Mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa

Oriol Ponsatí-Murlà. Escriptor i escriptor visitant a la Universitat Stanford.


Mentre algunes cultures se sostenen sobre el sentiment de la vergonya, n’hi ha d’altres —com les cultures occidentals o les cristianes— que pivoten sobre la culpa 

La cèlebre ira (μῆνις) d’Aquil·les que apareix a l’inici del primer vers de la Ilíada és indestriable d’un profund sentiment de vergonya. El guerrer grec ha estat avergonyit per Agamèmnon, que li ha arrabassat un bocí del seu botí de guerra: la troiana Briseida. Quan explico l’inici del poema homèric a classe, no és gens inhabitual que algun estudiant em demani si la reacció d’Aquil·les no és una mica exagerada. O que em preguntin si Briseida era excepcionalment bella, o si Aquil·les n’estava perdudament enamorat.

Pots llegir l'article a...

Tens accés? Entrar

Revista #94

Hivern 2025

Revista
7,00 
Subscripció paper + digital anual
24,79 
Subscripció digital anual
16,53 

Relacionats