Màrius Serra

Un lloc per fer silenci

Un tren, per exemple. Però els llocs em són força indiferents si porto el silenci al cap

Un moment sagrat

El moment que les paraules flueixen durant l’escriptura, i no pots parar d’escriure

La paraula que m’agrada més

La paraula paraula

Què m’indigna

La prepotència habitual de qui se sent poderós, tot i ser un imbècil

Què em motiva

La curiositat

Una lectura que m’ajuda  

Llegeixo cada dia. Avui he acabat Gli zii di Sicilia, de Leonardo Sciacia, i m’ha semblat un llibre esplèndid

Una música 

The Köln Concert, de Keith Jarrett

Una olor agradable

La pinassa després de la pluja sobtada

Un lema que m’inspira

Mon oncle Màrius, que va fer la guerra amb els rojos, que va passar pel camp del Barcarès i després es va fer monjo cartoixà a Montalegre durant mig segle, em deia que per ser veritablement humil no m’havia de deixar humiliar. És l’única homilia que li recordo i un bon lema, trobo

Déu?

Soc incapaç de creure en la seva inexistència, i intento que cap abstracció guiï les meves accions

Una imatge 

La del nostre fill Llullu mort en braços de sa mare, asseguda al terra del bar La Vitamínica d’Horta, el 24 de juliol del 2009.

Un do/habilitat que posseeixo

Sorprendre’m

Un mestre

Jacqueline Hurtley, professora de literatura anglesa a la UB

La mort és…

El silenci definitiu

El meu desig profund

No perdre la capacitat de desitjar


Relacionats