L’inconscient, des de la perspectiva de la psicoanàlisi, és un lloc inaccessible que determina molts aspectes del nostre comportament. L’art permet apropar-s’hi perquè, mitjançant l’expressió artística, es poden mostrar pors, il·lusions i tota mena d’emocions irracionals. Per això hi ha l’artteràpia, i també per això els artistes contemporanis tot sovint diuen que el seu art emana de l’inconscient o que són els transmissors d’una idea que els supera. En aquest punt de contacte es troben psicòlegs, psiquiatres i artistes, conscients que la idea d’inconscient presenta molts interrogants amb una relació directa amb l’espiritualitat i la fe. 

Elena Padrell: metge, residència en Psiquiatria al Mount Sinai de Nova York. Té una llarga trajectòria professional, sobretot als Estats Units, i darrerament també als instituts Guttmann i Sarró de Barcelona. Sempre ha mantingut un vincle amb el món de l’art, i des de la seva prejubilació es dedica a l’activisme cultural, gestionant dos espais d’art: Espai Mil Nou, de Reus, i artAMILL, de Vinyols.  

Joan Casellas: artista plàstic, fotògraf documentalista i especialista en art performatiu, Joan Casellas (nom artístic de Joan Hernández Casellas) es va formar a l’Escola Massana i va créixer com a artista a Nova York. Defensa que l’inconscient és la font d’inspiració de la majoria d’artistes d’ençà que la fotografia va revolucionar el món de l’art donant més importància a la ment que al treball manual. 

***

¿Quin vincle hi ha entre l’inconscient com a teoria psicològica i l’inconscient des de l’art? 

Elena Padrell (EP): Cal aclarir que, en medicina, l’inconscient és el contrari a la consciència, és la mort. Però col·loquialment, i des de la perspectiva freudiana, l’inconscient és aquell àmbit on hi ha uns continguts, siguin pors, records, desitjos, anhels, etc. als quals no es pot accedir fàcilment. Freud va idear unes estratègies per arribar-hi, perquè entenia que l’inconscient dicta conductes que fem sense adonar-nos-en. L’important de la psicoteràpia és arribar a aquest coneixement de l’inconscient per tal d’entendre ben bé qui som, tenir més control sobre les nostres conductes. En relació amb l’art, els artistes, quan s’expressen, sigui amb el mitjà que sigui, exposen continguts d’aquest àmbit amagat, i fins i tot ells mateixos se sorprenen. Després faran o no el treball d’interpretar-lo.

Joan Casellas (JC): L’artista modern, que comença al segle XVIII, és molt diferent dels anteriors. Abans del segle XVIII era un artesà a qui se li negava la categoria d’artista liberal malgrat tenir molts coneixements. Més tard, va esdevenir autònom, i la seva obligació ja no era reproduir el cànon, sinó ser original. S’entra així de ple en el camp de l’inconscient i de la poesia, perquè els poetes sempre s’han entès com a mèdiums, és a dir, transmeten idees que van més enllà d’ells mateixos. A partir del segle XX, amb el dadaisme i el surrealisme, aquesta idea s’accentua. Joan Miró tot sovint deia que el primer sorprès de la seva obra era ell mateix, perquè li venia una energia d’un no-sé-on que realment era l’inconscient. Un cop feta l’obra, pots interpretar d’on ve. De vegades creus que expressaves una cosa, però acabes veient que n’hi ha d’altres que tenies amagades. .