Irene Rubio (Sallent, 1991) és escriptora i professora de Llengua i Literatura Catalanes a l’Institut Pere Fontdevila de Gironella. És graduada en Llengües Aplicades i té un postgrau en Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme. Fa prescripció literària al Pòdcast Natural, organitza clubs de lectura i tallers d’escriptura. Quan no està llegint o escrivint, recorre el territori en furgoneta. Seràs la vall (L’Altra Editorial, 2026), la seva primera novel·la, va ser mereixedora del Premi Documenta 2025.

Anna Pazos (Barcelona, 1991) és documentalista i escriptora. Ha publicat en mitjans com Núvol, Vice, The Jerusalem Post, La Vanguardia o Le Monde Diplomatique. Ha produït curts documentals i pòdcasts de no-ficció, i ha treballat de fact-checker a The New York Times i com a editora i productora a la BBC. És autora dels llibres Poder i desig (Fragmenta, 2023) i Matar el nervi (La Segona Perifèria, 2023). 

***

¿Quin és el moment que us empeny a dir: «Necessito sortir a fer un tomb»?

Irene Rubio (IR): Surto perquè em toqui l’aire, bàsicament. Tinc una gossa i això m’obliga a sortir. Sobretot al matí, si he caminat abans de posar-me a fer feina sento que, poc o molt, començo el dia d’una manera una mica diferent. Surto a caminar al matí, a la tarda i a la nit. A Sallent tenim la sort que de seguida que s’acaba el poble tenim molts camins i muntanya.

Anna Pazos (AP): Jo surto per necessitat logística, perquè a la meva filla li cal. O surto a caminar quan el meu cap està a punt d’explotar. Soc autònoma i treballo des de casa. Faig moltes feines relacionades amb l’escriptura que impliquen estar encorbada sobre l’ordinador. Puc arribar a caminar per Barcelona durant molta estona. Surto a caminar per la ciutat sobretot quan m’adono que els meus pensaments donen voltes sobre si mateixos com un lleó atrapat. Llavors, caminant i pensant en altres coses acabo trobant la sortida que abans no veia.