En un temps en què la salut mental serveix tot sovint per justificar tota mena d’egocentrismes, recuperar la culpa fèrtil és un acte polític 

La salut mental ha sortit de l’armari. Si el XX va ser el segle de les grans teories —ideològiques, psicològiques, científiques—, el XXI és el segle de les grans emocions. Hem passat d’analitzar el món des de fora a examinar el nostre món intern; de considerar la racionalitat com la gran brúixola cultural a la gestió i el benestar emocionals com a guies per comprendre un món cada vegada més canviant. Aquesta transició ha tingut efectes positius, però també ha desplaçat tots els debats cap a aquest món intern, sovint simplificant-los i empobrint-los.