¿Recordeu Els ponts de Madison County? ¿La història d’amor entre Francesca Johnson, una dona bona i llesta casada amb un granger d’Iowa, i Robert Kincaid, un fotògraf solter del National Geographic que li demana que se’n vagi amb ell? Hi ha un moment en què Francesca diu a Robert que no pot deixar el marit i els fills i seguir-lo perquè, si ho fes, la culpa la transformaria. Es convertiria en una dona diferent d’aquella de qui ell s’ha enamorat. La mala consciència l’afligiria i la rosegaria fins que un dia, potser al cap de dos anys o de cinc o de deu, li faria retrets pels fills que hauria deixat enrere. L’amor que es tenen es convertiria en un sentiment embastardit que no els faria justícia ni a ells dos ni a Déu.

Hi ha pocs sentiments que puguin transformar-nos tant com la culpa. El filòsof Oriol Ponsatí-Murlà explica al reportatge central d’aquest número que les cultures occidentals, d’arrel cristiana, són cultures de la culpa —mentre que societats com la grega antiga, o com diverses nacions asiàtiques tradicionals, són cultures de la vergonya. Les cultures de la culpa funcionen a partir de la convicció que hi ha d’haver una adequació interna entre els nostres valors morals i les nostres accions. Actuar en consonància amb els nostres paràmetres morals ens proporciona satisfacció de manera natural, sense necessitat de donar publicitat al que fem. I a la inversa: saber que provoquem un mal, i que amb això traïm els nostres principis, pot afligir la nostra consciència moral de manera irreversible. Francesca Johnson ho sabia, i per això decideix renunciar a Robert Kincaid i quedar-se a la granja d’Iowa amb la família. Trenca el cor imaginar-se-la de vella, sabent que s’ha sacrificat per tothom, fidel a una veu de la consciència heretada —que, per tant, és seva i no és seva.

El filòsof Joan-Carles Mèlich, retratat per Adrià Pujol a la secció Inspirats, sempre diu que ser ètic consisteix a anar-se’n a dormir tenint mala consciència perquè saps perfectament que, en cas de dilema o de conflicte, tot el que facis tindrà conseqüències, de vegades amargues, i les hauràs d’assumir. Amb tot, la mala consciència també és una sort, perquè fa possible el discerniment i la reparació. El reportatge de la psicòloga Leticia Asenjo, on distingeix la culpa fèrtil de la culpa que genera dependència i submissió, té una tesi similar. Asenjo hi afegeix: perquè una culpa sigui fèrtil cal que l’ofès accepti el teu perdó sense girar-lo en contra teva i aprofitar-lo per sortir victoriós del conflicte.

Els divorcis són els escenaris de culpes creuades més habituals del nostre temps. Sempre són tristos i difícils, com ho il·lustren Enric Pardo i Carlota Gurt al seu Diàleg, però poden ser traumàtics o civilitzats, i això dependrà de la grandesa espiritual dels que s’hi troben. Francesca Johnson va enamorar-se de Robert Kincaid als anys seixanta, en un estat rural i conservador dels Estats Units. Però, fins i tot si visqués avui, que la moral pública ha fet un tomb, hauria de batallar contra la culpa que genera submissió i acceptar la culpa que fa possible les decisions, la reconciliació interior i la vida nova.

EL PRÒXIM NÚMERO. Dialogal 95 anirà dedicat a la religiositat popular als Països Catalans.

Jordi Pascual

Periodista

Joan Magrané

Compositor

Aida C. Rodríguez

Adjunta per a la Defensa de la Infància i l’Adolescència al Síndic de Greuges

Oriol Ponsatí-Murlà

Escriptor i professor visitant a la Universitat Stanford

Maria Garganté

Doctora en Història de l’Art i professora a la UAB

Leticia Asenjo

Psicòloga i escriptora

Anna Punsoda

Editora i escriptora