Qüestionari

Maria Garganté Llanes (Sanaüja, 1975) és doctora en Història de l’Art, professora universitària i membre del consell assessor de Dialogal.

1. Un moment sagrat

A l’hivern, el te de mitja tarda. A l’estiu, sentir els grills de nit al poble.

2. El llibre que més he rellegit

Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, i la biografia de Montaigne, de Stefan Zweig.

3. Una música que em salvi

Depèn del moment. Algun bon fado, un madrigal de Monteverdi o Franco Battiato.

4. Uns versos que m’inspirin

De Fernando Pessoa: «Perquè jo soc de la mida del que veig i no pas de la mida de la meva alçada…».

5. ¿Què està sobrevalorat en aquesta vida?

L’èxit.

6. El defecte que més detesto

El cinisme disfressat de superioritat moral.

7. La virtut que més valoro

La generositat.

8. Un racó dels Països Catalans 

La vall de Vilanova des de Santes Creus de Bordell.

9. ¿Déu?

L’inefable.

10. ¿La justícia o la pròpia mare?

«M’estimaria més no fer-ho.»

11. Un do/habilitat que posseeixo

Trobar gust i sentit a les coses.

12. ¿Allargar la nit o llevar-se d’hora?

Allargar la nit, però no tant com abans.

13. Un mestre de vida

Dones que admiro: des de Georgiana Goddard King a Montserrat Roig.

14. La mort és…

«Escoltar el silenci de quan la música comença», una frase de Màrius Torres.

15. El meu desig profund

Que no se m’acabi la set. I que no se’ns assequi l’ànima.