La lectura, una passió que s’encomana

Anna Manso. Escriptora, guionista, lectora.

Rebo un missatge a l’Instagram que m’emociona. La Raquel, una noia a qui no conec, m’escriu per dir-me que marxa de casa els pares i que tria aquells records que necessita tenir a prop. I, entre els records, apareix un llibret, un capítol extra del llibre Leandre, el nen horrible (Cruïlla), que vaig escriure personalitzat amb els noms de tota la classe on anava l’Ester l’any 2005, quan feia quart de primària. Això passa poques setmanes més tard de topar amb un jove professor d’institut que, en escoltar la meva xerrada sobre un llibre juvenil, lliga caps i em diu que també em va llegir quan anava a l’escola. El seu record té a veure amb el mateix llibre que la Raquel, però quan hi parlo admet que, a banda del títol, recorda poca cosa més.

Tots dos records són valuosos pel que em transmeten. En un, sens dubte, hi ha la bona feina de l’escola per fer viure aquell esdeveniment com a especial. Per ajudar els alumnes a adonar-se que aquell text era diferent i escrit per a ells. I encara ho pensa la Raquel, que també s’emociona en rebre la meva resposta agraïda. No es vol separar del llibre i se l’endú a la seva nova vida com a part de la seva biblioteca personal. En l’altre cas, el professor m’explica que els el van fer llegir i encara gràcies. I sé que va ser una oportunitat perduda perquè és obvi que tinc al davant una persona que estima la lectura i a qui no es va saber acompanyar a impregnar-se de la vivència d’un llibre concret.

Quan em pregunten com fomentar la lectura, sempre dic el mateix: la lectura és una passió que s’encomana. Per tant, aquesta passió ha d’existir: per la lectura i pel llibre concret que es llegeix a classe. Perquè no sigui un tràmit, un tic marcat a la tasca que toca fer, al currículum per complir. Tants llibres al llarg del curs. Fet, i avall que fa baixada.

A les aules d’escoles i instituts he vist el millor i el pitjor. I, per provar d’esmenar el pitjor, he volgut compartir el millor i també les meves reflexions. En primer lloc, crec que la lectura i l’escriptura haurien de ser al centre del currículum. Sense aquestes dues competències, tota la resta van coixes. Van coixes la comprensió d’un problema matemàtic, la capacitat d’estudiar un text llarg i profund de ciència o de qualsevol matèria, i la capacitat d’anar per la vida en una societat que és textual tot i la digitalització, i tot i el paper, que no ha mort ni pensa fer-ho. També, i molt important, van coixos el desenvolupament de la imaginació, la creativitat i el pensament propi, que té el gran exponent en el format de la ficció.

 

Continua llegint l’article, en paper o digitalment,
fent la teva subscripció aquí


Relacionats