Lydia Vahdat: «El sistema polític de l’Iran està molt barrejat amb la religió, cosa que, pels bahá’ís, no hauria de ser així»

Eulàlia Tort. Comunicadora i coach

¿Ets sents persa?

Diria que tinc la síndrome del fill del migrant: pels perses soc massa espanyola i pels espanyols soc massa persa.

Els teus pares van fugir de l’Iran, on eren perseguits per ser bahá’ís.

Ser bahá’í a l’Iran és patir opressió en tots els àmbits. La meva mare va ser una alumna extraordinària, amb una nota mitjana de 9,8 al batxillerat. Ara bé, tot i l’excel·lència acadèmica, no va poder matricular-se en cap universitat perquè en el formulari d’accés et preguntaven quina era la teva religió. I només podies escollir entre quatre opcions: musulmana xiïta, jueva, cristiana o zoroastriana. Cap altra. Si no marcaves cap d’aquestes opcions, el fitxer constava com a incomplet i, per tant, se’t denegava l’accés.

¿Mentir és una opció?

Esclar que pots mentir, però arriba un punt, fruit de tanta opressió, que decideixes que ja no renegaràs ni de la teva identitat ni del que creus. És quan prens la decisió que val la pena sacrificar la teva vida si així potser ajudes a elevar la consciència i a obrir les portes a un futur millor per a les següents generacions. Perquè, si no, tot seguirà igual.

Quina fortalesa!

També és la història del meu avi, que sempre havia treballat com a professor universitari i que el 1979, quan va esclatar la revolució, es va quedar sense feina d’un dia per l’altre, simplement per ser bahá’í.

No volien bahá’ís fent classe.

Estic molt orgullosa d’ell perquè, amb altres companys, va fundar una universitat clandestina: el Bahá’í Institute for Higher Education. Els volien condemnar a la pobresa, a la ignorància, i aïllar-los, però ells van trobar una manera de tirar endavant.

No volien que els seus joves es quedessin sense estudiar i robar-los la possibilitat d’un futur millor.

Però temo que van enxampar el teu avi.

La policia va venir a casa amb metralletes i se’l va endur a la presó. En total, van ser cinc anys de reclusió. A més, van expropiar a la família gairebé totes les propietats i recursos que tenien.

Continua llegint l’article, en paper o digitalment,
fent la teva subscripció aquí


Relacionats