Barcelona, 1979
Poeta
Un lloc per fer silenci
Per poder “fer silenci”, em cal un espai que ja sigui silent per naturalesa (en naturalesa), i jo només hi hagi de participar emboscant-m’hi.
Un moment sagrat
Aquells comptadíssims instants de lucidesa en què conflueixen la joia i el terror de saber-se un engranatge mínim dins el curs de la humanitat.
La paraula que m’agrada més
Eutrapèlia.
Què m’indigna
La inhumanitat, la rigidesa absurda, la burocràcia.
Què em motiva
La infinitud de matèria humana i sapiencial on tinc pendent endinsar-me.
Una lectura que m’ajuda
Un llibret meravellós que vaig descobrir fa poc: De la vie intérieure, de Jacques Masui.
Una música
La suite d’exercicis orquestrals de Bedrich Smetana reconstruïda per Jaroslav Smolka.
Una olor agradable
Àrnica.
Un lema que m’inspira
Sapientia, quae sola libertas est, de Sèneca (és el lema de la biblioteca del meu pare).
Déu?
És l’ens especulat on harmonitzem les virtualitats i les sensibilitats inexplicables.
Una imatge
M’agrada encantar-me mirant mapes. Són una forma de representació que no té una narrativitat lineal; la combinació perfecta de l’abstracte i el concret, del detall (la intimitat) i la vastitud.
Un do/habilitat que posseeixo
Soc fàcil de tracte, simpaticot.
Un mestre
El meu pare.
La mort és…
La porta del que és desconegut.
El meu desig profund
Viure en un món més ferm, més ample i més cordial.
