Manel Ollé, Neus Caamaño

Tao

Fragmentos do antigo caminho chinês do mestre Laozi

Como iniciar as crianças na filosofia do taoismo?
Através de fragmentos selecionados do Livro do Tao que falam sobre rios, casas, copos ou árvores, descobrirão que o sábio não é sempre o mais forte e poderoso, mas antes um barqueiro que sabe aproveitar as correntes do rio, alguém leve e flexível como um bambu, que faz sem fazer e ensina sem querer, que avança sem seguir caminhos nem pegadas e nunca se perde.

Compra em AKIARA Books

Manel Ollé - foto
Autor Manel Ollé

Manel Ollé. Vaig néixer a Barcelona l’any 1962. He escrit sobre llibres en alguns diaris i revistes i també he publicat uns quants llibres de poesia.

Si em vaig començar a interessar per les coses xineses va ser, en part, per culpa d’un llibre de poesies xineses antigues (on n’hi havia una sobre l’emoció d’un músic que posa el llaüt sobre la taula i sent com el vent en fa sonar les cordes, i la música es fa sola). També em vaig interessar pel Llibre del Tao per casualitat: sortint d’un concert de música cubana un amic em va dir que estava estudiant xinès a l’Escola d’Idiomes i que el professor Ding ho feia molt bé. Un cop m’hi vaig posar, ja no vaig saber parar.

Així que, tot i que havia estudiat literatura catalana, ara faig classes d’història i cultura xineses a la universitat, he traduït algun llibre del xinès al català i investigo sobre els pirates i els mercaders de la dinastia Ming. També practico les arts marcials suaus del taitxí o el tui-shou.

Neus Caamaño - foto
Autora Neus Caamaño

Neus Caamaño. Vaig néixer l’any 1984 en un poble molt petit que es diu Terradelles. Des d’allà, si vas cap a l’oest, trobaràs l’estany de Banyoles i el seu monstre; i si vas cap a l’est, el Montgrí i les illes Medes. Com a molts nens i nenes, una de les coses que més m’agradava fer era dibuixar. Llegir, també. Segueixen sent dues de les meves passions actuals, que compagino, sempre que puc, amb passejar pels carrers de Sevilla, on visc.

He crescut envoltada de llapis, papers, tisores, pintures, pinzells. La meva mare m’ha ensenyat bona part de les coses que sé, i penso que potser va ser ella la raó per la qual vaig matricular-me a belles arts, a Barcelona, on vaig tornar a dibuixar durant hores i hores, dies i dies, gairebé sempre amb carbonet i tinta xinesa, que em deixaven les mans negres. Passats cinc anys vaig descobrir el món de la il·lustració, que em va fascinar immediatament. Del que més gaudeixo és de l’àlbum il·lustrat: pensar, buscar, provar idees i imatges, retallar i enganxar, esborrar i tornar-hi de nou.

Ressons

Carrega'n més