Educador social, folklorista, activista i animador cultural, Amadeu Carbó Martorell (Barcelona, 1970) es defineix com un animal social. Des de ben jove ha estat implicat en la cultura popular, fent ballar gegants i bèsties, aixecant castells, cantant en corals o fent catifes de flors. Ha coordinat l’inventari del patrimoni immaterial de la catedral de Barcelona i ha escrit diversos llibres, entre els quals un volum dedicat a la festa de Corpus.

***

Podem dir que la cultura popular està molt viva actualment. No sé, però, si tots els que hi participem coneixem exactament quines són les seves arrels…

Justament aquesta és la gràcia de la cultura popular. Els festers no són només els que porten els gegants, ballen bastons o toquen a la cobla. També ho és el públic, cadascuna de les persones que van a la festa. El que ens hem de plantejar és si ara, amb el canvi demogràfic, tothom hi té el seu lloc. A priori, en una festa, tothom de la comunitat té un lloc determinat que li és propi i al qual, per tant, té dret. I nosaltres, quan celebrem, quan fem festa, no estem per discursos etnogràfics. Quan m’assec a taula per Nadal, no em pregunto d’on ve aquesta tradició —¿és una festa cristiana o ve de més enrere?— perquè no té sentit preguntar-s’ho. El que té sentit és celebrar-ho. Parlem d’una cosa viva. Si no fos així, estaríem representant, que és una altra cosa. Tot i que les celebracions tenen molta representació, representar i celebrar són dues qüestions diferents. La festa es produeix en aquell moment, faci deu, cent o mil anys que es fa. La màgia de la festa és això.