Joan Safont. Periodista i professor a la UPF.

Pere Antoni Pons (Campanet, 1980) és llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona, però, sobretot, és un dels noms més destacats de la generació literària posterior a la figura totèmica de Baltasar Porcel. Novel·lista, poeta, crític literari i polemista esmolat, col·labora en mitjans com el diari Ara o Última Hora. A la seva darrera novel·la, Contra el món, traça una faula sobre la destrucció de la Mallorca actual.

***

Autors estrangers com Gertrude Stein van definir Mallorca com un paradís. Però, ¿realment, va ser-ho mai?

Ho podia ser si no havies de passar pena per la pura subsistència, com era el cas d’un Robert Graves o una Gertrude Stein, encara que visquessin austerament. Miquel dels Sants Oliver deia que Mallorca era una antologia de paisatges, un indret que té de tot, des d’una serra muntanyosa espectacular fins a una costa esplèndida, a més de les extensions del Pla. Mallorca com un gran paradís escenogràfic que, a pesar de tot, encara ho continua sent. Ara bé: la majoria de mallorquins, quan va venir Gertrude Stein, tenien vides difícils, feien feines duríssimes. Els que estaven ben posicionats al món i tenien una vida mínimament benestant eren una minoria. La majoria treballava de sol a sol al camp o en petits oficis més o menys artesanals, per sobreviure i anar tirant, en un món molt jerarquitzat que, tot i que havia començat a canviar una mica a finals del segle XIX, no tenia res de paradisíac. De fet, aquí no ploram la pèrdua del paradís que no vam ser, sinó la pèrdua del paradís que hauríem pogut ser. Si ho haguéssim fet tot d’una altra manera, si haguéssim tengut més autoestima, més control polític i econòmic sobre el que som i el que feim, si ens haguéssim respectat més, hauríem pogut ser una illa, un país idíl·lic.

¿Parlaríem, doncs, més d’un paradís impossible que d’un paradís real?

És un paradís que hauria pogut ser i que no ha estat. I això és el que realment fa mal. Tampoc no es tracta d’idealitzar el passat, perquè el passat no és idealitzable. Aquella Mallorca preturística, com dèiem, tenia moltes mancances, moltes limitacions. Era una vida tancada, austera i dura per a la gran majoria de mallorquins. Però, si haguéssim fet millor aquesta, diguem-ne, aliança malèfica amb la indústria del turisme, hauria estat possible que Mallorca es modernitzàs sense sacrificar-nos absolutament al negoci del turisme de masses. El turisme podria haver estat una opció social i econòmica entre d’altres, però en realitat el que hem fet no és usar el turisme en benefici de Mallorca i dels mallorquins, sinó que hem permès al turisme d’usar Mallorca en benefici seu. Hem degradat Mallorca i l’hem malvenuda al món perquè els capos locals de la indústria turística es fessin rics mentre el gruix de la població s’empobria i, en general, molts passaven a viure cada vegada pitjor.

«S’han fet moltes coses malament, però també hi ha hagut milers i milers de mallorquins que han fet molta feina per salvar Mallorca i la mallorquinitat»

El turisme, ¿canvia completament la història de Mallorca?

A partir de la dècada dels seixanta, el turisme és una fractura cronològica en la història de Mallorca. Un canvi de paradigma gairebé civilitzatori. És evident que, sobretot durant les darreres dècades del segle XX, molta gent ha tengut més bona vida del que hauria imaginat gràcies a certes possibilitats del turisme. Però el peatge que s’ha acabat pagant per tot això és, en general, molt elevat i molt perjudicial. A més, tot això qualsevol dia s’acabarà. Perquè si tu tens un producte per oferir al món, i el món te’l compra perquè li agrada, però alhora tu, en comptes de cuidar-lo, cada vegada el maltractes i el degrades més, doncs un dia el món passarà a rebutjar-te’l, ja no voldrà allò que li ofereixes, i tothom en sortirà perjudicat. Ara tenim una Mallorca massificada, degradada i empobrida, al caire del col·lapse, que cada vegada anem massificant, degradant i empobrint més. ¿Qui hi voldrà venir, a Mallorca, d’aquí a vint anys, si continuam així? ¿Com hi podrem viure, a Mallorca, els mallorquins, si continuam així?

No deixa de ser paradoxal que el que fa venir els turistes és la promesa d’un paradís!

I és que Mallorca encara és un paradís. Està molt destruïda, però encara té molts racons de bellesa; un patrimoni paisatgístic, històric i cultural meravellós. Un dels nostres drames, en realitat, és que aquesta illa encara té molt per destruir i fer malbé. Encara es pot urbanitzar més, encara s’hi pot construir més.

Sobta aquesta visió tan pessimista, comparada amb la joia de viure que es ven sobre l’illa…

Encara s’hi viu bé, a Mallorca, si tens casa de propietat i estàs inserit en la comunitat, però l’illa cada vegada està més tensionada i la situació es va fent més caòtica i precària any a any. Vivim en un moment de crisi global gravíssima, i som cada vegada més els mallorquins que tenim la sensació de viure precàriament bé o, directament, malament.

Parlàveu d’aquest paradís escenogràfic. Aquesta atracció forana per Mallorca, ¿sovint s’ha fet a condició de no mantenir una relació real amb la gent que hi viu i implicar-s’hi en termes culturals?

En aquest cas, no són tant els turistes que venen uns dies o unes setmanes, sinó els que s’instal·len a l’illa i volen continuar vivint aquí com viuen al seu país d’origen. I això no passa només amb els expats, alerta. Hi ha molts espanyols peninsulars que han vengut a Mallorca i als quals els ha estat igual la mallorquinitat, i que, fins i tot, l’han vista amb menyspreu i han treballat activament per fer-la desaparèixer, marginar-la o invisibilitzar-la. També n’hi ha que s’han integrat i que han fet de Mallorca la seva terra, i que l’han estimada i defensada més que molts de mallorquins. Perquè, més enllà de les dinàmiques colonials amb què l’Estat ens usa i ens espolia i ens maltracta, més enllà de les actituds colonitzadores de molts espanyols i de les actituds desarreladament globalitzadores de molts nouvinguts de tota espècie i condició, també hi ha una gran part de culpa dels mateixos mallorquins, que no hem estat capaços d’autoafirmar-nos davant del qui venia. No hem estat capaços d’explicar qui érem i de fer-nos valer. Massa segles de subalternitat, massa segles de servilisme. Ara bé: també s’ha de dir que la supervivència de la cultura pròpia, la vitalitat de la llengua del país, el fet que hi hagi encara molts indrets de l’illa meravellosament preciosos i intocats, és mèrit de molts milers de mallorquins que han plantat cara perquè Mallorca, almenys parcialment, continuàs sent Mallorca en el seu sentit més genuí i ple. Això no treu, però, que una majoria de mallorquins visquin satisfets arrossegant-se davant dels poderosos d’aquí, de Madrid o d’arreu del món. Ens ha mancat i ens manca autoestima. No n’hem tengut mai.

¿I això es nota, oi?

Això entronca amb aquella idea, aquell discurs propagandístic malèvol que diu que sense el turisme no som res. Que sense els amos del turisme ens moriríem de gana i que els hem de venerar com a autèntics salvadors. No hem tengut els mitjans per desactivar i contraprogramar aquest discurs fals i mentider. Només cal veure com hem votat, com continuam votant: el panorama polític de les Illes Balears, si no hagués estat per la presència del PSM (nacionalisme d’esquerres i ecologista, res a veure amb el PSOE), hauria estat el d’una província espanyola qualsevol, copat pel PP i el PSOE.

«Des de Mallorca miràvem Catalunya i pensàvem que s’havien fet les coses diferent, millor. l’objectiu era que nosaltres ens acabéssim assemblant a vosaltres, però ara, de vegades, sembla que és Catalunya qui cada vegada s’assembla més a les Balears»

Els amos del turisme, ¿s’han venut el paradís per diners?  

Tots són mallorquiníssims —o eivissencs, com els Matutes—, i quan les Balears ja no han donat per a més, perquè ja ho tenen tot explotat, han fet servir la plataforma de la fortuna d’aquí per expandir-se arreu del món. Són gent que haurien pogut pensar que han fet una fortuna venent Mallorca als turistes arreu del món, i aleshores sentir-se’n responsables i revertir-ho ajudant l’illa i la seva gent, en les seves reivindicacions fiscals, donant a conèixer la llengua i la cultura pròpies, o preservant el medi ambient. No han fet res d’això, però: més aviat han fet tot el contrari.  

D’alguna manera, la depredació del paisatge està molt relacionada també amb els perills que té la llengua i que té la cultura.

La degradació mediambiental va lligada a la degradació lingüísticocultural i també a la degradació socioeconòmica. Ara, a pesar de tot això que estem dient, del context en contra i de no haver tengut mai l’hegemonia, insistesc que gràcies a la feina i la lluita de gent molt diversa s’han impedit moltes destrosses naturals, i la llengua i la cultura encara hi són, sovint d’una manera vivíssima i pletòrica. S’han fet moltes coses malament, però hi ha hagut també milers i milers de mallorquins que han fet molta feina per salvar Mallorca i la mallorquinitat. Perquè el més normal seria que Mallorca ja no existís com a tal. Tenint en compte la història d’Espanya, i tot el que s’ha fet i tot el que s’està fent des de Madrid perquè desapareguem com a poble, Mallorca avui no hauria de ser res més que una província amorfa i totalment castellanitzada. En comptes d’això, tenim una cultura viva, potent, moderna, integrada d’una manera protagonista en la cultura catalana. I això té alguna cosa de miraculós. 

Mallorca, ¿ha estat el pròleg del que ha passat a la resta dels Països Catalans?

Des de Mallorca miràvem Catalunya i pensàvem que s’havien fet les coses diferent, millor. I així ha estat en moltes qüestions. Per això l’objectiu era que nosaltres ens acabéssim assemblant a vosaltres, però ara, de vegades, sembla que és Catalunya qui cada vegada s’assembla més a les Balears. La balearització de Catalunya —la balearització entesa com el sacrifici total del país a un model econòmic depredador, basat en el turisme de masses— és galopant, i això fa llàstima i fa por.

Aquest paradís impossible ¿és un bon material literari per a un escriptor?

Tots els materials són bons per a un bon escriptor, i tots els materials són dolents per a un mal escriptor. Durant molts anys, el tòpic deia que els mallorquins vivíem aïllats del món. Això és mentida, perquè Mallorca ha ocupat la centralitat en molts moments, i res del que ha passat al món ha deixat d’arribar o de passar també aquí. Ara, però, és més mentida que mai. Mallorca no només no està al marge del món, sinó que Mallorca és el món. No hi ha cap dels dilemes, debats i reptes crucials que ara mateix travessin el planeta que no ens travessi també a nosaltres. 

____________

Foto de portada: © Jaume Nadal Ripoll