Inês Castel-Branco (Lisboa, 1977) és doctora en arquitectura, amb menció europea, per la Universitat Politècnica de Catalunya (2007) amb una tesi sobre «L’espai teatral dels anys seixanta. Revolució i ritual en el Living Theatre, Peter Brook i Jerzy Grotowski». És màster en «Arquitectura, Art i Espai Efímer» per la UPC (2002) i arquitecta per la Universitat de Porto (2001). Va guanyar el Premi Joan Maragall el 2003 amb l’obra Camins efímers cap a l’etern. Interseccions entre litúrgia i art, publicada per Cruïlla el 2004. Té estudis de música (solfeig, piano, violoncel i percussió). Ha participat en exposicions individuals i col·lectives de dibuix i pintura (amb oli, acrílic, aquarela, pastel, carbó, etc.) i realitza actualment treballs de disseny gràfic i maquetació de llibres. Ha escrit articles i impartit cursos i conferències en diverses institucions sobre la relació entre l’espiritualitat i les arts, amb especial incidència en les arts efímeres, com és el cas del teatre. El 2007, juntament amb Ignasi Moreta, va fundar Fragmenta Editorial, de la qual ha assumit, des d’aleshores, la direcció gràfica.