Vicente Guallart. Arquitecte, urbanista i investigador.
La primera casa que vaig construir era a sobre d’un arbre. Estava situat a la part de darrere de la casa familiar. Per accedir-hi, havia de pujar pel tronc inclinat i agafar-me a l’escorça amb les mans i els peus. Tenia diversos nivells distribuïts entre les branques: una plataforma aquí, un replà allà, cada pis una mica més a prop del cel. Era el meu paradís. Un lloc primigeni, bàsic, utòpic, però absolutament real. Un lloc que contenia, en germen, tot el que un ésser humà necessita: un refugi, una vista, una connexió amb el món viu que l’envolta.
