Des de l’antiga Grècia fins a la contemporaneïtat, pensar i caminar han anat de bracet. Nietzsche, Thoreau, Wordsworth o Walser són mostres d’aquest moviment doble que demana alçar la mirada per relacionar-se més lliurement amb el món

Tant en la literatura com en les arts plàstiques o la filosofia, la figura del caminant ha rebut una atenció continuada. Hi destaquen el peripatètic aristotèlic, el pelegrí contemplatiu lul·lià, el promeneur solitaire de Rousseau o el flâneur modern, popularitzat per Baudelaire. Si bé en tots aquests casos el moviment físic hi juga un paper central, el que més els vincula és tot allò que aquest moviment posa en marxa: la imaginació, el pensament o el refinament estètic de la mirada. Les reflexions de Thoreau, el relat de Walser i els versos de Wordsworth són tres exemples que mostren com la literatura ha fet de l’art de caminar un dels motors creatius més emblemàtics.