3 atrapat. Llavors, caminant i pensant en altres coses acabo trobant la sortida que abans no veia.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

\u00bfCom explicar\u00edeu aquest proc\u00e9s d\u2019endre\u00e7a o desendre\u00e7a mental que es produeix caminant a alg\u00fa que no escriu?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

IR:<\/strong> Als primers moments de sortir a caminar encara tinc moltes coses al cap, em bull. I \u00e9s com si la boira s\u2019esva\u00eds i el cap qued\u00e9s m\u00e9s buit. \u00c9s en aquesta buidor que passen coses, que veus les idees que havies tingut mentre escrivies m\u00e9s l\u00facidament, que pots complicar-les una mica. Camines i tens temps per anar fent nusos, i aix\u00ed obtens una idea m\u00e9s n\u00edtida i treballada que no pas la massa barrejada de pensaments amb qu\u00e8 havies sortit de casa. Quan m\u2019adono que ja no puc fer m\u00e9s nusos, \u00e9s el moment de tornar.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

AP:<\/strong> Crec que \u00e9s una mica all\u00f2 que diu Don Draper, el personatge de Mad Men<\/em>: \u00abPensa-hi amb profunditat i despr\u00e9s no hi pensis en absolut.\u00bb Quan fa molta estona que penses en una cosa has de deixar de pensar-hi, perqu\u00e8 d\u2019alguna manera s\u2019ha de resoldre ella sola. Caminar em permet deixar de pensar-hi del tot i deixar que la rebotiga del cervell faci la seva feina. No sempre funciona, malauradament.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Sallentina de naixement, Irene Rubio es declara amiga dels camins i les muntanyes | \u00a9 Noa Morales<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Verdaguer, Gaud\u00ed o Mir\u00f3 van ser grans caminadors. De fet, Nietzsche deia que \u00abtots els pensaments veritablement grans es conceben caminant\u00bb. \u00bfCaminar forma part de la vostra \u00abrutina liter\u00e0ria\u00bb, si \u00e9s que aix\u00f2 existeix?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

IR: <\/strong>Inconscientment, caminar forma part de la meva rutina, s\u00ed. No tinc un horari, per\u00f2 encara que estigui capbussad\u00edssima en l\u2019escriptura, tinc una gossa i, per tant, hi ha moments en qu\u00e8 he de parar i he de sortir. De vegades et talla el fil, esclar. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que, de vegades, m\u2019ajuda a prendre dist\u00e0ncia i a enriquir la idea sobre la qual estava treballant. M\u2019obliga a parar i a pensar, i mentre faig el cam\u00ed i barrino, fent voltes sobre la idea, la idea va creixent. I quan arribo a casa, m\u2019assec i l\u2019escric. Maleeixo la gossa perqu\u00e8 m\u2019interromp el proc\u00e9s creatiu, per\u00f2 tamb\u00e9 em dona molt aire caminar amb ella. Contribueix a la meva escriptura.<\/p>\n\n\n\n

AP:<\/strong> En el meu cas, la rutina liter\u00e0ria no existeix. Sobretot ara, que la meva filla \u00e9s petita, faig el que puc, quan puc i com puc. Hi ha una mena d\u2019esclats o de fogots d\u2019inspiraci\u00f3 que venen quan venen i, de vegades, la realitat me\u2019ls interromp, i \u00e9s una realitat que no em permet pensar en el text amb m\u00e9s perspectiva. Me\u2019ls interromp i prou. Caminar ha estat part del meu proc\u00e9s d\u2019escriptura en moments concrets, i m\u2019he adonat que arribava a una idea o a una perspectiva caminant. Per\u00f2 no ho faig sistem\u00e0ticament.<\/p>\n\n\n\n

Aleshores, caminar no \u00e9s ni previ a l\u2019escriptura ni posterior a l\u2019escriptura. Treneu una cosa amb l\u2019altra.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

IR:<\/strong> Dep\u00e8n. L\u2019escenari de Ser\u00e0s la vall<\/a><\/em> el vaig veure caminant durant unes vacances que vam anar als Alps italians, i vaig pensar: \u00abLes muntanyes on passa la hist\u00f2ria han de ser exactament aquestes.\u00bb La serra la vaig veure all\u00e0. Si aix\u00f2 no ho hagu\u00e9s vist, s\u2019hauria perdut una part de la textura de la novel\u00b7la. En aquest sentit, caminar va ser previ, per\u00f2 la setmana passada mateix m\u2019hi vaig estar moltes hores i vaig acabar amb el cap botit, i l\u2019\u00fanica cosa que podia fer despr\u00e9s per desembotir-me\u2019l de manera efectiva era sortir a caminar i no pensar-hi m\u00e9s. Per\u00f2 s\u00ed: caminar em serveix per incorporar el paisatge al text, abans, durant i despr\u00e9s d\u2019escriure.<\/p>\n\n\n\n

AP<\/strong>: No em cenyeixo a cap ordre. Alguna vegada, gent amb fills m\u2019havia dit: \u00abJa ho veur\u00e0s, que et tornar\u00e0s molt m\u00e9s met\u00f2dica. Quan tinguis un moment l\u2019aprofitar\u00e0s molt\u00edssim.\u00bb I aix\u00f2 no \u00e9s veritat, perqu\u00e8 els moments de bloqueig i de sentir-me un frau tamb\u00e9 hi s\u00f3n quan nom\u00e9s tens una hora per escriure i no pots sortir a caminar.<\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abCamines i tens el temps per anar fent nusos. I aix\u00ed obtens una idea m\u00e9s n\u00edtida i treballada que la massa de pensaments amb qu\u00e8 havies sortit de casa\u00bb [ir]<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

\u00bfTeniu un itinerari predilecte o recurrent que contribueixi a desembussar-vos el cap?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

IR:<\/strong> S\u00ed. Jo no el faig gaire sovint, perqu\u00e8 no \u00e9s el cam\u00ed que em queda m\u00e9s a prop de casa, per\u00f2, quan realment surto amb el prop\u00f2sit d\u2019endre\u00e7ar-me una mica mentalment, vaig pel cam\u00ed de la S\u00e8quia de Sallent. \u00c9s un cam\u00ed molt pla, amb una miqueta de riu al costat. Hi ha molt\u00edssima pau i el so del riu et va acompanyant. M\u2019afecta an\u00edmicament, en el sentit que si ha estat un dia de molta feina, si he invertit molta estona a corregir ex\u00e0mens de l\u2019institut o a escriure, aquest \u00e9s un cam\u00ed que sempre em fa abaixar el ritme. \u00c9s un cam\u00ed que havia fet moltes vegades amb el cau, per\u00f2 no \u00e9s per aix\u00f2 que l\u2019agafo. L\u2019agafo pel silenci i per la placidesa, i perqu\u00e8, com que \u00e9s un cam\u00ed que no queda gaire enganxat al poble, hi vaig molt sola. Quan camino, vull solitud i perdre\u2019m una estona.<\/p>\n\n\n\n

AP: <\/strong>La meva resposta seria el contrari de la resposta de la Irene. Gens de natura i gens de silenci. Soc una rata de ciutat, realment. He canviat moltes vegades de ciutat i, dins de la mateixa ciutat, m\u2019he mudat moltes vegades. Els meus itineraris solen estar circumscrits a etapes de la meva vida. Potser algun cop havia anat a la carretera de les Aig\u00fces, i aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s proper a la natura que he arribat a estar. Normalment, acabo anant cap a alguna llibreria a consumir. I la llibreria que m\u2019agrada m\u00e9s de cada ciutat acaba sent el punt de refer\u00e8ncia. Tamb\u00e9 m\u2019ha passat amb els parcs, aix\u00f2. A Nova York hi havia uns parcs incre\u00efbles, per exemple. A Tessal\u00f2nica, no. \u00c9s una ciutat que s\u2019assembla molt a Barcelona, en aquest sentit. Aqu\u00ed estem absolutament encofurnats en una pres\u00f3 de ciment.<\/p>\n\n\n\n

\u00bfQu\u00e8 busqueu, caminant?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

AP: <\/strong>Busco moviment, sobretot. Moviment muscular per alliberar una mica el cap, per\u00f2 m\u2019agrada veure gent. M\u2019agrada veure persones estranyes, situacions extraordin\u00e0ries que em treuen del meu cap i em porten a pensar altres coses. Quan camino, no busco entrar en mi mateixa i perdre\u2019m en els meus propis pensaments, sin\u00f3 sortir-ne.<\/p>\n\n\n\n

IR:<\/strong> Dep\u00e8n del dia. No \u00e9s el mateix sortir a caminar amb la meva gossa, que \u00e9s la constant de les caminades di\u00e0ries i el moment de pausa i quietud, que fer un cim amb la meva parella com a activitat extraordin\u00e0ria de cap de setmana i com a repte.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Despr\u00e9s de viure en urbs com Nova York o Tessal\u00f2nica, Anna Pazos va tornar a Barcelona, la seva ciutat natal, a l’inici del confinament del 2020 | \u00a9 Noa Morales<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Us heu referit a caminar per la muntanya com a sin\u00f2nim de quietud i contemplaci\u00f3, i de mirar cap endins, i a caminar per la ciutat com a sin\u00f2nim d\u2019acceleraci\u00f3 i mirar enfora. \u00bfAix\u00f2 \u00e9s sempre aix\u00ed? \u00bfO de vegades la muntanya mena a l\u2019acceleraci\u00f3 i el caos de la ciutat afavoreix la introspecci\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

IR:<\/strong> Aqu\u00ed hi ha un factor important que decanta la balan\u00e7a cap a una banda o cap a l\u2019altra: l\u2019estat d\u2019\u00e0nim amb qu\u00e8 surtis a caminar. Fent el mateix cam\u00ed, hi ha dies que vas endins de tu mateixa i hi ha dies que vas enfora. Els dies que vaig a fer ruta amb la meva parella i fem quinze quil\u00f2metres s\u00f3n accelerats i molt poc contemplatius. En canvi, avui he vingut caminant des de pla\u00e7a de la Universitat fins aqu\u00ed, al Teatre Grec, i tamb\u00e9 hi ha hagut espai per a la contemplaci\u00f3, malgrat el soroll i la velocitat de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

AP: <\/strong>A mi la natura em provoca ansietat, en general. Els llocs id\u00edl\u00b7lics m\u2019inquieten molt, perqu\u00e8 el meu estat de base ja \u00e9s d\u2019acceleraci\u00f3 dels pensaments, i quan l\u2019exterior \u00e9s quiet i tranquil, i convida a la contemplaci\u00f3, tot s\u2019amplifica. En canvi, amb la ciutat \u00e9s com si vibr\u00e9ssim amb la mateixa freq\u00fc\u00e8ncia. Hi ha una difer\u00e8ncia entre la persona que m\u2019agradaria ser i la que soc, perqu\u00e8 penso que la natura em podria salvar, que Barcelona fa f\u00e0stic, i pudor, i est\u00e0 absolutament venuda. Per\u00f2, en realitat, jo formo part d\u2019aquesta brut\u00edcia.<\/p>\n\n\n\n

\u00bfLa influ\u00e8ncia palpable de les caminades a la vostra obra \u00e9s el paisatge?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

IR<\/strong>: No s\u00e9 qu\u00e8 va abans. No s\u00e9 fins a quin punt va ser casualitat que per a Ser\u00e0s la vall<\/a><\/em> jo volgu\u00e9s imaginar-me un paisatge molt sec i molt \u00e0rid i a Sallent tinguem les mines de potassa, que per darrere semblen pr\u00e0cticament un desert. Va ser molt f\u00e0cil imaginar-me un paisatge degradat perqu\u00e8 aquest \u00e9s el paisatge que veig quan surto a caminar.<\/p>\n\n\n\n

AP<\/strong>: \u00c9s una mica la pregunta de l\u2019ou o la gallina. El teu tarann\u00e0 i els teus h\u00e0bits ja et condueixen a un tipus de paisatge, i all\u00e0 t\u2019hi recrees i sobre all\u00f2 penses. Gerhard deia que ell mai descrivia paisatges, que nom\u00e9s descrivia paisatges interiors. I escrivint sovint procuro aix\u00f2: descriure m\u00e9s aviat el paisatge interior, per\u00f2 inevitablement l\u2019exterior \u00e9s l\u2019escenari, malgrat que de vegades vagui sense dest\u00ed i em perdi pel meu propi barri. El millor tel\u00f3 de fons per al meu paisatge interior \u00e9s el desordre de la ciutat.<\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abCaminar ha estat part del meu proc\u00e9s d\u2019escriptura en moments concrets, i m\u2019he adonat que arribava a una idea o a una perspectiva caminant. Per\u00f2 no ho faig sistem\u00e0ticament\u00bb [AP]<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

El pelegrinatge o el caminar meditatiu s\u00f3n pr\u00e0ctiques que juguen amb les similituds entre el cam\u00ed f\u00edsic i el recorregut vital per afavorir la mirada espiritual. \u00bfCal tenir dest\u00ed perqu\u00e8 el cam\u00ed doni fruits?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

IR<\/strong>: No cal. Badar sense seguir un recorregut tra\u00e7at tamb\u00e9 pot ser una manera molt profitosa d\u2019observar. Si tinc un dest\u00ed, tinc un objectiu. I de vegades aquest objectiu es posa per sobre de la resta de pensaments i m\u2019ocupa molt espai al cap. Hi ha un estat mental que nom\u00e9s es dona quan penses: \u00abVaig fent, i quan em cansi, giro i torno per on he vingut.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

AP<\/strong>: A mi em va b\u00e9 tenir un dest\u00ed encara que sigui fabricat. El de la llibreria que deia abans, per exemple. I potser al final ni tan sols arribo al dest\u00ed, per\u00f2 tinc aquest punt de refer\u00e8ncia. S\u2019assembla una mica a la meditaci\u00f3 transcendental, en qu\u00e8 has de repetir un mantra, i el fet de repetir el mantra permet que la teva ment pugui divagar, per\u00f2 tingui un centre.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Irene Rubio en di\u00e0leg amb Anna Pazos als jardins del Teatre Grec (Barcelona) | \u00a9 Noa Morales<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A El dolor de la bellesa<\/em>, Roger Mas canta \u00abque qui torna ja no ets tu\u00bb. \u00bfRecordeu alguna caminada en qu\u00e8, en tornar a casa, h\u00e0giu tingut aquesta sensaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

IR<\/strong>: S\u00ed, el meu primer cim fallit. Tot i que la Tossa d\u2019Alp no \u00e9s un cim gaire dif\u00edcil, no estava gaire entrenada i la primera vegada que vaig intentar fer-lo se\u2019m va resistir. No vaig arribar a dalt. Aquell dia vaig aprendre molt de mi mateixa, dels meus l\u00edmits f\u00edsics i de qu\u00e8 necessitava per poder aconseguir de veritat fer els cims que volia fer. Vaig baixar amb la sensaci\u00f3 que havia apr\u00e8s alguna cosa de mi mateixa que no hauria pogut aprendre de cap altra manera. Al meu primer cim fallit vaig entendre que a molts llocs no s\u2019hi arriba a la primera.<\/p>\n\n\n\n

AP<\/strong>: Quan va comen\u00e7ar el confinament a Catalunya, jo vivia a Nova York i vaig haver d\u2019agafar un vol per tornar. Vaig venir amb la intenci\u00f3 de tornar a Nova York despr\u00e9s, pensant-me que la cosa nom\u00e9s duraria un parell de setmanes, per\u00f2 no hi vaig tornar m\u00e9s. En aquell moment, jo acabava de tornar d\u2019estar molts anys vivint a fora i tenia moltes ganes de retrobar-me amb Barcelona, per\u00f2 la ciutat estava completament morta. Pensava: \u00ab\u00bfI si aix\u00f2 ser\u00e0 aix\u00ed per sempre?\u00bb Un dia del confinament m\u00e9s dur, vaig sortir i temer\u00e0riament vaig anar a caminar per tota la ciutat, sobretot per tot de llocs on no vaig mai. Vaig tornar amb la sospita confirmada que em volia quedar a Barcelona per sempre.<\/p>\n\n\n\n

\u00bfQu\u00e8 passaria si a partir d\u2019ara Irene Rubio nom\u00e9s pogu\u00e9s caminar per l\u2019Eixample?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

IR:<\/strong> M\u2019agafaria una depressi\u00f3. Caminar un dia per Barcelona m\u2019agrada de tant en tant, perqu\u00e8 Sallent \u00e9s un poble petit i, al final, sempre veus les mateixes persones, en les mateixes din\u00e0miques, fent el mateix. La ciutat em dona perspectiva si hi vinc un dia, per\u00f2 si hi hagu\u00e9s de caminar durant un temps llarg em costaria molt. No vibro amb la ciutat, jo.<\/p>\n\n\n\n

\u00bfQu\u00e8 passaria si port\u00e9ssim Anna Pazos \u2014caminadora de Tessal\u00f2nica, de Nova York, de Jerusalem, de Barcelona\u2014 a fer el Matagalls?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

AP: <\/strong>Crec que m\u2019agradaria molt i que em faria b\u00e9. De vegades entrem en uns circuits mentals i en uns h\u00e0bits que ja ens allunyen de certes coses, per\u00f2 seria interessant. Podr\u00edem fer-ho.<\/p>\n\n\n\n

____________<\/p>\n\n\n\n

Foto de portada<\/strong>: \u00a9 Noa Morales<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"featured_media":95618,"template":"","tags":[324,95],"seccio":[57],"class_list":["post-95617","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-324","tag-dialeg","seccio-dialeg"],"acf":[],"yoast_head":"\nCamins o carrers: passejar per poder escriure - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"\u00bfCamins o asfalt? Les escriptores Irene Rubio i Anna Pazos reflexionen sobre l'impacte de caminar en l'escriptura i la recerca del propi paisatge interior.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Camins o carrers: passejar per poder escriure - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u00bfCamins o asfalt? Les escriptores Irene Rubio i Anna Pazos reflexionen sobre l'impacte de caminar en l'escriptura i la recerca del propi paisatge interior.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-10-16T15:53:27+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/dialogal_1_09_26_37-scaled.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2560\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1706\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"14 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\\\/\",\"name\":\"Camins o carrers: passejar per poder escriure - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/10\\\/dialogal_1_09_26_37-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2026-09-30T14:00:14+00:00\",\"dateModified\":\"2026-10-16T15:53:27+00:00\",\"description\":\"\u00bfCamins o asfalt? Les escriptores Irene Rubio i Anna Pazos reflexionen sobre l'impacte de caminar en l'escriptura i la recerca del propi paisatge interior.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/10\\\/dialogal_1_09_26_37-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/10\\\/dialogal_1_09_26_37-scaled.jpg\",\"width\":2560,\"height\":1706},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Camins o carrers: passejar per poder escriure\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Camins o carrers: passejar per poder escriure - Fragmenta Editorial","description":"\u00bfCamins o asfalt? Les escriptores Irene Rubio i Anna Pazos reflexionen sobre l'impacte de caminar en l'escriptura i la recerca del propi paisatge interior.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Camins o carrers: passejar per poder escriure - Fragmenta Editorial","og_description":"\u00bfCamins o asfalt? Les escriptores Irene Rubio i Anna Pazos reflexionen sobre l'impacte de caminar en l'escriptura i la recerca del propi paisatge interior.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-10-16T15:53:27+00:00","og_image":[{"width":2560,"height":1706,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/dialogal_1_09_26_37-scaled.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"14 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\/","name":"Camins o carrers: passejar per poder escriure - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/dialogal_1_09_26_37-scaled.jpg","datePublished":"2026-09-30T14:00:14+00:00","dateModified":"2026-10-16T15:53:27+00:00","description":"\u00bfCamins o asfalt? Les escriptores Irene Rubio i Anna Pazos reflexionen sobre l'impacte de caminar en l'escriptura i la recerca del propi paisatge interior.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/dialogal_1_09_26_37-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2026\/10\/dialogal_1_09_26_37-scaled.jpg","width":2560,"height":1706},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/camins-o-carrers-passejar-per-poder-escriure\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Camins o carrers: passejar per poder escriure"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/95617","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/95618"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=95617"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=95617"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=95617"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}