Les tècniques del surrealisme, com els somnis o les associacions lliures, han fet fortuna en el foment dels processos inconscients que intervenen en la creació

«I, feta sargantana, | per les graus del desig sense barana | torno, ben d’amagat de mi mateixa», fan uns versos de Bruixa de dol, de Maria Mercè Marçal. La transformació en rèptil, presentada com una escissió, fa emergir el que s’escapa de la consciència, com el desig. A la poesia de Marçal és recurrent l’evocació d’una part que el subjecte no controla, un territori ocult que podríem identificar amb l’inconscient. D’ençà que Sigmund Freud el va caracteritzar i popularitzar, l’inconscient ha estat discutit i fins i tot posat en dubte.