Laia de Ahumada (Barcelona, 1957) és doctora en filologia catalana i escriptora. Està especialitzada en escriptura femenina de l’època moderna, concretament en els epistolaris —tema sobre el qual va fer la tesi doctoral—, i darrerament ha centrat els seus estudis en l’escriptura espiritual. Col·labora en el projecte “Topografia de l’Espiritualitat Femenina” de la Universitat de Barcelona, i en la base de dades de “Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna” (MCEM), de l’Institut d’Estudis Catalans. És casada i mare de dos fills. És cofundadora i coordinadora del Centre Obert Heura per a persones Sense Sostre. Vitalment interreligiosa, centra el seu estudi i la seva escriptura en aquest tema. Imparteix cursos sobre «L’escriptura mística en les diferents tradicions religioses». És membre del consell assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta. És autora dels llibres A cau d'orella. Teresa de Jesús llegida avui (Claret, 1996), Vull parlar de Déu (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens (s. XVI) (Universitat de València, 2003), Hipòlita Roís de Liori (1479-1546) (Ediciones del Orto, 2005), Paraules des del silenci (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005), Monges (Fragmenta, 2008) i Els noms de Déu (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010).
A la base de dades d'autors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana: http://www.escriptors.cat/autors/ahumadal/
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
