Caminar és una de les accions més elementals de l’existència humana i, alhora, una pràctica carregada d’una extraordinària densitat cultural. Caminem per necessitat, per plaer, per devoció, per fugir, per protestar o simplement per experimentar l’espai. Inevitablement, el desplaçament a peu posa en relació tres elements —cos, temps i territori— i converteix l’espai abstracte en experiència viscuda. Des de l’àmbit artístic, l’arquitecte i assagista Francesco Careri ha proposat entendre el caminar com un acte cognitiu i creatiu susceptible de transformar simbòlicament l’espai, i fins i tot ens el presenta com una de les formes primigènies de relació estètica amb el territori.