Parlar de simplicitats, buidors, tedis i claudicacions sense que s’hi empeltin misticismes, profunditats, il·luminacions o creixements personals és molt difícil. I, tanmateix, és exactament aquest el significat de l’adjectiu pedestre: llimar fins a extirpar de transcendències la quotidianitat. Caminant, certament, podem cercar i, fins i tot, trobar el Bé platònic, però caminar, valgui la redundància, també és un fet pedestre. És la ressaca de la transcendència.
