Berta Galofré Claret. Investigadora, pensadora i crítica cultural.
De la litúrgia a la celebració popular, Els Pastorets, La Passió i El Cant de la Sibil·la exemplifiquen la transformació local d’un imaginari religiós compartit
De totes les virtuts de les quals gaudeix el teatre, en destaca la capacitat per difondre un relat que, precisament pel seu caràcter lúdic, no és percebut pel públic com una imposició de discurs, sinó, al contrari, com una ocasió de celebració multitudinària. Si bé avui el model teatral ha mutat també en múltiples formats audiovisuals, durant les edats mitjana i moderna l’escenari era l’únic espai disponible per a la transmissió d’històries, especialment les d’inspiració bíblica. A casa nostra, els exemples són diversos: Els Pastorets, La Passió de Crist o fins i tot El Cant de la Sibil·la són testimonis magnífics d’una religiositat popular compartida i de les diverses maneres locals d’entendre-la.