Georges Bataille, Mona Chollet, Albert Camus i Antoni Defez exploren la culpa com una emoció socialment imposada, però també com un sentiment humà molt útil per determinar els límits de l’acció ètica

Tota transgressió d’un límit, segons el pensador francès Georges Bataille, desencadena en l’home un moviment paradoxal i doble. D’una banda, la dimensió impetuosa i excessiva de la transgressió el connecta amb la seva animalitat. D’altra banda, aquesta insensatesa li provoca el reconeixement en si mateix d’un sentiment de culpa, pecat i prohibició. Una reacció que justament el distancia del caràcter propi de l’animal. Però, més enllà d’aquesta distinció, el que més va interessar a Bataille d’aquest fenomen va ser l’estudi de la transgressió com un espai de joc i de tensió des d’on eixamplar el límit. Altrament dit, des d’on superar tota culpabilitat, especialment la moral, per tal de convertir l’home en un ésser més sobirà i lliure.