Maria Garganté. Doctora en Història de l’Art i professora a la UAB.
Com que, de tant en tant, a la universitat fem coses maques, permeteu que us recomani un llibre impulsat des del grau d’Humanitats de la UAB amb el suport de la Facultat de Filosofia i Lletres i coordinat per estudiants. La publicació duu per títol El jardí: presentar i representar (Anem Editors, 2022). Es tracta del resultat de les ponències del Seminari d’Humanitats i Cultura Visual on diferents especialistes aborden la noció de «jardí» des de perspectives literàries, filosòfiques i artístiques. Per exemple, Jaume Mensa parla del jardí d’Epicur com a heterotopia —com a espai simbòlicament transformador, en termes de Foucault—, però també com a espai concret, útil i agradable: una filosofia de «l’ara i l’aquí». Maria Mercè Compte també reflexiona sobre el jardí com a «límit» —el jardí clos del Càntic dels càntics de Salomó, que preserva la vida i allò més sagrat; el jardí com a topos real i ideal alhora.