Els cent cinquanta poemes del recull bíblic conegut com a llibre dels Salms no acabaven de ser una forma musical gaire llampant dins del cànon —si ho comparem amb l’èxit, per dir-ho d’alguna manera, dels motets, els responsoris, els himnes…, o de les grans formes com ara les misses i les misses de difunts (o rèquiems), les cantates i els oratoris. Podem trobar exemples de salms d’allò més reeixits —l’essencialitat aguda i, alhora, la profunditat inefable dels textos permeten una solidesa compositiva insòlitament robusta. Georg Friedrich Händel, Franz Liszt, Johannes Brahms i, sobretot, Felix Mendelssohn i Anton Bruckner van escriure salms importants, les realitzacions dels quals són petites obres mestres. Tot i això, la veritat és que no són ni gaire interpretats ni gaire coneguts pel gran públic (a excepció, potser, de la transposició musical del Salm 51, Miserere mei Deus, posat en música per Josquin Desprez, Gregorio Allegri, Carlo Gesualdo i d’altres).